Dissertations / Theses: 'Secreció'

1

Casals, Mercadal Gregori. "Mecanismes moleculars de secreció miocardíaca: remodelat ventricular i secreció de pèptid natriurètic tipus B." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/283202.

Full text

Abstract:

PART 1. EFECTE DE LA HIPÒXIA I FACTORS POINFLAMATORIS SOBRE EL REMODELAT CARDÍAC EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS. INTRODUCCIÓ. Els mecanismes moleculars pels quals la isquèmia miocardíaca es tradueix en remodelat ventricular i insuficiència cardíaca són poc coneguts. HIPÒTESI. La hipòxia i factors proinflamatoris són inductors específics de recanvi de matriu extracel•lular en els cardiomiòcits humans. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars humans adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condicions de tensió reduïda d’oxigen, CoCl2 (activador del factor de transcripció induïble per hipòxia 1, HIF-1), rotenona (inhibidor de HIF-1), TNFα, IL1β, LPS o vehicle durant intervals de temps variables. Un cop completats els períodes d’incubació, van obtenir-se els sobrenadants i el RNA cel•lulars per determinar la secreció cel•lular i l’expressió gènica de factors relacionats amb el recanvi de matriu extracel•lular. RESULTATS. La hipòxia indueix la producció de PIIINP (propèptid aminoterminal del del procolàgen tipus III) i inhibeix la síntesi i producció de TIMP1 (inhibidor tissular de metaloproteinases tipus 1) en els cardiomiòcits. La IL1β estimula la producció de PIIINP, TIMP1 i àcid hialurònic en cardiomiòcits. CONCLUSIÓ. La hipòxia i la IL1β activen el remodelat de matriu extracel•lular en cardiomiòcits ventriculars humans. Els resultats suggereixen que la hipòxia i la IL1-β són factors contribuents a la dilatació ventricular i insuficiència cardíaca en la malaltia cardíaca isquèmica. PART 2. EFECTE DE LA HIPÒXIA SOBRE LA SECRECIÓ DEL PÈPTID NATRIURÈTIC TIPUS B (BNP) EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS. INTRODUCCIÓ. El principal estímul per la síntesi i secreció de BNP es la distensió de la paret cardíaca. Evidències recents suggereixen que la isquèmia cardíaca pot induir també la producció de BNP. HIPÒTESI. La tensió reduïda d’oxigen estimula directament l’expressió gènica i la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans en absència d’estímuls hemodinàmics o neurohormonals. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condiciones normòxiques o hipòxiques amb o sense la presència de rotenona. L’acumulació de BNP, ANP i VEGF es va mesurar en els sobrenadants cel•lulars. L’expressió gènica d’aquests factors va determinar-se mitjançant PCR a temps real. L’activitat transcripcional de HIF-1 va determinar-se en extractes nuclears cel•lulars mitjançant un enziminmunoassaig lligat a la seqüència d’unió de HIF-1 al DNA. RESULTATS. L’activitat transcripcional de HIF-1 va induir-se en condicions hipòxiques. La hipòxia va estimular la secreció i l’expressió gènica de BNP i VEGF però no d’ANP en els cardiomiòcits. La inhibició de HIF-1 en condicions hipòxiques va disminuir la secreció de BNP i VEGF. CONCLUSIONS. La hipòxia indueix la síntesi i secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans a través d’un mecanisme depenent de l’activació transcripcional de HIF-1. PART 3. ESTUDI DE LA SIGNIFICACIÓ CLÍNICA DE LES CONCENTRACIONS PLASMÀTIQUES DE BNP A L’INGRÉS EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA (SCA). INTRODUCCIÓ. Els pacients SCA presenten concentracions plasmàtiques elevades de BNP atribuïdes a la distensió de la paret ventricular. Existeix poca informació sobre el valor clínic d’aquest marcador cardíac en pacients amb SCA i fracció d’ejecció ventricular esquerra (LVEF) preservada. La demostració que la hipòxia estimula directament la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars permet formular la hipòtesi que els pacients amb SCA sense insuficiència cardíaca i/o disfunció ventricular presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades, en relació al grau d’hipòxia cel•lular. Mètodes. L’estudi es va realitzar en 1806 pacients amb SCA ingressats de forma consecutiva dins les primeres 24 hores posteriors a l’inici dels símptomes. Es va realitzar un seguiment durant un any de l’aparició d’esdeveniments adversos. RESULTATS. La concentració plasmàtica de BNP en els pacients amb SCA i LVEF preservada va ser superior a l’observada en un grup control d’individus sans. Durant el seguiment, l’aparició d’esdeveniments adversos va ser del 10,0% en els pacients amb LVEF reduïda i del 7,9% en els pacients amb LVEF preservada. Els pacients amb BNP>150 pg/ml van presentar una major probabilitat d’esdeveniments adversos. L’anàlisi estadístic multivariat mostra que la contribució de BNP en la predicció d’esdeveniments adversos es manté desprès d’ajustar en funció de la LVEF. CONCLUSIONS. Els pacients amb SCA i LVEF preservada presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades a l’ingrès, que constitueixen un factor predictor independent de presentar nous episodis de SCA i/o mortalitat.
MOLECULAR MECHANISMS OF MYOCARDIAL SECRETION: VENTRICULAR REMODELING AND SECRETION OF B-TYPE NATRIURETIC PEPTIDE. The molecular mechanisms by which myocardial ischemia translates in ventricular remodeling and heart failure remain unclear. In the current thesis it was explored whether hypoxia and proinflammatory factors are specific inducers of matrix remodeling in cardiomyocytes. Adult human ventricular cardiomyocytes (AC16 cells) were incubated at normoxic or hypoxic conditions and stimulated with proinflammatory factors. Matrix remodeling and cellular secretion and gene expression of matrix remodeling factors were analyzed. Results show that hypoxia activates matrix remodeling and induces the production of PIIINP (procollagen III N-terminal propeptide) and inhibits the production of TIMP-1 (tissue inhibitor of metalloproteinase 1). IL1β stimulated the cardiac production of PIIINP, TIMP1 and hyaluronic acid. Results suggest that hypoxia and IL1β may contribute to ventricular dilation and heart failure in ischemic heart diseases. The effect of hypoxia on the cardiac secretion of B-type natriuretic peptid (BNP) was also evaluated. Hypoxia stimulated the protein release and mRNA levels of BNP and VEGF but not ANP in AC16 cells. The analysis of the transcriptional activity of the hypoxia-inducible factor 1 (HIF-1) in nuclear extracts showed that HIF-1 activity was induced under hypoxic conditions. The treatment of AC16 cells with the HIF-1 inhibitor rotenone in hypoxia inhibited BNP and VEGF release. In conclusion, data indicate that hypoxia induces the synthesis and secretion of BNP in human ventricular myocytes, likely through HIF-1-enhanced transcriptional activity. This observed direct effect of hypoxia on BNP secretion in human ventricular myocytes allowed hypothesizing that patients with acute coronary syndromes (ACS) without ventricular dysfunction or heart failure present high plasma levels of BNP related with their degree of cardiac hypoxia. Thus, prognostic significance of BNP plasma levels was evaluated in a cohort of 1806 consecutive patients with ACS admitted within the first 24 hours after the onset of symptoms. The follow up for adverse events was of one year. Plasma levels of BNP in ACS patients with preserved left ventricular ejection fraction (LVEF) were higher than in the control group without ACS. During follow-up, adverse events was 10.0 % in patients with reduced LVEF and 7.9 % in patients with preserved LVEF. Patients with BNP>150 pg/ml presented significantly higher probability of adverse events during follow up. Results show that ACS patients with preserved LVEF present higher BNP levels at admission, which constitute an independent predictor of presenting new ACS and mortality.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Tabarés, Carreras Glòria. "Glicosilació aberrant en proteïnes de secreció com a marcadors tumorals." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/7613.

Full text

Abstract:

Als països desenvolupats, una de cada cinc persones morirà a causa del càncer. S'ha descrit que les cèl·lules canceroses presenten modificacions en els glicans presents a la superfície cel·lular i aquesta glicosilació anòmala podria reflectir-se en les glicoproteïnes de secreció. Per aquest motiu es planteja l'estudi de la glicosilació de dues proteïnes de secreció en situació normal i tumoral: la ribonucleasa pancreática humana (RNasa 1) i l'antigen prostàtic específic (PSA).
La RNasa 1 és una glicoproteïna secretada majoritàriament pel pàncreas. S'ha desenvolupat un mètode immunològic per a detectar els nivells de RNasa 1 en sèrum. Malgrat la millora de la sensibilitat, respecte d'estudis anteriors, no s'han observat diferències significatives entre la concentració de RNasa 1 en sèrum de pacients control sans, afectats de neoplàsia pancreàtica, de pancreatitis o d'altres patologies.
L'estudi de les estructures glucídiques de la RNasa 1, mitjançant assaigs immunològics, permet observar diferències importants en la glicosilació entre la situació normal i tumoral: Els antígens sialilats sLex i sLea només apareixen en la RNasa 1 de medi de cultiu de cèl·lules d'adenocarcinoma pancreàtic Capan-1 i MDAPanc-3 i l'antigen fucosilat Ley només apareix en la RNasa 1 de pàncreas de donant.
S'ha purificat la RNasa 1 secretada per la línia MDAPanc-3, cosa que ha permès seqüenciar-ne les estructures glucídiques i comparar-les amb les de la RNasa 1 purificada del medi de les cèl·lules Capan-1 i de pàncreas de donant, corroborant els resultats abans esmentats.
L'antigen prostàtic específic (PSA) és una glicoproteïna secretada principalment per la pròstata. Els seus nivells sèrics s'utilitzen actualment com a marcador del càncer de pròstata, però la seva especificitat no permet diferenciar clarament una situació benigna d'una maligna.
La purificació i caracterització glucídica del PSA secretat per les cèl·lules de carcinoma prostàtic LNCaP mostren diferències molt clares amb la glicosilació que presenta el PSA purificat de plasma seminal de donant.
Principalment, el PSA present en situació tumoral, purificat de les cèl·lules de carcinoma prostàtic, no conté àcid siàlic, però presenta nivells més alts de fucosilació que el PSA en situació normal. El PSA purificat de plasma seminal de donant sí que conté àcid siàlic. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant assaigs immunològics amb detecció per lectines i s'han corroborat per seqüenciació glucídica.
D'acord amb les estructures glucídiques que millor diferencien el PSA de situació normal i tumoral, s'ha portat a terme la caracterització glucídica de mostres biològiques que contenen PSA. S'han desenvolupat diferents assaigs immunològics de detecció per lectines o associats a l'activitat sialiltransferasa, amb un enriquiment previ en PSA per immunoadsorció indirecta o cromatografia per interacció tiofílica.
Els resultats dels diferents assaigs permeten concloure que el PSA del sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica presenten un contingut en àcid siàlic similar al del plasma seminal de donant, encara que són lleugerament menys sialilats. Aquests resultats s'adiuen amb els determinats sobre mostres de PSA purificat.
La separació del PSA per electroforesi bidimensional mostra diverses formes amb pI àcid en el PSA de plasma seminal, explicades per la presència d'àcid siàlic. Es detecten formes de pI més bàsic que el teòric per al PSA en el secretat per les cèl·lules LNCaP, que correspon a formes pPSA. Al sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica s'hi observen formes sialilades.
Les proteïnes de secreció, RNasa 1 i PSA, es troben alterades a nivell glucídic en situació tumoral, cosa que podria ser d'utilitat per a finalitats diagnòstiques.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Parisi, Capdevila Eva. "Paper del receptor d'N-metil-Daspartat en el control de la secreció de l'hormona paratiroïdal." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2008. http://hdl.handle.net/10803/8267.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Parisi, Capdevila Eva M. "Paper del receptor d'N-metil-Daspartat en el control de la secreció de l'hormona paratiroïdal." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2008. http://hdl.handle.net/10803/8267.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Puigpinós, Roig Judit. "Glutaredoxines de reticle endoplasmàtic/Golgi de Saccharomyces cerevisiae: relació amb l'homeòstasi del calci i la maquinària de secreció proteica." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2014. http://hdl.handle.net/10803/275975.

