Academic literature on the topic 'Sindicalisme'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Sindicalisme.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Sindicalisme"
1
Dorel-Ferre, Gracia, Soledad Bengochea, and Merce Renom i Pulit. "Memoria i compromis. Classes treballadores, sindicalisme i politica al Prat de Llobregat (1917-1979)." Le Mouvement social, no. 195 (April 2001): 149. http://dx.doi.org/10.2307/3780019.
Full text
2
Costa, Hermes Augusto. "O SINDICALISMO AINDA CONTA? PODERES SINDICAIS EM DEBATE NO CONTEXTO EUROPEU." Lua Nova: Revista de Cultura e Política, no. 104 (August 2018): 259–85. http://dx.doi.org/10.1590/0102-259285/104.
Full textAbstract:
Resumo Se o berço europeu do sindicalismo é uma referência incontornável para os estudiosos das relações laborais, o é ainda mais quanto se pretender indagar sobre a relevância do sindicalismo à luz das transformações operadas ao longo da última década no contexto europeu. Num cenário em que, mais do que falar num sindicalismo europeu, faz sentido falar em sindicalismos na Europa, esse texto recupera o legado histórico do sindicalismo e seu sentido plural (“as variedades de sindicalismo”, traduzidas em teorias e modelos) para, em seguida, identificar fontes de poder sindical. Argumenta-se que o sindicalismo, apesar dos seus múltiplos fatores de crise, é dotado de fontes de poder que deve capitalizar como forma de ultrapassar suas fraquezas. Como corolário disso, identificam-se quatro temas - representatividade, independência, ação internacional e construção de alianças sociais - a partir da realidade europeia. Mais do que fatores de crise, tais temas são um pretexto para a renovação sindical.
3
Caruso, Laura. "Federados, soldados y productores: la militancia sindicalista revolucionaria en el sector marítimo (1910-1924)." Archivos de historia del movimiento obrero y la izquierda, no. 10 (March 1, 2017): 33–53. http://dx.doi.org/10.46688/ahmoi.n10.31.
Full textAbstract:
El sindicalismo revolucionario, sus ideas, prácticas y giros, fueron vitales en la experiencia del movimiento obrero en Argentina al despuntar el siglo XX. En la navegación marítima el sindicalismo tuvo un protagonismo determinante tanto para la experiencia de sus trabajadores como para la propia corriente. Este trabajo indaga la militancia sindicalista a bordo, sus prácticas y formas de organización y de acción, así como las nociones que las sustentaron. Esto busca dar cuenta tanto de las particularidades del sindicalismo como de sus aspectos compartidos, en relación a su estrategia político-sindical y las formas de desplegarla, particularmente a través de la federación, de ciertas nociones de masculinidad, del control del trabajo y de una particular defensa del derecho obrero.
4
Aquino, Cristian. "Bajo la influencia de la Revolución Rusa. La Federación de Agrupaciones Sindicalistas Revolucionarias a través de La Batalla Sindicalista, 1920-1923." Archivos de historia del movimiento obrero y la izquierda, no. 7 (September 1, 2015): 123–42. http://dx.doi.org/10.46688/ahmoi.n7.138.
Full textAbstract:
Este artículo pretende dar cuenta de un tema inexplorado por la producción historiográfica. El impacto de la Revolución Rusa en el sindicalismo revolucionario, que llevó a la creación del periódico La Batalla Sindicalista de la Federación de Agrupaciones Sindicalistas Revolucionarias. Focaliza en los intentos de interpretación para aprehender una revolución a la cual adherían pero que contradecía sus pilares ideológicos. Identifica y describe los sectores en los cuales queda fragmentado el sindicalismo. Por último, indaga los argumentos para incorporar la FORA IX y la USA a la Internacional Sindical Roja.
5
Valadão, Kleyton Teixeira, and Mônica de Fátima Bianco. "ANÁLISE ERGOLÓGICA DA TRAJETÓRIA DE VIDA DE UM SINDICALISTA." REAd. Revista Eletrônica de Administração (Porto Alegre) 27, no. 2 (August 2021): 462–95. http://dx.doi.org/10.1590/1413-2311.321.105248.
Full textAbstract:
RESUMO Desde os anos 1990 no Brasil, estudiosos revelam haver uma escalada contra os direitos trabalhistas, submetendo os trabalhadores a diferentes formas de precarização. Tais acontecimentos favoreceram a emergência de um sindicalismo neoliberal e, também, a inflexão de Centrais sindicais, às vezes falhando em propor alternativas contrárias ao padrão de desenvolvimento capitalista. O foco desta pesquisa está na atividade do sindicalista, diretor de um sindicato de vigilância privada, e foi adotado o método história de vida. O artigo tem por objetivo compreender as experiências vividas pelo sindicalista entrevistado e os usos do corpo-si em sua atividade de trabalho. O uso da Ergologia teve o intuito de incitar aqueles que vivem e trabalham a pôr em palavras um ponto de vista sobre a sua atividade. A história de vida de Juvenal evidencia os debates de normas e valores, usos do corpo-si, os tensionamentos entre as três esferas, 1) sindicalismo, 2) mercado e 3) Estado. A história de vida pôde convocar o trabalhador para produzir saberes sobre sua própria existência, inclusive em seu trabalho, além de dar voz a certos grupos socialmente invisíveis. A história de Juvenal representa as histórias de vida de outros brasileiros que lutam pelo direito de viver tendo trabalho digno.
6
Robertini, Camillo. "«Nosotros éramos el tercer mundo y teníamos que imponer ese ideal justicialista». Violencia política y nacionalismo en la biografía de un obrero peronista." Sémata: Ciencias Sociais e Humanidades, no. 32 (November 13, 2020): 201–19. http://dx.doi.org/10.15304/s.32.6558.
Full textAbstract:
Este artículo es un acercamiento a la biografía de un sindicalista perteneciente a la derecha peronista durante los 70. A través de una historia de vida, nos proponemos abordar la memoria, el imaginario y la historia de un sindicalista y obrero común. Se recurre a la metodología de la Historia oral y al género biográfico para abarcar algunos problemas fundamentales de la historia reciente argentina: la formación de la identidad política peronista, los rasgos del sindicalismo “vandorista” y la formación de sindicalistas de la llamada derecha sindical. A través de este estudio, se aborda una temática poco estudiada en los trabajo sobre movimiento obrero, es decir la existencia de una cultura político-sindical férreamente anticomunista. El análisis de esa cultura política, gravitante en el mundo de la derecha peronista, pretende brindar un estudio de caso inherente a la relación entre derechas y mundo del trabajo durante los años 70.
7
Caruso, Laura. "Sindicalismo revolucionario, trabajadores marítimos e historiografía a comienzos del siglo XX: revisión crítica y perspectivas." Archivos de historia del movimiento obrero y la izquierda, no. 1 (September 1, 2012): 35–56. http://dx.doi.org/10.46688/ahmoi.n1.4.
Full textAbstract:
Nuevos trabajos e investigaciones dedicados a la historia del sindicalismo revolucionario, una tendencia del movimiento obrero cuya centralidad no ha tenido la repercusión esperada en el campo historiográfico, comienzan a plantear la superación de tal estado de situación. El ámbito de puerto, más específicamente el grupo de trabajadores embarcados, fue clave en la militancia sindicalista. Se presenta aquí una revisión de los trabajos sobre esta tendencia gremial y otros que se relacionan con la historia del sindicato donde tuvieron un protagonismo sostenido, la Federación Obrera Marítima, presentando a la vez avances y problemas de la propia investigación en desarrollo.
