Academic literature on the topic 'Simblefaron'

Lensa kontak saat ini dikenal oleh masyarakat secara luas dan sering digunakan dalam kehidupan sehari-hari.(1) Lensa kontak adalah alat bantu yang diletakkan di permukaan kornea, mudah digunakan, nyaman untuk beraktivitas dan berolahraga. Fungsi utamanya adalah untuk mengatasi gangguan refraksi dengan keunggulan memberikan lapang pandang lebih luas dan lebih baik secara estetik.(2)Saat ini penggunaannya telah berkembang menjadi atribut mode dan estetika.(3) Indikasi penggunaan lensa kontak lainnya adalah terapeutik (ulkus kornea, erosi kornea, albino, aniridia, post operasi kornea), preventif simblefaron, diagnostik dan occupational (olahragawam, pilot, aktor).(2)Lensa kontak yang sering digunakan adalah lensa kontak lunak (softlens) yang berbahan hidrogel atau silicon hidrogel.(4)

This article describes a clinical case of a filmy form of adenoviral epidemic keratoconjunctivitis (EKC) in an adult patient. The given case is interesting in that the onset of EKC did not foreshadow a complicated, hyperergic course of the filmy form in an adult patient. That ultimately led to cicatricial changes in the conjunctiva in the form of a partial external symblepharon. Alertness of ophthalmologists in relation to this form of EKC, which requires differential diagnosis, first of all, with true toxic diphtheria lesion of the conjunctiva, is necessary. Adequate complex antiviral treatment of EKC with the use of corticosteroids, immunomodulatory and symptomatic therapy helps to stop the process. Key words: adenovirus conjunctivitis, epidemic keratoconjunctivitis, membranous form, complicated course, partial simblefaron, dry eye syndrome.

Figura A. Simblefaron, es decir adherencia de los bordes de los dos párpados (flecha blanca) y queratinización del limbo esclero-corneal (flecha amarilla) en el ojo derecho. Figura B. Ojo derecho: irregularidad del borde del párpado inferior con obstrucción completa y queratinización de los puntos de drenaje de las Glándulas de Meibomio, como consecuencia de la inflamación crónica secundaria al Síndrome de Stevens - Johnson. Figura C. Ojo derecho: conjuntivalización completa por falla del limbo y pérdida del epitelio corneal en el ojo derecho de la paciente, llevando a una córnea totalmente opaca como secuela del ojo seco severo crónico secundario al síndrome de Stevens - Johnson. Figura D. Ojo izquierdo: queratoprótesis de Boston Tipo I in situ. Se aprecia el cilindro central que permite el paso de la luz al interior del ojo. Los agujeros que translucen a través del tejido se encuentran en la placa de titanio que sostiene fijo el cilindro óptico al tejido corneal de un donante, que se suturó a la córnea periférica de la paciente. Ese tejido corneal donante se encuentra completamente conjuntivalizado y opaco, pero el extremo del cilindro óptico, al ser de material sintético, mantiene la transparencia. Se evidencia queratinización de la superficie con acúmulo de queratina en la interfase entre el material sintético del cilindro y el tejido corneal.