Full text

Abstract:

Grx6 i Grx7 són dues glutaredoxines (GRXs) de la via secretora responsables de la reducció dels ponts disulfur mixtes entre el glutatió i les proteïnes. D’una banda, el mutant Δgrx6 mostra una inducció constitutiva de la via Crz1-calcineurina. L’absència de Grx6 afecta l’homeòstasi del Ca2+, provocant un increment dels nivells de Ca2+ citosòlic, que es reflecteix en alteracions en la sensibilitat del mutant als quelants de Ca2+ i a altes concentracions de Ca2+ extracel·lular. Donada l’estreta relació entre l’homeòstasi de diversos ions a la cèl·lula, el mutant Δgrx6 també acumula un excés de fosfat, potassi i sodi. D’altra banda, es mostra una relació entre l’estrès de RE i ambdues GRXs, ja que en condicions d’estrès de RE, tant la falta de GRX6 com de GRX7 provoquen canvis en la inducció de la resposta degut a les proteïnes mal plegades. Aquestes GRXs estan relacionades funcionalment amb la maquinària de plegament proteic, ja que l’absència de GRX6 o GRX7 contraresta els defectes de creixement d’un mutant amb baixos nivells d’Ero1, de manera similar al que succeeix en presència de l’oxidant diamida, probablement creant unes condicions oxidants al RE que compensen l’absència d’Ero1. Similarment, els anàlisis per pols i caça mostren que l’absència de GRX6 o GRX7 contraresta els defectes de secreció de la proteïna carboxipeptidasa Y (CPY) d’un mutant amb baixos nivells d’Ero1. Finalment, es demostra que l’acumulació de Ca2+ en el mutant Δgrx6 es produeix independentment de l’afectació en la secreció de CPY.
Grx6 i Grx7 son dos glutaredoxinas (GRXs) de la vía secretora responsables de la reducción de los puentes disulfuro mixtos entre el glutatión y las proteínas. Por una parte, el mutante Δgrx6 muestra una inducción constitutiva de la vía Crz1-calcineurina. La ausencia de Grx6 afecta la homeostasis del Ca2+, provocando un incremento de los niveles de Ca2+ citoplasmático, que se refleja en alteraciones en la sensibilidad del mutante a los quelantes de Ca2+ i a elevadas concentraciones de Ca2+ extracelular. Debido a la estrecha relación entre la homeostasis de varios iones en la célula, el mutante Δgrx6 también acumula un exceso de fosfato, potasio y sodio. Por otra parte, se muestra una relación entre el estrés de RE y esas GRXs, ya que en condiciones de estrés de RE, tanto la falta de GRX6 como de GRX7 provocan cambios en la inducción de la respuesta debido a las proteínas mal plegadas. Estas GRXs están relacionadas funcionalment con la maquinaria de plegamiento proteico, ya que la ausencia de GRX6 o GRX7 contrarresta los defectos de crecimiento de un mutante con bajos niveles de Ero1, de manera similar a lo que sucede en presencia del oxidante diamida, probablemente creando unas condiciones en el RE que compensan la ausencia de Ero1. Similarmente, los análisis por pulso y caza muestran que la ausencia de GRX6 o GRX7 contrarresta los defectos de secreción de la proteína carboxipeptidasa Y (CPY) en un mutante con bajos niveles de Ero1. Finalmente, se demuestra que la acumulación de Ca2+ en el mutante Δgrx6 se produce independientemente de la afectación en la secreción de CPY.
Grx6 and Grx7 are two glutaredoxins (GRXs) of the secretory pathway responsible for the reduction of mixed disulphide bridges between glutathione and proteins. On the one hand, the Δgrx6 mutant shows a constitutive induction of the Crz1-calcineurin pathway. The absence of Grx6 affects Ca2+ homeostasis, causing an increase in cytosolic Ca2+ levels, which is reflected in changes in the sensitivity of the Δgrx6 mutant to Ca2+ chelators and to elevated Ca2+ concentrations. Given the close relationship between homeostasis of various ions in the cell, the Δgrx6 mutant also accumulates an excess of phosphate, potassium and sodium. On the other hand, it shows a link between ER stress and Grx6/Grx7, since under ER stress conditions, both the absence of GRX6 or GRX7 leads to changes in the unfolded protein response induction. These GRXs are functionally related with the protein folding machinery, since the absence of GRX6 or GRX7 counteracts the growth defects of a mutant with ERO1-downregulated expression, similar to what happens in the presence of the oxidant diamide, probably creating oxidizing conditions that compensate for the absence of Ero1. Similarly, pulse and chase analyses show that the absence of GRX6 or GRX7 counteracts carboxypeptidase Y (CPY) secretion defects of a mutant with ERO1-downregulated expression. Finally, it is shown that the accumulation of Ca2+ in the Δgrx6 mutant occurs independently of the effect on CPY secretion.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Paco, Mercader Sonia. "Mecanismes moleculars implicats en la secreció de pèptids en cèl•lules glials del sistema nerviós central." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/96119.

Full text

Abstract:

En els últims anys, diversos treballs han demostrat que els astròcits participen activament en el desenvolupament i la plasticitat del sistema nerviós central, així com en la modulació de la neurotransmissió. Característicament, la majoria de les accions descrites dels astròcits sobre la fisiologia i la patologia neuronal són mitjançades per secreció vesicular. En el aquest treball s’han identificat les molècules implicades en l’exocitosi de cèl•lules astroglials. Malgrat que alguns components són comuns amb les neurones, altres com sintaxina 4, VAMP3 i SNAP23 s’expressen de forma específica en les cèl•lules astroglials. Tractaments activadors o de maduració diferencialment regulen l’expressió de diferents isoformes de proteïnes exocítiques en cèl•lules glials in vitro. Així, l’activació amb citocines proinflamatòries augmenta l’expressió d’algunes SNAREs i els seus reguladors en glia, com sintaxina4 i munc18b. La correlació entre els nivells d’expressió d’aquestes proteïnes exocítiques i l’augment de la secreció de mediadors d’activació i inflamació suggereix un important paper d’aquestes molècules en la secreció de cèl•lules activades. Amb l’objectiu d’estudiar la secreció regulada per calci en astròcits madurs s’ha obtingut un fenotip madur glial in vitro mitjançant l’activació de la via del AMPc. L’anàlisi global amb "gene set enrichment analysis" del transcriptoma astrocitari ha demostrat que l’increment en els nivells intracel•lulars d’AMPc reprimeix la immaduresa i activació dels astròcits i promou la seva maduració. Aquesta maduració dependent de la via del AMPc augmenta l’expressió de proteïnes exocítiques, com per exemple VAMP2, així com la via de secreció regulada per calci dels pèptids ANP i SgII. Finalment, mitjançant assajos de pèrdua de funció, es demostra un paper d’aquestes proteïnes en la secreció de pèptids glials. Aquests resultats suggereixen que diferents molècules d’exocitosi mitjancen diferents processos de secreció glials. Per altra banda, en aquesta tesi s’ha identificat un nou component de la via de secreció astroglial, tant in vitro com in vivo, la SgIII. En cèl•lules neuroendocrines SgIII actua com un receptor de direccionament a grànuls secretors. En cèl•lules astroglials SgIII presenta una forma molecular i una dinàmica de secreció diferencial a cèl•lules neuroendocrines. A més, hem demostrat una notable sobreexpressió d’aquesta proteïna en astròcits reactius en lesions traumàtiques, la qual cosa suggereix una participació de SgIII en els mecanismes de protecció o dany cerebral en lesions del sistema nerviós central.
In recent years, several studies have demonstrated that astrocytes influences neuronal development, function and plasticity through vesicular transmitter release. However, secretory pathways and the involved molecular mechanisms in astroglial cells are poorly known. In this study, we showed that a variety of SNARE and Munc18 isoforms were expressed by cultured astrocytes, with syntaxin-4, Munc18c, SNAP-23 and VAMP-3 being the most abundant variants. Exocytotic protein expression was differentially regulated by activating and differentiating agents. Specifically, proteins controlling Ca2+-dependent secretion in neuroendocrine cells were up-regulated after long-term 8Br-cAMP administration in astrocytes, but not by proinflammatory cytokines. We also analyzed the global transcriptome of cultured astroglial cells incubated with activators of cAMP pathways. cAMP analogs strongly upregulated genes involved in typical functions of mature astrocytes, whereas they downregulated a considerable number of proliferating and immaturity-related transcripts. Gene Set Enrichment Analysis and evaluation in situ of gene expression in astrocytes in different states showed that cAMP signaling conferred a mature and in vivo–like transcriptional profile to cultured astrocytes. Moreover, 8Br-cAMP treatment greatly increased the cellular content of exocytotic proteins such as VAMP-2 and stimulated Ca2+-dependent secretion of secretogranin-2 and ANP. Regulation of both exocytotic protein expression and Ca2+-dependent peptide secretion in astrocytes by differentiating and activating agents suggested that glial secretory pathways were adjusted in different physiological states. In this thesis, we showed the expression, transcriptional regulation, trafficking and release of the secretory pathway component SgIII in astroglial cells. In endocrine cells, SgIII is a key sorting receptor for peptide hormones while astrocytes produced and released a non-processed form. Moreover, SgIII expression was specifically upregulated in reactive astrocytes after perforating brain injury. These results showed that SgIII is a reliable component of the astrocyte secretory pathway and suggest important roles for glial SgIII in the glia–neuron communication.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Vidal, Gabarró Marcel·la. "Estudi de l'expressió i secreció de proteïnes recombinants (agarasa i lacasa) en una soca SipY- de Streptomyces lividans." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285079.

