To see the other types of publications on this topic, follow the link: Segmentació de text en paraules.

Journal articles on the topic 'Segmentació de text en paraules'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 25 journal articles for your research on the topic 'Segmentació de text en paraules.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Esteva Saló, Mireia. "Paraules d’agraïment pronunciades per la senyora Mireia Esteva Saló." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 99. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.99-101.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Škrabec, Simona. "Les possibilitats perdudes: Pere Calders, entre la ratlla i el desig." Verba Hispanica 12, no. 1 (2004): 95–106. http://dx.doi.org/10.4312/vh.12.1.95-106.

Full text
Abstract:
En un dels capítols del llibre Els límits de la interpretació d’Umberto Eco trobem escrita sense cap e`mfasi especial una observació que resulta essencial per acostarnos a la narració Entre la ratlla i el desig de Pere Calders (Eco, 1990: 279–305). Eco sosté que per dir una banalitat tan òbvia com, per exemple, que mai no trobarem l’ànec Donald caminant pel Passeig de Gràcia, no necessitem ajuda de cap aparell teòric. Aquesta observació delimita amb un tall precís i netencara que poc convencional– l’objecte de l’anàlisi que ens interessa: volem parlar d’un text. Només del text. La caseta de fu
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Garcia Sempere, Marinela. "El Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 280. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20915.

Full text
Abstract:
Resum: Edició d’un dels textos de falconeria medievals conservats en català, interessant per l’extensió i per la qualitat de la redacció, amb un vocabulari ric, variat i especialitzat. Està format per la unió de dos tractats diferents i apareix recollit en un extens volum miscel·lani copiat en el segle XV en el qual es recullen, també, altres tractats, de cosmètica femenina, de cuina, etc. Tot i que les fonts del Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça semblen molt abundants, anotem ací l’edició amb la que permet un acarament més evident per la proxi
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Martines, Vicent. "D’àngels i dimonis. Anàlisi d’una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin’amors en el Breviari d’Amor de Matfré Ermangaud." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (2017): 1. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.10340.

Full text
Abstract:
Resum: En el present treball parem esment a 3 il·luminacions del Breviari d’Amor de Matfré Ermengaut, a més de ser eloqüents –valga la sinestèsia: imatges que són eloqüents— justament d’aqueixa vocació d’Ermengaud en pro de la cristianització de la fin’amors. Estableixen una mena de seqüència en el concert de diàleg entre història natural, història sagrada i atenció a l’amor, als amadors a fi i efecte que estableix qui és el receptor concret de l’obra, qui el model a seguir (els àngels) i qui a defugir (el dimoni), i quin és l’àmbit d’actuació del «maligne»: la societat cortés, ecosistema de l
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Calvo Palomares, Ricard, Mónica Bou Pastor, and Enric Sigalat Signes. "Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana (JDL): una bona pràctica de transferència al territori potenciada des de l’IIDL." TERRA: Revista de Desarrollo Local, no. 8 (July 27, 2021): 678. http://dx.doi.org/10.7203/terra.8.20470.

Full text
Abstract:
Resum: Una bona pràctica per al territori. Joan Noguera era sabedor de que la proposta de Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana (JDL) cobrien un espai existent, no ocupat fins aquell moment. Era una necessitat. Les JDL naixien amb una vessant científica molt important. El seu propòsit va ser des d’un principi erigir-se com a un espai científic (investigadors), acadèmic (professorat i estudiants), professional (principalment AEDL) i social (per a personal interessat en general). I en eixe aspecte, l’IIDL , com a institut referent a nivell universitari (interuniversitar
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Llàcer Martorell, Arantxa. "El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 8 (December 13, 2016): 105. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.9284.

Full text
Abstract:
Resum: L’estudi d’una obra a partir d’un trasllat comporta un risc, que es veu incrementat en trobar-nos davant una còpia alterada per la mà del copista. En el cas del Dietari de Jaume Ramon Vila, que es conserva a través d’una còpia parcial duta a terme a partir d’una còpia anterior, és imprescindible una tasca d’anàlisi de l’estructura, per tal de tractar d’esclarir en quina mesura ens ha arribat l’obra així com va ser pensada pel seu autor, i quines modificacions ha sofert el text en general i els seus continguts en particular. En aquest article aportem, per tant, el primer estudi que acost
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Narro, Ángel. "Tòpics retòrics dels textos hagiogràfics bizantins i catalans." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 135. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13668.