8
Poy, Lucas. "Belkin, Alejandro (2018). Sindicalismo revolucionario y movimiento obrero en la Argentina. De la gestación en el Partido Socialista a la conquista de la FORA (1900-1915). Buenos Aires: Imago Mundi/Ediciones CEHTI, 320 páginas." Avances del Cesor 15, no. 19 (December 7, 2018): 181–83. http://dx.doi.org/10.35305/ac.v15i19.887.
Full textAbstract:
La obra de Belkin sostiene una serie de hipótesis de importancia que delimitan su lugar en el campo historiográfico y estructuran todo el libro. Las dos primeras implican una discusión con la interpretación canónica hecha por el propio Partido Socialista acerca de la ruptura sindicalista revolucionaria, que insistía en mostrar que esta fracción había logrado avanzar gracias a una astuta infiltración de ideas importadas de líderes europeos como Sorel y Labriola y que luego había ganado posiciones en las organizaciones sindicales a través de maniobras de diverso tipo. Belkin argumenta, en contraste, que el sindicalismo revolucionario fue un “producto genuino” de tensiones internas entre sectores moderados y radicalizados al interior del PS, que se agudizaron en el año 1904 ante los intentos integracionistas del régimen y luego estallaron en 1905-1906 en una coyuntura de agudización represiva. Según el autor, las ideas del sindicalismo revolucionario europeo actuaron como un “armazón” que proporcionó un “esqueleto teórico” a un “malestar endémico con la orientación reformista de la conducción” del partido. También sostiene que el avance de su influencia en las organizaciones gremiales no se debió a maniobras sino a su capacidad de “empalmar” con una “corriente obrerista inorgánica, independiente del socialismo y el anarquismo” que desconfiaba de la política y a la cual el sindicalismo revolucionario supo dar expresión (pp. 45-46).
9
Luiz, Felipe. "ROSA LUXEMBURGO E POUGET." Revista Aurora 11, no. 1 (September 13, 2018): 139–62. http://dx.doi.org/10.36311/1982-8004.2018.v11n1.08.p139.
Full textAbstract:
O objetivo de nosso trabalho é esboçar uma genealogia do sindicalismo revolucionário, especialmente da noção de greve geral, sobretudo por meio dos trabalhos de Émile Pouget, eminente sindicalista francês, remetendo-nos também às disputas entre M. Bakunin e K. Marx na Primeira Internacional. Elaboraremos uma comparação com a noção de greve de massas, tal qual desenvolvida por Rosa Luxemburgo, e breve discussão relativamente às diferenças entre estratégias revolucionárias anarquistas e marxistas. Para tanto, lançamos mão do método genealógico de caráter foucaultiano, e analisamos alguns processos de luta, na França, Inglaterra, EUA e Rússia, alguns tendo redundado em eventos revolucionários, outros em reivindicações mais reformistas. Assim, fazemos um passeio pela história do movimento operário, ancorados em documentos, como manda a tradição genealógica que vai de Nietzsche a Foucault, expondo razões, sujeitos, lutas e estratégias.
10
Rivera Gómez, Elva. "De la lucha sindical a las políticas públicas de las mujeres en la universidad. El caso de puebla." Cadernos de Gênero e Tecnologia 3, no. 10 (June 1, 2007): 9. http://dx.doi.org/10.3895/cgh.v3n10.6160.
Full textAbstract:
Neste trabalho me proponho em primeiro lugar a analisar os antecedentes das políticas públicas referentes a educação superior e as políticas de igualdade e eqüidade nas universidades e, em segundo lugar, apresento as origens da luta pela reivindicação dos direitos trabalhistas das mulheres no sindicalismo universitário, no início da década de oitenta na Universidade Autônoma de Puebla. As fontes documentais e as entrevistas nos permitem analisar, por meio do discurso, um marcado sexismo e androcentrismo na vida sindical universitária no início da década de oitenta. Nosso trabalho estará sustentado na análise e interpretação das fontes documentais e qualitativas analisadas a partir da metodologia fem inista. Pretendemos construir uma genealogia das mulheres universitárias. Por ela retomamos a experiência de duas classes de mulheres: as acadêmicas fem inistas e as acadêmicas feministas sindicalista para encontrar os pontos de coincidência no contexto da vida sindical e acadêmica universitária no início dos anos oitenta.
Dissertations / Theses on the topic "Sindicalisme"
1
Arnavat, Albert. "Moviments socials a Reus. 1808-1874. Dels motins populars al sindicalisme obrer." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1991. http://hdl.handle.net/10803/277097.
Full textAbstract:
La present tesi doctoral pretén d'ajudar a completar el coneixement sobre la història rica, variada i complexa de les classes populars i dels moviments socials a Reus i a Catalunya. L'obra s'obre amb una visió general de les condicions materials del procés d'industrialització, i del sistema productiu a la ciutat, i amb una anàlisi quantitativa i al balanç sectorial de la població obrera. S'estudia l'estructura i les transformacions de les classes populars, les condicions de treball, la tipologia i situació laboral dels empleats, la jornada laboral i els salaris, el comportament obrer i les condicions de vida, l'alimentació, el vestit, l'esbarjo, les societats i ateneus i la culturalització. Es ressegueix l'agitació social urbana, amb diferents avalots i revoltes populars, sempre amb elements de crisi de subsistències, que es produeixen a la ciutat en períodes de manca de treball, i de crisi social o política. Es veuen els moviments sindicals com a avantguarda reivindicativa dels treballadors, les diferents formes del moviment obrer organitzat a la ciutat i als pobles de la comarca. Des de les primeres societats de mútua protecció a l'Associació Internacional de Treballadors, l'AIT i la creació de la nova Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), el setembre de 1881. L'aproximació al comportament polític de les classes populars reusenques compon el darrer bloc de l'obra. La investigació de les ideologies, de les doctrines i del pensament social i de les seves vinculacions amb les classes populars, S'explica la difusió a la ciutat de l'anomenat socialisme utòpic, i s'hi descriuen els avalots i manifestacions populars contra les lleves, el seu suport majoritari i successiu als pronunciaments i activitats dels liberals, progressistes, demòcrates, i republicans federals. En definitiva, s'estudien els principals aspectes que tenen una relació directa amb les classes populars de la ciutat durant el període de 1808 a 1881. Redefinir el seu nivell de vida, per a entendre millor els seus comportaments.
2
Marinello, Bonnefoy Juan Cristóbal. "Sindicalismo y violencia en Catalunya 1902-1919." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285135.