Full text

Abstract:

La producció de proteïnes homòlogues i heteròlogues a escala industrial requereix sistemes d’expressió variats i eficients. Els bacteris grampositius, com Streptomyces, poden ser una alternativa per a la producció de proteïnes recombinants ja que aquestes són produïdes i secretades al medi. La seqüenciació del genoma d’algunes espècies de Streptomyces i el seu anàlisi post-genòmic ha permès determinar i caracteritzar la seva maquinària de secreció. Així, se sap que els precursors de les proteïnes que s’han de secretar són exportats majoritàriament per una via principal de secreció (via Sec) o bé per una via secundària (via Tat). Aquests precursors contenen un pèptid senyal de tipus I que permet la seva correcta translocació a través de la membrana plasmàtica, la seqüència del qual determina per quina de les dues vies es dirigeix. Un cop translocades, les peptidases senyal de tipus I (SPases) processen la majoria d’aquestes proteïnes secretades i les alliberen al medi extracel·lular en la seva forma madura. Estudis previs en la maquinària de secreció han determinat que Streptomyces lividans té quatre peptidases senyal Sip (SipW, SipX, SipY i SipZ) de les quals, SipY és la que desenvolupa el paper majoritari. La soca deficient en aquesta proteïna SipY té la capacitat de secreció notablement afectada però, paradoxalment, és un bon hoste per a la sobreproducció de proteïnes secretades, ja que presenta una activitat proteàsica considerablement disminuïda. En aquest treball s’ha estudiat la producció d’agarasa i de lacasa en la soca SipY- (S. lividans ΔsipY) a escala de bioreactor per avaluar si aquesta soca pot ser considerada com a possible hoste per a la producció de proteïnes recombinants per la indústria. Aquestes dues proteïnes se secreten majoritàriament per la via Tat. En el cas de l’enzim agarasa, el gen expressat prové de S. coelicolor A3(2) i s’ha produït l’enzim en discontinu amb la soca salvatge (S. lividans TK21pAGAs5) i la soca mutada (S. lividans ΔsipYpAGAs5). La soca S. lividans ΔsipYpAGAs5 ha presentat una millor producció i s’ha seleccionat el medi més adequat per tal de produir aquesta proteïna estudiant el seu comportament operant en continu. També s’han estudiat diferents estratègies en discontinu alimentat, entre les quals la major producció s’ha obtingut amb una addició de mannitol i evitant que aquesta font de carboni s’esgoti en el medi. En el cas de la lacasa, s’han construït tres soques en les quals el gen de la pròpia lacasa de S. lividans és regulat per tres promotors diferents: el promotor propi de la lacasa, el promotor del gen de resistència a eritromicina i el promotor del gen agarasa de S. coelicolor. La soca en el qual el gen és regulat pel promotor del gen agarasa (S. lividans ΔsipYpFD-DagA-laccase) ha estat seleccionada i s’ha estudiat la producció de l’enzim utilitzant mannitol o glucosa com a font de carboni en discontinu i discontinu alimentat. En l’operació en discontinu alimentat van ser necessàries dues addicions de glucosa per assolir els mateixos nivells de producció que amb una addició de mannitol.
Recombinant protein production on industrial scale requires varied and efficient expression systems. Gram-positive bacteria such as Streptomyces, may be an alternative since proteins are secreted through the medium. The sequence of the genome of several Streptomyces species and their post-genomic analysis has allowed to determine and characterize the secretion machinery. Two secretion pathways are mainly use in Streptomyces: Sec pathway and Tat pathway. Protein precursors contain type I signal peptide that allows a proper translocation though membrane and whose sequence determines which pathway must be used in order to export each protein. During its translocation, type I signal peptidases (SPases) cleave the signal peptide leading the secretion of the mature protein through the medium. Previous studies on the secretory machinery have described four signal peptidases in Streptomyces lividans (SipW, SipX, SipY and Sip Z) and they have postulate SipY as the one which develops the main role in protein secretion. SipY deficient strain has a secretion ability significantly affected but, paradoxically, it is a good host for the protein overproduction since it has a considerably reduced protease activity. In this work, we have studied the production of agarase and laccase in SipY- strain (S. lividans ΔsipY) in a bioreactor scale to assess whether this strain can be considered as a host for the production of recombinant proteins in the industry. These two proteins are mainly secreted by Tat pathway. Firstly, agarase from S. coelicolor A3(2) was cloned in a multicopy plasmid in S. lividans wild type strain and SipY- mutant strain (S. lividans TK21pAGAs5 and S. lividans ΔsipYpAGAs5). Batch cultures have been carried out and S. lividans ΔsipYpAGAs5 of which has presented better agarase production and it has been selected. Appropriated medium has been also selected operating in continuous. Secondly, focusing on laccase production, three strains have been constructed in which the homologous gene of S. lividans is regulated by three different promoters: its own promoter, the promoter of erythromycin resistance gene and the S. coelicolor agarase promoter. The strain in which the laccase gene is regulated by agarase promoter (S. lividans ΔsipYpFD-DagAplaccase) has been selected and studied in batch and fed-batch mode using mannitol or glucoses as carbon source. In fed-batch cultures, two glucose addition have been necessary to achieve the same production as unic mannitol addition.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Vila, Cases Pau. "Enginyeria metabòlica de cèl·lules d'Escherichia coli. Efecte sobre el creixement, el consum de glucosa i la secreció de subproductes." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/5297.

Full text

Abstract:

Molts productes d'interès en l'àmbit dels processos biotecnològics es produeixen per fermentació bacteriana i especialment, pel que fa a proteïnes recombinants, a partir del cultiu de bacteris com Escherichia coli.
En aquest treball s'ha realitzat una caracterització fisiològica i metabòlica d' Escherichia coli en cultiu en bioreactor per tal d'obtenir les claus que permetin una millora de l'eficiència del procés des de l'enfoc de l'Enginyeria Metabòlica. S'ha identificat un factor que impedeix millorar l'eficiència del procés: l'excreció de subproductes. L'acetat és el principal subproducte metabòlic en cultius aeròbics d' Escherichia coli en medis minerals glucosats i, quan s'acumula al brou de fermentació, esdevé tòxic per a les cèl·lules, inhibint el creixement cel·lular i reduint l'expressió de gens recombinants.
L'anàlisi de la distribució dels fluxos metabòlics intracel·lulars estimats per mitjà d'un model matemàtic del metabolisme basat en el plantejament de les equacions de balanç de matèria i l'estequiometria cel·lular, ha revelat que existeix un desajust entre la capacitat de captació i degradació de la glucosa fins a piruvat, producte final de la glucòlisi, i la d'incorporació d'Acetil-CoA al cicle dels àcids tricarboxílics (CAT). Aquest desajust impedeix a la cèl·lula aprofitar tota la glucosa captada per a funcions de biosíntesi i l'excreció d'acetat representa una vàlvula de seguretat pels excedents que la cèl·lula no pot aprofitar en la generació de nova biomassa i CO2.
En aquest estudi ha sigut possible identificar els enzims clau involucrats en les reaccions suposadament causants del desajust metabòlic a Escherichia coli, s'han aïllat els gens i regulat la seva expressió mitjançant plasmidis d'expressió adequats. Les reaccions escollides com a potencials llocs d'actuació són la reacció d'incorporació de glucosa a la cèl·lula a través del sistema de transport de la Fosfotransferasa depenent de fosfoenolpiruvat (PTS) i la reacció anapleròtica de reompliment del CAT catalitzada per l'enzim Fosfoenolpiruvat-carboxilasa (PEPC). En ambdós casos es pretén balancejar el creixement en cultiu discontinu, reduint la formació de subproductes.
La redistribució dels fluxos metabòlics per reducció del nombre de components EIICBGlc del sistema PTS mitjançant estratègies de silenciament de gens per RNA-Antisentit pel gen ptsG, així com la sobreexpressió del gen ppc que codifica per la PEPC ha permès reduir la formació d'acetat a Escherichia coli. La modificació dels nivells del component EIICBGlc del PTS ha permès redistribuir els fluxos sense afectar la velocitat específica de creixement. No obstant, la modificació dels fluxos per augment de la velocitat de reacció de la PEPC, ha afectat la velocitat específica de creixement i la velocitat específica de transport de glucosa.
En resum es pot concloure que algunes de les modificacions genètiques realitzades han resultat satisfactòries en termes de l'objectiu desitjat -reduir la secreció d'acetat- i que els efectes de la modificació sobre la distribució dels fluxos metabòlics intracel·lulars es pot explicar a partir dels valors estimats pel model matemàtic.
Many products of biotechnological interest are produced by bacterial fermentation, among then recombinant products, by the bacteria Escherichia coli.
In this work a physiological and metabolic study of Escherichia coli growing in a bioreactor it has been performed in order to obtain the parameters which permit an increase of the efficiency of the process from the point of view of Metabolic Engineering. It had been possible identify a limiting factor of the efficiency of the process: by-product generation. Acetate is the main by-product of the aerobic metabolism of Escherichia coli K12 in glucose minimal medium, and when it reaches a critical concentration becomes toxic for the cells, inhibiting the cell growth and reducing the expression of recombinant genes.
The analysis of distribution of intracel·lular metabolic fluxes by means of a metabolic model based on the mass balance equations and the stoichiometry of the cell, has shown an intracel·lular uncoupling between glycolisis and tricarboxylic acid cycle (TCA), at the level of Acetil-CoA incorporation to the cycle. Such uncoupling effect restricts the total conversion of glucose into cellular structures, and the excretion of acetate is used by the cell to export the exceeding carbons that are not converted to CO2 and biomass.
In this study it has been possible identify key enzymes that can have an important role in the metabolic uncoupling observed in E.coli cultured in vitro. Those reactions were the glucose uptake system (Phosphoenolpyruvate-Dependent Glucose Phosfotransferase system:PTS) and the anaplerotic reaction of Phosphoenolpyruvate Carboxilase (PEPC).
Redistribution of the intracellular metabolic fluxes by reduction of the number of components of EIICBGlc of PTS by RNA-Antisense strategy of the gene ptsG, and over expression of ppc gene of PEPC had allow to reduce the acetate formation in Escherichia coli. The modification of the PTS component had allowed redistributing the intracellular fluxes without affecting the specific cell growth rate. However, the modification of the flux across the PEPC reaction had modified the specific cell growth rate and the specific glucose uptake rate. In summary, some of the metabolic engineering approaches investigated resulted successful in terms of the desired goal, and the effects of the genetic modifications on redistribution of the cell metabolism could be explained from the model based intracellular fluxes estimated.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Barranco, Muñoz Neus. "Secretory markers of dense-core vesicles in Alzheimer's disease." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/673990.

Full text

Abstract:

The regulated secretory pathway is a hallmark of professional secretory cells as neurons and endocrine cells. Significant peptidergic neurotransmitters as hormones, neurotrophins and growth factors are targeted to dense-core vesicles (DCVs) and released after stimulation. DCV secretory markers include granins, carboxypeptidases and proprotein convertases and constitute DCV molecular machinery. In addition to their important intracellular roles in sorting, trafficking and processing of peptidergic cargos, extracellular neurotrophic functions have been proposed for certain DCV markers. Of note, variations in some members of the granin family such as chromogranin A (CgA) have been described in the brain and cerebrospinal fluid (CSF) of Alzheimer’s disease (AD) patients. However, other abundant DCV secretory proteins as the granin SgIII, the enzyme convertase CPE and the proprotein convertases PC1 and PC2, have been poorly studied in AD. Hence, we have analyzed alterations in the secretory markers of DCVs in the brain and CSF of AD patients and in the 5xFAD mouse model of familial AD. As a major finding of the present dissertation, DCV secretory markers accumulate in dystrophic neurites and granulovacuolar degeneration bodies, two prominent neuropathological features of AD. Moreover, DCV secretory proteins markedly decay in the CSF of AD patients, correlating with neurodegeneration and cognitive decline. Furthermore, secretory markers of DCV initially increase and later decrease in the hippocampi and age-dependently decline in the CSF of 5xFAD mice. Additionally, since reactive astrogliosis is a common feature of neurodegenerative diseases, understanding the mechanisms underlying gliotransmission under control and proinflammatory conditions is fundamental. Here we have shown that astrocyte peptidergic secretory vesicles are heterogeneous and display variable release rates in response to Ca2+-mediated stimulation, which are modulated in proinflammatory-treated astrocytes in vitro and in a neuroinflammation model in situ. Besides, unstimulated release of astrocyte secretory proteins in vitro is independent of intrinsic Ca2+ oscillations but critically depends on intracellular Ca2+. Altogether, since neurotransmission and gliotransmission are clearly affected in AD, our results suggest that alterations in the regulated secretory pathway of neurons and astrocytes may participate in underlying pathological mechanisms and propose DCV secretory markers as candidate biomarkers for AD.
Mitjançant la via de secreció regulada de neurones i cèl·lules endocrines, hormones, neurotrofines i altres missatgers peptídics importants pel funcionament del sistema nerviós són internalitzats en vesícules de centre dens (VCD) i alliberats per exocitosi en resposta a estímuls. La maquinària molecular de les VCD inclou granines i enzims processadors (carboxipeptidases i convertases) que s’encarreguen de dirigir i processar els missatgers peptídics a les VCD. Aquests components de les VCD són solubles i se secreten, amb els altres transmissors peptídics, a l’espai extracel·lular, on alguns desenvolupen funcions neurotròfiques rellevants. Proteïnes de la família de les granines, com la cromogranina A, han estat tradicionalment relacionades amb malaltia d’Alzheimer (MA), on s’han trobat alterades al cervell i al líquid cefalorraquidi (LCR) de pacients. No obstant, altres marcadors de les VCD molt abundants com la secretogranina III, la carboxipeptidasa E i les convertases PC1 i PC2 han estat poc estudiats en el context de la MA. Així, hem analitzat alteracions dels marcadors de VCD al cervell i al LCR de pacients de la MA i de ratolins 5xFAD, un model animal transgènic per a la MA familiar. Les proteïnes marcadores de VCD s’acumulen a les neurites distròfiques i als cossos de degeneració granulovacuolar, mentre els seus nivells disminueixen al LCR dels pacients de la MA, on correlacionen amb neurodegeneració i declivi cognitiu. A més, es troben inicialment augmentades i finalment disminuïdes a l’hipocamp dels ratolins 5xFAD, on també disminueixen progressivament al LCR amb l’edat. Atès que l’astrogliosi és present en malalties neurodegeneratives, és important l’estudi de la gliotransmissió tant en situacions control com de neuroinflamació. Així, mitjançant el tractament proinflamatori d’astròcits in vitro i un model de neuroinflamació in situ hem determinat que la secreció peptidèrgica dels astròcits sota estimulació és variable i moderada i que, en absència d’estímul, la seva alta taxa d’alliberació és independent d’oscil·lacions espontànies però dependent de calci intracel·lular. En resum, les alteracions de la via de secreció regulada de neurones i astròcits podrien participar en la progressió de la malaltia i, per això, proposem les proteïnes marcadores de VCD com a biomarcadors candidats per a la MA.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Solé, Castellví Montserrat. "Functional characterization of AWR affector proteins from the phytopathogen "R. solanacearum" (Caracterització funcional de les proteïnes efectores AWR del fitopatogen "R. solanacearum")." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83902.