Introducció: El simblèfaron és una afectació de la conjuntiva cicatricial que pot ser evolutiva i de maneig molt frustrant. No s’ha establert un criteri consensuat pel seu tractament. La bibliografia actual presenta limitacions, es tracta habitualment de sèries de casos amb pocs pacients, d’estudis majoritàriament retrospectius i observacionals, s’utilitzen criteris no consensuats i els resultats són difícils d’extrapolar. Es planteja un estudi d’investigació per a determinar la clínica, etiologia, presentació, tractament, pronòstic i seguiment del simblèfaron. Material i mètodes: El disseny de l’estudi és retrospectiu, longitudinal, observacional i descriptiu. S’han inclòs pacients amb diagnòstic de simblèfaron visitats entre el 2008 i el 2013. La recopilació de les dades s’ha realitzat mitjançant la base de dades d’arxius, recerca d’històries clíniques i documents fotogràfics. S’ha fet una recopilació de les variables de filiació, demogràfiques i clíniques per cada pacient. S’ha inclòs l’etiologia del simblèfaron, les variables de localització i extensió, la hiperèmia conjuntival associada, l’afectació corneal, el grau de gruix del simblèfaron, la capacitat d’oclusió palpebral, el grau d’afectació de la motilitat ocular i la repercussió estètica. S’han fet anàlisis prequirúrgiques i postquirúrgiques per a definir factors pronòstics. S’han valorat el seguiment, les recidives i les complicacions. Resultats i conclusions: S’han revisat 255 pacients amb simblèfaron. Es presenta en una major proporció d’homes, en una relació de 1,5 sobre 1. Els homes presenten més causes d’origen traumàtic, sobretot per causticacions i traumatismes mecànics, amb una edat mitjana de presentació de 39 anys. Les dones presenten més causes d’origen no traumàtic, sobretot per pterigi, amb una edat mitjana de presentació de 40 anys. La forma de presentació clínica més habitual és amb afectació unilateral, a fòrnix inferior, amb lleu hiperèmia conjuntival, afectació corneal, mínim engruiximent, afectació de la motilitat, lleu repercussió estètica i sense lagoftàlmia. El tractament quirúrgic implica la millora clínica de totes les variables estudiades, essent l’afectació corneal la de millor resposta quirúrgica i l’afectació de la motilitat la de pitjor resposta quirúrgica amb un molt baix grau de recidives, majoritàriament solucionables. La causa i l’edat de presentació representen un factor pronòstic. Discussió: El treball actual representa el primer estudi d’investigació que analitza de manera global variables clíniques referents al simblèfaron i determina factors pronòstics. És el primer estudi que aporta dades respecte clínica, etiologia, presentació i tractament en l’àrea d’estudi. Per altra banda presenta limitacions relacionades bàsicament pel tipus de disseny retrospectiu i per la presència de criteris terapèutics no consensuats. Els resultats es comparen amb altres estudis publicats, encara que les conclusions són difícils d’extrapolar. Són necessaris més estudis per determinar l’epidemiologia, la clínica, els factors pronòstic i el tractament del simblèfaron. Divulgació financera: No hi ha cap interès al respecte.<br>Introduction: Symblepharon is a disease of the cicatricial conjunctiva that can be evolutionary and with a very frustrating approach. There is no consensus criterion for its treatment. The current literature presents limitations, it is usually a series of cases with few patients, mostly retrospective and observational studies, they use non-consensual criteria, and the results are difficult to extrapolate. We present a research study with the objective of determining the most relevant clinical aspects regarding clinical, etiology and presentation, treatment, prognosis and follow-up of symblepharon. Material and methods: The study design is retrospective, longitudinal, observational and descriptive. Patients with a diagnosis of symblepharon visited between 2008 and 2013 have been included. Data collection has been done through the database of files, the search of medical records and photographic documents. A compilation of the affiliation, demographic and clinical variables for each patient has been made. The etiology of symblepharon, the localization and extension variables, associated conjunctival hyperemia, corneal involvement, the degree of thickness of the symblepharon, palpebral occlusion capacity, the degree of involvement of ocular motility and aesthetic repercussion have been included. Pre-operative and post-surgical analyses have been performed to define prognostic factors. Follow-up, recurrences, and complications have been assessed. Results and conclusions: 255 patients with symblepharon have been reviewed. Symblepharon occurs in a greater proportion of affected men, in a ratio of 1.5 out of 1. Men present more causes of traumatic origin, mainly due to burns and mechanical injuries, with the appearance of a mean of 39 years. Women have more causes of non-traumatic origin, specially pterygium, with onset after 40 years. The most common form of clinical presentation is unilateral affection, inferior fornix, with mild conjunctival hiperemia, corneal involvement, minimal thickening, impaired motility, mild aesthetic repercussion and no lagophthalmos. Surgical treatment involves the clinical improvement of all the variables studied, with corneal involvement being the best surgical response and the involvement of the motility of the worst surgical response with a very low relapse rate, mostly solvable. The etiology and the age at onset represents a prognostic factor. Discussion: The present work represents the first research study that analyzes globally clinical variables related to the symblepharon and determines prognostic factors. It is the first study that provides data regarding clinical, etiology, presentation and treatment in the study area. Nevertheless, there are limitations related to the type of design, retrospective, and the presence of non-consensual therapeutic criteria. The results are compared with other published studies, although the conclusions are difficult to extrapolate. Further studies are needed to determine the epidemiology, clinical, prognostic factors, and treatment of the syndrome. Financial Disclosure: There is no interest in this.