Full text
Abstract:
Resum: El present treball analitza comparativament els principals tòpics retòrics presents als pròlegs de textos hagiogràfics bizantins i catalans. El punt de partença és la consolidació del gènere hagiogràfic com a tal en la literatura grega tardo-antiga i d’època bizantina i la seua influència sobre el desenvolupament de l’hagiografia en Occident, primer en llatí i després en les llengües romàniques a partir de l’Edat Mitjana. En aquest sentit, podrem observar l’ús d’un mateix repertori de caràcter retòric per presentar i embellir el text i analitzarem l’explicació d’aquest fenomen i les per
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Turull, Isabel. "La llengua de Carles Riba: el cas de Guillot, bandoler." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 5, no. 5 (2015): 292. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.5.6391.

Full text
Abstract:
Resum: En l'àmbit d'un estudi sistemàtic sobre la llengua de Carles Riba, n'analitzem aquí un conte primerenc. Guillot, bandoler, publicat probablement cap al 1918, representa la primera incursió de l'autor en la narrativa per a infants, en un moment en què la fixació de l'ortografia i la normativa fabrianes encara es troba en evolució. Hi veiem, doncs, un llenguatge que aspira a la correcció però que és al mateix temps espontani, mentre podem relacionar-ne alguns trets característics amb la voluntat d'adherir-se a un gènere narratiu concret. En aquest sentit, la tradició rondallística admet l
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Ortiz García, José A. "La poètica de la mort en la poesia catalana dels segles XVII i XVIII." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 171. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11080.

Full text
Abstract:
Resum: L’objectiu d’aquest estudi és proposar una visió sobre el tòpic de la mort en la poesia catalana pels segles XVII i XVIII. El punt central és la projecció pública de les composicions poètiques, tot apropant-nos a la literatura des d’un punt de vista cultural per presentar certs aspectes d’un tema clau en l’art barroc: el final de la vida. La primera part del text introdueix dos dels escriptors del barroc català, Francesc Fontanella i Agustí Eura. La segona secció recerca l’ús de la poesia catalana en les exèquies reials al voltant de la figura del monarca hispànic Carles II. Un cop pres
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Sanchis Mollà, Hèctor. "Estudi comparatiu i edició de l’Stabat mater d’Escorigüela." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 15 (June 10, 2020): 55. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.15.17555.

Full text
Abstract:
Resum: Joan Baptista Escorigüela és la figura més interessant de la poesia catalana a la València de la fi del segle XVIII. Dos dels poemes millor valorats per la crítica són la cançó El Àngel del Apocalispi i una versió de l’Stabat Mater Dolorosa. En el present treball, portarem a terme una comparació entre la versió de l’Stabat Mater Dolorosa amb l’original. A banda de conèixer les modificacions efectuades pel poeta valencià, obtindrem uns resultats que ens permetran situar la peça estudiada dins del corrent pre-romàntic. Completarem el present treball amb una edició del text. 
 
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Sogues Marco, Marc. "Proeses que les barceloneses dones han ostentat en este siti de l’any 1706: una aproximació filològica." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 191. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11077.

Full text
Abstract:
Resum: Durant el setge borbònic de Barcelona de l’any 1706, es produí una contraofensiva dels barcelonins per recuperar la fortalesa de Montjuïc en la qual les dones de la ciutat tingueren un paper molt destacat. Aquesta participació va ser lloada en una relació en vers que va circular a través un plec solt intitulat Proeses que les barceloneses dones han ostentat en este siti de l’any 1706. L’obra és coneguda dins l’àmbit de la historiografia, però fins ara no disposàvem de cap acostament al text que proporcionés al lector una edició filològicament fiable, actualitzada i comentada del poema c
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Gros Lladós, Sònia. "Sobre la presència de Boccaccio en el Curial e Güelfa: la novella X.8." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (2013): 192. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3091.

Full text
Abstract:
Resum: Les darreres investigacions sobre la novel·la cavalleresca catalana Curial e Güelfa subratllen de forma unànime la qualitat literària de l’obra i la riquesa de la cultura literària del seu autor, en especial en relació als autors clàssics i italians. Entre els italians, nombrosos estudiosos han remarcat el paper cabdal de Boccaccio, i en particular del Decameron, com a model d’escriptura i com a intermediari de la tradició clàssica, per a l’autor anònim català. En aquest treball oferim una mostra de la presència de la novella X.8 en el text català, tot resseguint ambdues narracions, i o
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Mas Miralles, Antoni. "Tractat de medicina per tots els ocells de caça. Introducció, anàlisi lèxica i edició." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 337. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20916.