Full text

Abstract:

"R. solanacearum" is a devastating bacterial pathogen that infects "Solanaceae" spp. such as tomato, eggplant or banana. A functional T3SS is required for virulence and more than 70 putative effectors have been described, although only few have been studied. This thesis focuses on a five-member gene family of effectors named "awr". We demonstrated that awr gene family is extremely conserved among R. solanacearum strains but also present in other plant pathogens such as Acidovorax or Burkholderia spp. and even present in the human pathogen B. pseudomallei. Virulence of a Ralstonia mutant strain devoid of all awr genes was tested on tomato, eggplant and Aradidopsis. Plant growth of quintuple mutant strain was considerably reduced in natural hosts, indicating a role in virulence, but remained unchanged in Arabidopsis. Col-0 infection with Pseudomonas syringae DC3000 heterologously expressing each AWR was also performed. While presence of some AWRs in Pseudomonas did not have an effect on plant growth, others (like AWR5) dramatically reduced the pathogen multiplication, pointing out a possible plant detection. In order to unravel the functions of AWR proteins, they were transiently expressed by means of Agrobacterium in non-host Nicotiana spp. Upon AWR expression, necroses took place to different extents on the plant leaves. AWR5 induced the strongest necrosis, resembling an HR phenotype which was later confirmed by TB/DAB staining and by RT-PCR of specific HR marker genes. Furthermore, a strong reduction in yeast cells was experimented upon several AWR protein expressions which indicate that the mechanisms that might be altered by these effector proteins is conserved among eukaryotes and hence reinforces their role in virulence. AWR4 appeared not to be toxic in this model organism and for that reason we sought to decipher some of the plant targets of this AWR protein as a start point. Out of more than 60 interacting clones were sequenced after a yeast-two hybrid screening with Arabidopsis root cDNA from R. solanacearum challenged plants. Among them, several defense-related proteins were found: phenylalanine ammonia-lyase, MPK6, DMR6 or KIN10. In order to find other key genes for AWR activity, the AWRs that displayed a strong yeast toxicity were heterologously produced in both E. coli and R. solanacearum to be ready to be employed as a bait for plant protein complexes that will be analysed by mass spectrometry. In summary, AWR are highly conserved effectors that play an important role in both pathogenesis and plant recognition as they reduce P. syringae virulence and trigger an HR-like phenotype in non-host plants. Deciphering effector function will open promising avenues towards the design of new strategies to control R. solanacearum.
R. solanacearum és un patogen bacterià capaç d’infectar diferents solanàcies com ara la tomaquera, la patatera, l’alberginiera o el plataner. Aquest fitopatogen injecta més de 70 proteïnes efectores en la cèl•lula vegetal hoste, tot i que només algunes han sigut ja estudiades. Aquesta tesi es centra en una família multigènica d’efectors: els AWRs. Els estudis científics duts a terme durant aquesta tesi van demostrar que la família de AWR no només estava altament conservada en el llinatge de R. solanacearum sinó que també es trobava present en altres fitopatògens o inclús en el patogen humà Burkholderia pseudomallei. A més a més, diferents assajos de patogenicitat en tomaquera i alberginiera van provar que els gens awr presentaven un paper clar en virulència per aquests hostes. Contràriament, la presència d’aquestes proteïnes en la planta model Arabidopsis thaliana produïen una disminució en la capacitat infectiva/multiplicativa. Això indicaria una dualitat dels efectors AWR depenent del context que ens trobem, ja sigui contribuint a la patogenicitat del bacteri o bé éssent reconeguts per la planta i així disminuint la patogenicitat bacteriana. Per tal de desentranyar les funcions de les proteïnes AWR, es van expressar de forma transitòria a la planta model no-hoste Nicotiana spp. L’expressió d’algunes proteïnes AWR va provocar una forta necrosi de les fulles que s’assemblaria a una resposta hipersensible. Mitjançant diferents tincions i assajos de PCR en temps real es va corroborar que l’AWR5 presentava aquest tipus de mort cel•lular programada. L’elevada toxicitat d’algunes AWRs es va demostrar també en llevat. En el transcurs d’aquesta tesi també s’ha realitzat un crivellatge en doble híbrid per tal de buscar proteïnes dianes de la planta per a l’AWR4 (la menys tòxica). A més a més, es va posar a punt l’expressió dels AWRs a E. coli o bé a R. solanacearum per tal d’abordar altres tècniques que permetin una millor cerca d’interactors en el futur.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Gabasa, Ferràndez Marta. "Estudi del fenotip miofibroblast i la seva implicació en l'expressió de ciclooxigenasa-2 i en la secreció de prostaglandina E2 en la fibrosi pulmonar idiopàtica." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/290856.

Full text

Abstract:

La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una pneumònia intersticial de causa desconeguda i de mal pronòstic, amb una supervivència mitjana de 2 a 5 anys des del moment del diagnòstic. La hipòtesi fisiopatològica més acceptada en l’actualitat és que una lesió reiterada a l’epiteli alveolar causaria l’apoptosi massiva de les cèl·lules epitelials, l’alliberament de factors solubles pro-fibròtics com el TGF-β1 i el descens de la producció de factors anti-fibròtics com la prostaglandina E2 (PGE2). En aquestes circumstàncies s’induiria la formació de focus fibroblàstics, formats per fibroblastes, miofibroblastes i matriu extracel·lular excessiva. La PGE2 prové de la via de l’àcid araquidònic a través dels enzims ciclooxigenasa (COX). La COX-2 és induïble per estímuls pro-inflamatoris com la interleuquina-1b (IL-1b). En primer lloc, vam obtenir un cultiu enriquit de miofibroblastes in vitro tractant fibroblastes primaris de pulmó humà control i amb FPI amb TGF-b1 durant 72h. En aquestes condicions es va induir la transició fibroblast a miofibroblast i també la transició epiteli-mesenquimal (EMT) en cèl·lules de la línia A549. Els cultius de miofibroblastes van presentar un increment en l’expressió d’alfa actina del múscul llis (α-SMA), proteïna característica d’aquest fenotip, i en la síntesi de col·lagen. Analitzant la capacitat de migració i proliferació d’aquestes cèl·lules realitzant una ferida al cultiu in vitro, vam observar que els cultius de miofibroblastes procedents de pacients amb FPI presentaven una capacitat invasiva superior als controls. Aquesta no era deguda a la proliferació, ja que la seva inhibició no comportava diferències. La proliferació dels miofibroblastes era baixa tant en cultius control com en FPI. Vam avaluar la capacitat de tancament d’una ferida in vitro per par d’aquestes cèl·lules i vam observar que els fibroblastes són el fenotip principal encarregat del tancament d’una ferida in vitro i que la proliferació és una component important en aquest tancament. Vam analitzar l’expressió de α-SMA, COX-2 i secreció de PGE2 en cultius control i FPI i en cultius enriquits de miofibroblastes. Els cultius FPI van presentar una major expressió d’α-SMA respecte els controls i alhora una menor capacitat d’inducció de l’expressió de COX-2 per part d’IL-1β. En els cultius enriquits de miofibroblastes, aquest efecte va ser encara més marcat, fins al punt de no haver-hi coincidència entre l’expressió de COX-2 i la d’α-SMA. La deficiència en la inducció de COX-2 va implicar una disminució de l’expressió de PGE2. Tot plegat va afectar a la capacitat de migració i proliferació d’aquestes cèl·lules. Els mateixos resultats es van observar en el fenotip tipus-miofibroblast procedent de la EMT de les cèl·lules epitelials A549. En tincions immunohistoquímiques de teixit normal i de FPI no vam observar coincidència entre el marcatge de COX-2 i d’α-SMA en els focus fibroblàstics. Així doncs, els resultats observats in vitro es corroborarien in vivo. Finalment, vam analitzar l’expressió del receptor d’interleuquina-1 tipus 1 (IL-R1) com a possible causa de la deficient inducció de COX-2 en aquestes cèl·lules. IL-1RI és el receptor específic pel qual la IL-1β realitza les seves accions pro-inflamatòries. Els fibroblastes FPI van presentar una menor expressió basal de IL-1RI en comparació amb els control. La IL-1β va ser capaç d’induir l’expressió del seu propi receptor. En miofibroblastes en canvi, el TGF-β va inhibir-ne l’expressió i va eliminar la capacitat d’inducció per part de la IL-1β. Així doncs, en un ambient pro-fibròtic, el TGF-β induiria de manera permanent la transició de fibroblastes i cèl·lules epitelials del pulmó cap a miofibroblastes. El fenotip miofibroblast estaria associat a una deficiència del receptor IL-1RI que impediria a la IL-1β induir l’expressió de COX-2 i la secreció de PGE2. La baixa PGE2 afavoriria la migració i proliferació d’aquestes cèl·lules i per tant la progressió de la fibrosi pulmonar. Aquest pot ser un mecanisme destacat en el manteniment de la FPI i presenta una possible diana terapèutica per aturar i arribar a reverir el procés fibròtic.
Idiopathic pulmonary fibrosis (IPF) is an interstitial lung disease with bad prognosis and mean survival from 2 to 5 years from the diagnosis. The most accepted hypothesis of its cause is that a repeated epithelial lung damage would cause epithelial cells apoptosis and the release of pro-fibrotic factors, like TGF-b1 and the diminishing of anti-fibrotic factors, like prostaglandin E2 (PGE2). In this profibrotic environment fibroblast foci are formed by fibroblasts, myofibroblasts and extracellular matrix deposits. PGE2 is synthesized via cyclooxygenase enzimes, COX-1 and COX-2. COX-2 is inducible by several pro-inflammatory stimuli, for example IL-1b. We obtained an enriched myofibroblast culture treating primary fibroblasts obtained from control and IPF lung tissue with TGF-b1 during 3 days. This treatment induced an upregulation of aSMA expression, a myofibroblast associated protein, and collagen synthesis. It also induced epithelial to mesenchymal transition (EMT) in A549 epithelial lung cell line. Myofibroblasts obtained from FPI cultures showed increased migratory capacity in comparison with control ones. Proliferation associated with this phenotype was very low. We also measured the closure of an in vitro wound by these cell types and we observed that fibroblasts are actually the most important phenotype associated to wound healing, and not myofibroblasts. Moreover, we analized aSMA and COX-2 expression and PGE2 secretion in those cells. IPF cultures showed increased aSMA levels but decreased COX-2 induced expression by IL-1b. Myofibroblast enriched cultures also showed these features, also associated to a suppressed PGE2 secretion. Both in cell cultures and in tissue inmunohisochemistry no coincidence was observed between aSMA and COX-2 positive cells, associating myofibroblasts to an altered COX-2 and PGE2 metabolism. A549-derived myofibroblasts shared the ssame alterations. We analyzed IL-1 specific receptor IL-1RI in order to stablish if it was an stimuli-dependent alteration, and we observed that both IPF and myofibroblasts showed diminished IL-1R expression. IL-1b failed to upregulate its own receptor expression specifically in myofibroblasts. In the profibrotic environment, miofibroblast transition is chronically induced by TGF-b. Moreover this phenotype is associated to a downregulated IL-1RI expression and therefore IL-1b is uncapable of inducing COX-2 expression and PGE2 secretion, worsening migratory and proliferative features of these cells and contributing to fibrotic progression.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Ashok, Anupama 1985. "TANGO1 asembles a machine for collagen folding and export." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666036.