Full textAbstract:
Esta investigación se centra en el análisis y reconstrucción de los episodios violentos ligados al sindicalismo en Catalunya durante las dos primeras décadas del siglo XX, prestando particular atención a las relaciones entre los distintos actores involucrados en la conflictividad laboral, es decir, sindicatos, empresarios, esquiroles y el Estado. El marco cronológico toma como referencia dos grandes hitos de la conflictividad social: la huelga general de febrero de 1902 y el conflicto de la Canadenca en 1919. La huelga general de 1902 marcó una transformación importante con respecto a las políticas de orden público en Barcelona, pasando de una lógica reactiva a una preventiva. Durante los años siguientes, esta nueva política, facilitada por un importante descenso de la movilización sindical, logró controlar e inhibir la acción colectiva de los trabajadores en las calles, aunque esto significó en ocasiones la aparición de un tipo de violencia sindical ligada a pequeños grupos. Por otra parte, el fracaso del régimen de la Restauración en canalizar institucionalmente la conflictividad contribuyó a generar un sistema de relaciones laborales informal basado en la figura del Gobernador civil. De este modo, la violencia sindical se convirtió también en un importante mecanismo de presión política para obligar a las autoridades a intervenir en las huelgas. Tras la Semana Trágica, la violencia sindical sufrió transformaciones importantes, surgiendo algunas huelgas particularmente violentas, aunque éstas fueron la excepción en el panorama laboral barcelonés. En particular, se desarrolló una forma nueva de violencia, los “atentados sociales”, que asumieron un carácter altamente organizado, especialmente en el sector metalúrgico y del ramo del agua. La situación creada por la Primera Guerra Mundial impulsó una importante movilización de los trabajadores, que permitió la recuperación de formas tradicionales de acción colectiva; sin embargo, la huelga general de 1917 y sus repercusiones contribuyeron a frenar momentáneamente el auge sindical. En este contexto, se desarrolló un ciclo de atentados en el sector textil contra empresarios y contramaestres, que culminó con el asesinato del industrial Josep Albert Barret a comienzos de 1918. La creación de los Sindicatos Únicos durante ese año contribuyó a polarizar aún más el ambiente social a través de una alta conflictividad en que la violencia expresaba el poder que había alcanzado el sindicalismo en Barcelona, en vez de representar un signo de debilidad como tradicionalmente había sucedido. Esta dinámica confrontacional alcanzó su culmine durante la huelga general y el lockout patronal de 1919, iniciando un período de extremada violencia y enfrentamientos conocido como pistolerismo. Además de Barcelona, la investigación se centra en seis ciudades catalanas (Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Terrassa, Sabadell, Reus y Tarragona), analizando los principales momentos de conflictividad de cada una de ellas y determinando las principales diferencias y similitudes con Barcelona. En este sentido, en otras zonas de Catalunya las agresiones físicas fueron un fenómeno más bien excepcional, privilegiándose alternativas como algunos mecanismos de presión comunitarios. Por último, el trabajo incluye una apartado dedicado a situar la situación barcelonesa en una perspectiva comparada, tomando como casos de estudio la violencia sindical en Sevilla, Vizcaya y Milán, destacándose cómo en estas localidades las formas colectivas de violencia fueron preeminentes durante el período estudiado.This research focuses on the analysis and reconstruction of violent episodes linked to trade unionism in Catalonia during the first two decades of the 20th century, paying particular attention to the relationships among the different actors involved in industrial disputes, i.e. unions, entrepreneurs, strike-breakers, and the State. The study period draws on two major landmarks in social conflict: the general strike of February 1902 and the conflict of the Canadenca in 1919. The general strike in 1902 produced a major transformation in Barcelona’s public order policies, a shift from reactive to preventive policy logic. During the following years, this new policy, favoured by a significant decline in union mobilization, managed to control and inhibit workers’ collective action in the streets; however, it sometimes implied the emergence of a kind of industrial violence linked to small groups. On the other hand, the failure of the Restoration regime to institutionally channel industrial disputes contributed to the development of an informal system of labour relations based on the figure of the civil governor. Accordingly, industrial violence became an important political pressure mechanism to force authorities to intervene in strikes. After the Tragic Week, the industrial violence underwent major transformations which occasionally gave rise to some particularly violent strikes, yet these were of an exceptional kind. Additionally, a new class of violence appeared: the “social attacks”. These were highly organised, especially in the metallurgy and textile finishing industries. The situation created by the First World War motivated an important workers’ mobilization, which in turn allowed the recovery of traditional forms of collective actions. Nevertheless, the general strike of 1917 and its repercussions affected the growth of trade unions negatively. In this context, a round of attacks against textile business owners and wardpressers emerged, ending with the murder of Josep Albert Barret in early 1918. The same year, the establishment of the “Single Unions” polarized the social environment through increased unrest. This way, violence would become the expression of the unions’ power in Barcelona as opposed to the image of weakness it previously represented. This contentious dynamics reached its climax over the general strike and the lock-out of 1919, giving way to a new period of marked violence and confrontations known as pistolerismo. Besides Barcelona, this research analyses the key disputes periods in six Catalan cities, i.e. Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Terrassa, Sabadell, Reus y Tarragona, and determines the main similarities and differences between them and Barcelona. In this sense, in other cities of Catalonia physical aggressions were very rare, preferring other alternatives as communitarian pressure mechanisms. Finally, this work includes a compared perspective on Barcelona’s situation, considering case studies on union violence in Seville, Biscay, and Milan, highlighting how their forms of collective violence were prominent during this period.
3
Pomés, i. Vives Jordi. "Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918-1930). La Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. http://hdl.handle.net/10803/4809.
Full textAbstract:
La Unió de Rabassaires fué un sindicato campesino catalán que nació el 1922, en un contexto de desorganización cenetista -una vez superado el trienio bolchevique- y, no casualmente, de reorganización político-sindical del republicanismo. Se organizó y desarrolló durante sus primeros ocho años de vida en las comarcas vitícolas de la provincia de Barcelona. Unas comarcas donde el republicanismo mantenía cierta vitalidad -pese a los bajos resultados electorales- y donde la tierra era trabajada mayoritariamente por aparceros y rabassaires, los cuales formaban un componente esencial de la base social del republicanismo comarcal catalán. Al mismo tiempo eran unas comarcas donde la conflictividad social y sindical rabassaire perduró de forma bien candente hasta el primer tercio del siglo XX, después de desarrollarse con fuerza a lo largo del siglo anterior. Desde un posicionamiento político-sindical republicano, la Unió de Rabassaires asumió las reivindicaciones sindicales de este campesinado sin tierra propia, intentando conseguir para él -siempre a través de cauces legales- la mayor estabilidad posible sobre la tierra que trabajaba. Si bien no consiguió ninguna ley que asumiera ni que fuera en parte su programa sobre contratos de cultivo, en buena medida debido a las adversas circunstancias políticas de los años veinte, como mínimo el sindicato rabassaire se distinguió en esta década por la defensa que a nivel individual hizo de los campesinos que tuvieron que enfrentarse con problemas judiciales a causa de los contratos. A pesar de todo, sus mejores éxitos sindicales los recogió en los campos del cooperativismo y de la valoración de la producción agrícola, especialmente del sector de los tubérculos. Estos éxitos consolidaron al sindicato y colaboraron decisivamente a trastocar alrededor de 1930 el color de la hegemonía sindical en el campo catalán que, gracias a instituciones como el IACSI, la Mancomunidad de Cataluña y las federaciones católicas, se había mantenido en buena medida de signo conservador a lo largo de las tres primeras décadas del siglo. La Unió de Rabassaires llegó a ser la principal fuerza sindical rural catalana durante la segunda mitad de los años treinta, especialmente durante la guerra civil.
4
Mulero, Campoy Marta. "Els models sindicals al món de la fàbrica (1976-1982)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666891.