Full text
Abstract:
Resum: Aquest treball ofereix l’edició d’un tractat de falconeria, anònim, escrit en català i que, segurament, el podem datar en el segle XV. El manuscrit 102 que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona conté dos textos; en primer lloc, una traducció feta per Antoni Canals d’una obra de Petrarca i, en segon lloc, un recull de receptes mèdiques destinades a les aus de caça. Aquest article consta de tres parts. Primerament, presentem una succinta introducció per a conéixer les característiques d’elaboració i el contingut del manuscrit. A continuació, fem una aprofundida anàlis
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Melchor Fenollosa, Roser. "Hopera de citraria de falcone pellegrine et gentile d’Alfonso Caracciolo." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 377. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20917.

Full text
Abstract:
Resum: Editem un tractat de falconeria escrit en italià de Calàbria amb alguns trets catalans i amb vincles amb el grup d’obres de la biblioteca napolitana dels reis d’Aragó. El còdex factici de la Reial Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, amb signatura C-IV-6, conté set documents, un dels quals és l’Hopera de citraria de falcone pellegrine et gentile escrita per Alfonso Caracciolo, que ocupa una extensió de més de 40 fulls. Aquest text segueix la tradició dels tractat medievals i segurament està escrit a finals del segle XV. L’objectiu de l’autor és ensenyar bàsicament a
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Garcia Debesa, Dolors. "Ioga i educació. Un aprenentatge per a la vida." Comunicació educativa, no. 28 (February 22, 2016): 47. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201547-52.

Full text
Abstract:
<p class="p1">L’escola és un espai per al coneixement d’un mateix i del món, perquè hi podem desenvolupar les qualitats que ens fan realment humans. Aprendre a viure junts, a ser responsables dels nostres actes, a crear un ambient de respecte cap a un mateix i cap als altres, va desenvolupant un codi ètic i social que servirà per conviure en societat. En aquest sentit, el ioga té un text dissenyat per Patanjali (III o II a. de C.) que consta de vuit passos o camins per aconseguir l’estat de ioga (unió). Els dos primers es refereixen al codi d’ètica i social yama i niyama, paraules en sàn
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Michułka, Dorota, and Justyna Bajda. "Types of word–image relationships appearing in Polish language textbooks." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 79. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12361.

Full text
Abstract:
Article describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue.
 Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further deve
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Martines, Vicent. "La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d’Occitània." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 15 (June 10, 2020): 15. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.15.17552.

Full text
Abstract:
Resum: En aquest article analitzem els mecanismes de la construcció del relat (oficial), des de diversos punts de vista, de la Croada contra els albigesos i l’expoli d’Occitània per França en el transcurs d’aqueixa cruel campanya militar (1r terç del segle XIII). Analitzarem dues fonts textuals que són testimonis d’excepció dels fets i de la construcció i la narració d’aqueix relat, a través de la mimesi historiogràfica en un cas, la Cançó de la Croada contra els albigesos, i, en l’altre, del formalisme d’un text jurídic (document històric, pròpiament dit) del més alt rang, el Tractat de Meux-
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Martínez Mayor, Carlos. "Els llindars de les Alonsíades. Els paratexts en La Alonsíada, de Joan Ramis, i L’Alonsíada, de Vicenç Albertí." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 273. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11083.

Full text
Abstract:
Resum: El 1818, l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis (1746-1819) va publicar La Alonsíada, un poema èpic en castellà que narra la conquesta per part d’Alfons III d’Aragó de l’illa de Menorca l’any 1287, aleshores en mans sarraïnes. El mateix any es va imprimir també la traducció del text al català, L’Alonsíada, a cura del seu coetani Vicenç Albertí i Vidal (1786-1859). Tot i que es tracten d’una obra original i la seua traducció, hi ha diferències notables en la presentació de les dues versions. Aquestes divergències afectes aspectes de caire civil i polític, com són la finalitat de cada t
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Gomar, Marc. "Lucrècia Borja en la premsa espanyola de 1835 a 1875." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (2017): 324. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.10350.