Full text

Abstract:

COPII vesicles of 60-90nm diameter are known to export secretory cargoes from endoplasmic reticulum (ER). However, they cannot be employed to export bulky cargoes like the collagens that can reach up to 400 nm in length. Collagens, the most abundant secretory proteins, make up 25% of our dry body weight and required for building extracellular matrix, and to produce mineralized bones. The discovery TANGO1 has made the process of collagen export at the ER amenable to molecular analysis. I set out to identify its interactors through a proximity biotinylation coupled with mass spectrometry approach. My results show that TANGO1 bridges the cytoplasmic export machinery with ER luminal folding machinery. It is noteworthy that several of the luminal interactors identified are exclusively dedicated to collagen folding and modification. This search also revealed the identity of protein called Torsin-1A, and my data show that it potentially functions in degrading unfolded collagens. I also asked whether TANGO1 is required to export transmembrane collagens. Transmembrane collagens are unique as they have a cytoplasmic domain that can in theory recruit COPII proteins to facilitate their export. I observed minimal dependency on TANGO1 for transmembrane collagen XVII export. Interestingly, TANGO1 binds both folded and misfolded Collagen XVII. Altogether, my data suggest that TANGO1 functions predominantly to export soluble collagens its ability to bind both folded and unfolded collagens is used by the cells to eliminate unfolded collagens and to ensure only the full assembled and functional collagen are secreted.
Les vesícules COPII, que tenen un diàmetre de 60-90nm, transporten les proteïnes que seran secretades des del reticle endoplasmàtic (RE). No obstant, aquestes vesícules no poden ser usades per transportar proteïnes molt voluminoses, com els col·làgens que poden arribar a mesurar 400 nm de longitud. Els col·làgens, el tipus de proteïna secretada més abundant, suposen el 25% del pes sec del nostre cos i són necessaris per construir la matriu extracel·lular, així com per generar els ossos mineralitzats. El descobriment de la proteïna TANGO1 ha permès l’anàlisi molecular del procés d’exportació dels col·làgens des del RE. Un dels objectius d’aquesta tesi era identificar quines proteïnes interaccionen amb TANGO1 usant un enfocament de biotinilació per proximitat conjugat amb una espectrometria de masses. Els meus resultats han mostrat que TANGO1 serveix de connexió entre la maquinària d’exportació citoplasmàtica i la maquinària de plegament de la llum del RE. És important destacar que una quantitat important de les proteïnes identificades que interaccionen amb TANGO1 al RE estan dedicades exclusivament al correcte plegament i modificació dels col·làgens. Aquesta investigació també ha revelat la identitat d’una proteïna anomenada Torsin-1A, i les meves dades han demostrat que la seva funció potencial és en la degradació de col·làgens que no han sigut correctament plegats. Una altra de les preguntes que he respost en aquesta tesi és si TANGO1 és necessari també per l’exportació de col·làgens amb un domini transmembrana. Aquests col·làgens són únics ja que tenen un domini citoplasmàtic que en teoria pot reclutar directament les proteïnes COPII per facilitar la seva exportació del RE. Els meus resultats han mostrat una dependència mínima en TANGO1 per l’exportació del col·lagen amb domini transmembrana XVII. No obstant, és interessant remarcar que TANGO1 pot unir col·lagen XVII independentment de si està correctament o incorrectament plegat. En conclusió, les meves dades suggereixen que TANGO1 funciona predominantment per exportar col·làgens solubles, i la seva habilitat per unir col·làgens tant si estan correctament o incorrectament plegats és usada per les cèl·lules per eliminar aquells col·làgens mal plegats per assegurar que només els col·làgens totalment estructurats i funcionals seran secretats.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Cantero, Recasens Gerard 1984. "Cellular Ca2+ homeostasis in the pathophysiology of chronic respiratory diseases." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2013. http://hdl.handle.net/10803/104537.

Full text

Abstract:

Calcium works as a second intracellular messenger in all cell types and its downstream signalling is a key pathway for many systemic functions. In the lungs, the majority of activating stimuli trigger intracellular calcium increase, which is indispensable for the normal functioning of the airways; thus, deregulation of this pathway leads to pathological conditions. This Thesis aims to understand the relationship of intracellular calcium homeostasis and chronic respiratory pathologies such as asthma. I have studied three different processes involved in calcium homeostasis and their role in asthma pathophysiology: 1) I have shown the genetic association of a defect in calcium entry via TRPV1 with wheezing and cough, which is one feature of asthma pathophysiology; 2) I have also demonstrated the product of the asthma associated ORMDL3 gene is a Ca++ homeostasis and UPR modulator; and 3) I have provided a new Ca++ dependent sorting mechanism for secretory cargoes that bind calcium.
El Calci és un segon missatger intracel·lular en tots els tipus cel·lulars i la cascada de senyalització generada pel calci és una via de senyalització cel·lular clau per moltes funcions sistèmiques. En els pulmons, la majoria d’estímuls activadors produeixen un increment del calci intracel·lular, el qual és indispensable pel funcionament correcte de les vies respiratòries; i, per tant, una desregulació d’aquesta via de senyalització porta a diferents situacions patològiques. Aquesta Tesi té com a objectiu entendre la relació entre l’homeòstasi del calci intracel·lular i les malalties respiratòries cròniques, com per exemple, l’asma. Hem estudiat tres processos diferents implicats en l’homeòstasi del calci i el seu rol en la fisiopatologia de l’asma: 1) Hem demostrat que hi ha una associació genètica entre un defecte en l’entrada de calci via TRPV1 i un dels trets característics de l’asma, la tos; 2) també hem trobat que l’ORMDL3, que havia estat associat amb l’asma, és un modulador de l’homeòstasi del calci i de la UPR; i 3) hem aportat un nou mecanisme de classificació en el Golgi depenent de Ca++ per a proteïnes que uneixen calci i que seran secretades.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Bruns, Caroline 1984. "GRh1-dependent unconventional protein secretion." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2013. http://hdl.handle.net/10803/125070.

Full text

Abstract:

A part de la secreció convencional, en la qual les proteïnes són transportades a través del reticle endoplasmàtic (RE) i de l'aparell de Golgi, s'han descrit, per a diferents proteïnes i en organismes diversos, rutes de secreció no-convencional que circumval·len l'aparell de Golgi. No obstant, aquests mecanismes de secreció no estan ben entesos. Se sap que per a la secreció no-convencional de la proteïna d'unió a acil-CoA Acb1 a Saccharomyces cerevisiae són necessàries diverses proteïnes, com ara l'ortòleg de GRASP Grh1, proteïnes relacionades amb l'autofàgia, proteïnes involucra-des en la fusió de membranes amb els endosomes, membres de la maquinària ESCRT, i la t-SNARE de la membrana plasmàtica Sso1. La manera per la qual totes aquestes proteïnes cooperen per a dur a terme la secreció d'Acb1 és encara una incògnita. Els resultats de les nostres investigacions indiquen que sota inani-ció de nutrients, condició que indueix la secreció no-convencional d'Acb1, Grh1 es concentra en estructures membranoses prop dels llocs de sortida del RE, de manera dependent de fosfatidilinositol-3-cinasa. Aquestes membranes, en forma de tassa, estan enriqui-des en PI(3)P i contenen la proteïna d'ESCRT-I Vps23 així com les proteïnes d'autofàgia Atg8 i Atg9, reunint així diverses proteïnes necessàries per a la secreció d'Acb1. Hem batejat aquestes estructures CUPS (per les sigles en anglès de compartiment per a la secreció no-convencional de proteïnes), basant-nos en la seva forma i el seu contingut. Proposem que els CUPS són l'estació de sortida per a la formació d'intermediaris vesiculars dedicats a la secreció no-convencionals que contenen Acb1.
Besides conventional secretion, in which proteins are transported through the endoplasmic reticulum (ER) and the Golgi complex, unconventional secretion routes bypassing the Golgi complex have been described for different proteins in several organisms. How-ever, the mechanisms of their release remain poorly understood. It was reported that the unconventional secretion of the acyl-CoA binding protein Acb1 from Saccharomyces cerevisiae requires a diverse group of proteins including the GRASP ortholog Grh1, autophagy-related proteins, proteins involved in fusion of membranes with endosomes, members of the ESCRT-machinery, and the plasma membrane t-SNARE Sso1. How these proteins work together for Acb1 secretion remains elusive. Our findings indicate that upon nutrient starvation, the condition known to induce unconventional secretion of Acb1, Grh1 is concentrated in a phosphatidylinositol 3-kinase-dependent manner to unique membrane structures near the ER exit sites. These membranes –shaped like cups– are enriched in PI(3)P and contain the ESCRT-I protein Vps23 as well as the autophagy-related proteins Atg8 and Atg9 thereby bringing together different proteins required for Acb1 secretion. We have named these structures CUPS (Compartment for Unconventional Protein Secretion), based on their shape and content. CUPS, we propose, are the starting point for the formation of Acb1-containing vesicular intermediates dedicated for unconventional secretion.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Vilches, Saez Silvia. "Sistema de secreción de tipo III en "Aeromonas" mesófilas." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/2406.