Full textAbstract:
L’objecte d’estudi d’aquesta tesi, que porta per títol “Models sindicals al món de la fàbrica (1976-1982)”, és l’anàlisi de l’organització i de les reivindicacions principals de la classe obrera a la Transició a sis de les empreses del metall més importants a Catalunya durant els darrers anys del franquisme i la Transició: SEAT, ENASA, Maquinista Terrestre i Marítima, Hispano Olivetti, Motor Ibérica i Roca Radiadores. A través del seu estudi, aquest treball recull com va ser l’evolució del moviment obrer en aquestes fàbriques (des dels seus inicis a finals dels anys cinquanta fins l’any 1982) i quines van ser les seves principals reivindicacions.
L’estudi de la lluita obrera d’aquestes empreses s’ha desenvolupant seguint les reivindicacions més importants, en funció de les accions que van promoure per defensar-les, i que es cataloguen en: la millora de les condicions laborals i salarials, la defensa de les llibertats democràtiques i la defensa dels llocs de treball. En aquest treball no s’han abordat altres qüestions, també importants per a la classe obrera del moment, com la qüestió nacional a Catalunya, ja que s’ha focalitzat essencialment en la problemàtica a l’interior de la fàbrica. Tampoc no s’ha fet un estudi de la dona a la fàbrica perquè les empreses escollides pertanyen al sector del metall, i encara que hi havia presència femenina en aquestes fàbriques (fonamentalment a l’àmbit administratiu), a la cadena de muntatge la immensa majoria eren homes, encara que d’aquestes empreses han sortit dones sindicalistes destacades en la lluita sindical, com Isabel López a SEAT.
El marc cronològic en què s’emmarca aquesta tesi comença l’any 1976, després de la mort del dictador, fins l’any 1982. Tot i així, el primer capítol és un resum del moviment obrer, any per any, a cadascuna d’aquestes fàbriques, des de 1958 aproximadament, fins 1975, que serveix per situar la lluita obrera a cada empresa a l’inici de la Transició. D’altra banda, posar una data com a punt final per aquest estudi ha estat un fet complex, ja que si ens fixéssim en l’evolució sindical, el final de la 9 transició es podria donar l’any 1985 amb l‟aprovació de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) del 2 d’agost d’aquell any, on finalment es dóna una protecció definitiva a les centrals sindicals o el 1986, quan s’aprova la Llei 4/1986, del 8 de gener del Patrimoni Sindical Acumulat, i que posava fi a una reivindicació de dècades pel retorn del patrimoni sindical, pres pel franquisme als sindicats obrers d’abans de la dictadura. En canvi, en aquesta tesi s’ha escollit 1982 entenent que es donen els canvis suficients tant a l’àmbit polític (victòria del PSOE a les eleccions d’octubre) com sindical (on el model de representació sindical ja s’ha consolidat i, a més, és el moment en què la UGT supera per primera vegada CCOO a les eleccions sindicals, excepte a les comunitats de Catalunya i Madrid) com per tancar una etapa del moviment obrer a Espanya.
5
Moral, Martín José David. "Los orígenes sindicales del movimiento obrero: de las cofradías medievales a la clase laboriosa." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2016. http://hdl.handle.net/10803/441748.
Full textAbstract:
La irrupció del mercantilisme en el mercat tradicional de l'Edat mitjana va comportar la utilització de noves formes extractores de plusvàlues, protagonitzades per l'ús de capital privat. Aquestes noves tècniques van provocar profundes transformacions en l'estructura industrial-artesanal de l'Edat Mitjana i Moderna. Aspecte que va tenir una evident importància en el comportament dels seus principals agents professionals. Aquests, organitzats sota corporacions professionals, van dissenyar estratègies de resistència davant els canvis produïts. Entre elles cal ressenyar l'impediment de la mobilitat social laboral ascendent dels seus membres, així com el tancament dels seus oficis per part dels seus mestres més poderosos, i aviat comerciants. tot això va contribuir a que es produís un procés de proletarització del qual van sorgir nombrosos col·lectius assalariats (principalment oficials i mestres empobrits, passats a jornal), i als que hem denominat utilitzant el terme classe laboriosa.
El nostre interès per aquests assalariats sorgeix del seu comportament col·lectiu, ja que per a la defensa del seu estatut es van organitzar sota actituds solidàries. Aquestes, que van tenir lloc al segle XVI, les hem identificat com l'origen del sindicalisme. Per al seu exercici es van organitzar en diferents associacions, que van estar vinculades a les diferents etapes per les que van transitar fins a la seva conversió en classe obrera: instint sindical, la fórmula organitzativa van ser les confraries de clara reminiscència medieval; la pre-sindical, amb les Societats nascudes després de la Revolució francesa i la prohibició de les corporacions laborals; i finalment, la sindical, vinculada a les primeres associacions reconegudes com a tals (Trade-Union, syndicat i Societats de Socors Mutu). Aquestes últimes van participar en la creació de l'AIT, o Primera Internacional. Transmissió sindical que va fer possible el naixement dels primers sindicats industrials, i al que va contribuir poderosament un tipus d'evolució denominada disruptiva, o de transformació sense ruptura total amb els antecedents socials, organitzatius i morals.La irrupción del mercantilismo en el mercado tradicional del Medievo trajo consigo la utilización de nuevas formas extractoras de plusvalías, protagonizadas por el uso de capital privado. Estas nuevas técnicas provocaron profundas transformaciones en la estructura industrial-artesanal de la Edad Media y Moderna. Aspecto que tuvo una evidente importancia en el comportamiento de sus principales agentes profesionales. Éstos, organizados bajo corporaciones profesionales, diseñaron estrategias de resistencia ante los cambios producidos. Entre ellas hay que reseñar el impedimento de la movilidad social laboral ascendente de sus miembros, así como el cierre de sus oficios por parte de sus maestros más poderosos, y pronto comerciantes. todo ello contribuyó a que se produjese un proceso de proletarización del que surgieron numerosos colectivos asalariados (principalmente oficiales y maestros empobrecidos, pasados a jornal), y a los que hemos denominado utilizando el término clase laboriosa. Nuestro interés por estos asalariados surge de su comportamiento colectivo, ya que para la defensa de su estatus se organizaron bajo actitudes solidarias. Éstas, que tuvieron lugar en el siglo XVI, las hemos identificado como el origen del sindicalismo. Para su ejercicio se organizaron en diferentes asociaciones, que estuvieron vinculadas a las diferentes etapas por las que transitaron hasta su conversión en clase obrera: instinto sindical, cuya fórmula organizativa fueron las cofradías de clara reminiscencia medieval; la pre-sindical, con las Sociedades nacidas tras la Revolución francesa y la prohibición de las corporaciones laborales; y finalmente, la sindical, vinculada a las primeras asociaciones reconocidas como tales (Trade-Union, syndicat y Sociedades de Socorro Mutuo). Éstas últimas participaron en la creación de la AIT, o Primera Internacional. Transmisión sindical que hizo posible el nacimiento de los primeros sindicatos industriales, y a lo que contribuyó poderosamente un tipo de evolución denominada disruptiva, o de transformación sin ruptura total con los antecedentes sociales, organizativos y morales.