Full text
Abstract:
Resum: Entre 1835 i 1875 no hi ha mes on el drama o l’òpera Lucrècia Borja no estiga en cartell en alguna part d’Espanya. El periode analitzat comprén des de la seua estrena a la península fins a l’aparició de «Lucrecia Borgia, rehabilitada», un extens article sobre la biografia de Gregorovius en el primer número de la Revista contemporánea. Cal tenir en compte que, a la premsa de l’època és habitual retallar, copiar i enganxar amb el consegüent efecte multiplicador. Lucrècia Borja saltarà aviat de les crítiques teatrals i musicals a la secció de successos o a la crònica política, un mostra de
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Josa, Lola. "«Al aire» del to barroc." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no. 11 (2018): 159. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12590.

Full text
Abstract:
Resum: El paisatge bucòlic es va convertir en una espècie de partitura i de joc metalíric en els tons barrocs de tal manera que sembla com si els intèrprets i les veus que els canten només tinguessin que seguir les indicacions que els tòpics poètics dicten des del text per a que la sonoritat, l’harmonia i la música fossin possibles. Resulta molt curiós també que, tan tardanament, fos a propòsit de l’amor bucolicopastoral el pretext amb què l’incipient art del to es mostrés més experimental. Només aquest motiu musical podria justificar, que, a principis del segle XVII, proliferessin les composi
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Sogues, Marc. "L’erotisme a les Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, de Francesc Fontanella." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 3, no. 3 (2014): 208. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.3.3832.

Full text
Abstract:
Resum: Aquest article se centra en l'estudi del tractament de l'erotisme en algunes de les composicions pòetiques de Francesc Fontanella (1622-1682/3). El treball estudia quinze epístoles literàries que l'autor va dedicar a les monges dels convents dels Àngels i de Jerusalem de Barcelona durant la dècada de 1640. Es divideix en dues parts; a la primera s'identifiquen les composicions objecte d'estudi, es presenten breument i s'aclareixen alguns problemes relacionats amb la seva transmissió. A la segona s'analitzen detalladament totes les referències eròtiques presents als textos. Aquesta anàli
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Gomis Corell, Joan Carles. "Històries escrites, històries cantades i històries pintades. Els goigs en el Barroc valencià." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no. 11 (2018): 131. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12589.

Full text
Abstract:
Resum: A partir de principis de la setzena centúria, la implantació de la impremta i el consegüent afermament de la tradició escrita propiciaren que els goigs iniciaren, particularment a València, un progressiu procés de difusió. El nou invent facilitava incloure a l’estampació la reproducció de la imatge sagrada a la qual anava dedicada la composició, de manera que, a més de transmetre el text de l’oració, assoliren el valor i funció d’estampes devocionals. No incloïen, però, la música, la qual cosa indicaria que hagué de quedar fiada a la memòria i bon fer interpretatiu dels cantors de les c
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Kim, Suh Yoon. "Representation of Greek Mythology in History Textbooks of Greek Primary schools." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 151. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12268.

Full text
Abstract:
This article aims to highlight the representation of Greek mythology in Greek primary textbooks and the educational purpose of this representation, which includes macroscopic rearrangement, modification of individual texts, and addition of ancillary materials. In Greek primary schools, third graders begin to learn mythology in the introductory part of the subject History. The educational aspect of mythology in textbooks focuses on heroes being represented as exemplary models for teaching values to children. The texts reflect modern metanarrative of individualism, which teachers and parents con
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

González, Rebeca Cristina López. "The Art of “Including Art” in Animation: DreamWorks’ Intertextual Games for All." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 107. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12209.

Full text
Abstract:
Art forms become interrelated when intertextual phenomena occur. The choice of previous art forms to create humour may seem to be a playful game, but it is the result of many kinds of inserted messages. Fourteen animated feature films by DreamWorks have been analysed and classified in depth (by using Sebeok’s (1986) intertextual categories, which were also described by Hatim & Mason (1990)), in order to demonstrate how animation is an art that encompasses other artistic productions. Firstly, art and animation will be defined in order to, secondly, use the corpus to exemplify the intertextu
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Ferrando, Antoni. "Text i context : una constant en el quefer professional d’Albert Hauf : paraules d’homenatge als 25 anys de la seua estada a València (1987-2012)." Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 17 (January 1, 2012). http://dx.doi.org/10.5944/rllcgv.vol.17.2012.6046.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!