Full text

Abstract:

Aeromonas hydrophila es un bacilo gram-negativo, patógeno oportunista de animales y humanos. La patogénesis de A. hydrophila es multifactorial. Con objeto de identificar genes implicados en la virulencia de la cepa PPD134/91 de A. hydrophila, se realizaron experimentos de sustracción génica, que llevaron a la detección de 22 fragmentos de ADN que codificaban 19 putativos factores de virulencia, incluyendo un gen que codificaba una proteína de sistema de secreción de tipo III (T3SS). La creciente importancia del T3SS en la patogénesis de diversas bacterias, llevó a identificar y analizar la agrupación génica del T3SS de las cepas AH-1 y AH-3 de A. hydrophila, así como también el efector AexT en la cepa AH-3. La inactivación de los genes de T3SS aopB y aopD en A. hydrophila AH-1, y ascV en A. hydrophila AH-3 conlleva una disminución de la citotoxicidad, un incremento de la fagocitosis, y una reducción de la virulencia en diferentes modelos animales, demostrando estos resultados que el T3SS es necesario para la patogenicidad del género Aeromonas. El mutante en el gen aexT de la cepa AH-3 de A. hydrophila muestra una ligera reducción de la virulencia, ensayada con diferentes métodos. Por otro lado, la proteína AexT presentó actividad ADP-ribosiltransferasa, y se demostró su translocación vía T3SS al interior de células eucariotas, sistema que a su vez parece ser inducible in vitro en condiciones de depleción de calcio. Mediante el uso de diferentes sondas de ADN, se determinó la presencia del T3SS en cepas tanto clínicas como ambientales de diferentes especies del género Aeromonas: A. hydrophila, A. veronii, y A. caviae, y la codistribución de esta agrupación génica y del gen aexT. Finalmente, con el fin de analizar la activación transcripcional de la agrupación génica de T3SS y del efector AexT en A. hydrophila AH-3, los promotores predichos del operón aopN-aopD y el gen aexT se fusionaron con el gen reporter gfp (Green Fluorescence Protein). Además, se demostró que la expresión de ambos promotores depende de diferentes componentes bacterianos, como por ejemplo el sistema de dos componentes PhoP/PhoQ, el sistema de quórum sensing AhyI/AhyR, el sistema flagelar, el lipopolisacárido, la oxidoreductasa DsbA o el complejo enzimático piruvato deshidrogenasa.
Aeromonas hydrophila is a gram-negative opportunistic pathogen of animals and humans and its pathogenesis is multifactorial. Genomic subtraction was used to identify putative virulence genes in A. hydrophila PPD134/91 and led to the identification of 22 unique DNA fragments encoding 19 putative virulence factors, including a gene encoding a type III secretion system (T3SS) protein. The increasing importance of the T3SS in the pathogenesis of several bacteria, led us to identify and further analyse the T3SS gene clusters in A. hydrophila AH-1 and AH-3. Insertional inactivation of the T3SS genes aopB and aopD in A. hydrophila AH-1 and ascV in A. hydrophila AH-3 led to decreased cytotoxicity, increased phagocytosis, and reduced virulence in several animal models. These results show that the T3SS is required for A. hydrophila pathogenicity. We also cloned and sequenced an ADP-ribosylating toxin (AexT) in A. hydrophila AH-3, and showed that this toxin is translocated via the T3SS, which also seems to be inducible in vitro under calcium depleted conditions. The A. hydrophila AH-3 aexT mutant showed a slight reduction in virulence assayed by several methods. By using several gene probes, we also determined the presence of the T3SS in clinical and environmental strains of different Aeromonas species: A. hydrophila, A. veronii, and A. caviae, and the co-distribution of this gene cluster and the gene encoding the toxin AexT. Finally, to study the transcriptional regulation of the T3SS gene cluster and the effector AexT in A. hydrophila AH-3, we isolated the predicted promoter regions of both operon aopN-aopD and gene aexT, which were fused with a green fluorescence protein reporter gene. Furthermore, we established that expression of the T3SS gene cluster and the effector AexT in A. hydrophila AH-3 depends on the expression of several bacterial components, such as the lipopolysaccharide, the polar flagellum, the two component regulatory system PhoP/PhoQ, the quorum sensing system based on AhyI/AhyR proteins, the pyruvate dehydrogenase complex and the periplasmic oxidoreductase DsbA.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Sekar, Revathi. "Role of secretin in lipid homeostasis." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2014. http://hdl.handle.net/10722/198810.

Full text

Abstract:

Secretin, the first hormone commencing the field of endocrinology, has been studied for its pleiotropic role in the body inclusive of its neuroactive and body water homeostatic and gastrointestinal functions. Yet, the metabolic effect of secretin remains elusive and is being proposed recently for a revisit. Recent discovery from our lab showed an anorectic response for secretin, while its role in lipid homeostasis remains largely unexplored. Exerting functions such as exocrine pancreatic secretion and gastric motility inhibition, intestinal fatty acid induced release of secretin was recently shown to be mediated by CD36. Fasting related increase in plasma secretin concentration has been proposed to be involved in lipolysis but evidences regarding lipolytic actions of secretin remain contradictory. Recent report has suggested that secretin stimulates both lipolysis and lipogenesis in adipose cells. Thus, we hypothesize that secretin modulates lipid homeostasis, which was examined under two opposite, energy deficient and energy excess, conditions. Under energy deficient/starved state, secretin level in circulation and secretin receptor level in epididymal adipose tissue were found to be upregulated. Using secretin receptor knockout (SCTR-/-) and secretin knockout (SCT-/-) mice as controls, it was found that secretin stimulated a dose- and time-dependent lipolysis in vitro and acute lipolysis in vivo. H-89, a protein kinase A (PKA) inhibitor, attenuated the lipolytic effects of secretin in vitro, while secretin induced an increase in cAMP dependent PKA activity in vivo. Using western blot analysis, secretin was found to phosphorylate hormone sensitive lipase (HSL) at serine residue 660. Additionally, immunofluorescent studies revealed that secretin stimulated translocation of HSL from cytosol to surface of lipid droplet subsequently leading to lipolysis. Under excess energy condition, when SCTR-/- mice and its littermates SCTR+/+ mice were subjected to high fat diet (HFD) feeding for 3 months, it was found that SCTR-/- mice gained lesser weight. Nuclear magnetic resonance imaging revealed that SCTR-/- mice exhibited lower body fat content. Additionally, HFD-associated hyperleptinaemia was alleviated in SCTR-/- mice along with metabolic syndrome as they performed better in insulin and glucose tolerance tests. Continuous monitoring by indirect calorimetry revealed similar food intake, energy expenditure and locomotor activity between SCTR-/- and SCTR+/+ mice. Interestingly, intestinal fatty acid absorption, measured by a noninvasive method, was impaired in HFD-fed SCTR-/- mice. While postprandial triglyceride release was reduced in SCTR-/- mice, it also had a significant reduction in transcript and protein levels of CD36 and its downstream mediator MTTP. Secretin, when incubated with isolated enterocytes, upregulated the expression of CD36. In summary, during starvation, secretin stimulates lipolysis through a HSL and PKA mediated pathway. When fed a HFD, SCTR-/- mice is resistant to diet induced obesity due to impaired intestinal lipid absorption. A novel short positive feedback pathway between CD36 and secretin, functioning to maximize lipid absorption, is also being proposed. Thus for the first time, two independent role of secretin in lipolysis and in intestinal lipid absorption were discovered along with their mechanistic insights. This study paves way for developing new therapeutic strategies against metabolic disorders associated with lipid metabolism.
published_or_final_version
Biological Sciences
Doctoral
Doctor of Philosophy

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Gabry, Frederic. "Secrecy in Cognitive Radio Networks." Doctoral thesis, KTH, Kommunikationsteori, 2014. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-155531.

Full text

Abstract:

With the considerable growth of wireless networks in recent years, the issue of network security has taken an important role in the design of communication devices and protocols. Indeed, due to the broadcast nature of these networks, communications can potentially be attacked by malicious parties, and therefore, the protection of transmitted data has become a main concern in today's communications. On the other hand the cooperation of nodes overhearing the transmission may potentially lead to a better performance. In this thesis we combine both fundamental concepts of cooperation and secrecy in wireless networks. In particular we investigate the cooperation between transmitters in a cognitive radio network where the secondary receiver is treated as a potential eavesdropper to the primary transmission. We study this novel model focusing on several fundamental aspects. First we derive achievable rate regions for different transmission schemes, such as cooperative jamming and relaying, with and without primary message knowledge at the secondary transmitter. For these schemes, we formulate and solve three relevant power allocation problems: the maximization of the achievable primary and secondary rates, and the minimization of the secondary transmitting power. We model the interaction between the transmitting users as a Stackelberg game corresponding to a more realistic power allocation problem. We solve the game and illustrate its impact on the achievable rates. Secondly we generalize our system model by introducing the multi-phase clean relaying (CR) scheme, which takes into account the message-learning constraint at the secondary transmitter, and we derive the achievable rate region for this scheme. We compare our CR scheme to other transmission strategies such as dirty paper coding, interference neutralization, and pure cooperative jamming. Thirdly we extend our model to the generalized scenario where multiple secondary transmitter-receiver pairs wish to access the spectrum. For this scenario, we define and study several types of games between the primary network and the secondary pairs, such as Stackelberg games, power control games, and auction games. We derive the equilibrium of each game considered, which allows us to predict the behavior of the users in the cognitive radio network with multiple secondary pairs. Moreover we consider the important concept of energy efficiency (EE) for the performance of the cognitive radio network and we derive the power allocation and power splitting maximizing the secondary transmitter's energy efficiency. An important EE Stackelberg game between the two transmitters is formulated, and the impact of the game theoretic interaction is analyzed. Finally we motivate and investigate information theoretic secrecy using key agreement techniques in wireless networks. In particular we derive achievable secret key rate regions for two different key agreement schemes in Gaussian channels using several transmission strategies such as power control and cooperative jamming. The interaction between transmitting users is analyzed from a game theoretic perspective using non-cooperative game theory. For every fundamental perspective considered for the analysis of the model studied in the thesis, our results are illustrated through numerical examples based on a geometrical setup, highlighting the impact of the node geometry on the achievable rates, the optimal strategies, the games' equilibria and the impact of the game theoretic interaction between transmitters on the system performance.

QC 20141110

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Lau, Kwan-wa. "Cloning and characterization of the first amphibian secretins and secretin receptor functional implication of secretin with orexin in amphibians /." Click to view the E-thesis via HKUTO, 2009. http://sunzi.lib.hku.hk/hkuto/record/B44143655.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Larota, Ccalloquispe Rodolfo. "Microbiología de la faringoamigdalitis crónica : estudio de cultivos de secreción faringea." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2003. https://hdl.handle.net/20.500.12672/1792.

Full text

Abstract:

Se ha efectuado estudio de cultivo de flora bacteriana en pacientes con diagnostico de faringoamigdalitis crónica supurada, entre el 29 de enero y el 22 de mayo del 2002, en un total de 30 pacientes de 17 y 65 años, 22 pacientes del sexo femenino y 08 del sexo masculino, encontrándose en 17 (57%) de los pacientes cultivo positivo a gérmenes patógenos siendo los gérmenes patógenos mas frecuentes el Staphylococus aureus en 09 pacientes (53%) con cultivo positivo, seguido Staphylococus coagulasa negativo en 03 pacientes (17%), encontrándose también en menor porcentaje los hongos del genero cándida, los enterococus, la Klebsiella y la Pseudomona airuginosa. Por lo que podemos concluir en el presente estudio que existen diferencias en la Klebsiella y la Pseudomona airuginosa. Por lo que podemos concluir en el presente estudio que existen diferencias en la frecuencia de gérmenes encontrados en estudios realizados en otros países con los efectuados en el país.
Tesis de segunda especialidad

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Lee, Tsz-on, and 李子安. "Transcriptional regulation of the human secretin gene." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2004. http://hub.hku.hk/bib/B30163389.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

方士銘 and Shi-ming Fong. "Characterization of the human secretin receptor gene." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 1998. http://hub.hku.hk/bib/B31220800.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Ng, Sai-ming Samuel, and 吳世明. "Secretin: expression and neuroactive functionin the cerebellum." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2002. http://hub.hku.hk/bib/B42576799.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Cheng, Yuen-yee, and 鄭婉兒. "The role of secretin in appetite control." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2011. http://hub.hku.hk/bib/B47752956.