The emergence of mercantilism in the traditional market of the Middle Ages brought the use of new forms of capital gains extraction, featuring the use of private capital. These new techniques led to profound changes in industrial-handicraft structure of the Middle Ages and Modern. Aspect that was obvious importance in the behavior of their main professional agents. These organized under professional corporations, designed strategies of resistance to the changes. Among them should be noted the impediment of upward social mobility work of its members, and the closure of their offices by their most powerful masters, and soon merchants. all contributed to a process of proletarianization of numerous collective wage earners (mostly impoverished officers and teachers, passed wages) they emerged occur, and those who have called using the term laboring class. Our interest in these employees of their collective behavior arises because for the defense of their status were organized under supportive attitudes. These, which took place in the sixteenth century, we have identified as the origin of trade unionism. For your exercise were organized in various associations, which were linked to the different stages through which they transited to its conversion into working class instinct union, whose organizational formula were the brotherhoods of medieval clear reminiscence; the pre-association, with the companies born after the French Revolution and the prohibition of industrial corporations; and finally, union, linked to the first recognized associations as such (Trade-Union, syndicat and Friendly Societies). The latter participated in the creation of the AIT, or First International. union transmission that made possible the birth of the first industrial unions, which contributed mightily to a type of evolution called disruptive, or processing without complete break with the social, organizational and moral background.
6
Esteba, López Joaquin. "La sindicació de les arts plàstiques a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Institucions d’operacions ideològiques i polarització entre l’art d’avantguarda i el realisme." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667199.
Full textAbstract:
This thesis is focused on conceptions of the avant-garde and realism during the Spanish Civil War in Catalonia from two main mainstays: the conception of the nationalism implicit into the conflict itself, and the mandatory unionisation artists had to follow, from the summer of the 1936. The need of alphabetizing the current civil society had was met by those two mainstays. How did them allow the artist to create from freedom?
Since the widening of aesthetics in fields such as politics based on the dichotomy: committed art/ commitment of art, the position of the artist in front of realism, neo romanticism, "wided aesthetics", and the Avant-garde is analysed. In which way the political question is related with the anti-fascist Popular Front and the Spanish revolution is synchronized on the theoretical basis of realism and avant-garde?El focus de la present tesi el posem en la concepció del realisme i de l'avantguarda durant la Guerra Civil espanyola a Catalunya des de dos grans pilars: la concepció del nacionalisme implícit en el conflicte i la sindicació obligatòria dels artistes plàstics des de l’estiu de l’any 1936, que van suposar la institucionalització de la cultura en la seva necessitat d’alfabetització de la societat civil del moment. De quina manera aquests pilars van permetre una llibertat estètica per part de l’artista? Des de l’eixamplament de l’estètica en àmbits com la política en base la dicotomia art compromès / compromís de l’art, analitzem la posició dels artistes davant del realisme, el neoromanticisme, l’art d’avançada, les Avantguardes. De quina manera la qüestió política relacionada amb el Front Popular antifeixista i la revolució espanyola es sincronitza en la fonamentació teòrica del realisme i de l'avantguarda?
7
Varo, Moral Nadia. "Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l’àrea de Barcelona durant el franquisme. El cas de Comissions Obreres (1964-1975)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/133348.
Full textAbstract:
La següent tesi té com a objectiu analitzar la relació entre Comissions Obreres (CCOO) i les treballadores de l’àrea de Barcelona durant la dictadura franquista. Per fer-ho s’ha estudiat com van participar-hi les dones, l’evolució de la conflictivitat laboral femenina i la seva vinculació amb el moviment sindical antifranquista, així com les relacions de gènere a CCOO. Aquest darrer punt implica estudiar quina percepció tenien els dirigents i militants de les dones treballadores, com consideraven que s’havien d’organitzar i la importància que atorgaven a les seves reivindicacions. A més, s’estudia com les dones van percebre la discriminació que experimentaven en el moviment i el seu qüestionament dels rols de gènere i del discurs de la pròpia organització al respecte.
La relació de CCOO amb les treballadores va estar molt condicionada per la definició masculina del moviment obrer, fonamentada en la idea que era un moviment propi d’homes treballadors industrials i que, per tant, havia de defensar les seves reivindicacions. Aquest plantejament va afavorir que en el període entre 1964 i 1969 hi hagués una escassa presència de dones treballadores manuals a CCOO i que moltes de les dones que hi van participar no fossin considerades militants. A més, al llarg de tot el franquisme les reivindicacions de les treballadores van considerar-se secundàries.
Tanmateix, la masculinització del moviment obrer es va haver de matisar pel context polític. La voluntat d’augmentar la capacitat de mobilització de CCOO, perquè fos un bon instrument per erosionar el règim franquista, va fomentar que es volgués atreure les dones treballadores al moviment sindical. A partir de 1969 va augmentar la presència de dones en l’organització, i la majoria van ser considerades militants. Aquestes dones van encoratjar el plantejament de reivindicacions als seus llocs de treball, i sovint protagonitzaren conflictes laborals. Van qüestionar els rols de gènere del moment, tant pel mateix fet de militar en una organització obrera i il·legal, com per les implicacions personals que tenia. Tanmateix, van assumir que el principal objectiu del moviment obrer era la lluita antifranquista i la millora de la situació dels treballadors (entesos com a col·lectiu masculí) fins que es va desenvolupar el moviment feminista, durant la Transició. A partir d’aquells moments, algunes militants nascudes cap a 1950 i incorporades a CCOO durant els anys setanta, van començar a posar en entredit la definició de treball, de classe obrera i de quines eren les seves reivindicacions.The aim of the following thesis is to analyze the relationship among a social and political movement called Comisiones Obreras (Committees of Workers, CCOO) and the female workers during Franco’s dictatorship in the area of Barcelona. In order to do so, we study how women become involved in CCOO, the evolution of female workers’ protests, their links with anti-francoist labor movement and, finally, gender relationships in CCOO. In order to study the last issue, we scrutinize leaders’ and militants’ perceptions on female workers, how they believed women should be organized and how important female workers’ claims were. We also analyze how women perceive sexual discrimination in CCOO and whether they questioned gender roles and the organizational discourse about them. The masculine definition of “working class” assumed by CCOO harmed its relationship with female workers. The masculinisation of working class consisted of the idea that labor movement was a blue-collar men’s issue and consequently, it should fight for male worker’s claims. This way of thinking helps to understand the low presence of female workers in CCOO from 1964 to 1969, and why many women involved in the movement weren’t considered militants. In addition, female workers’ claims were treated as subsidiary during the dictatorship. Nevertheless, labor movement needed to moderate its masculine definition due to the political context. As CCOO wanted to increase its capacity to summon, in order to fight the dictatorship more efficiently, it wanted to attract female workers. From 1969 the female participation in CCOO increased, and these women were treated as militants. These female militants encouraged worker’s claims and often were leaders of labor conflicts. They questioned female domesticity because they took part in an illegal trade union, what had consequences in their private lives, which also questioned gender roles. Nevertheless, these women accepted that the main CCOO aims were to fight the dictatorship and improve workers’ situation (assuming that workers were men). It changed with the development of feminist movement in Spanish transition to democracy. From 1976, some female militants who were born in the 1950’s and took part in CCOO since the early 1970’s, began to doubt about CCOO definition of work, working class and its claims in terms of gender.
8
Rúa, Fernández José Manuel. "Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/1993.
Full textAbstract:
Aquesta tesi se centra en l'estudi i l'anàlisi dels llaços, les contradiccions i els punts de confluència entre el partit nacionalista més important de l'últim quart del segle XX a Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i el sindicalisme català. Unes relacions on despunta amb força el projecte convergent d'articular un important sindicat nacionalista durant la dècada dels 80. El període que comprendria la nostra investigació abastaria des de l'any de fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (1974), fins al 1990, any d'eleccions sindicals i última intervenció del partit per engegar un tercer espai sindical a Catalunya de caràcter nacionalista. Amb la victòria a les eleccions autonòmiques de 1980, una CDC convertida en partit de govern iniciarà les accions necessàries per construir el tan desitjat tercer sindicat d'inspiració nacionalista. Els tres grans intents que conduirà l'home del partit dintre del moviment obrer, Rafael Hinojosa, no fructificaran. El primer, l' "Operació USO" l'any 1983 (on també participaven a més de la Unión Sindical Obrera, la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya -CSTC- i el Sindicat de Quadres de Catalunya -SQC-), no passarà de la taula de negociacions. Els altres dos intents en els quals CDC té un paper destacat sí que arribaran a materialitzar-se. En primer lloc, l'any 1986 es presentarà la nova Confederació Sindical de Catalunya (CSC). Després d'un procés negociador ple d'obstacles i situacions conflictives on prendran part el SQC i la CSTC, la Confederació Sindical de Catalunya celebrarà el seu congrés fundacional l'any 1987. La difícil convivència entre les dues tradicions presents al si de la Confederació acabarà provocant la ruptura del sindicat només un any després de la seva fundació. L'última temptativa de CDC (és a dir de Rafael Hinojosa) d'unificar el sindicalisme nacionalista i minoritari també es concretarà orgànicament, amb la integració de la Confederació de Treballadors de Catalunya [escisió de la Confederació Sindical de Catalunya liderada per Jordi Fayos] dintre de la USO de Catalunya. Malgrat uns resultats en les eleccions sindicals de l'any 1990 francament decebedors, el procés de fusió no es detindrà i en 1993 tindrà lloc el congrés d'unificació, però les lluites internes pel control de l'organització tornaran a fragmentar un espai sindical marginal i dividit. La raó principal per entendre el reiterat fracàs de Convergència dintre del món sindical va estretament lligada al paper desenvolupat, primer, per Comissions Obreres en solitari, i amb posterioritat per CC.OO i UGT conjuntament. Des de diferents posicionaments i plantejaments sindicals (ofensius per part de CC.OO i defensius per part de la UGT), els dos sindicats majoritaris feien seu el tema nacional català, despuntant en aquest aspecte el cas de CC.OO, en ser el primer dels grans sindicats en apostar per la concepció de sindicat nacional i per mantenir-se com la força sindical més important de Catalunya. Per tant, el projecte de Convergència Democràtica de Catalunya d'impulsar i consolidar durant la dècada dels 80 un important sindicat nacionalista no va prosperar per la força i la implantació dels sindicats majoritaris Comissions Obreres i Unió General de Treballadors, que exercien les funcions -primer CC.OO en solitari i després conjuntament amb la UGT- de veritables sindicats nacionals."DEMOCRATIC CONVERGENCE OF CATALONIA AND THE UNION WORLD (1974-1990)"TEXT:This thesis focus on the study and the analysis of the contradictions and the points of confluence between the most important nationalistic party of the last quarter of the XXth century on Catalonia, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) -Democratic Convergence of Catalonia-, and the Catalan unionism. At this point, the most important topic was the CDC's project to articulate an important nationalistic union during the decade of the eighties. With the victory in the autonomic elections of 1980, CDC initiated the necessary actions to construct an important union of nationalistic inspiration. There were three big attempts, but no one succeed. The first one (in 1983), with the participation of three minority unions, failed from the beginning. In other two attempts (in 1986 and 1990), there were unitary congresses and the nationalistic unions took part in the union elections, however the results were really bad and the nationalistic unions broke. The main reason to understand Convergència's repeated failure inside the union world is narrowly related to the paper played by both majority unions, "Comissions Obreres" (CC.OO) -Working Commissions- and the "Unió General de Treballadors" (UGT) -Workers' General Union-. From different positions and union expositions (offensive on the part of CC.OO and defensive on the part of the UGT), both majority unions compromised themselves with the national Catalan topic. Comissions Obreres stands outs in this aspect because is the first one big union that bets for the conception of national union and keeps as the most important union force of Catalonia. Therefore, in the eighties, the project of "Convergència Democràtica de Catalunya" to stimulate and consolidate an important nationalistic union did not prosper due to the force and the implantation of the majority unions, "Comissions Obreres" and "Unió General de Treballadors". Both were exercising the functions - first CC.OO in solitarily and later together with the UGT - of real national unions.
9
Rúa, Fernández José Manuel 1976. "Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/1993.
Full textAbstract:
Aquesta tesi se centra en l'estudi i l'anàlisi dels llaços, les contradiccions i els punts de confluència entre el partit nacionalista més important de l'últim quart del segle XX a Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i el sindicalisme català. Unes relacions on despunta amb força el projecte convergent d'articular un important sindicat nacionalista durant la dècada dels 80. El període que comprendria la nostra investigació abastaria des de l'any de fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (1974), fins al 1990, any d'eleccions sindicals i última intervenció del partit per engegar un tercer espai sindical a Catalunya de caràcter nacionalista. Amb la victòria a les eleccions autonòmiques de 1980, una CDC convertida en partit de govern iniciarà les accions necessàries per construir el tan desitjat tercer sindicat d'inspiració nacionalista. Els tres grans intents que conduirà l'home del partit dintre del moviment obrer, Rafael Hinojosa, no fructificaran. El primer, l' "Operació USO" l'any 1983 (on també participaven a més de la Unión Sindical Obrera, la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya -CSTC- i el Sindicat de Quadres de Catalunya -SQC-), no passarà de la taula de negociacions. Els altres dos intents en els quals CDC té un paper destacat sí que arribaran a materialitzar-se. En primer lloc, l'any 1986 es presentarà la nova Confederació Sindical de Catalunya (CSC). Després d'un procés negociador ple d'obstacles i situacions conflictives on prendran part el SQC i la CSTC, la Confederació Sindical de Catalunya celebrarà el seu congrés fundacional l'any 1987. La difícil convivència entre les dues tradicions presents al si de la Confederació acabarà provocant la ruptura del sindicat només un any després de la seva fundació. L'última temptativa de CDC (és a dir de Rafael Hinojosa) d'unificar el sindicalisme nacionalista i minoritari també es concretarà orgànicament, amb la integració de la Confederació de Treballadors de Catalunya [escisió de la Confederació Sindical de Catalunya liderada per Jordi Fayos] dintre de la USO de Catalunya. Malgrat uns resultats en les eleccions sindicals de l'any 1990 francament decebedors, el procés de fusió no es detindrà i en 1993 tindrà lloc el congrés d'unificació, però les lluites internes pel control de l'organització tornaran a fragmentar un espai sindical marginal i dividit. La raó principal per entendre el reiterat fracàs de Convergència dintre del món sindical va estretament lligada al paper desenvolupat, primer, per Comissions Obreres en solitari, i amb posterioritat per CC.OO i UGT conjuntament. Des de diferents posicionaments i plantejaments sindicals (ofensius per part de CC.OO i defensius per part de la UGT), els dos sindicats majoritaris feien seu el tema nacional català, despuntant en aquest aspecte el cas de CC.OO, en ser el primer dels grans sindicats en apostar per la concepció de sindicat nacional i per mantenir-se com la força sindical més important de Catalunya. Per tant, el projecte de Convergència Democràtica de Catalunya d'impulsar i consolidar durant la dècada dels 80 un important sindicat nacionalista no va prosperar per la força i la implantació dels sindicats majoritaris Comissions Obreres i Unió General de Treballadors, que exercien les funcions -primer CC.OO en solitari i després conjuntament amb la UGT- de veritables sindicats nacionals."DEMOCRATIC CONVERGENCE OF CATALONIA AND THE UNION WORLD (1974-1990)"
TEXT:
This thesis focus on the study and the analysis of the contradictions and the points of confluence between the most important nationalistic party of the last quarter of the XXth century on Catalonia, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) -Democratic Convergence of Catalonia-, and the Catalan unionism. At this point, the most important topic was the CDC's project to articulate an important nationalistic union during the decade of the eighties. With the victory in the autonomic elections of 1980, CDC initiated the necessary actions to construct an important union of nationalistic inspiration. There were three big attempts, but no one succeed. The first one (in 1983), with the participation of three minority unions, failed from the beginning. In other two attempts (in 1986 and 1990), there were unitary congresses and the nationalistic unions took part in the union elections, however the results were really bad and the nationalistic unions broke.
The main reason to understand Convergència's repeated failure inside the union world is narrowly related to the paper played by both majority unions, "Comissions Obreres" (CC.OO) -Working Commissions- and the "Unió General de Treballadors" (UGT) -Workers' General Union-. From different positions and union expositions (offensive on the part of CC.OO and defensive on the part of the UGT), both majority unions compromised themselves with the national Catalan topic. Comissions Obreres stands outs in this aspect because is the first one big union that bets for the conception of national union and keeps as the most important union force of Catalonia.
Therefore, in the eighties, the project of "Convergència Democràtica de Catalunya" to stimulate and consolidate an important nationalistic union did not prosper due to the force and the implantation of the majority unions, "Comissions Obreres" and "Unió General de Treballadors". Both were exercising the functions - first CC.OO in solitarily and later together with the UGT - of real national unions.
10
Cornejo, Serrano Alex. "Construcción de la identidad colectiva docente en el Chile de la educación neoliberal (1973-2008)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669357.
Full textAbstract:
El movimiento sindical docente y el profesorado se vieron enfrentados a importantes transformaciones desde la década de 1970, cuando el país, mediado por una dictadura militar, adopta el modelo neoliberal como estructuración política y económica de la sociedad y se constituye como una organización gremial unitaria. Con esta investigación se prende comprender las tensiones, continuidades y cambios en la evolución histórica del movimiento sindical docente y su proceso de construcción de una identidad colectiva en el período de instalación y desarrollo del neoliberalismo en el sistema educativo chileno (1973-2008).
Parece evidente que esos cambios impactan en la historia organizacional y en la identidad colectiva del profesorado, pero no existen estudios que traten de reconocer como transforma el neoliberalismo la cultura de esta profesión y sus organizaciones en Chile.
Teóricamente esta investigación, situada desde el paradigma socio-crítico, se pregunta por la capacidad de construir y cambiar mediante los discursos significados, representaciones sociales, actitudes y acciones de las organizaciones o movimientos el de los sindicatos docentes, constitutivas de la identidad colectiva del profesorado
Para abordar el objeto de investigación se utilizan la metodología de la historia y del análisis de contenido con el objeto de reconstruir el discurso que el profesorado presenta la sociedad a través de sus medios de comunicación.
Los hallazgos evidencian que la identidad colectiva docente fue profusa y profundamente modificada por la implantación del neoliberalismo, modificando las representaciones socialmente compartidas sobre lo que ser un profesor, como se debe ejercer esa labor y cómo impacta en la comunidad donde presta servicios. El movimiento sindical docente a pesar rechaza el modelo neoliberal, termina aceptando las innovaciones a cambio de mejoras remuneracionales.The teachers’ union movement has faced significant transformations since the 1970s, when the country, led by a military dictatorship, adopted the neoliberal model as a political and economic structure of society, and, in consequence, became a unitary union. In this paper, we intend to understand the tensions, continuities and changes in the historical evolution of the teacher union movement and its process of building a collective identity in the period of installation and development of neoliberalism in the Chilean educational system (1973-2008). It seems clear that these changes affect the organizational history and collective identity of teachers, but there are not many studies that try to recognize how neoliberalism transforms the culture of this profession and its organizations in Chile. Theoretically, this research, located from the socio-critical paradigm, asks about the ability to build and change through the speeches meaning, social representations, attitudes and actions of the organizations or movements that of the teachers unions, constitutive of the collective identity of the teaching staff To approach the object of research, the methodology of history and content analysis are used in order to reconstruct the discourse that teachers present in society through their means of communication. The findings show that the teachers’ collective identity was profuse and profoundly modified by the implementation of neoliberalism, modifying the social representation of what being a teacher is, how the profession should be exercised and how it impacts the community where it provides services. The teacher’s trade union movement, despite rejecting the neoliberal model, ends up accepting innovations in exchange for remunerative improvements.
Books on the topic "Sindicalisme"
1
Pàries, sindicalistes, demagogs: Notes sobre sindicalisme i cultura obrera. Barcelona: Edicions 62, 1986.
Find full text
2
Riera, Ignasi. Pàries, sindicalistes, demagogs: Notes sobre sindicalisme i cultura obrera. Barcelona: Edicions 62, 1986.
Find full text
5
Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans (2nd 1997 Alguaire, Spain). Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1998.
Find full text
6
El sindicalisme al Priorat: De l'eufòria al destorb (1939-1944). Lleida: Pagès Editors, 2012.
Find full text
7
Guillot, Josep Campmany i. Notes per a la història de l'anarquisme i el sindicalisme a Gavà (1868-1939). Gavà: J. Campmany i Guillot, 1995.
Find full text
8
Mayayo, Andreu. De pagesos a ciutadans: Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994. Catarroja: Editorial Afers, 1995.
Find full text
9
Cadena, Pere Meroño i. Història del sindicalisme nacional als països catalanas (del SOCC a la COS), 1958-1989: Crònica d'una anormalitat. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2001.
Find full text
10
Herrero, Samuel Garrido. El sindicalisme catòlic a La Safor, 1900-1936: Catolicisme social i polític en una comarca del País Valencià. La Safor: Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 1987.
Find full textBook chapters on the topic "Sindicalisme"
1
Rodriguez, Tania. "SINDICALISMO REGIONAL:." In Derecho, lucha de clases y reconfiguración del capital en Nuestra América Vol.1, 107–28. Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales. CLACSO, 2019. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvnp0kgr.9.
Full text
2
"EL SINDICALISMO MEXICANO." In Estado y sindicalismo en México, 109–46. El Colegio de México, 1990. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv3f8qn3.8.
Full text
3
Silva, Sidney Jard da. "Sindicalismo no setor público." In Companheiros servidores: o sindicalismo do setor público na CUT, 25–48. Editora UFABC, 2015. http://dx.doi.org/10.7476/9788568576830.0002.
Full text
4
Cazetta, Felipe. "A revolução a partir da extrema direita: análises dos projetos da Ação Integralista Brasileira (AIB) e do Nacional Sindicalismo (N/S)." In Giros à Direita: Análises e perspectivas sobre o campo líbero-conservador, 174–92. Editora SertãoCult, 2020. http://dx.doi.org/10.35260/87429052p.174-192.2020.
Full textAbstract:
CAZETTA, Felipe. A revolução a partir da extrema direita: análises dos projetos da Ação Integralista Brasileira (AIB) e do Nacional Sindicalismo (N/S). In: FARIA, Fabiano Godinho; MARQUES, Mauro Luiz Barbosa (Org.). Giros à direita: análises e perspectivas sobre o campo líbero-conservador. Sobral-CE: Editora SertãoCult, 2020, p. 174-192.
5
"EL FIN DEL SINDICALISMO CATÓLICO." In Cristeros y agraristas en Jalisco, 353–60. El Colegio de México, 2003. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv3dnrnq.17.
Full text
6
"SINDICALISMO SUBORDINADO Y ACCIÓN OBRERA." In Estado y sindicalismo en México, 241–68. El Colegio de México, 1990. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv3f8qn3.13.
Full text
7
"LOS ORÍGENES DEL SINDICALISMO CATÓLICO." In Del sindicalismo católico al cooperativismo de crédito, 27–68. Ediciones Universidad de Salamanca, 2019. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvgs0cc1.6.
Full text
8
"EL FRACASO DEL SINDICALISMO CATÓLICO." In Del sindicalismo católico al cooperativismo de crédito, 69–94. Ediciones Universidad de Salamanca, 2019. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvgs0cc1.7.
Full text
9
Flores, Etelvina Sandoval. "MUJER, MAESTRA Y SINDICALISTA." In La voluntad de ser, 269–90. El Colegio de México, 1997. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv5139r7.17.
Full text
10
Soto Carmona, Álvaro. "El poder sindical en España: 1938-1994. Del sindicalismo de sumisión al sindicalismo democrático." In Combates por la Democracia: Los sindicatos, de la dictadura a la democracia (1938-1994), 35–66. UAM Ediciones, 2012. http://dx.doi.org/10.15366/sindicatos2012.001.
Full textConference papers on the topic "Sindicalisme"
1
Paula, Ricardo Pires de. "Sindicalismo docente: tendências e perspectivas teóricas." In IV Congresso Internacional de História. Programa de Pós-Graduação em História e Departamento de História - Universidade Estadual de Maringá - UEM, 2009. http://dx.doi.org/10.4025/4cih.pphuem.335.
Full text
2
Andrade, Everaldo Gaspar Lopes de, and Sávio Delano Vasconcelos Pereira. "O sindicalismo e a ineficácia estrutural das estratégias sindicais de confronto: os caminhos do novo internacionalismo operário." In IV Encontro da RENAPEDTS. Initia Via, 2019. http://dx.doi.org/10.17931/95470767/v3a11.
Full text
3
Bacelar Junior, Anselmo Luiz, and Brunela Vieira de Vincenzi. "O sindicalismo brasileiro e a Lei 13.467/2017: uma análise histórica e sociológica dos sindicatos ante a reforma trabalhista." In IV Encontro da RENAPEDTS. Initia Via, 2019. http://dx.doi.org/10.17931/95470767/v3a10.
Full text
4
Melo, Rousilene C. Carvalho, and Stella Regina Reis da Costa. "Proposta de Metodologia para Melhoria do Desempenho do Sistema de Gestão no Novo Sindicalismo Brasileiro Após a Reforma Trabalhista." In VIII Simpósio de Engenharia de Produção. São Paulo: Editora Blucher, 2020. http://dx.doi.org/10.5151/viisimep-315725.
Full text
5
Malta Fleury, Flávio, and Pedro Augusto Gravatá Nicoli. "Por que se resiste à resistência? Notas sobre sexismo, racismo e lgbtfobia no sindicalismo a partir da perspectiva de “fura-greves”." In III Congresso de Diversidade Sexual e de Gênero. Initia Via, 2019. http://dx.doi.org/10.17931/95470705/v5a15.
Full text
6
Azevedo, André Luiz Barreto, Sávio Delano Vasconcelos Pereira, and Tieta Tenório de Andrade Bitu. "Sindicalismo e greve: caminhos entrelaçados entre “o Princípio da prevalência das relações sindicais sobre as Relações individuais” em Everaldo Gaspar e “as novas possibilidades das lutas operárias” em Márcio Túlio Viana." In IV Encontro da RENAPEDTS. Initia Via, 2019. http://dx.doi.org/10.17931/95470767/v3a14.
Full text
7
Bodei, Silvia. "La Fábrica verde de la Ciudad lineal industrial: una propuesta de Le Corbusier para el trabajo del hombre en la “época maquinista”." In LC2015 - Le Corbusier, 50 years later. Valencia: Universitat Politècnica València, 2015. http://dx.doi.org/10.4995/lc2015.2015.1128.
Full textAbstract:
Resumen: En Les trois établissements humains (1945) Le Corbusier, junto con el grupo ASCORAL, describe la fábrica verde como un establecimiento industrial organizado según “una biología de las circulaciones, de la composición de los edificios y de la eficiencia”, que “reinstala de nuevo las condiciones de la naturaleza alrededor del trabajo”. Son palabras importantes, que destacan algunos de los temas cruciales del pensamiento social de principios del siglo XX y sobre los cuales Le Corbusier reflexionó para crear nuevas soluciones arquitectónicas y urbanísticas. El artículo recorre sintéticamente estos aspectos del pensamiento de Le Corbusier a través de sus diferentes modelos urbanos, para detenerse en particular sobre la idea de Fábrica verde de la Ciudad lineal industrial, puesta en práctica en el proyecto de la fábrica de armas en Aubusson (1940), donde el verde, el paisaje, la circulación y los espacios están pensados con una idea de funcionamiento alternativa a la organización del trabajo, alejada de los ritmos mecánicos de la cadena de montaje. Esta concepción es alimentada por referencias culturales y arquitectónicas, entre las cuales figura el pensamiento del sindicalista obrero Hyacinthe Dubreuil, que Le Corbusier traduce en un proyecto para una fábrica que quiere conciliar el maquinismo funcional con la naturaleza a través de soluciones y relaciones compositivas “orgánicas” más que mecánicas. Abstract: In Les trois établissements humains (1945) Le Corbusier, with the ASCORAL group, describes the Green Factory as an industrial establishment organised according to « a biology of circulation, a composition of buildings and efficiency », that « newly reintroduces natural conditions around the workplace ». These are important words that highlight some crucial themes of the social thought of the XX century on which Le Corbusier had reflected a long time in order to create new architectural and urban solutions. The article traces and summarises these particular aspects of the architect's thought process through the different urban models of his studies, to then dwell especially on the idea of the Green Factory and the “linear industrial city ”, applied to the project for the arms factory in Aubusson (1940). Here trees, landscape, circulation and spaces give work a different and alternative meaning that is very distant to the mechanical rhythms of the production line. This concept is nurtured by cultural and architectural references, amongst which figures that of the trade unionist and factory worker Hyacinthe Dubreuil. Le Corbusier translates Dubreuil's thought in a project for a factory that wishes to conciliate functional machinism with nature, by using "organic" compositive solutions and relationships rather than mechanical ones. Palabras clave: establecimiento industrial, modelos urbanos, paisaje, espacios de trabajo. Keywords: industrial establishment, urban models, landscape, workspaces. DOI: http://dx.doi.org/10.4995/LC2015.2015.1128