Full text

Abstract:

Multiple gut hormones are involved in the regulation of food intake. Secretin (SCT), a classical gut hormone, is released into the circulation from the duodenal S-cells when acidic chyme enters the duodenum and performs the major functions of delaying gastric emptying, stimulating fluid secretion from pancreas and liver to optimize the digestion process. In recent years, SCT and its receptor (SCTR) have been identified in discrete nuclei of the hypothalamus, including the paraventricular nucleus (PVN) and the arcuate nucleus (Arc). The occurrence of SCT and SCTR in the brain regions that are engaged in regulating body energy homeostasis and the release pattern of SCT after meals support a functional role of SCT in appetite control. In this study, the effect of SCT on feeding behavior was investigated using wild-type (wt), SCT?/?, and SCT receptor-deficient (SCTR?/?) mice. We found that both central and peripheral administration of SCT could reduce food intake in wt but not in SCTR?/?mice. SCT induce Fos expression in the PVN and Arc, suggesting the activation of hypothalamic feeding centers by this peptide. Consistent with this notion, SCT was found to increase proopiomelanocortin (POMC), but reduce agouti-related protein (AgRP) transcripts in the Arc, and augment thyrotropin-releasing hormone (TRH) and melanocortin-4 receptor (MC4R) mRNA expression in the PVN. In addition, pretreatment with SHU9119, an antagonist for MC4R, abolished the anorexia induced by SCT, suggesting that SCT may inhibit food intake via a melanocortin-dependent pathway. Gut hormones signals the brain to modulate the feeding behavior via the vagal afferent nerve, bloodstream or both. Here we showed that peripheral SCT-induced anorexia was attenuated in mice with subdiaphragmatic vagotomy, capsaicin treatment and bilateral midbrain transections. In summary, our data identify peripheral SCT as an anorectic peptide exerting its action via the melanocortin system and the vagal afferent contributes a major route in mediating the inhibitory effect of peripheral SCT on food intake. The present findings advance our understanding of the role of gut hormones in the regulation of appetite.
published_or_final_version
Biological Sciences
Doctoral
Doctor of Philosophy

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Fong, Shi-ming. "Characterization of the human secretin receptor gene /." Hong Kong : University of Hong Kong, 1998. http://sunzi.lib.hku.hk/hkuto/record.jsp?B20792906.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Perron, Etienne. "Information-theoretic secrecy for wireless networks /." [S.l.] : [s.n.], 2009. http://library.epfl.ch/theses/?nr=4476.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Ellington, Thomas Coke. "Official secrecy self, state and society /." College Park, Md. : University of Maryland, 2004. http://hdl.handle.net/1903/1728.

Full text

Abstract:

Thesis (Ph. D.) -- University of Maryland, College Park, 2004.
Thesis research directed by: Government and Politics. Title from t.p. of PDF. Includes bibliographical references. Published by UMI Dissertation Services, Ann Arbor, Mich. Also available in paper.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Gabry, Frederic. "Cooperation for Secrecy in Wireless Networks." Licentiate thesis, KTH, Kommunikationsteori, 2012. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-100847.

Full text

Abstract:

The growth of wireless networks has been considerable over the last decades. Due to the broadcast nature of these networks, security issues have taken a critical role in today’s communications. A promising direction towards achieving secure communications is information theoretic secrecy, which is an approach exploiting the randomness of the channels to ensure secrecy. Based on this approach, there has been a recent surge of interest in a potential cooperation between users to enhance the secrecy of communications. In this thesis we investigate the interaction between cooperation and secrecy. In particular the contributions of the thesis can be divided into two parts. In the first part, we study cooperative strategies for secrecy for wireless channels. Our goal is to evaluate the effect of fading and limited CSI on the eavesdropper’s channels. In that purpose we consider a scenario where a helper aims at increasing the secrecy of the communication between a source and destination in the presence of an eavesdropper. Several strategies are discussed for the helper, namely decode-and-forward, amplify-and-forward, and cooperative jamming. We introduce the secrecy outage probability, the conditional secrecy outage probability and the secure throughput as secrecy measures. For each measure, we investigate and compare the secrecy performance of cooperation. We furthermore elaborate a system optimization in terms of strategy selection, node positioning, power allocation and rate design. In the second part, we consider cooperation in the 4-node scenario against a more sophisticated adversary: an active eavesdropper, which can either passively eavesdrop, or jam the transmission. A game-theoretic perspective is a natural way to analyze the competitive interaction between the helper and the eavesdropper. Therefore we define several secrecy games, for which we find the Nash and Stackelberg equilibria as well as the corresponding secrecy rate outcomes. Another important consideration in this scenario is the interaction between the source and the helper, which we model and solve as a Stackelberg game, and we illustrate its impact on the achievable secrecy rates.

QC 20120822

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Andersson, Mattias. "Coding and Transmission Strategies for Secrecy." Doctoral thesis, KTH, Kommunikationsteori, 2014. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-142841.

Full text

Abstract:

In this thesis we consider several problems relating to information theoretic security. The wiretap channel is the simplest information theoretic setting which takes security into account, and in the first chapters of the thesis we design some practical coding schemes for this channel model. First we consider the design of two edge type low density parity check (LDPC) codes for the binary erasure wiretap channel (BEC-WT). For the scenario when the main channel is error free and the wiretapper's channel is a binary erasure channel (BEC) we find secrecy capacity achieving code sequences based on standard LDPC code sequences for the BEC. However, this construction does not work when there are also erasures on the main channel. For this case we develop a method based on linear programming to optimize two edge type degree distributions. Using this method we find code ensembles that perform close to the secrecy capacity of the BEC-WT. We generalize a method of Méasson, Montanari, and Urbanke in order to compute the conditional entropy of the message at the wiretapper. We apply this method to relatively simple ensembles and find very good secrecy performance. We then show that Arikan's polar codes can be used to achieve the whole capacity-equivocation region of for any degraded symmetric binary input wiretap channel. We also design capacity achieving polar codes for the decode-and-forward scheme for the physically degraded relay channel, and for the bidirectional broadcast channel with common and confidential messages. In the subsequent chapter we consider a Gaussian system model. We show that sparse regression codes (SPARCS) as introduced by Joseph and Barron achieve the secrecy capacity of the additive white Gaussian noise (AWGN) wiretap channel, and can be used to implement the decode-and-forward scheme for the Gaussian relay channel. We also consider secret key agreement using correlated Gaussian random variables and a rate-limited public channel. We show that SPARCs attain the capacity region also for this problem. Finally we consider secret key agreement over reciprocal fading channels. We first consider a multiple-antenna setup in the high signal-to-noise-ratio (SNR) regime and propose a scheme based on training and randomness sharing. We then consider a single antenna setup in the low SNR regime, where one of the terminals is only allowed to transmit pilot signals. We propose a bursty transmission scheme based on training and opportunistic transmission using a wiretap channel code, and show that this scheme is optimal.
I den här avhandlingen behandlar vi flera problem relaterade till informationsteoretisk säkerhet. Wiretap-kanalen är den enklaste informationsteoretiska modellen som behandlar säkerhet och i de första kapitlen av avhandlingen designar vi praktiska koder för wiretap-kanalen. Först designar vi glesa paritetskontrollkoder (LDPC) med två kanttyper för den binära erasure-wiretap-kanalen (BEC-WT). För scenariot där huvudkanalen är felfri och avlyssnarens kanal är en binär erasure-kanal (BEC) konstruerar vi en följd av koder som uppnår säkerhetkapaciteten. Dessa koder är baserade på vanliga LDPC-koder för BEC. Vår konstruktion fungerar dock inte när huvudkanalen inte är felfri. Om så inte är fallet använder vi en metod baserad på linjär programmering för att optimera gradfördelningen hos våra koder, vilket låter oss designa kodensembler som har prestanda nära säkerhetskapaciteten hos BEC-WT. Vi generaliserar sedan en av Méassons, Montanaris och Urbankes metoder för att räkna ut den betingade entropin av meddelandet hos avlyssnaren. Vi visar sedan att Arikans polära koder kan användas för att uppnå hela kapacitets-ekvivokationsregionen för en degraderad symmetrisk wiretap-kanal med binärt inalfabet. Vi designar också polära koder för decode-and-forward-protokollet för den fysiskt degraderade reläkanalen och för den bidirektionella broadcastkanalen med gemensamma och konfidentiella meddelanden. Vi visar att koderna uppnår kapaciteten och kapacitets-ekvivokationsregionen för dessa kanalmodeller. I nästföljande kapitel behandlar vi en gaussisk kanalmodell. Vi visar att Josephs och Barrons glesa regressionskoder (SPARCs) kan användas för att uppnå säkerhetskapaciteten för wiretapkanaler med gaussiskt brus och för decode-and-forward-protokollet för reläkanalen. Vi behandlar också generering av hemliga nycklar från korrelerade gaussiska källor med hjälp av en publik kanal av begränsad kapacitet. Vi visar att SPARC-koder uppnår kapacitetsregionen för detta problem. I det sista kapitlet behandlar vi generering av hemliga nycklar över fädande kanaler. Vi behandlar först ett scenario med flera antenner och högt signal-till-brusförhållande (SNR) och föreslår ett protokoll baserat på träning och slumpdelning. Vi behandlar sedan ett scenario med en antenn hos varje terminal och lågt SNR, där vi begränsar den ena terminalen till att endast sända pilotsignaler. Vi föreslår ett protokoll baserat på sporadisk träning och opportunistisk sändning med en wiretap-kod och visar att det är optimalt.

QC 20140313

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Lam, Pak-yan Ian, and 林柏炘. "Secretin in biliary physiology: autocrine regulation on cholangiocyte proliferation and negative feedbackregulation on duodenal secretin expression via bile acids." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2009. http://hub.hku.hk/bib/B43572327.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Lau, Kwan-wa, and 劉君華. "Cloning and characterization of the first amphibian secretins and secretin receptor: functional implication ofsecretin with orexin in amphibians." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2009. http://hub.hku.hk/bib/B44143655.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Lam, Pak-yan Ian. "Secretin in biliary physiology autocrine regulation on cholangiocyte proliferation and negative feedback regulation on duodenal secretin expression via bile acids /." Click to view the E-thesis via HKUTO, 2009. http://sunzi.lib.hku.hk/hkuto/record/B43572327.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Siu, Kwan-yin, and 蕭君言. "Expression studies of secretin during mouse embryonic development." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2003. http://hub.hku.hk/bib/B29188179.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Pang, Ting-kai Ronald, and 彭鼎佳. "Transcriptional regulation of the human secretin receptor gene." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2002. http://hub.hku.hk/bib/B31243514.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Gu, Shuang. "Secretin interactions in the type II secretion system." Thesis, Queen Mary, University of London, 2012. http://qmro.qmul.ac.uk/xmlui/handle/123456789/2482.

Full text

Abstract:

The type II secretion system (T2SS) is the major terminal branch of the general secretory pathway. It is composed of 12-15 proteins, most in multiple copies, and spans the inner and outer membranes of Gram-negative bacteria. The T2SS secretin subunits form a large dodecameric torus-like structure in the outer membrane. The secretin is the only essential component in the outer membrane and secreted proteins and virulence factors pass through the pore in the toroidal secretin dodecamer and out into the environment. The interaction between the secretin and its partners plays a key role in regulation of the T2SS. The interaction between the so-called homology region of the innermembrane protein GspC (GspC-HR) and secretin provides the structural and functional integrity of the secretion machinery across the two cell membranes. The interaction between secretin and its pilotin translocates the secretin subunits to the outer membrane. In this Thesis, the interactions between secretin and its partners are studied at molecular level. The GspC-HR structure is solved using NMR spectroscopy. Its interaction with secretin (GspD) is elucidated using several biochemical and biophysical approaches and a model of the complex is proposed. Also, the interaction between secretin (GspD) and pilotin (GspS) is further charicterisied. An 18 residues secretin sequence is identified as responsible for interacting with pilotin. Upon binding to the pilotin, the unstructured secretin forms a helical structure.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Ng, Sai-ming Samuel. "Secretin : expression and neuroactive function in the cerebellum /." Click to view the E-thesis via HKUTO, 2002. http://sunzi.lib.hku.hk/hkuto/record/B42576799.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Pang, Ting-kai Ronald. "Transcriptional regulation of the human secretin receptor gene /." Hong Kong : University of Hong Kong, 2002. http://sunzi.lib.hku.hk/hkuto/record.jsp?B25059324.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Suntaxi, Gabriela [Verfasser], and K. [Akademischer Betreuer] Böhm. "Preserving Secrecy in Online Social Networks: Data Outsourcing, Access Control, and Secrecy Schemes / Gabriela Suntaxi ; Betreuer: K. Böhm." Karlsruhe : KIT-Bibliothek, 2020. http://d-nb.info/1223985938/34.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Haley, Melissa A. "The prevelence of secrecy in eating disorders." Menomonie, WI : University of Wisconsin--Stout, 2005. http://www.uwstout.edu/lib/thesis/2005/2005haleym.pdf.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Giambiagi, Pablo. "Secrecy for mobile implementations of security protocols." Licentiate thesis, KTH, Microelectronics and Information Technology, IMIT, 2001. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-1341.

Full text

Abstract:

Mobile code technology offers interesting possibilities tothe practitioner, but also raises strong concerns aboutsecurity. One aspect of security is secrecy, the preservationof confidential information. This thesis investigates themodelling, specification and verification of secrecy in mobileapplications which access and transmit confidential informationthrough a possibly compromised medium (e.g. the Internet).These applications can be expected to communicate secretinformation using a security protocol, a mechanism to guaranteethat the transmitted data does not reach unauthorizedentities.

The central idea is therefore to relate the secrecyproperties of the application to those of the protocol itimplements, through the definition of a "confidential protocolimplementation" relation. The argument takes an indirect form,showing that a confidential implementation transmits secretdata only in the ways indicated by the protocol. We define theimplementation relation using labelled transition semantics,bisimulations and relabelling functions. To justify itstechnical definition, we relate this property to a notion ofnoninterference for nondeterministic systems derived fromCohens definition of Selective Independency. We alsoprovide simple and local conditions that greatly simplify itsverification, and report on our experiments on an architectureshowing how the proposed formulations could be used in practiceto enforce secrecy of mobile code.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Rawlings, Anna Kirsten. "Trade secrecy in a knowledge-based economy." Thesis, National Library of Canada = Bibliothèque nationale du Canada, 2001. http://www.collectionscanada.ca/obj/s4/f2/dsk3/ftp05/MQ63089.pdf.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Smith, Adam (Adam Davidson) 1977. "Maintaining secrecy when information leakage is unavoidable." Thesis, Massachusetts Institute of Technology, 2004. http://hdl.handle.net/1721.1/28744.

Full text

Abstract:

Thesis (Ph. D.)--Massachusetts Institute of Technology, Dept. of Electrical Engineering and Computer Science, 2004.
Includes bibliographical references (p. 109-115).
(cont.) We apply the framework to get new results, creating (a) encryption schemes with very short keys, and (b) hash functions that leak no information about their input, yet-paradoxically-allow testing if a candidate vector is close to the input. One of the technical contributions of this research is to provide new, cryptographic uses of mathematical tools from complexity theory known as randomness extractors.
Sharing and maintaining long, random keys is one of the central problems in cryptography. This thesis provides about ensuring the security of a cryptographic key when partial information about it has been, or must be, leaked to an adversary. We consider two basic approaches: 1. Extracting a new, shorter, secret key from one that has been partially compromised. Specifically, we study the use of noisy data, such as biometrics and personal information, as cryptographic keys. Such data can vary drastically from one measurement to the next. We would like to store enough information to handle these variations, without having to rely on any secure storage-in particular, without storing the key itself in the clear. We solve the problem by casting it in terms of key extraction. We give a precise definition of what "security" should mean in this setting, and design practical, general solutions with rigorous analyses. Prior to this work, no solutions were known with satisfactory provable security guarantees. 2. Ensuring that whatever is revealed is not actually useful. This is most relevant when the key itself is sensitive-for example when it is based on a person's iris scan or Social Security Number. This second approach requires the user to have some control over exactly what information is revealed, but this is often the case: for example, if the user must reveal enough information to allow another user to correct errors in a corrupted key. How can the user ensure that whatever information the adversary learns is not useful to her? We answer by developing a theoretical framework for separating leaked information from useful information. Our definition strengthens the notion of entropic security, considered before in a few different contexts.
by Adam Davison Smith.
Ph.D.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Jackson, Kristyn Marie. "Secrecy in the Context of Romantic Relationships." UKnowledge, 2016. http://uknowledge.uky.edu/hes_etds/45.

Full text

Abstract:

The studies included in this dissertation investigated the experiences of individual romantic partners as secret keepers and couples as collective secret keepers. Study 1 investigated the topics of secrets kept by individual romantic partners and public perception of secret keeping in the context of romantic relationships via qualitative content analysis. The analysis of secret topics resulted in the following themes: (1) secrets about the Redditors’ relationship, (2) secrets about the Redditor, and (3) a discussion of secrecy. The analysis of public perception resulted in the following themes: (1) normalization, (2) advice, (3) comfort, (4) personal reactions, and (5) a request for more information. Study 2 investigated the experiences of collective secret keepers. Inductive analysis was used in the analysis of participants’ (n = 522) responses to questions investigating: (1) the topics of collective secrets, (2) the reasons for keeping or disclosing the secret, and (3) the reasons for disagreeing over the disclosure of the secret. Further analyses revealed a relationship between secret topic and the overall relational impact of collective secret keeping (F(27, 385) = 1.64, p < .05, 2 = .10); some topics were found to be more distancing than others. A relationship between relationship satisfaction and disagreement between spouses over the disclosure (F(1, 310) = 5.83, p < .05, η2 = .02) was also found; disagreement on the disclosure of a secret was found to result in lower relationship satisfaction. Study 2 also investigated the relationship between collective secret functions and relational outcomes via multilevel modeling. A relationship between secret functions and the following relational outcomes were found when the collective secret was kept: relational impact (χ2= 14.18, df = 1, p < .001), relational closeness (χ2= 14.18, df = 1, p < .001), and relationship satisfaction (χ2= 17.60, df = 1, p < .001). A relationship between secret functions and the relational impact was also found when the collective secret was disclosed (χ2= 3.12, df = 1, p < .10).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Berger, Julia Lizabeth. "A Moderated-Mediation Model of Pay Secrecy." Bowling Green State University / OhioLINK, 2013. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=bgsu1378993088.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Tian, Xiaojian. "Several constructions of authentication codes with secrecy /." View abstract or full-text, 2004. http://library.ust.hk/cgi/db/thesis.pl?COMP%202004%20TIAN.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

McCarthy, David Shamus. "The CIA & the cult of secrecy." W&M ScholarWorks, 2008. https://scholarworks.wm.edu/etd/1539623335.

Full text

Abstract:

This dissertation re-conceptualizes the scandals that engulfed the intelligence community in the mid-1970s. The Central Intelligence Agency (CIA) confronted an unprecedented crisis during these years: the Pike hearings in the House of Representatives, the Church Committee in the Senate, and an executive branch commission led by then Vice President Nelson Rockefeller. Historians and political scientists have studied these events before, but I present a nuanced interpretation of the intelligence investigations by placing them in a broader political and cultural context. to fully understand the impact of the so-called "Year of Intelligence," I argue that scholars need to focus on what was happening outside of Congress. The CIA encountered a backlash from both ends of the political spectrum. I provide the first history of Counter-Spy, a left wing magazine founded in 1973 that called for the abolition of covert action. The magazine's editors directly challenged the "culture of secrecy" at the CIA by publishing the names of Agency operatives. at the same time, conservatives embarked on a very different confrontation with the Agency. Like Counter-Spy, they charged that the CIA was keeping secrets from the American people, but their concern was with Agency analysis of the Soviet Union, not covert action. I also examine Hollywood portrayals of the CIA in this tumultuous era; rather than simply responding to the Congressional investigations and the Rockefeller Commission, filmmakers actually anticipated the widespread concerns about the complex relationship between espionage and democracy. The events of the mid-1970s badly tarnished the CIA's image. In response to this rapid decline in popular support, the Agency developed an aggressive public relations campaign designed to restore confidence in government secrecy and covert operations. This dissertation contains the first systematic history of CIA public relations. The public relations staff has consistently portrayed the CIA as the most open intelligence agency in the world, heroically protecting national security while accepting the necessity of Congressional oversight. But despite these public statements, Agency officials worked to revitalize the "culture of secrecy." They have dramatically restricted the ability of former employees to write critically about CIA activities; they have successfully lobbied Congress for exemptions to the Freedom of Information Act (FOIA); and they have repeatedly broken promises to de-classify historical records. Agency officials have been obsessed with protecting their image, and this obsession has frequently undermined historical research. Robert M. Gates launched an openness initiative in February 1992, but the culture at the Agency was not fundamentally changed. In fact, George Tenet shut down the voluntary de-classification program at the CIA in 1998. A key conclusion of this study is that the "culture of secrecy" at the Agency remains firmly entrenched. Since the CIA cannot be reformed from within, I argue that outside intervention is required.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Chu, Yan-shuen Jessica. "Secretin a putative factor in regulating body water homeostasis /." Click to view the E-thesis via HKUTO, 2008. http://sunzi.lib.hku.hk/HKUTO/record/B39558654.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Chu, Yan-shuen Jessica, and 朱恩璿. "Secretin: a putative factor in regulating body water homeostasis." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2008. http://hub.hku.hk/bib/B39558654.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

何寶琪 and Po-ki Ho. "Transcriptional regulation of the human secretin receptor gene expression." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 1999. http://hub.hku.hk/bib/B42575230.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Tam, Kal-van, and 譚珈詠. "Molecular evolution of secretin/glucagon receptor superfamily in osteichthyans." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2010. http://hub.hku.hk/bib/B45693092.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Yuan, Yuan, and 袁媛. "Transcriptional regulation of mouse secretin receptor in hypothalamic cells." Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2011. http://hub.hku.hk/bib/B47752932.

Full text

Abstract:

As a neuropeptide, both secretin and secretin receptor are expressed in the central nervous system (CNS). It has been revealed that the activities of secretin on hypothalamic cells of rodents are important for osmoregulation and food intake. In the present study, embryonic mouse hypothalamic cell line N42 was used to study the promoter activity of mouse secretin receptor (mSR). By 5′ deletion analysis, a promoter element was identified within ?282 to ?443, relative to the ATG codon, and it contains a GC-box (-297 to -286), a ras responsive element (RRE) (-289 to -276) and an E-box (-416 to -411). Electrophoretic mobility shift assay (EMSA) and supershift analyses showed that Sp1 interacted with the GC-box, another zinc finger As a neuropeptide, both secretin and secretin receptor are expressed in the central nervous system (CNS). It has been revealed that the activities of secretin on hypothalamic cells of rodents are important for osmoregulation and food intake. In the present study, embryonic mouse hypothalamic cell line N42 was used to study the promoter activity of mouse secretin receptor (mSR). By 5′ deletion analysis, a promoter element was identified within ?282 to ?443, relative to the ATG codon, and it contains a GC-box (-297 to -286), a ras responsive element (RRE) (-289 to -276) and an E-box (-416 to -411). Electrophoretic mobility shift assay (EMSA) and supershift analyses showed that Sp1 interacted with the GC-box, another zinc finger
published_or_final_version
Biological Sciences
Doctoral
Doctor of Philosophy

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic 'Secreció'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles