Dissertations / Theses on the topic 'Societat de la Informació'

La tesi defensa la transmutació de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement, tant pel que fa referència als nous espais d'aplicació, com als dels temes objecte d'estudi i els mètodes a seguir en la recerca i activitat filosòfica.
La tesi està dividida en tres parts: la primera analitza les diferents perspectives filosòfiques de la tècnica i la tecnologia al llarg de la història; la segona reflexiona sobre les característiques de la societat de la informació, la comunicació i del coneixement; i, per últim, la tercera part, com a conseqüència de les dues anteriors, tracta del sentit i de la funció de la filosofia en relació amb la tecnologia i societat actuals.
The thesis defends the transmutation of the philosophy in the society of the information and of the knowledge, as much regarding the new spaces of application as in those of the subjects to treat and the methods to employ in the research and philosophical activity.
The thesis is divided into three parts: the first analyzes the different philosophical prospects of the technique and the technology along the history; the second reflects on the characteristics of the society of the information, the communication and of the knowledge; and, as last, the third part, as a consequence of the former two, is of the meaning and of the function of the philosophy in relation to the technology and society today.

La societat de la informació (SI), i en particular les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Internet han obert l’espai a noves formes de regulació múltiples, diverses, i canviants. Aquesta tesi analitza tres sistemes i models de regulació desenvolupats en la intersecció dels àmbits del dret i la tecnologia que confirmen un canvi en la naturalesa de les noves formes de regulació emergents. Les propostes de regulació que es presenten en aquest treball es fonamenten en una perspectiva de dret relacional que integra les dimensions ètica, social, de governança i jurídica. Concretament presentem el disseny dels projectes CPAC, SAVASA i Mediakids. En la regulació, existeix una interacció contínua i a diversos nivells en la gestió de la informació. Els grups socials i les organitzacions tenen dinàmiques pròpies, i les eines que utilitzen tenen un origen molt divers. La dimensió relacional del dret consisteix en tots els mecanismes d'autoregulació i d'autocomposició que els grups socials es donen de forma semiautomatitzada en l'ús de les TIC. Es basen en la confiança, es produeixen de forma interactiva a través de la comunicació i el diàleg, i s'emmarquen en contextos institucionals que són ells mateixos heteroregulats des d'instàncies superiors (la UE, els estats nacionals, els organismes regionals i locals, les agències administratives, entre d’altres). La idea de dret relacional atén al funcionament generalitzat d'usuaris (persones individuals, consumidors, empreses, òrgans de l'administració, organismes privats o oficials...) que creen, intercanvien, modifiquen informació a través de la xarxa però es troben en entorns socials concrets i elaboren un coneixement situat per actuar-hi. Per això les actuacions de dret relacional no pretenen regular directament el comportament dels individus, sinó que modifiquen el seu context institucional a partir del disseny de models regulatoris d'implementació dels drets. En aquest sentit, els estudis de cas que aquesta tesi desenvolupa mostren: (i) l’existència de la necessitat de la regulació en un context situat; (ii) el procés de construcció del disseny de regulació; (iii) el resultat de l’anterior procés, és a dir, la proposta o estratègia de regulació. Concretament, fixem l’atenció en l'aspecte bàsic de l’adquisició de coneixement a partir de l'etnografia del coneixement. A partir d'aquí elaborem els dissenys per a la construcció d'instruments digitals de participació i integració dels ciutadans —plataformes, aplicacions mòbils o mashups personalitzats en serveis web. L’aportació de la present tesi ve donada (i) per la perspectiva cognitiva adoptada en l'estudi de la identitat en la societat de la informació (i concretament la dimensió col·lectiva de d’intel·ligència social), (ii) per la perspectiva pragmàtica en la configuració de les estratègies de recerca (entorn de l´ús, processament, emmagatzematge i regulació de les imatges en la societat de la informació), (iii) per l'aproximació relacional a les regulacions jurídiques i ètiques partint d'aquesta identitat i de les necessitats i problemes que volíem resoldre, (iv) i, per la construcció iterativa dels instruments digitals on s'allotgen i incorporen els dissenys de regulació, que constitueixen per si mateixos un element d'innovació en el context on s'implanten.
Information Society and, specifically, Information and Communication Technologies (ICT) have paved the way to new, multiple, diverse, and evolving forms of regulation. This thesis analyses three regulatory systems, developed at the crossroads of those fields in law and technology that emphasize change in the nature of newer, emerging forms of regulation. The regulatory proposals put forward in this work build upon a relational law approach that merges ethical, social, governance, and legal dimensions. This thesis uses, in particular, the CPAC, SAVASA, and Mediakids research projects as case studies. Information management in regulation is characterized by constant interactions at multiple levels. All social groups and organizations function according to specific dynamics and the instruments at their disposal can thus be extremely different. The relational dimension of law addresses all the self-regulation and self-composition mechanisms with which social groups – in a semi-automated way – provide themselves when using ICT. These tools build essentially upon confidence, are interactively constructed through communication and dialogue, and are framed within institutional contexts that are hetero-regulated from higher levels (among others, the European Union, national governments, regional and local bodies, or administrative agencies). The very idea of relational law refers to the general activity of users (e.g., individuals, consumers, enterprises, administrative bodies, and private or public entities) that, even though they create, exchange, and modify information through the net, are embedded in a specific social environment and create the knowledge necessary to intervene in it. This is why relational law does not seek to directly regulate the behavior of individuals. Rather, it alters the institutional context in which individuals act by designing the regulatory models of implementation of their rights. Accordingly, the case studies developed in this thesis show: (i) the necessity of regulation in a located context; (ii) the creation process of the regulatory design; and (iii) this process’ outcomes, that is, the regulatory proposal or strategy. Specifically, the thesis emphasizes the key element of knowledge acquisition by means of knowledge ethnography. From this starting point, it analyses the design of digital instruments of citizen participation and integration – such as platforms, mobile applications, or web-based custom mash-ups. This thesis’ contribution to the field builds (i) on the cognitive perspective adopted in its analysis of identity in the Information Society (and, specifically, of social intelligence’s collective dimension); (ii) on the pragmatic perspective adopted when modeling its research strategies (about the use, processing, storage, and regulation of visuals in the Information Society); (iii) on the relational approach to legal and ethical regulations about identity and the open issues and problems that need to be addressed in this field; and (iv) on the iterative construction of digital tools, upon which regulatory designs are built and integrated, that are by themselves an element of innovation in the context in which they are implemented.

L’ús generalitzat de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i la connectivitat ha comportant un canvi social determinant en el context actual, la Societat de la Informació. Aquest treball planteja un exercici d’auto-comprensió del sistema jurídic en aquest context. La identificació del dret, la qualificació de les pràctiques i l’abast del sistema esdevé molt més dependent del compliment i l’activitat dels participants. Una teoria del sistema jurídic en la Societat de la Informació ha d’incorporar aquest aspecte, però per fer-ho cal que s’articuli un diàleg entre diferents tradicions de la teoria del dret. El treball analitza els desafiaments teòrics als quals s’enfronta la teoria del sistema jurídic institucional i la teoria dels microsistemes degut a les pràctiques socials pròpies del context digital (a través de dos casos paradigmàtics, Uber i els e-sports). També introdueix els plantejaments de la teoria del dret d’internet. I tot des d’una perspectiva sociològica.
The use of the information and communication technologies (ICT) and connectivity have derived into an important social change in the current world, the Information Society. This work conducts a legal system’s self-understanding exercise within this context. The identification of the law, the legal qualification of the practices and the scope of the system become more dependent on participants’ observance and their practices. A theory of the legal system in the Information Society has to assimilate this aspect, but to do so it has to articulate a dialog between different traditions in legal theory. This piece analyses the theoretical challenges faced by the institutional theory of the legal system and the theory of microsystems due to current digital social practices (instantiated in two paradigmatic cases, Uber and e-sport). It also introduces the theory of the law of the internet. And it is all done under a sociological perspective.

Aquesta tesi doctoral pretén, en primera instància, mostrar la figura de Joan Maragall Gorina en la seva condició de periodista. Oferir la imatge més completa possible d’aquest escriptor referida a la parcel.la de la seva trajectòria professional en aquesta condició, des de les vessants més transcendents: peripècia professional i anàlisi dels grans trets de la seva obra. Però, de manera definitiva, i com a màxima justificació d’aquest estudi, ens interessa mostrar la condició de pensador que va ser de l’ofici de periodista. No de teòric, sinó de persona que, inserida en la praxi professional del periodisme, interioritzà profundament aquesta praxi, la qüestionà, la interrogà, la reflexionà, assumí dubtes cabdals i finalment arribà a establir unes conclusions. I, a més, desenrotllà aquesta tasca, no de manera deliberada i estructurada; ni amb ànim acadèmic, ni molt menys doctoral o pedagògic, sinó inserint-ho en el si de la seva habitual i quotidiana tasca com a publicista; en el seu articulisme genèric. L’interès definitiu d’aquesta tesi, rau, per tant, en posar a la llum l’aportació de Joan Maragall al coneixement de l’ofici de periodista. Una aportació original, que s’adreça especialment a la dimensió ètica i que té com un dels valors més importants, la validesa immarcescible dels seus diagnòstics i de les seves conclusions. La reflexió del periodista i poeta, segueix il.luminant, mes de cent anys després de que fos exposada, una validesa absoluta. Per això hom considera que resulta d’un gran interès mostrar-ho.

La capacitat d'absorció, l'ús estratègic de les tecnologies digitals i el canvi organitzatiu estan estimulant una actuació altament innovadora dels serveis a Catalunya. El procés d'innovació en aquest sector no segueix un patró únic a causa de les diferents combinacions entre els seus determinants i perquè la naturalesa de la innovació està canviant des d'un model tancat, basat en el desenvolupament intern d'idees noves, cap a un model més obert i interactiu, basat en múltiples fonts d'idees i de coneixement, totes dues d'orígens interns i externs. Els serveis no són una excepció en aquesta evolució. I malgrat que dins d¿algunes activitats terciàries detectem una proximitat al model industrial, la realitat del procés d'innovació és molt més complexa. En els serveis, les tecnologies tendeixen a ser una base material més que l'element clau per innovar. De fet, un dels efectes qualitatius principals del canvi tecnològic en els serveis, basat en la influència estesa de les tecnologies digitals, és la intensitat creixent del coneixement aplicat en aquest tipus d'activitats. En aquest sentit, la qualificació i les habilitats dels treballadors semblen ser el punt crític d'èxit. Finalment, tot i les dificultats ben conegudes per mesurar el seu impacte, la influència de la innovació en el rendiment econòmic, l'eficàcia i el creixement, sembla ser molt positiva.
La capacidad de absorción, el uso estratégico de las tecnologías digitales y el cambio organizativo están estimulando una actuación altamente innovadora de los servicios en Cataluña. El proceso de innovación en este sector no sigue un patrón único debido a las diferentes combinaciones entre sus determinantes y porque la naturaleza de la innovación está cambiando desde un modelo cerrado, basado en el desarrollo interno de ideas nuevas, hacia un modelo más abierto e interactivo, basado en múltiples fuentes de ideas y de conocimiento, las dos de orígenes internos y externos. Los servicios no son una excepción en esta evolución. Y, a pesar de que dentro de algunas actividades terciarias detectamos una proximidad al modelo industrial, la realidad del proceso de innovación es mucho más compleja. En los servicios, las tecnologías tienden a ser una base material más que el elemento clave para innovar. De hecho, uno de los efectos cualitativos principales del cambio tecnológico en los servicios, basado en la influencia extendida de las tecnologías digitales, es la intensidad creciente del conocimiento aplicado en este tipo de actividades. En este sentido, la calificación y las habilidades de los trabajadores parecen ser el punto crítico de éxito. Finalmente, aún y las dificultades muy conocidas para medir su impacto, la influencia de la innovación en el rendimiento económico, la eficacia y el crecimiento, parece ser muy positiva.
The absorption capacity, the strategic use of digital technologies and the organizational change are encouraging a highly-innovative performance of services in Catalonia. The innovation process in this sector does not follow a unique pattern due to different combinations of existing determinants and because the nature of innovation is changing from a closed model, based on the domestic development of new ideas, towards a more open and interactive model, based on multiple sources of ideas and knowledge, both from internal and external origins. Services are not an exception to this evolution. And, despite in some tertiary activities we detect a close proximity to the industrial model, the reality of innovation process is much more complex. In services, technologies tend to be a material basis rather than the key element to innovation. In fact, one of the main qualitative effects of technological change in services, based on the widespread influence of digital technologies, is the increasing intensity of applied knowledge in this kind of activities. In this sense, labour skills and qualification seems to be the critical point to success. Finally, although the well-known difficulties to measure its impact, the influence of innovation on economic performance, efficiency and growth appear to be very positive.

Aquesta dissertació es centra en trobar plausibles i refutables explicacions a les interaccions dels partits catalans i els seus representants a Facebook i a Twitter. Intenta donar resposta a una pregunta clara i simple: estan les xarxes socials desafiant la Política? La dissertació vol donar resposta a aquesta pregunta mitjançant l'ús de mètodes estadístics i d'anàlisi de xarxes. La tesis mostra que les interaccions dels partits i dels seus representants a les xarxes socials depenen de factors contextuals, organitzatius, ideològics, electorals i de xarxa. A més a més, els resultats de la dissertació apunten que les xarxes socials estan obrint una nova arena política en la que apareixent nous líders d'opinió que competeixen amb els líders dels partits polítics. En definitiva, aquesta tesis corrobora que les xarxes socials estan desafiant la Política al obrir una nova arena política en xarxa en la que els partits polítics i els seus representants maniobren per garantir la seva supervivència política.
This dissertation focuses on sorting out plausible and refutable explanations of Catalan parties' and their representatives' interaction on Facebook and Twitter. It tries to answer a simple and clear question: Are social media challenging Politics? The dissertation proposes to answer that question by bridging statistical and social network methods. The dissertation shows that parties and their representatives' interactions on social media depend on contextual, organizational, ideological, electoral and network factors. Also, the dissertation's findings points to the fact that social media are opening a new political arena in which new opinion leaders are taking the floor and competing with parties' leaderships. In short, this thesis corroborates that social media are challenging Politics by opening a new online political arena within which parties and their representatives' are maneuvering to guarantee their political survival.
Esta disertación se centra en hallar plausibles y refutables explicaciones a las interacciones de los partidos catalanes y sus representantes en Facebook y en Twitter. Intenta dar respuesta a una pregunta clara y simple: ¿están las redes sociales desafiando la Política? La disertación quiere dar respuesta a esta pregunta mediante el uso de métodos estadísticos y de análisis de redes. La tesis muestra que las interacciones de los partidos y de sus representantes en las redes sociales dependen de factores contextuales, organizativos, ideológicos, electorales y de redes. Además, los resultados de la disertación apuntan que las redes sociales están abriendo una nueva arena política en la que aparecen nuevos líderes de opinión que compiten con los líderes de los partidos políticos. En definitiva, esta tesis corrobora que las redes sociales están desafiando la Política al abrir una nueva arena política en red en la que los partidos políticos y sus representantes maniobran para garantizar su supervivencia política.

Aquesta tesis doctoral ofereix un estudi en profunditat sobre les possibilitats que ofereix el fet d’incorporar la Metodologia Comunicativa Crítica al Disseny de la Interacció Persona- Ordinador. Des de finals dels setanta, amb l’aparició del “Disseny escandinau” de sistemes interactius -posteriorment identificat com “Disseny Participatiu de la Interacció Persona Ordinador”- s’ha indagat en metodologies que facilitessin el treball conjunt de persones usuàries, desenvolupadores i professionals en el procés de disseny de la interacció. El dilema que ha aparegut recurrentment al llarg de quasi 40 anys ha girat entorn la confiança o incredulitat sobre la possibilitat d’establir relacions igualitàries entres els diferents perfils de persones sense que generin “lluites de poder” que acabin coartant la participació i, en definitiva, els processos de creació i organització de la informació en sistemes interactius. Amb aquesta tesi oferim una resposta científica a aquest dilema mitjançant la incorporació de la Metodologia Comunicativa Crítica al procés del disseny de la Interacció- Persona Ordinador, desenvolupant un marc de relació entre persones usuàries, professionals del disseny i investigadores de les Ciències Socials i la Interacció Persona-Ordinador que possibilita les relacions igualitàries fonamentades en interaccions dialògiques i no de poder. Aquesta incorporació dona lloc al Disseny Dialògic de la Interacció Persona Ordinador, capacitat tant per optimitzar la usabilitat i accessibilitat de sistemes interactius com per a potenciar la inclusió social de totes les persones en la Societat de la Informació.
Esta tesis doctoral ofrece un estudio en profundidad sobre las posibilidades que ofrece el hecho de incorporar la Metodología Comunicativa Crítica al Diseño de la Interacción Persona-Ordenador. Desde finales de los setenta, con la aparición del ‘Diseño escandinavo’ de sistemas interactivos -posteriormente identificado como ‘Diseño Participativo de la Interacción Persona-Ordenador’- se ha indagado en metodologías que facilitaran el trabajo conjunto de personas usuarias, desarrolladoras y profesionales en el proceso del diseño de la interacción. El dilema que ha aparecido recurrentemente a lo largo de casi 40 años ha girado entorno de la confianza o incredulidad sobre la posibilidad de establecer relaciones igualitarias entre los diferentes perfiles de personas sin que se generen ‘luchas de poder’ que acabaran coartando la participación y, en definitiva, los procesos de creación y organización de la información en sistemas interactivos. Con esta tesis ofrecemos una respuesta científica a ese dilema mediante la incorporación de la Metodología Comunicativa Crítica al proceso del diseño de la Interacción-Persona Ordenador, desarrollando un marco de relación entre personas usuarias, profesionales del diseño e investigadoras de las Ciencias Sociales y la Interacción Persona-Ordenador que posibilita las relaciones igualitarias fundamentadas en interacciones dialógicas y no de poder. Esta incorporación da lugar al Diseño Dialógico de la Interacción Persona-Ordenador, capacitado tanto para optimizar la usabilidad y accesibilidad de sistemas interactivos como para potenciar la inclusión social de todas las personas en la Sociedad de la Información.
This dissertation provides a thorough study to the possibilities of incorporating the Critical Communicative Methodology for the Design of Human-Computer Interaction. Since the late 70s, with the emergence of 'Scandinavian design' of interactive systems, later identified as 'Participatory Design of Human-Computer Interaction', methodologies have been investigated to facilitate the joint work of users, developers and professionals into the process of interaction design. The dilemma that has arisen repeatedly over nearly 40 years has revolved around the trust or disbelief about the possibility of equal relationships between the different profiles of people without generating 'power struggles' that ended up restricting the participation and in short, the processes of creation and organization of information in interactive systems. This dissertation offers a scientific answer to this dilemma by incorporating Critical Communicative Methodology in the process of designing Human Computer Interaction, developing a framework for the relationship between users, design professionals and researchers of the Social Sciences and the Interaction Human-Computer which enables egalitarian relationships based on dialogic interactions rather than power relationships. This incorporation gives rise to the Dialogic Design of HCI, trained to both enhance the usability and accessibility of interactive systems and to strengthen the social inclusion of all people in the Information Society.

En la present tesi doctoral es desenvolupa un anàlisi sobre el moviment 15M des dels seus inicis al 2011, fins al maig del 2015, enfocat en la relació existent entre el moviment i els usos de les tecnologies de la comunicació en xarxa. Per realitzar aquest treball s'utilitza una aproximació multi-metodològica que combina anàlisi quantitativa, anàlisi de xarxes i anàlisi qualitativa, a partir d'entrevistes i un profund treball de camp. La tesi s'estructura en tres parts: l'emergència del moviment al 2011, la seva evolució i transformació fins al 2015, i els seus efectes electorals en els comicis europeus de 2014 i les eleccions municipals de 2015 a Espanya. De manera transversal, es desenvolupa analítica i conceptualment la noció de moviment-xarxa a partir de la caracterització de les diferents propietats observades del 15M, donant continuïtat així a un fèrtil camp de coneixement entorn als moviments emergents i el paper de les xarxes de comunicació, i la seva potencialitat de transformació política i social.
En la presente tesis doctoral se desarrolla un análisis sobre el movimiento 15M desde sus inicios en 2011, hasta mayo de 2015, con el foco puesto en la relación existente entre el movimiento y los usos de las tecnologías de la comunicación en red. Para realizar este trabajo se utiliza una aproximación multi-metodológica que combina análisis cuantitativo, análisis de redes y análisis cualitativo, a partir de entrevistas y un profundo trabajo de campo. El trabajo se estructura en tres partes: la emergencia del movimiento en 2011, su evolución y transformación hasta 2015, y sus efectos electorales en los comicios europeos de 2014 y las elecciones municipales de 2015 en España. De manera transversal, se desarrolla analítica y conceptualmente la noción de movimiento-red a partir de la caracterización de las diferentes propiedades del 15M observadas, dando continuidad así a un fértil campo de conocimiento entorno a los movimientos emergentes y el papel de las redes de comunicación, y su potencialidad de transformación política y social.
In this PhD thesis I develop an analysis on the 15M movement, from May 2011 until May 2015, focusing on the relation between the movement and its uses of networked communication technologies. The work recurs to a multi-methodological approach that combines quantitative, network, and qualitative analysis through interviews and fieldwork. The work is structured in three parts: the emergence of the movement in 2011, its evolution and transformation until 2015, and its electoral effects, both in the 2014 European elections, as well as in the 2015 local elections in Spain. The study develops, in a transversal way, analytically and conceptually, the notion of network-movement. More specifically, it does so through the characterisation of several observed properties of the 15M movement, giving continuity to a fertile field of knowledge currently open around movements emerging since 2011, attending to the role of communication networks, as well as to their potential for political and social transformation.

Esta tesis puede incluirse en el campo de la Pedagogía Social, ya que pretende desde un enfoque crítico aportar conocimientos que permitan superar las nuevas desigualdades provocadas por el paso de la sociedad industrial a la sociedad de la información. Para ello propone además un modelo de transformación de la escuela: las comunidades de aprendizaje basadas en el método dialógico.

A lo largo del desarrollo de la presente tesis nos hemos basado sobre todo en la obra de Jürgen HABERMAS "Teoría de la Acción Comunicativa", en la que el filósofo alemán desarrolla, entre otras cosas, una concepción de la competencia comunicativa en la que todos los sujetos somos capaces de lenguaje y de acción. Esto nos resulta útil para fundamentar determinados aspectos pedagógicos, si bien no realizamos una aplicación directa de su obra al mundo de la educación. También hemos utilizado parte de la teoría crítica de la educación propuesta por el pedagogo brasileño Paulo FREIRE, que teorizó sobre la acción comunicativa bastante antes (1970) que Habermas, aplicando además un enfoque multicultural más consecuente con las comunidades de aprendizaje.

Todo ello nos lleva a presentar la siguiente hipótesis:

- Los proyectos educativos que han logrado la superación del fracaso escolar y una convivencia solidaria en la sociedad de la información para todas las personas, así como las teorías actualmente en discusión en el campo de las Ciencias Sociales se orientan hacia las perspectivas comunicativas del aprendizaje dialógico.

A esta hipótesis se le vincula una subhipótesis:

- las reformas educativas basadas en una concepción constructivista y en el aprendizaje significativo no han analizado las prácticas educativas más avanzadas, ni han tenido en cuenta las corrientes teóricas más recientes de las Ciencias Sociales, ni tampoco han considerado el impacto actual de la sociedad de la información.

La educación de personas adultas precisa del desarrollo de un modelo teórico capaz de fundamentar su dimensión transformadora. La visión de la persona adulta que no ha participado en procesos de escolarización como alguien que no ha desarrollado suficientemente sus capacidades produce, un tipo de educación basado en las relaciones de poder y en la jerarquía del conocimiento. La falta de confianza en las capacidades cognitivas de las personas se extiende, en muchas ocasiones, a la falta de consideración de sus cualidades para la participación social y democrática. Este hecho reduce las posibilidades de organizar democráticamente muchas prácticas sociales, entre ellas, la educativa.

Una perspectiva emancipadora de la educación de personas adultas ha de apoyarse necesariamente en las capacidades cognitivas y sociales del sujeto que aprende y actúa. Esta es una de las razones por las que la orientación comunicativa del proyecto de Habermas y la concepción dialógica del aprendizaje de Freire son los pilares fundamentales de esta tesis. Desde diferentes áreas de conocimiento, ambos comparten su confianza en la persona para dirigir el curso de los acontecimientos sociales y su proyecto de vida personal.

En la primera parte de esta tesis, vemos cómo la "Teoría de la Acción Comunicativa" de Habermas nos ayuda a superar todos aquellos planteamientos que han limitado su visión de la sociedad a la función y al poder de las instituciones o las estructuras sociales (funcionalismo, estructuralismo, postestructuralismo, etc.) Con el concepto de "situación ideal de habla" Habermas sitúa, por un lado, la comunicación en el centro de las relaciones sociales, institucionales y personales y, por otro, plantea qué requisitos básicos ha de cumplir una situación comunicativa para que se dé en condiciones democráticas y asegure, así, la intercambiabilidad universal de roles dialógicos. Todas las personas han de contar con las mismas oportunidades para participar en aquellos procesos discursivos y de toma de decisiones que de alguna manera afectan a sus vidas y, han de poder desempeñar indistintamente y, en las mismas condiciones, los roles de emisor y receptor. De este modo, Habermas responde a los ataques que las tendencias postmodernas han lanzado a los ideales ilustrados y a las perspectivas utópicas de la modernidad, sin necesidad de abandonar el proyecto moderno en torno a la radicalización de la democracia y a principios como los de igualdad, justicia o solidaridad.

En la segunda parte de este trabajo analizamos como la perspectiva liberadora de la educación de Freire nos ofrece la posibilidad de profundizar en algunos aspectos clave para el desarrollo de este modelo. Al haber situado la comunicación en el centro mismo del proceso educativo, el aprendizaje a través del dialogo se considera el eje vertebrador de aquellas prácticas educativas que aspiran a promover procesos de emancipación social y personal. Las condiciones en las que ha de producirse el aprendizaje dialógico en Freire coinciden en unas ocasiones y se complementan en otras con las que Habermas plantea para una "situación ideal de habla". Freire concibe la educación como un diálogo entre iguales en el que la persona descubre sus potencialidades y asume su papel en la sociedad como sujeto activo.



El aprendizaje dialógico no ha de entenderse de forma antagónica a otro tipo de aprendizajes. En ocasiones se ha presentado de forma dicotómica el aprendizaje dialógico y el instrumental, como si el primero aglutinara aquellos aspectos relacionados con el desarrollo de las habilidades sociales (participación, sentido crítico, etc.) y/o personales (autonomía, autoestima, relaciones interpersonales, etc.) y, el segundo, hiciera referencia básicamente a los aprendizajes de carácter académico o técnico (lecto-escritura, compresión matemática, conocimiento de las ciencias, etc.). Sin embargo, tanto desde la perspectiva comunicativa de Habermas como desde la dialógica de Freire, esta dicotomía no se sostiene. La racionalidad o el aprendizaje instrumental no deben desvincularse de la racionalidad o el aprendizaje comunicativo, si pretendemos promover prácticas sociales y educativas basadas en el conocimiento de la realidad, en el entendimiento mutuo y en la transformación social.

En la tercera parte de esta tesis hemos analizado las características de la sociedad actual. Un planteamiento educativo emancipatorio, comprometido con el momento sociohistórico en el que se desenvuelve, se ha de hacer eco de aquellas aportaciones teóricas que nos ayudan a comprender y a analizar la realidad social con el mayor número de elementos. Nos encontramos ante una situación de profunda transformación, en la que asistimos a una nueva fase de la modernidad o modernidad tardía (Giddens, Beck, Habermas) y al desplazamiento de la sociedad industrial por la sociedad informacional (Castells). Estos cambios introducen nuevas necesidades y aportan posibilidades inéditas de incidencia en el terreno de la acción social y, por ende, de la acción educativa.

En la última parte de este trabajo, el análisis y la reflexión en torno a los aspectos anteriores nos ayudan a plantear un modelo de educación de personas adultas que se inscribe en una perspectiva crítica de la educación, y pretende contribuir al proceso de radicalización de la democracia. Al situar la comunicación y el aprendizaje dialógico en el centro de este modelo, hemos acordado en denominarlo "modelo comunicativo de educación de personas adultas". Este modelo se basa en la confianza en las personas como sujetos capaces de aprendizaje y de acción, superando los planteamientos de las teorías del déficit en relación a la evolución de los procesos cognitivos de la adultez y las concepciones elitistas de la democracia, que han obstaculizado la participación de determinados sectores sociales al considerarlos carentes de la preparación necesaria.

Por último, apuntamos algunas de las características más significativas del modelo comunicativo de la educación de personas adultas, que desarrollamos en el curso de este apartado: la naturaleza del aprendizaje dialógico, las bases de un nuevo concepto de inteligencia cultural y de habilidades comunicativas, el análisis de las interacciones que motivan o inhiben procesos de aprendizaje y participación, un planteamiento de organización y gestión democrática que gira alrededor de la realización de una comunidad comunicativa de aprendizaje, el papel de los educadores y educadoras críticas o, la función social de un movimiento de educación de personas adultas en torno al concepto de poder comunicativo.

Tots els actors en sistemes de salut estan encarant la transició a la Societat Xarxa; una societat l'estructura social del qual es constitueix per xarxes alimentades per tecnologies d'informació i comunicació microelectròniques, i un paradigma tecnològic nou: Informationalisme, basat en l'augment de la capacitat humana per el tractament de la informació i comunicació feta possible per la revolució en microelectrònica, programari, i enginyeria genètica.
En aquest context ample, e-salut ha emergit com un camp ample que implica la relació entre l'estructura social actual i el paradigma tecnològic nou dins dels sistemes d'assistència sanitària. A més, la Internet se ha convertit en un dels conductors d'e-salut i es podria considerar com un dels recursos principals per a la informació de salut; com a medi per interacció; com a eina per a lliurament d'assistència sanitària i salut pública. Aquestes concepcions mostren un potencial enorme per millorar la qualitat i eficiència del sistema d'assistència sanitària; redefinint salut, la medicina i el cos; transformant la relació entre agents d'assistència sanitària, i suggereix que una cosmologia mèdica.
Tenint en compte aquests canvis, els propòsits de la recerca son:
· Identificar i caracteritzar la presència dels actors del sistema de salut de Catalunya en Internet.
· Identificar, caracteritzar i explicar els determinants de les pràctiques d'ús i socials que els actors principals del sistema de salut de Catalunya realitzant a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, especialment Internet.
Per arribar a aquests objectius, es consideraven les següents preguntes d'investigació:
· Quin tipus de informació i aplicacions de qualitat relacionades amb Salut s'ofereixen en la Internet?
· Com pot ser caracteritzada la presència dels actors del sistema de salut de Catalunya en Internet?
· Quines estan les principals barreres i incentius dels grups de suport de pacients per a l'ús d'Internet?
· Quins són els usos de les TIC que fan els ciutadans pel que fa a salut i com es poden caracteritzar?
· Quines estan les conseqüències d'ús de les TIC per part de les ciutadans, especialment amb Internet, respecte a la gestió de la seva salut i la relació amb els seus professionals sanitaris?
· Quins són els determinants (tecnològic i no tecnològic) de la demanda de serveis de salut per els ciutadans mitjançant la Internet?
· Quins són els usos de les TIC, especialment la Internet, que fan els professionals sanitaris i com es poden caracteritzar?
· Quins són els determinants (tecnològic i no tecnològic) dels usos de Internet per els professionals sanitaris (Metges, Infermers i Farmacèutic)?
Per a donar respostes a aquestes preguntes van ser analitzades mitjançant anàlisis estadístiques multivariants les dades recollides mitjançant enquestes telefòniques a una mostra representativa de la població catalana, enquestes online a metges, infermeres, farmacèutics i associacions de pacients així com l'anàlisi de més de 1400 webs de salut. L'anàlisi d'estadística multivariant va validar la sub hipòtesi següent:
· La Internet és bàsicament un espai d'informació sobre Salut i no un espai d'interacció entre els actors del sistema; per això els webs de salut són caracteritzats per l'oferta de recursos d'informació, per la manca d'aplicacions relacionades amb comunicació o serveis i per nivells de qualitat associada amb l'actor que proporciona el recurs.
· La interrelació entre accés, ús i valoració de les TIC, la demanda de serveis sanitaris i la capacitat dels individus de prendre decisions sobre la seva pròpia salut o els més propers a ells determina l'ús de Internet per accedir al sistema de salut, dons determina un perfil pacient nou anomenava l'e-pacient.
· La interrelació entre l'ús intensiu de les TIC, de manera especial la Internet, la valoració positiva per els professionals d'aquestes tecnologies en relació amb les seves activitats de treball els seus pacients, l'ús intensiu de la informació i una orientació del treball cap a la recerca determina un perfil professional nou anomenat el professional sanitari en Xarxa.
Aquesta tesi va validar la seguent hipòtesi general: La interacció entre estructura social, l'augment de flux d'informació i les TIC provoca una transformació en pràctiques socials i en el comportament dels actors del sistema de salut.
All the actors in healthcare systems are facing the rise of the Network Society; a society whose social structure is made up of networks powered by microelectronic-based information and communication technologies, and a new technological paradigm: Informationalisms, based on the augmentation of the human capacity forof information processing and communication made possible by the revolution in microelectronics, software, and genetic engineering.
In this broad context, e-health has emerged as a broad field which involves the relationship between the current social structure and the new technological paradigm within the healthcare systems. Furthermore, the Internet has become one of the drivers of e-health and could be considered as one of the main resources for health information; as a medium for interaction; as a tool for healthcare delivery and public health. Those conceptions reveal a tremendous potential for improving the quality and efficiency of the healthcare system; redefining health, medicine and the body; transforming the relationship among healthcare agents, and suggest a new medical cosmology called e-scaped medicine.
Taking into account these changes, the aims of the research were:
· Identify and characterize the presence of the actors of the Catalonian healthcare system in the Internet.
· Identify, characterize and explain the determinants of the use and social practices that the principal actors of the healthcare system carry out through ICT, specifically that of the Internet
To reach these objectives, the follow research questions were considered:
· What type of quality information and applications related with Health are offered on the Internet?
· How can the presence of the healthcare system's actors on the Internet be characterized?
· Which are the main barriers and incentives of patient support groups for Internet use?
· What are the ICT uses of the citizens with regard to health and how can they be characterized?
· What are the consequences of citizen ICT use, specifically that of the Internet, regarding the management of their health and the relationship with their healthcare professionals?
· What are the determinants (technological and non-technological) of the demand of healthcare services by citizens via the Internet?
· What are the uses of ICT, especially the Internet, by healthcare professionals and how can they be characterized?
· What are the determinants (technological and non-technological) of the uses of the Internet by health care professionals (Physicians, Nurses and Pharmacist)?

Empirical data to answers these questions are based on telephone survey to population, online surveys to physicians, nurses, pharmacists and patient support groups and on a static snapshot analysis of health related webs. Multivariate statistics analysis was carried out to validate the following sub hypothesis:
· The Internet is basically an information space on Health and not an interaction space between the actors of the healthcare system; therefore health webs are characterized by the offer of information resources, by the lack of applications related with communication or services and by levels of quality associated with the actor who provides the resource.
· The interrelation between access, use and assessment of ICT, healthcare services demand and the capacity of the individuals to take decisions over their own health or those closest to them determines the use of the Internet to access to the health system, a new patient profile called the e-patient.
· The interrelation between the intensive use of ICT, specially the Internet, the positive assessment by healthcare professionals of these technologies in relation with their work activities and their patients, the intensive use of the information and professional work oriented towards research determines a new professional profile called the Networked healthcare professional.
And the general hypothesis:
· The interaction between social structure, the increase of information flow and ICT causes a transformation in social practices and in the behaviour of the actors of the healthcare system

La ubicuidad y magnitud de la crisis ambiental contemporánea ha dado lugar a desafíos completamente nuevos para la sociedad moderna, lo cual, en las últimas tres décadas, ha estimulado nuevos desarrollos en teoría social para intentar comprender este escenario emergente. Entre los enfoques teóricos que han sido planteados, la teoría de la sociedad del riesgo (TSR) permite comprender los problemas ambientales como parte de la crisis más amplia de la modernidad. En este marco, dichos problemas son considerados como “auto-producidos” por la sociedad moderno industrial. En los casos de problemas agudos, que llamamos “conflictos ambientales”, los actores sociales se ven involucrados en lo que podemos llamar “campos de riesgos” auto-producidos por las instituciones de la sociedad moderno industrial. Comprendidos del modo señalado, los campos de riesgo son situaciones que permiten apreciar el plano de fractura entre dos fases diferentes de la modernidad que coexisten en el presente: la modernidad industrial, o primera modernidad, y la modernización reflexiva, o segunda modernidad. En el marco teórico señalado, los actores involucrados en un conflicto ambiental se ven expuestos a actuar en medio de la contradicción de estar experimentando, por una parte, un tipo de problema propio e la segunda modernidad y, por otra parte, de verse obligados a operar con los arreglos institucionales propios de la primera modernidad para intentar la resolución del problema. Esta investigación estudia cómo se posicionan, en término de visiones paradigmáticas de primera o segunda modernidad, cinco actores relevantes en un caso conspicuo de conflicto ambiental ocurrido en el sur de Chile entre 2004 y 2005. Los actores considerados son los organismos públicos con autoridad ambiental, la empresa causante del daño, el movimiento ciudadano local, la comunidad científica, y la prensa local. El método fue diseñado para medir y caracterizar la reflexividad, o ausencia de ella, respecto de la ciencia y el conocimiento científico, en todos los actores. La medición se hizo analizando las comunicaciones públicas auto-atribuidas de los primeros cuatros actores, más los artículos informativos de la prensa escrita local. Los resultados muestran una relativamente alta reflexividad del grupo ciudadano, y nula reflexividad hacia la ciencia y el conocimiento científico tanto en los organismos públicos ambientales como en la empresa, introduciendo este último actor algo de anti-reflexividad en el caso. La comunidad científica que intervino, y el actor prensa local, muestran mayor reflexividad de la que sugiere la teoría. Los resultados permiten discutir los niveles de reflexividad de los cinco actores en el caso estudiado. En particular, permite discutir el papel de los medios respecto del riesgo y las formas en que este actor puede introducir reflexividad en un caso de conflicto ambiental, un aspecto hasta ahora poco estudiado en la teoría de la sociedad del riesgo.
three decades, a totally new family of challenges for modern society. This, in turn, has stimulated new developments in social theory to make sense of this emergent scenario. Among the theoretical perspectives that have been developed, the risk society theory (RST) makes it possible to understand the occurrence of environmental problems as a consequence of a crisis in modernity. Following this framework, environmental problems are conceptualized as ‘self-produced’ by industrial modern society. In the case of socially intense environmental problems, which we are going to call ‘environmental conflicts’, social actors get involved in what we call here ‘risk fields’ self-produced by the institutions of modern industrial society. Understood in this way, risk fields are situations that illustrate a fracture between two different phases of modernity which coexist in present time: industrial modernity or ‘first modernity’, and reflexive modernization or ‘second modernity’. According to the theoretical framework of the RST, social actors involved in an environmental conflict get immersed in a contradictory situation in which, on the one hand, they experience a problem that is by nature proper to the second modernity phase but, on the other hand, they must refer their social action to institutions that are by nature proper to the first modernity phase. This work studies the way in which five different social actors take public positions in a conspicuous environmental conflict happened in the South of Chile between October 2004 and August 2005. Actors considered are the environmental public agencies, the corporation that caused the environmental damage, a local citizen movement, the scientific community, and the local newspaper. A method was designed for measuring and interpreting ‘reflexivity’, or the lack of it, towards science and scientific knowledge by all of five actors considered. Measurements were made by analyzing news press articles, and public communications self-attributed by the other four actors. Results show relatively high reflexivity by the local citizen movement, and a lack of reflexivity towards science and scientific knowledge by public agencies and by the corporation, introducing the latter some anti-reflexivity. Scientific community that got involved in the conflict and the local newspaper, both show more reflexivity than suggested by theory. Results permit to discuss the levels of reflexivity in the five social actors considered. Particularly, results make it possible to discuss the role of the media in the context of risk, and the ways in which this actor can introduce reflexivity in the case of an environmental conflict, an aspect not much studied until now in the RST.

La presente tesis doctoral es el resultado de un trabajo realizado en el marco del programa de Doctorado en Educación y Sociedad de la Universidad de Barcelona. Se trata de una investigación exploratoria y de corte cualitativo, desarrollada mediante la ejecución de un estudio de caso en la Universitat Oberta de Catalunya, lugar donde se exploraron y analizaron las experiencias del estudiantado de grado del centro, particularmente en los estudios de Ingeniería Informática, Psicología y Administración y Dirección de Empresas. La estructura de la tesis está dividida en cuatro grandes apartados. En el primero de ellos, se presentan los principales antecedentes que orientaron esta investigación, a nivel personal y teórico. En el segundo apartado, se describen las principales decisiones metodológicas tomadas para el desarrollo empírico del proyecto. En la tercera parte, se exponen los resultados del trabajo de campo, los cuales están caracterizados mediante la construcción de discursos colectivos de los participantes en base a sus relatos. Finalmente en la cuarta parte, se presentan las principales conclusiones de la investigación, junto a una propuesta de proyección analítica al respecto. Al tratarse de una investigación exploratoria, las pretensiones de este estudio, más que cerrar el foco analítico sobre el tema, siempre apuntaron a cimentar una base analítica respecto de las trayectorias del estudiantado en entornos virtuales. Es en este sentido donde debería encontrarse su principal utilidad.
This Doctoral Thesis is the result of work done in the framework of the PhD program in Education and Society at the University of Barcelona. This is an exploratory research and qualitative, developed through the implementation of a study case at the Open University of Catalonia, where they explored and analyzed the experiences of the student grade, particularly in studies of Computer Science, Psychology and administration and Management. The structure of this thesis is divided into four main sections. First, are presented the main background that guided this research, in a personal and theoretical dimension. Second, are described the main methodological decisions for the empirical development of the project. In the third part, the results are presented, which are characterized by building collective discourses of the participants based on their stories. Finally, in the fourth part are presented the main findings of the researchas well as a prospective analytical proposal regarding this. Being an exploratory research, the scope of this study, more than close the analytic focus on the matter, always were aimed at build an analytical basis regarding student trajectories in virtual environments. It is in this sense that should be its main use.

Las sociedades de la comunicación están permanentemente enervadas por temores sociales. El paso del paradigma del conflicto social a la sociedad del riesgo ha multiplicado fenómenos sociales e intelecciones mediadas por el miedo. No obstante, la Sociología le ha hecho poco caso al miedo y toda la literatura disponible es, básicamente, de carácter ensayístico. En este trabajo, tras explorar cuantas hipótesis y deudas conceptuales se utilizan en los discursos sociales para explicar al miedo, se realizan una serie de definiciones y se establecen las dimensiones esenciales para entender y explicar al miedo contemporánea en términos exclusivamente sociológicos. Así, se define al miedo social como un dispositivo sociopolítico de carácter comunicativo- cognitivo y se caracteriza su estática elemental: el poder, los media, el mundo de la vida cotidiana y los procesos de opinión pública. Para visibilizar y caracterizar a cada una de esas dimensiones se recurre a cuatro metáforas: la dominación por aspersión que visibiliza al poder global de carácter comunicativo-enunciativo; el miedo capilar o las vivencias del miedo social de proximidad; la comunicación thriller –concepto tomado de Gil Calvo- para dar cuenta de las variables endógenas a los procesos comunicativos de masas; y el espectro comunicativo-designativo miedo-gel que regula diagnósticos, alarmas comunicativas y climas de opinión. Se prueba el modelo teórico en el análisis de la opinión pública publicada española relativa a la crisis económica entre los años 2008-2015. Mediante análisis cualitativo (análisis crítico del discurso, analítica de narrativas y de Storytelling) se utilizan las técnicas del priming y el framing (utilizadas en el estudio de la agenda setting) para visibilizar procesos económicos, políticos y de alineación del modelo mediático de masas. A partir del estudio de la evolución de priorizaciones y encuadres informativos relativos al diagnóstico y políticas económicas a seguir, se observa cómo la activación del miedo social prepara cambios y toma de decisiones políticas que afectan al modelo político y social del país. La segmentación de fenómenos sociales relativos a inseguridades a partir del paradigma del riesgo en tres narrativas (de inseguridades de efectos indeseados, inseguridades de tipo securitario e inseguridades de tipo económico y político) permite observar cómo al “normal miedo social” del ascenso social del riesgo, se recurre asiduamente en este periodo al miedo social para generar consensos mediáticos en materia económica. Por otra parte, también se constata cómo el recurso a la narrativa securitaria es utilizado por el poder aspersor para mantener enmarcados y relatos hegemónicos, y a la vez, se usa para desactivar la contestación social. En este sentido, se constata una cierta complementariedad entre narrativas de inseguridad. Se concluye con una clasificación de temores sociales desde criterios culturalistas sobre los que se aplican criterios sociopolíticos para pronosticar un incremento de presencia de miedos sociales a medida que se intensifiquen los procesos de individualización y de globalización.
Communication societies are constantly enervated by social fears. The shift from the paradigm of social conflict to the society of risk has multiplied social phenomena and intellections mediated by fear. However, Sociology has paid little attention to fear and all available literature is basically essayistic. In this paper, after exploring the different that conceptual hypotheses and debts are used in social discourses to explain fear, a series of definitions are made and the essential dimensions for understanding and explaining contemporary fear in exclusively sociological terms are established. Thus, social fear is defined as a socio-political device of a communicative-cognitive character and its elemental statics are characterized: power, the media, the world of daily life and the processes of public opinion. To visualize and characterize each of these dimensions, four metaphors are used: the domination by sprinkling that visibilizes the global power of communicative-enunciative character; The capillary fear or the experiences of the social fear of proximity; The thriller communication - a concept taken from Gil Calvo - to account for endogenous variables in mass communicative processes; And the communicative- designative spectrum fear-gel that regulates diagnoses, communicative alarms and opinion climates.

castellà:

El revolucionario desarrollo tecnológico experimentado en el campo de la información y la comunicación en las dos últimas décadas ha marcado un antes y un después en muchos ámbitos de nuestra sociedad. Sin ir más lejos, estos cambios pueden observarse en las modificaciones del modo en que nos relacionamos, o en la generación de conceptos o realidades, tan impensables no hace demasiado tiempo, como el teletrabajo, la telemedicina o las universidades virtuales. La magnitud de estas transformaciones se concreta en el hecho de que incluso se ha llegado a hablar de la aparición de una nueva era, caracterizada especialmente por la denominada sociedad de la información y del conocimiento.

Como parte integrante y esencial de esta nueva realidad, la Administración pública se ha visto obligada a adoptar un papel pro-activo en la incorporación de las TIC, así como a dar respuesta a las nuevas necesidades ciudadanas y a velar para que el nuevo paradigma pueda asentarse de forma definitiva. En consecuencia, las TIC han comportado cambios importantes también en este ámbito, y es que su inclusión ha iniciado un nuevo estadio en su proceso evolutivo en el que se espera una auténtica transformación institucional.

Todo este proceso de cambio, basado en la interacción ciudadana como fundamento principal del sistema, ha encontrado su máximo exponente en la esfera de la Administración tributaria, donde su tradicional sistema de aplicación de los tributos ya había conllevado la adopción de técnicas de gestión en masa. En este sentido, la imposibilidad de practicar caso por caso los millones de liquidaciones anuales relativas a las más importantes figuras impositivas y el carácter casi permanente de las relaciones jurídico-tributarias, obligaron a requerir la participación de los obligados tributarios, de modo que las autoliquidaciones y la imposición de numerosos deberes de información y colaboración se convirtieron en los principales mecanismos del nuevo modelo de funcionamiento.

Así, los ciudadanos se encontraron con la responsabilidad de conocer, interpretar y aplicar el complejo, cambiante y, a veces, incluso deficiente ordenamiento tributario, por lo que debía compensarse la reducción de la actividad administrativa con una fuerte prestación de los deberes de información y asistencia a los obligados tributarios. En este sentido, debían potenciarse todas aquellas actuaciones de la Administración encaminadas a dar a conocer la información necesaria para el ejercicio de los derechos y cumplimiento de las obligaciones tributarias, así como aquellas labores que ofrecían recursos y auxilio con el mismo fin.
Sin embargo, la regulación de estos deberes no ha conseguido estar a la altura de su relevancia, en tanto que la normativa se ha limitado a contemplar su reconocimiento general (artículo 85.1 de la LGT y 62 del RD 1065/2007) y a señalar algunas de las actuaciones por las que pueden verse cumplidos (artículo 85.2 de la LGT y 63 a 78 del RD 1065/2007). Además, los regímenes jurídicos de estas actuaciones difieren en gran medida, y contienen, en muchos aspectos, un marcado carácter programático. Por ello, aún no existe una definición clara de cada uno de estos deberes ni una delimitación de los instrumentos que conforman su contenido, por lo que tampoco se ha podido elaborar la regulación completa de sus características ni la previsión de los diferentes efectos jurídicos que se pueden desprender.

Consecuentemente, el presente trabajo tiene como objetivo principal la elaboración de un estudio jurídico completo y actual sobre los deberes de información y asistencia de la Administración tributaria en relación directa con la incorporación, en este ámbito, de las TIC. Así, se pretende llevar a cabo una valoración global del impacto de los nuevos medios en dichas figuras tributarias, además de aportar una definición actualizada de su concepto, una determinación de su contenido, y una concreción de sus características y consecuencias jurídicas.
In The Spanish Tax Administration, citizens have the responsibility to find out, interpret and apply the complex, changing and sometimes even deficient tax legislation, so that the reduction of the administrative activity has to be counterbalanced with a strong rendering of the information and assistance services to the taxpayers. In this sense, all those Administration actions design to make available all the information pertaining to the exercise of rights and the compliance of tax obligations have to be strengthened, together with those actions offering resources and aid with the same purpose.

However, the regulation of these obligations has not measured up to their relevance, for legislation has just acknowledged them in general terms (articles 85.1 of the LGT and 62 of the RD 1065/2007), and pointed out some of the actions through which they can be rendered (articles 85.2 of the LGT and 63 to 78 of the RD 1065/2007).

Moreover, legislations pertaining to these actions are in disagreement to a large extent and hold, in many respects, a programmatical character. Therefore, to date, there is no clear definition of any of these obligations or a delimitation of the instruments that make up their content. In addition, neither the comprehensive regulation of their characteristics nor the forecast of their possible legal effects have been done.

Accordingly, the main purpose of this thesis is to carry out a comprehensive legal study regarding the information and assistance obligations of the Tax administration, in direct relation to the incorporation of ICTs to its sphere of activity. Thus, the aim is to achieve a global assessment of the impact of ICTs on the application of these obligations, while contributing an updated definition of their concept, establishing their content and specifying their characteristics and legal consequences.

SE PARTE DEL CONCEPTO DE EDUCACION ENTENDIDA COMO RELACION ENTRE SISTEMAS INTELIGENTES QUE POTENCIA LA OPTIMIZACION DE LA DIMENSION EVOLUTIVA DE UNO DE ELLOS, EL EDUCANDO, Y ES CATALIZADORA DE LA AUTODETERMINACION, CONCIENCIA Y LIBERTAD EN EL SER HUMANO. LA RELACION EDUCATIVA SE ESTABLECE EN UN MUNDO DOMINADO POR LOS "MASS MEDIA" EN EL QUE EL FLUJO DE INFORMACION -UNIDIRECCIONAL- ES ATOSIGANTE. POR ESO DEBE ESTABLECERSE UNA COMUNICACION AUTENTICA ENTRE LOS DOS SISTEMAS, UN DIALOGO QUE IMPLICA Y GENERA EL PENSAR CRITICO Y QUE DEBE NEUTRALIZAR LA INFLUENCIA AMBIENTAL. LA PERSONA, COMO SISTEMA INTELIGENTE, EVOLUCIONA Y SE PERFECCIONA MEDIANTE EL APRENDIZAJE, PROCESO QUE IMPLICA CAMBIO REAL Y PERSISTENTE EN QUIEN LO REALIZA, HACIENDOLE EVOLUCIONAR HACIA ESTADIOS SUPERIORES DE DESARROLLO. EL PROTAGONISTA DEL APRENDIZAJE ES EL PROPIO EDUCANDO Y NO EL PROFESOR O EDUCADOR. ADEMAS EL APRENDIZAJE NO SE PUEDE FORZAR, PERO SI MOTIVAR Y ESTIMULAR. LA FUNCION DE LA ESCUELA EN ESTA SOCIEDAD DEBE ORIENTARSE EN LA DIRECCION DE LA ESCUELA NUEVA PORQUE LA ESCUELA CONVENCIONAL HA FRACASADO. LA ESCUELA NECESITA RESITUARSE EN EL CONTEXTO DE LA SOCIEDAD ACTUAL, DE SU PROPIA REALIDAD, Y SINTONIZAR CON SU PROPIO LENGUAJE, EL DE LOS "MASS MEDIA". EL MEDIO MAS ACCESIBLE, UTIL Y MANEJABLE PARA LA ESCUELA ES LA PRENSA. LA PRENSA PUEDE CONSTITUIRSE EN UN BUEN INSTRUMENTO DE APRENDIZAJE, DE CONSTRUCCION PERSONAL Y DE CAPACITACION INTELECTUAL, ADEMAS DE SEGUIR SIRVIENDO COMO RECURSO DIDACTICO PARA PRACTICAMENTE TODAS LAS MATERIAS ACADEMICAS. OFRECE ATRACTIVO Y NOVEDAD MUY VARIADOS QUE PERMITEN LA MOTIVACION Y EL ESTIMULO PARA PROMOVER EL APRENDIZAJE DE CADA EDUCANDO AL QUE SE DEBE ATENDER DE FORMA PERSONALIZADA. LA FAMILIARIDAD Y EL USO CRITICO DE LA PRENSA OFRECE ADEMAS LA POSIBILIDAD DE UNA AUTENTICA INFORMACION Y EDUCACION PERMANENTES. LA ACCION EDUCATIVA QUE IMPLICA EL RECURSO DE LA PRENSA PRESUPONE, SOBRE TODO, UNA PREVIA CAPACITACION O RECICLAJE DEL PROFESORADO QUE HA DE LLEVARLA A CABO, PUES SE TRATA DE UTILIZARLA PARA EDUCAR Y NO SOLO COMO RECURSO PARA MEMORIZAR O RETENER CONOCIMIENTOS QUE NO SE INTEGRAN.

Es proposa un model d'hipervídeo com a eina de creació d'aplicacions didàctiques que afavoreixin l'aprenentatge significatiu i el rol actiu de l'estudiant. El model es fonamenta en l'ús de la imatge simbòlica i en les capacitats interactives del medi. La categoria d'imatge simbòlica es descriu en relació a les bastides cognitives i la utilització de recursos de senyalització. També s'incorporen estratègies d'aprenentatge basades en la imatge. Per a la creació d'aquesta imatge s'utilitzen els principis i procediments de disseny audiovisual. Pel que fa a la incorporació d'estratègies d'aprenentatge basades en activitat textual s'utilitza l'anotació de vídeo.
Se propone un modelo de hipervídeo como herramienta de creación de aplicaciones didácticas que favorezcan el aprendizaje significativo y el rol activo del estudiante. El modelo se basa en el uso de la imagen simbólica y en las capacidades interactivas del medio. La categoría de imagen simbólica se describe en relación a los andamios cognitivas y la utilización de recursos de señalización.
A model of hipervideo as a tool of creation of educational applications that promote meaningful learning and the active role of the student is proposed. The model is based in the use of the image symbolic and in the capabilities interactive of the medium. Symbolic image category is described in relation to cognitive scaffolding and utilization of resources of signage.

The last half of twentieth century has witnessed a key shift in the production process of knowledge: the most important discoveries and innovations in science and technology are not anymore the result of the work of very talented individuals working alone, but the result of cooperation and teamwork. The remarkable increase in scale of cooperation in knowledge intensive production processes has renewed the interest in analyzing the mechanisms by which large scale cooperation emerges and thrives. The two main theoretical approaches to cooperation are, on the one hand, a micro approach that considers cooperation as an atomic process in which cooperation is produced between two individuals and, on the other hand, as a macro level phenomenon in which the center of analysis is the collectively or group. The aim of this research is to bridge the gap between macro level and micro level approaches to cooperation by focusing on meso level mechanisms, which until recently have received little attention in the theoretical debate. I argue that a meso level approach has to focus on the structural dimension of cooperation, that is, the patterns of relations between the individuals that participate in production processes, what I call cooperation networks. This perspective shows that between the dyadic interactions among individuals, and the shared goals and values that guide large organizations and groups, there are subgroups of individuals that play a key role in enabling the kind of large scale cooperation that we have witnessed during the last decades. This research focuses on the case study of two large, mature, and successful Free and Open Source Software (FOSS) projects ---the Debian operating system and the Python programming language--- in order to build a structural theoretical framework that helps explain and understand how large scale cooperation works. I present a network model, that I name Cohesive Small World, which is based on two well established network models: the Small World model and the Structural Cohesion model. I propose that these two models are not mutually exclusive. The family of networks that fit in the intersection of both models exhibit consistent structural patterns. These patterns, I argue, provide the scaffolding for the emergence of collaborative communities, such as FOSS projects, and enable and foster effective large scale cooperation. On the one hand, the generation of trust and congruent values among heterogeneous individuals are fostered by structurally cohesive groups in the connectivity hierarchy of cooperation networks because individuals embedded in these structures are able to compare independent perspectives on each other through a variety of paths that flow through distinct sets of intermediaries, which provides multiple independent sources of information about each other. Thus, the perception of an individual embedded in such structures of the other members of the group to whom she is not directly linked is filtered by the perception of a variety of others whom she trusts because is directly linked to them. This mediated perception of the group generates trust at a global scale. On the other hand, the existence of dense local clusters connected between them by relative short paths allows successful cooperation among heterogeneous individuals with common interests and, at the same time, fosters the flow of information between these clusters preventing the local clusters to be trapped in echo chambers of like minded collaborators. I developed heuristics to compute the k-components structure, along with the average node connectivity for each k-component. These heuristics allow to compute the approximate value of group cohesion for moderately large networks, along with all the hierarchical structure of connectivity levels, in a reasonable time frame. I show that these heuristics can be applied to networks at least one order of magnitude bigger than the ones manageable by the only algorithm available until now. I test empirically the new network model that I proposed to further our understanding how cooperation in collaborative communities works. I find that the model that I named “Cohesive Small World” is a good fit to describe the cooperation patterns of the two big and mature FOSS projects that I analyze in the empirical part of this thesis. To further the empirical analysis, I explore the dynamic dimension of the connectivity hierarchies that emerge on the cooperation networks of the Python and Debian projects. I defined cooperation networks as the patterns of relations among developers established while contributing to the project. The dynamic analysis that I present is not only a longitudinal account of the changes in the hierarchy through time, but also the analysis of the pace of renewal of individuals in the positions defined by the hierarchy. I show that the Cohesive Small World model is a solid theoretical framework to define cohesive groups in cooperation networks. The nested structure of k-components nicely captures the hierarchy in the patterns of relations that individual contributors establish when working together. This hierarchy, on the one hand, reflects the empirically well established fact that in FOSS projects only a small fraction of the developers account for most of the contributions. And, on the other hand, refutes the naive views of early academic accounts that characterized FOSS projects as a flat hierarchy of peers in which every individual does more or less the same. I also show that the position of individual developers in the connectivity hierarchy of the cooperation networks impacts significantly, on the one hand, on the volume of contributions that an individual does to the project. And, on the other hand, the median active life of developers in the project. I argue that the latter is a better way to analyze robustness of FOSS projects than the classical random and targeted attacks that has been used to assess robustness in other kinds of networks. I argue that the connectivity structure of collaborative communities' cooperation networks can be characterized as an open elite, where the top levels of this hierarchy are filled with new individuals at a high pace. This feature is key for understanding the mechanisms and dynamics that make FOSS communities able to develop long term projects, with high individual turnover, and yet achieve high impact and coherent results as a result of large scale cooperation. I conclude that cooperation in FOSS communities has a structural dimension because membership in cohesive groups that emerge from cooperation networks has an important and statistically significative impact on both the volume of individual contributions, and on the median active life of developers in the projects under analysis.
L'última meitat del segle XX ha estat testimoni d'un canvi fonamental en el procés de producció de coneixement: els descobriments més importants i les innovacions en ciència i tecnologia no són el resultat de la tasca de persones amb molt talent que treballen soles, sinó que són el resultat de processos de cooperació i de treball en equip. El notable augment de l'escala de la cooperació en els processos de producció intensius en coneixement ha renovat l'interès en l'anàlisi dels mecanismes pels quals emergeix i prospera la cooperació a gran escala. Els dos principals enfocaments teòrics sobre la cooperació són, d'una banda, un enfocament micro que considera que la cooperació com un procés atòmic en el qual l'interès es centra en com es produeix cooperació entre dues persones i, d'altra banda, com un fenomen a nivell macro en el qual el centre de l'anàlisi és el grup com a col·lectivitat. L'objectiu d'aquesta recerca és acostar posicions entre l'enfoc macro i el micro sobre la cooperació tot centrant-se en els mecanismes a nivell meso, que fins fa poc han rebut poca atenció en el debat teòric. El meu argument és que un enfocament de nivell meso ha de centrar-se en la dimensió estructural de la cooperació, és a dir, en els patrons de relacions entre les persones que participen directament en els processos de producció, el que jo anomeno xarxes de cooperació. Aquesta perspectiva mostra que entre les interaccions diàdiques entre els individus, i els grans objectius i valors compartits que guien les grans organitzacions i grups, hi ha subgrups d'individus que tenen un paper fonamental en generar i fomentar la cooperació a gran escala de la que hem estat testimonis en les últimes dècades. Aquesta recerca es centra en l'estudi de cas de dos projectes de programari lliure (FOSS en anglès) ---el sistema operatiu Debian i el llenguatge de programació Python--- per tal de construir un marc teòric estructural que ens ajudi a explicar i entendre com funciona la cooperació gran escala. En aquesta tesi presento un model de xarxa, que anomeno “Cohesive Small World”, que es basa en dos models teòrics ben establertes: el model “Small World” i el model de cohesió estructural. Proposo que aquests dos models no són mútuament excloents. La família de xarxes que s'ajusten a la intersecció de tots dos models mostren patrons estructurals consistents. Aquests patrons proporcionen els fonaments per al sorgiment de comunitats de col·laboració, com ara projectes de programari lliure, i tenen un paper clau en fomentar la cooperació a gran escala. D'una banda, els grups estructuralment cohesius en la jerarquia de connectivitat de les xarxes de cooperació generen confiança i valors compartits entre individus heterogenis perquè els individus inclosos en aquestes estructures poden comparar perspectives independents sobre cadascun dels altres membres de la col·lectivitat a través de múltiples intermediaris, la qual cosa els proporciona múltiples fonts d'informació independents. Per tant, les persones incloses en aquests grups cohesius, tenen una percepció dels altres membres de la xarxa de cooperació amb qui no estan directament connectats que està filtrada per altres membres d'aquests grups cohesius amb qui confien perquè hi estan directament connectades. Aquesta percepció mediada pels grup cohesius genera confiança i valors compartits a escala global. D'altra banda, l'existència de “clusters” locals ---grups de persones que treballen estretament entre elles--- connectats per distàncies relativament curtes amb altres “clusters” de la xarxa de cooperació, permet la cooperació entre individus heterogenis amb interessos comuns i, al mateix temps, fomenta el flux d'informació entre aquests “clusters” que impedeixen que aquests grups de persones que treballen estretament entre elles siguin atrapades en caixes de ressonància formades per col·laboradors afins amb les mateixes idees. En la part metodològica de la tesi, he desenvolupat heurístiques per a calcular l'estructura de k-components de les xarxes de cooperació. Aquestes heurístiques permeten calcular en un temps raonable el valor aproximat de la cohesió dels grups en xarxes de cooperació moderadament grans, juntament amb tota l'estructura jeràrquica dels diferents nivells de connectivitat. En la tesi demostro com aquestes heurístiques poden ser aplicades a xarxes almenys un ordre de magnitud més grans que les que podia assumir l'únic algoritme disponible fins ara. Amb l'ajuda d'aquestes heurístiques poso a prova empíricament el nou model que proposo per tal de millorar la nostra comprensió de com funciona la cooperació en les comunitats de col·laboració. L'anàlisi empírica demostra que el model estructural que proposo en la part teòrica s'ajusta als patrons de cooperació que observem en els projectes de programari lliure analitzats en la part empírica de la tesi. L'anàlisi empírica d'aquesta tesi explora la dimensió dinàmica de les jerarquies de connectivitat que sorgeixen en les xarxes de cooperació dels projectes de Python i Debian. Defineixo xarxes de cooperació com els patrons de relació entre les persones que participen en els processos productius dels projectes analitzats. L'anàlisi dinàmic que presento no és només una anàlisi longitudinal dels canvis en la jerarquia a través del temps, sinó també una anàlisi del ritme de renovació dels individus en les posicions definides per aquesta jerarquia. Demostro que el model estructural que proposo és un marc teòric sòlid per tal de definir grups cohesius en les xarxes de cooperació. L'estructura d'aquests grups cohesius defineix la jerarquia de connectivitat dels patrons de relacions que estableixen els individuals al treballar conjuntament. Aquesta jerarquia, d'una banda, reflecteix el fet empíricament ben establert que en projectes de programari lliure només una petita part dels participants contribueix la major part de la feina feta en cada projecte. I, d'altra banda, refuta les opinions ingènues dels primers relats acadèmics que caracteritzen els projectes de programari lliure com una jerarquia plana de persones en la qual cada individu fa més o menys el mateix. L'anàlisi empírica d'aquesta tesi també mostra que la posició dels desenvolupadors individuals en la jerarquia de connectivitat de les xarxes de cooperació impacta significativament, d'una banda, en el volum de les contribucions que cada persona fa al projecte. I, d'altra banda, en el temps de vida mitjana de les persones en el projecte, entesa com el temps que de mitjana una persona és participant activa en el projecte. Finalment, argumento que l'estructura de connectivitat de xarxes de cooperació de les comunitats de col·laboració pot caracteritzar-se com una elit oberta, on els nivells més alts d'aquesta jerarquia es renoven constantment amb la incorporació de noves persones. Aquesta característica és clau per entendre els mecanismes i dinàmiques que fan que les comunitats de programari lliure siguin capaces de desenvolupar projectes a llarg termini, amb un alt volum de renovació individual, i no obstant això, aconsegueixin uns resultats coherents com a resultat de la cooperació a gran escala. Finalment concloc que la cooperació en les comunitats de programari lliure té una dimensió estructural ja que la pertinença a grups cohesius que sorgeixen en les xarxes de cooperació té un impacte important i estadísticament significatiu tant en el volum de les contribucions individuals com en la vida activa mitjana de les persones que participen en els projectes analitzats en aquesta tesi.

The aim of the research was to study in depth Science and History teachers working at a secondary school level and to describe how technology was being used in the classroom by this group of teachers. The first section of this study presents a complete review of the literature on conceptions of teaching and learning, conceptions of science and history, feelings and emotions, and the use of technology in the classroom. The second part presents the results of the analysis of these topics. The study was based on a questionnaire given to a total of 216 teachers from Utah, and data were analyzed using SPSS software. Firstly, a descriptive and factorial analysis was carried out to evaluate and describe the different factors and their outcomes. Afterwards, a correlation analysis was conducted to establish the degree to which two variables were related. Thirdly, a multiple regression analysis was performed to identify the relationship between different variables. Finally, a cluster analysis was completed to identify aspects with similar characteristics that could be included in the same group. The analysis of the variables involved in this study resulted in the appearance of significant correlations among all types of teachers. It was found that being a traditional or constructivist teacher had no effect on the use of technology. In the end, two well-differentiated profiles were determined for History and Science teachers.
El objetivo de esta investigación fue el de profundizar en el estudio de profesores de ciencias e historia que realizan su tarea en el nivel de secundaria, y describir su uso de la tecnología en el aula. La primera sección de este estudio presenta una revisión exhaustiva de la bibliografía sobre las concepciones de enseñar y aprender, las concepciones de ciencias e historia, los sentimientos y emociones, y el uso de la tecnología en el aula. La segunda parte presenta los resultados del análisis de estos temas. El estudio propone un cuestionario aplicado a un total de 216 profesores de Utah y los datos fueron analizados utilizando el software SPSS. Primero fue un análisis descriptivo y factorial para evaluar y describir los diferentes factores y sus resultados, luego se realizó un análisis de correlaciones para establecer el grado en el que dos variables están relacionadas, en tercer lugar se realizó un análisis de regresión múltiple para identificar la relación establecida entre estas variables, y finalmente se completó un análisis de clúster para identificar aspectos de características similares que podrían incluirse dentro de un mismo grupo. El análisis de las variables implicadas en este estudio dio como resultado la aparición de correlaciones significativas entre todo tipo de maestros. Sin embargo, ser un profesor tradicional o constructivista no afectaría el uso de la tecnología. Finalmente, aparecieron dos perfiles bien diferenciados de profesores tanto de historia como de ciencias.
L'objectiu d'aquesta recerca ha estat aprofundir en l'estudi de professors de ciències i d'història que exerceixen la seva tasca en el nivell de secundària, i descriure l'ús que fan de la tecnologia a l'aula. El primer apartat d'aquest estudi presenta una revisió exhaustiva de la bibliografia sobre les concepcions de l'ensenyament i l'aprenentatge, les concepcions de la ciència i la història, els sentiments i les emocions, i l'ús de la tecnologia a l'aula. La segona part presenta els resultats de l'anàlisi d'aquests temes. L'estudi proposa un qüestionari implantat a un total de 216 professors de Utah i les dades han estat analitzades utilitzant el programari SPSS. Primer es va fer una anàlisi factorial i descriptiva per a avaluar i descriure els diferents factors i els seus resultats, després es va dur a terme una anàlisi de correlacions per a establir el grau en el qual es relacionen dues variables, en tercer lloc es va fer una anàlisi de regressió múltiple per a identificar la relació entre aquestes variables i finalment es va completar una anàlisi de clúster per a identificar aspectes de característiques similars que es podrien incloure en el mateix grup. L'anàlisi de les variables que intervenen en aquest estudi ha donat com a resultat l'aparició de correlacions significatives entre tots els tipus de professors. Tanmateix, ser un professor tradicional o constructivista no afectaria l'ús de la tecnologia. Finalment, han aparegut dos perfils ben diferenciats de professors tant d'història com de ciències.

Aquesta tesi té un objectiu de doble naturalesa. D'una banda, vol limitar i definir el concepte de comunitat de pràctica, de l'altra, identificar els elements que faciliten el bon funcionament de les comunitats de pràctica a partir de casos d'èxit. Per a fer-ho, la tesi s'estructura de la manera següent: en primer lloc, es fa una aproximació als antecedents de les comunitats de pràctica, tant des del punt de vista de la predisposició natural de l'home a cooperar, com des de les primeres formes d'organització basades en la compartició d'experiències. En segon lloc, i després de la revisió de la bibliografia especialitzada, es defineixen els conceptes comunitat, comunitat virtual i xarxes socials virtuals. Posteriorment, es defineix i caracteritza el terme comunitat de pràctica. Partint d'aquest exercici de caracterització s'estableix una comparativa amb altres grups i equips i un altre tipus de comunitats virtuals. Finalment, s'evidencien els beneficis que aporta la virtualitat a les comunitats de pràctica. En tercer lloc, i prenent com a referència els casos clàssics de comunitats de pràctica Xerox i Tramitadores, s'extreuen els criteris que mostren que les comunitats de pràctica funcionen i els factors d'èxit que ho fan possible, per tal d'endinsar-se a continuació en l'anàlisi dels casos seleccionats als quals s'apliquen aquests criteris d'avaluació i factors d'èxit. Aquesta aplicació permet, al mateix temps, posar aquests factors a prova, de tal manera que, finalment, es proposa un model d'elements que afavoreixen el bon funcionament de les comunitats de pràctica. La tesi conclou apuntant algunes línies futures de recerca que fan referència als beneficis tangibles que poden aportar les comunitats de pràctica a les organitzacions.
Esta tesis tiene un objetivo de doble naturaleza. Por un lado, acotar y definir el concepto de comunidad de práctica, y por otro, identificar aquellos elementos que facilitan el buen funcionamiento de las comunidades de práctica a partir de casos de éxito. Para ello, la tesis se estructura del siguiente modo: en primer lugar, se realiza una aproximación a los antecedentes de las comunidades de práctica, tanto desde el punto de vista de la predisposición natural del hombre a cooperar, como desde las primeras formas de organización basadas en la compartición de experiencias. En segundo lugar, y tras la revisión de la bibliografía especializada, se definen los conceptos comunidad, comunidad virtual y redes sociales virtuales. Posteriormente, se define y caracteriza el término comunidad de práctica. Partiendo de este ejercicio de caracterización se establece una comparativa con otros grupos y equipos y otro tipo de comunidades virtuales. Por último, se evidencian los beneficios que aporta la virtualidad a las comunidades de práctica. En tercer lugar, y tomando como referencia los casos clásicos de comunidades de práctica Xerox y Tramitadores, se extraen los criterios que muestran que las comunidades de práctica funcionan y los factores de éxito que lo hacen posible, para seguidamente adentrarse en el análisis de los casos seleccionados a los que se aplican dichos criterios de evaluación y factores de éxito. Dicha aplicación permite al mismo tiempo poner estos factores a prueba, de tal manera que, finalmente, se propone un modelo de elementos que favorecen el buen funcionamiento de las comunidades de práctica. La tesis concluye apuntando algunas líneas futuras de investigación que hacen referencia a los beneficios tangibles que pueden aportar las comunidades de práctica a las organizaciones.
This PhD thesis presents two main objectives. On the one hand, it aims to delimit and define the concept of community of practice. On the other, by analysing successful cases, it seeks to identify the elements that help communities of practice function properly. The thesis is structured as follows: we will first take a look at the predecessors of communities of practice, attending to humankind¿s natural predisposition towards cooperation, and to earlier forms of organization based on shared experiences. Secondly, after a review of specialized literature, we will proceed to define key concepts, such as community, virtual community and virtual social networks. After that, we will define and characterize the term ¿community of practice¿ and set up a comparative analysis of other groups and teams, along with other kinds of virtual communities. This will lead us to the next section, where we will emphasize the relevant contribution online environments make in communities of practice. Then, by exploring classic case examples of communities of practice (Xerox and the medical insurance claim processors), we will extract criteria that will allow us to show that communities of practice do indeed work, and to define the success factors that make them possible. Finally, we will delve into the analysis of the selected cases, applying these assessment criteria and success factors. This process will give us the opportunity to test these factors and suggest a model of the elements that favour the proper running of communities of practice.

L'objectiu de la tesi va ser conèixer els enfocaments dominants en les estratègies sobre la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC) dels països llatinoamericans en la dècada 2000-2010. A partir d'una revisió bibliogràfica se sosté l'existència de dos enfocaments sobre la SIC, el tecnologicista i el complex. Es revisen 11 estratègies per a la SIC (agendes digitals) llatinoamericanes i s'estudia el cas uruguaià en profunditat per comprendre els factors que determinen la consolidació dels enfocaments. Basat en una estratègia d'investigació amb tècniques qualitatives, es van realitzar i analitzar noranta entrevistes a informants qualificats i actors de les polítiques i es van estudiar els documents de política.
El objetivo de la tesis fue conocer los enfoques dominantes en las estrategias sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento (SIC) de los países latinoamericanos en la década 2000 – 2010. A partir de una revisión bibliográfica se sostiene la existencia de dos enfoques sobre la SIC, el tecnologicista y el complejo. Se revisan once estrategias para la SIC (agendas digitales) latinoamericanas y se estudia el caso uruguayo en profundidad para comprender los factores que determinan la consolidación de los enfoques. Basado en una estrategia de investigación con técnicas cualitativas, se realizaron y analizaron noventa entrevistas a informantes calificados y actores de las políticas y se estudiaron los documentos de política.
The aim of the thesis was to determine the dominant approaches in Knowledge and Information Society (KIS) Strategies of Latin American countries in the decade from 2000 to 2010. From a literature review two approaches to the SIC were found, the “technocentric” and “complex” one. Eleven Latin American strategies for KIS (Digital Agendas) were reviewed and the Uruguayan case was studied in depth to understand the factors that determine the consolidation of the two KIS approaches. Based on a qualitative research strategy two research techniques were performed, ninety interviews with qualified informants and actors of policies and the analysis of policy documents.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV.
L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis.
S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives.
Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV.
This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.
The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.
The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.
As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

Aquesta tesi doctoral té per objecte l'estudi de l'administració pública electrònica. S'estructura en tres parts. En la primera (capítol 1) es contextualitza el fenomen de l'administració electrònica en el marc de la societat de la informació, per a la qual cosa s'exposen els factors que l'han propiciat. La segona part abraça l'estudi dels aspectes conceptuals i de les bases constitucionals i legals de l'administració electrònica (capítol 2), així com dels principals instituts jurídics administratius que la fonamenten: el procediment administratiu electrònic (capítol 3) i la difusió/accés de la informació administrativa per mitjans electrònics (capítol 4). Finalment, la tercera part (capítols 5 i 6), es dedica a l'anàlisi d'una tecnologia concreta, la criptografia asimètrica o de clau pública, que fa possible una actuació administrativa suportada electrònicament tant o més segura que la feta fins a l'actualitat amb els mecanismes tradicionals, a través de dues aplicacions concretes: la firma digital i el xifratge asimètric, i la seva recepció jurídica.
La presente tesis doctoral tiene por objeto el estudio de la administración pública electrónica. Se estructura en tres partes. En la primera (capítulo 1) se contextualiza este fenómeno de la administración electrónica en el marco de la sociedad de la información, para lo cual se exponen los factores que la han propiciado. La segunda parte abarca el estudio de los aspectos conceptuales y de las bases constitucionales y legales de la administración electrónica (capítulo 2), así como de los principales institutos jurídico-administrativos que la fundamentan: el procedimiento administrativo electrónico (capítulo 3) y la difusión/acceso de la información administrativa por medios electrónicos (capítulo 4). Finalmente, la tercera parte (capítulos 5 y 6) se dedica al estudio de una tecnología concreta, la criptografía asimétrica, que posibilita técnicamente una actuación administrativa electrónica segura, a través de dos aplicaciones específicas: la firma digital y el cifrado asimétrico, y su recepción jurídica.
The main aim of this Dissertation is to realize a legal study of the Electronic Public Administration. It has three parts. The first part (chapter 1) makes a presentation of this phenomenon on the Information Society. The second part establishes the constitutional, legal and conceptual basis of this Electronic Administration (chapter 2) and focus two basic figures: the administrative procedures (chapter 3) and the access to administrative information by electronic tools (chapter 4). Finally, the third part (chapters 5 and 6) studies the technology that makes possible a secured electronic administration: the asymmetric cryptography, basically the application of digital signature, and his legal reception.

Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el segle XIX tot i que caldrà esperar a la dècada dels anys 1970 perquè a partir de l'impuls del nou ecologisme polític emergeixi un cos doctrinari i la mateixa expressió, ecosocialisme, que començarà a ser d'ús habitual en la dècada següent especialment a partir de la transformació de partits comunistes -en alguns casos, pocs anys abans de la caiguda del Mur de Berlín- en esquerra verda o ecosocialista. Un d'aquests partits ecosocialistes és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verds, partit hereu del PSUC, fundat el 23 de febrer del 1987 i que abraçarà oficialment l'ecosocialisme el 22 de novembre del 1996. En aquell període d'anys Iniciativa va anar buscant una identitat ideològica que fusionés les idees d'esquerra radical amb els nous moviments socials (pacifisme, feminisme i ecologisme). L'ascens de l'ecosocialisme es dóna en paral·lel als canvis socials, econòmics, polítics i comunicatius que defineixen un nou estadi de la Modernitat o bé una etapa diferent que coneixem com a Postmodernitat des que el filòsof Jean-François Lyotard va publicar el 1979 La Condition postmoderne. La tesi analitza l'ecosocialisme com a corrent que respon a alguns dels trets característics de la Postmodernitat, i ho fem en el context dels canvis socials, polítics i comunicatius que defineixen aquesta Postmodernitat i, concretament ,a Catalunya, que considerem una de les regions més postmodernes a Europa i al món. L'anàlisi de la trajectòria d'Iniciativa per Catalunya Verds des del 1987 es prolonga fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 període en què aquesta formació ha estat un dels pocs exemples al món de partit autodefinit com a ecosocialista que ha tingut representació parlamentària i, fins i tot, ha arribat a formar part d'un govern. Així mateix, la tesi analitza el paper d'ICV durant el debat sobiranista a Catalunya en el període 2003-2015. En aquest sentit, hem elegit per al nostre estudi de cas la consulta no vinculant per la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014 i els efectes que aquest debat ha tingut en les opinions i actituds dels militants respecte al sentiment de pertinença identitari i al model d'Estat, entre altres trets del perfil d'aquesta militància. A través d'una enquesta entre 410 militants d'ICV hem fet una radiografia de la militància, la més àmplia que fins ara s'ha elaborat d'aquest partit. L'enquesta també ha tingut com a objectiu validar una de les teories més importants de la comunicació, l'Espiral del Silenci, formulada el 1972 per la periodista, politòloga i sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Com a investigadora, Noelle-Neumann va observar que en període electoral (i en altres tipus de debats públics) alguns punts de vista semblaven obtenir més atenció que uns altres. De vegades, les persones prefereixen mantenir el silenci i, fins i tot, evitar parlar-ne. La sociòloga alemanya va anomenar aquest fenomen '"espiral del silenci" que ocorre quan -contràriament quan els individus perceben les seves pròpies opinions com a populars no tenen cap problema a expressar-les i defensar-les- les persones percebem que les nostres opinions no són populars i preferim mantenir el silenci. Aquest procés s'esdevé en forma d'espiral, i així una de les parts acaba aconseguint més publicitat que altres. Per a Noelle-Neumann l'opinió pública són actituds i comportaments que s'han de poder expressar en públic sense perill de caure en l'aïllament. En un context de controvèrsia i canvi, les opinions públiques són aquelles actituds que es poden expressar sense haver de patir el perill d'aïllament. Hi ha, no obstant, excepcions a aquest fenomen d'espiral del silenci. Són aquells grups i individus que no tenen por a l'aïllament i que no tenen cap problema a expressar les seves opinions malgrat que això comporti conseqüències. Aquesta és una característica dels innovadors, agents de canvi, avantguardes i el "hard-core" (nucli dur) dels partits polítics. El cas pràctic d'aquesta tesi s'ha centrat a analitzar els canvis en les actituds i opinions de la militància (hard-core) d'un partit polític, ICV, en el context del debat sobre la independència de Catalunya. És una de les primeres recerques que s'ha fet a Catalunya i a Espanya en què s'ha aplica aquesta teoria en un àmbit de la realitat social i política, en aquest cas en el terreny de la comunicació política. Al capdavall, hem volgut investigar si aquest fenomen d'espiral de silenci té vigència en la "societat xarxa" actual.
Esta tesis doctoral es una investigación sobre los orígenes y el desarrollo del ecosocialismo, corriente de pensamiento que fusiona elementos de la doctrina marxista, del socialismo utópico, del anarquismo y del ecologismo. Las raíces de esta hibridación ideológica se encuentran en el siglo XIX aunque habrá que esperar a la década de 1970 para que, a partir del impulso del nuevo ecologismo político, emerja un cuerpo doctrinario y la misma expresión, ecosocialismo, que comenzará a ser de uso habitual en la década siguiente, especialmente a partir de la transformación de partidos comunistas -en algunos casos, pocos años antes de la caída del Muro de Berlín- en izquierda verde o ecosocialista. Uno de estos partidos ecosocialistas es el caso de Iniciativa por Cataluña Verdes, partido heredero del PSUC, fundado el 23 de febrero de 1987 y que oficialmente abrazará el ecosocialismo el 22 de noviembre de 1996. En ese período Iniciativa irá buscando una identidad ideológica que fusionara las ideas de la izquierda radical con los nuevos movimientos sociales (pacifismo, feminismo y ecologismo). El ascenso del ecosocialismo se da en paralelo a los cambios sociales, económicos, políticos y comunicativos que definen un nuevo estadio de la Modernidad o bien una etapa diferente que conocemos como Postmodernidad desde que el filósofo Jean-François Lyotard publicó 1979 La Condition postmoderne. La tesis analiza el ecosocialismo como corriente que responde a algunos de los rasgos característicos de la Postmodernidad, y lo hacemos en el contexto de los cambios sociales, políticos y comunicativos que definen esta Posmodernidad y, concretamente, en Cataluña, que consideramos una de las regiones más postmodernas en Europa y en el mundo. El análisis de la trayectoria de Iniciativa por Cataluña Verdes desde 1987 se prolonga hasta las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 27 de septiembre de 2015, período en el que esta formación ha sido uno de los pocos ejemplos en el mundo de partido político que se haya autodefinido como ecosocialista , que haya tenido representación parlamentaria e, incluso, que haya llegado a formar parte de un gobierno. Asimismo, la tesis analiza el papel de ICV durante el debate soberanista en Cataluña en el periodo 2003-2015. En este sentido, hemos elegido para nuestro estudio de caso la consulta no vinculante sobre la independencia de Cataluña que se celebró el 9 de noviembre de 2014 y los efectos que este debate ha tenido en las opiniones y actitudes de los militantes respecto al sentimiento de pertenencia identitario y al modelo de Estado, entre otros rasgos del perfil de esta militancia. A través de una encuesta entre 410 militantes de ICV hemos hecho una radiografía de la militancia, la más amplia que hasta ahora se haya elaborado de este partido. La encuesta también ha tenido como objetivo validar una de las teorías más importantes de la comunicación, la Espiral del Silencio, formulada en 1972 por la periodista, politóloga y socióloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann. Como investigadora, Noelle-Neumann observó que en periodo electoral (y en otros tipos de debates públicos) algunos puntos de vista parecían obtener más atención que otros. A veces, las personas prefieren mantener el silencio e, incluso, evitar hablar. La socióloga alemana llamó a este fenómeno "espiral del silencio" que ocurre cuando -contrariamente cuando los individuos perciben sus propias opiniones como populares no tienen ningún problema en expresarlas y defenderlas- las personas percibimos que nuestras opiniones no son populares y preferimos mantener el silencio. Este proceso ocurre en forma de espiral, y así una de las partes termina consiguiendo más publicidad que otras. Para Noelle-Neumann, la opinión pública son actitudes y comportamientos que deben poder expresarse en público sin peligro de caer en el aislamiento. En un contexto de controversia y cambio, las opiniones públicas son aquellas actitudes que se pueden expresar sin tener que sufrir el peligro de aislamiento. Hay, sin embargo, excepciones a este fenómeno de espiral del silencio. Son aquellos grupos e individuos que no tienen miedo al aislamiento y que no tienen ningún problema en expresar sus opiniones sin que ello conlleve consecuencias. Esta es una característica de los innovadores, agentes de cambio, vanguardias y el "hard-core" (núcleo duro) de los partidos políticos. El caso práctico de esta tesis se ha centrado en analizar los cambios en las actitudes y opiniones de la militancia (hard-core) de un partido político, ICV, en el contexto del debate sobre la independencia de Cataluña. Es una de las primeras investigaciones que se ha hecho en Cataluña y en España en que se ha aplica esta teoría en un ámbito de la realidad social y política, en este caso en el terreno de la comunicación política. Con este estudio también hemos querido investigar si el fenómeno de espiral de silencio tiene vigencia en la "sociedad red" actual.
This doctoral thesis investigates the origins and development of eco-socialism, a fusion of thought with elements of marxist doctrine, of utopian socialism, of anarchism and environmentalism. The roots of this ideological hybridisation can be found in the 19 century, however one has to wait until the 1970's for the emergence of this doctrine and the term eco-socialism. The impulse for the theory of eco-socialism emerged from a body of doctrine of the same name, eco-socialism. This term became to be used more generally in the following decade particularly with the transformation of the communist parties (in some cases a few years before the fall of the Berlin Wall) into green left or eco-socialism. One of these eco-socialist parties is the case of Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) that was founded on the 23 February 1987 and embraced officially eco-socialism on the 22nd of November 1996. In this period ICV was looking for an ideological identity which was able to fuse the ideas of the radical left with the ideas from the new social movements (pacifism, feminism and environmentalism). The emergence of eco-socialism happens in parallel with social, political, economic and communication changes and these changes came to define a new stage in Modernity or a new stage which we know as Post-modernity from the philosopher Jean-François Lyotard and his publication of La Condition postmoderne in 1979. This thesis analyses eco-socialism as a current of thought which has responded to some of the characteristics of Post-modernity and in particular in the context of Catalonia, which we consider to be one of regions of Europe and in the world which is more postmodern. Our analysis of the trajectory of ICV is from 1987 until the elections on the 27 September 2015. In this period this political party has been one of the few examples in the world of a political party which defined itself as eco-socialist and which had a parliamentary representation and even formed part of a government. Also this thesis analyses the role of ICV during the debate about sovereignty in Catalonia in the period 2003-2015. In relation with his period we chose for this study the case of the non binding consultation for the independence of Catalonia which took place on November 9 of 2014 and the effects of this debate on the opinions and attitudes of the membership (hard-core) in relation with their roots of identity and the model of the state. Through a questionnaire completed by 410 members of ICV we have constructed a profile of this membership. This profile is the largest ever to be made about membership of ICV. Also the purpose of this questionnaire was to validate one of the most important communication theories, the Spiral of Silence. As a political researcher Noelle-Neumann observed that in elections (and other kind of public debates) certain views seem to get more play than others. Sometimes people prefer to remain silent about their opinions rather than talk about them. Sociologist Noelle-Neumann calls this the spiral of silence that occurs when individuals who perceive that their opinion is popular express and defend it, whereas those who do not think their opinion is popular remain quiet. This process occurs in a spiral, so that one side of an issue ends up with much publicity and the other side with little. For Noelle-Neumann public opinion includes attitudes or behaviors one is able to express in public without the danger of isolating oneself; in areas of controversy or change, public opinions are those attitudes one can express without running the danger of isolating oneself. There are exceptions to the spiral of silence. There are groups and individuals who do not fear isolation and who will express their opinions no matter what the consequences, a characteristic of innovators, change agents, the avant-garde and the hard-core of political parties. This is one of the first pieces of research focused on this theory related to the Catalan social or political reality and in this case in relation to the field of study of political communication. Finally, we want to investigate if the Spiral of Silence phenomena could be manifested in the current "network society".

Aquesta tesi explora i analitza les interaccions actuals entre art, nous mitjans i el mercat de l'art, i també les transformacions que es produeixen en el reconeixement de l'art digital, l'estructura del mercat de l'art i els rols de l'espectador i el col·leccionista. La tesi es divideix en tres parts. La primera part analitza les maneres en què l'art de nous mitjans s'ha definit ell mateix com un món de l'art específic, i les polèmiques que exemplifiquen la seva separació del món de l'art contemporani. La segona part analitza les motivacions i les expectatives dels artistes que treballen amb tecnologies emergents, per mitjà d'una enquesta feta per l'autor entre més de cinc-cents artistes de cinquanta països. La tercera part analitza les maneres en què l'art digital ha estat comercialitzat i els canvis recents en el mercat de l'art contemporani a internet.
La presente tesis explora y analiza las interacciones actuales entre arte, nuevos medios y el mercado del arte, así como las transformaciones que se están produciendo en el reconocimiento del arte digital, la estructura del mercado del arte y los roles del espectador y el coleccionista. La tesis se divide en tres partes. La primera parte analiza las formas en que el arte de nuevos medios se ha definido a sí mismo como un mundo del arte específico, y las polémicas que ejemplifican su separación del mundo del arte contemporáneo. La segunda parte analiza las motivaciones y las expectativas de los artistas que trabajan con tecnologías emergentes, por medio de una encuesta realizada por el autor entre más de quinientos artistas de cincuenta países. La tercera parte analiza las maneras en que el arte digital ha sido comercializado y los cambios recientes en el mercado del arte contemporáneo en internet.
The present dissertation explores and analyzes the current interactions among art, new media and the art market, as well as the ongoing transformations in the recognition of digital art, the structure of the market, and the role of the viewer and collector. It is divided into three parts. The first part analyzes the ways in which new media art has defined itself as a distinct art world, as well as the controversies that exemplify its separation from the mainstream contemporary art world. The second part exposes the motivations and expectations of artists working with emerging technologies by means of a survey carried out by the author among more than 500 artists from 50 countries. The third part discusses the ways in which digital art has been commercialized as well as the recent developments in the online contemporary art market.

En l'economia global del coneixement l'especialització productiva i la generació d'economies externes als districtes industrials regionals tradicionals ja no asseguren la capacitat competitiva de les seves empreses, que només es pot aconseguir a través de la innovació. Aquesta tesi té el doble objectiu d'identificar, d'una banda, els determinants del procés d'innovació territorial, i de l'altra, les tipologies regionals europees, i els determinants de l'entorn innovador i la seva relació amb el desenvolupament regional. Es considera el cas particular d'una xarxa de ciutats relacionades amb Mataró, que presenta un perfil de districte industrial. Els resultats mostren que els entorns innovadors corresponen a les regions més avançades, amb importants dinàmiques d'aprenentatge i d'interacció. Els indicadors de generació de coneixement resulten més importants que l'entorn institucional en el procés d'innovació regional, i la capacitat d'absorció és el principal determinant de l'entorn innovador a Europa, i aquest entorn innovador incideix positivament en la productivitat regional i l'eficiència empresarial.
En la economía global del conocimiento la especialización productiva y la generación de economías externas en los distritos industriales regionales tradicionales ya no aseguran la capacidad competitiva de sus empresas, que sólo puede conseguirse a través de la innovación. Esta tesis tiene el doble objetivo de identificar, por un lado, los determinantes del proceso de innovación territorial, y por otro, las tipologías regionales europeas, y los determinantes del entorno innovador y su relación con el desarrollo regional. Se considera el caso particular de una red de ciudades relacionadas con Mataró, que presenta un perfil de distrito industrial. Los resultados muestran que los entornos innovadores corresponden a las regiones más avanzadas, con unas importantes dinámicas de aprendizaje y de interacción. Los indicadores de generación de conocimiento resultan más importantes que el entorno institucional en el proceso de innovación regional, y la capacidad de absorción es el principal determinante del entorno innovador en Europa, y este entorno innovador incide positivamente en la productividad regional y la eficiencia empresarial.
In knowledge global economy, production specialization and generation of external economies in traditional regional industrial districts do no assure the competitiveness of its companies, which can only be achieved through innovation. This dissertation has got the twofold objective of identifying, on the one hand, the determinants of territorial innovation process and, on the other, identifying and analyzing the European regional typologies, and the main decisive factors of innovative milieu and its relationship with regional development. Here is considered the case of a network of cities related to Mataró, which presents a profile of industrial district. Results show that innovative milieus correspond to higher-developed areas with more important learning and interaction dynamics. Likewise, knowledge generation indicators are more important than institutional environment in the regional innovation process, and the absorptive capacity is the main determinant of innovative milieu in Europe, and this innovative milieu has a positive impact on regional productivity and business efficiency.

El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada.
Josep Claret Rubira (Girona, 1908-1988), architect of profession and artist-sketcher of vocation, obtained his university degree from the School of Architecture of Barcelona in 1933. From this year to the middle seventies, he projected an enormous amount of buildings of multiple typologies and numerous plans of urbanization throughout Girona and Menorca. His early political ideology was close to left wing, so he had to adapt to the pro-Franco regime to be able to continue working and living in Catalonia. Although it had probably been hard at the beginning, the connection process was easy (at least apparently), thanks to his relationship by marriage with a family who was closely linked to it. He is the author of works of high architectural level (being a few of them known and recognised) and a clear organiser of the landscape of his territory, an influential fact in the society that has been living there since then. His architecture is a magnificent example of what people from five decades liked. He is also the author of works that do not often fit in with what is considered correct, according to the History of Architecture, but reflect the taste, the preferences and the priorities of a certain society.

Aquesta tesi fa una anàlisi dels canvis que ha significat l’implantació al nostre entorn de la Societat de l’Informació, en especial a les seves implicacions en el treball i en l’ensenyament, a partir de les teories més imfluents de les ciències socials i educatives, a banda de les teories d’aprenentatge que influeixen, d’alguna manera, en l’ensenyament a l’edat adulta. També s’estudien els sistemes d’educació, de formació laboral i d’acreditació de les habilitats i les competències, tots ells adreçats a les persones adultes, així com les seves limitacions i les seves possibilitats a travès dels seus models i les seves políticas. La tesi presenta exemples de pràctiques i d’estudis que superen les limitacions dels sistemes actuals, que poden contribuir a la millora de la formació dels adults. Per últim, la tesi aporta unes orientacions metodològiques per a avançar en la línia de la superació de l’exclusió dels adults amb uns nivells de formació acadèmica baixos, pel que fa a l’anàlisi i avaluació de les seves habilitats i competències, de manera que sigui profitós per a la formación laboral i la millora de les formes d’accés a la Societat de l’Informació. Finalment, aporta unes orientacions metodològiques per poder superar l’exclusió de les persones adultes amb nivells baixos de formación acad’emica per a l’anàlisi i l’avaluació de les habilitats i les competències de les persones per a l’aprofitament de la formació laboral i la millora de les formes d’accés.
Esta tesis realiza un análisis de los cambios que ha supuesto la implantación en nuestro entorno de la sociedad de la información, atendiendo en particular a sus implicaciones en el trabajo y la educación a partir de las teorías más influyentes de las ciencias sociales y educativas, así como de las teorías de aprendizaje que de alguna forma influyen en la educación en la adultez. También analiza los sistemas de educación, de formación laboral y de acreditación de habilidades y competencias dirigidos a las personas adultas, así como sus limitaciones y posibilidades a través de sus modelos y sus políticas. Presenta prácticas y estudios que superan las limitaciones de los sistemas actuales que pueden contribuir a la mejora de la formación de las personas adultas. Finalmente, aporta unas orientaciones metodológicas para avanzar en la línea de la superación de la exclusión de las personas adultas con bajos niveles de formación académica para el análisis y evaluación de las habilidades y competencias de las personas para el provecho de la formación laboral y la mejora de las formas de acceso a la Sociedad de la Información

En una época en la cual el debate sobre la preservación, la memoria y el olvido está a la orden del día, esta investigación se cuestiona la linealidad y transparencia de los procesos por los cuales se preservan y transmiten los productos culturales, los agentes heterogéneos involucrados en esos procesos y los espacios que articulan. Específicamente, se pregunta por los modos de preservar y desechar el arte de los medios, y cómo a partir de estos se configuran las nociones de permanencia, memoria y olvido en el seno de la cultura digital. Anclada en la noción de ecología de prácticas, esta investigación apunta a estudiar las interrelaciones, los movimientos y la pluralidad, a resaltar la coexistencia de distintos saberes sobre la preservación; busca visibilizar las líneas leves de lo olvidado y los olvidados, las tácticas de resistencia contra la desaparición y las nociones de permanencia, recuerdo y olvido que estas articulan.
En una època en la qual el debat sobre la preservació, la memòria i l'oblit està a l'ordre del dia, aquesta recerca es qüestiona la linealitat i transparència dels processos pels quals es preserven i transmeten els productes culturals, els agents heterogenis involucrats en aquests processos i els espais que articulen. Específicament, es pregunta per les maneres de preservar i rebutjar l'art dels mitjans, i com a partir d'aquests es configuren les nocions de permanència, memòria i oblit en el si de la cultura digital. Ancorada en la noció d'ecologia de pràctiques, aquesta recerca apunta a estudiar les interrelacions, els moviments i la pluralitat, a ressaltar la coexistència de diferents sabers sobre la preservació; cerca visibilitzar les línies lleus de l'oblidat i els oblidats, les tàctiques de resistència contra la desaparició i les nocions de permanència, record i oblit que aquestes articulen.
In an era when the debate on preservation, memory and oblivion is ongoing, this research work questions the linearity and transparency of the processes by which cultural assets are preserved and transmitted; as well as the heterogeneous agents involved in these processes and the spaces they articulate. In particular, this research work investigates the ways of preserving and discarding media arts and how, based on them, the notions of permanence, memory and oblivion/forgetting are configured at the core of the digital culture. Embracing and utilizing the notion of ecology of practices, this investigation aims at studying the interrelationships, the movements and the plurality which exist, underlining the coexistence of different schools of thought regarding preservation. It attempts to visualize the fine lines of the process of forgetting and that which is forgotten, the tactics of resistance against disappearance and the notions of permanency, remembering and forgetting, which these tactics articulate.

La Societat de la Informació és una realitat cada vegada més important en les societats desenvolupades i, juntament amb la Globalització, estan transformant de manera radical les nostres societats. En aquest context, els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicacions electròniques estan vivint un procés de convergència que implica una transformació sense precedents en el món de la comunicació. L'objecte de la Tesi és l'anàlisi detallat de l'evolució i la situació actual de les xarxes de comunicacions electròniques i dels mitjans de comunicació, que he anomenat xarxes de comunicació multimèdia i, l'objectiu, analitzar els sistemes regulatoris i fer una proposta dels principis bàsics que hauria de contemplar un model regulatori de les xarxes de comunicació multimèdia assentat en els valors essencials del liberalisme social perquè pugui respondre de manera satisfactòria a l'interès públic.
La Sociedad de la Información es una realidad cada vez más importante en las sociedades desarrolladas y, junto la Globalización, están transformando de manera radical nuestras sociedades. En este contexto, los medios de comunicación y las redes de comunicaciones electrónicas están viviendo un proceso de convergencia que implica una transformación sin precedentes del mundo de la comunicación. El objeto de la Tesis es el análisis detallado de la evolución y la situación actual de las redes de comunicaciones electrónicas y los medios de comunicación, que he llamado redes de comunicación multimedia y, el objetivo, analizar los sistemas regulatorios y hacer una propuesta de los principios básicos que debería contemplar un modelo regulatorio de las redes de comunicación multimedia asentado en los valores esenciales del liberalismo social para que pueda responder de manera satisfactoria al interés público.
The Information Society is an increasingly important reality in developed societies and, along with globalization, is radically transforming our societies. In this context, the media and electronic communications networks are experiencing a convergence process that involves an unprecedented transformation in the world of communication. The purpose of this thesis is the detailed analysis of the evolution and of the current status of electronic communications networks and media, which I have labeled multimedia and communication networks, and, further, to analyze the current regulatory systems in order to develop a set of basic principles to be considered in the setting up of a regulatory model of multimedia communication networks, rooted in core values of social liberalism, and able to effectively defend the public interest.

En aquest estudi, emmarcat entre finals del s. XIX fins abans de la Guerra Civil, volem analitzar la relació que hi ha entre la societat barcelonina i els espectacles musicals als quals assistirà. Partim de la base que ens trobem dins d’un període convuls pel replantejament de les idees i els valors, fet que no solament trasbalsarà la vida quotidiana d’aquesta societat, sinó que també es farà patent un canvi que desembocarà en la creació de nous locals d’oci i diversió, els quals oferiran espectacles més d’acord amb la nova forma de pensar i viure i també més adients als gustos musicals i, en general, artístics que aquesta societat demana; tot això sota la influència de les noves tendències artístiques que marcarà París. També els estils musicals seran diferents, perquè harmonies trencadores provinents del Nou Continent confluiran a Europa i canviaran l’estètica musical fins llavors existent. Amb tot, volem arribar a demostrar que aquesta marea pertorbadora dins de l’àmbit social i musical acabarà interrelacionant-se i fusionant-se amb els models artístics ja existents, dels quals en sortirà una concepció musical nova, sense oblidar allò que anomenem “clàssic”.
El principal objetivo del presente estudio consiste en analizar la relación existente entre la sociedad barcelonesa y los espectáculos musicales a los que ésta asistirá, dentro del período de tiempo comprendido entre finales del s. XIX y el inicio de la Guerra Civil española. Se trata de un período convulso debido a un replanteamiento de las ideas y valores existentes y que, no solamente trastocará la vida cotidiana de esta sociedad sino que también se hará patente en la creación de nuevos locales de ocio y diversión que ofrecerán espectáculos que estarán más en consonancia con las nuevas formas de pensar y vivir y, también, con los gustos musicales y artísticos que la sociedad demanda. Todo ello bajo la influencia de las nuevas tendencias artísticas que marcará, principalmente, París. También los estilos musicales serán diferentes debido a armonías transgresoras que provendrán del Nuevo Continente; que confluirán en Europa y que cambiarán la estética musical predominante. En definitiva, se quiere llegar a demostrar que esta marea perturbadora, en el ámbito social y musical, acabará interrelacionándose y fusionándose con los modelos artísticos ya existentes, dando lugar a una nueva concepción musical sin, por ello, olvidar lo que se consideraba como “clásico”.
This study from the late nineteenth century to right before the outbreak of the Civil War aims to analyse the relationship between Barcelonese society and the musical performances they attended. It must be borne in mind that this is a particularly turbulent period marked by the reconsideration of existing ideas and values. Not only did these changes have a deep impact on the day-to-day life of Barcelonese society, but they also paved the way for the emergence of new leisure and entertainment venues which hosted shows more in line with a new way of thinking and living, and which met the musical, and more generally, the artistic demand of society. And all under the influence of new artistic trends determined by Paris. Musical styles changed because ground-breaking harmonies from the New World amalgamated in Europe, thus reshaping existing musical aesthetics. This study attempts to prove that this disruptive wave in the social and musical scene eventually interacted and merged with existing artistic models, resulting in a new musical conception, without putting aside what is considered ‘classic’.

La investigación parte del proceso de desarrollo global de la llamada sociedad de la información. El estudio de este fenómeno se centra en el análisis de las dinámicas que lo acompañan, así como formas y los grados de penetración que presenta en el conjunto de las distintas sociedades. Se estudia el modo en el que se desarrollan las políticas públicas de impulso a la sociedad de la información, particularmente en el ámbito local. Y se analizan los distintos métodos desarrollados para el estudio de su penetración. Para profundizar en la cuestión se escoge metodología cuantitativa centrada en el desarrollo del índice Localcom, compuesto por 24 indicadores y que traslada al ámbito local los sistemas de análisis internacionales; y también metodología cualitativa a través del análisis de casos y entrevistas. Se analiza la situación de partida de la Comunidad de Aragón al inicio del periodo de estudio y se caracteriza el territorio, la economía, la sociedad y la organización política de la misma. También se observa la penetración de la sociedad de la información en el punto de partida y se detallan elementos que suponían importantes barreras de entrada o expansión. La metodología se aplicado para obtener un panorama general de la situación y de la evolución en los últimos lustros de las políticas públicas para el desarrollo de la información en el ámbito europeo y español como marco de aplicación de las políticas del caso aragonés y que condiciona cualquier intento de intervención pública en la materia. El marco español se completa con un análisis de los modelos de políticas públicas de la sociedad de la información aportado por distintas Comunidades Autónomas, particularmente aquellas que obtienen mejores indicadores o cuyas características geográficas, económicas o demográficas tienen relación con el caso de estudio. El índice Localcom entre 2007 y 2013 sirve para comprobar la evolución de los resultados de las políticas de impulso de la sociedad de la información en el conjunto y en cada comunidad. En el caso aragonés se observa una mejora de sus posiciones relativas y también absolutas hasta 2011, y un cierto estancamiento a partir de entonces. En España se aprecia también una notable influencia de la crisis económica, lo que provoca un retraimiento en algunos de los subíndices y en el índice general Localcom. El estudio de la normativa y la planificación pública en el ámbito de la sociedad de la información en Aragón sirve para detallar todos los pasos dados desde 1999 en las principales instituciones implicadas. El modelo aragonés de políticas para el impulso de la sociedad de la información se completa con el análisis de cinco casos que han permitido estudiar políticas transversales al conjunto de la Comunidad Autónoma (educación y televisión digital terrestre), así como realidades de ámbito local (Diputación Digital, Teruel Digital y Tarjeta Ciudadana Zaragoza). El trabajo permite responder a los diez grandes interrogantes sobre los que comenzó la investigación y que se tradujeron en cuatro hipótesis de trabajo. La presente tesis demuestra que es posible construir un modelo conceptual capaz de explicar las circunstancias sociales, económicas, tecnológicas y culturales que impulsan o ralentizan el despliegue de la Sociedad de la Información en el territorio. También, que es posible desarrollar y consolidar un índice estadístico para analizar el impacto que sobre el espacio local tiene la difusión de las tecnologías de la información y la comunicación. Finalmente, se aportan aplicaciones prácticas que podrían servir de recomendaciones u orientaciones para futuras planificaciones en este ámbito.
The research is based on the process of the global development of the so-called information society. The study of this phenomena focuses on the analyses of the dynamics that accompany it, as well as the ways and degrees of diffusion in the whole of different societies. This study observes how public policies are developed that promote the information society, especially on a local level. The different methods developed to study their penetration are also analyzed. In order to study this question in depth the quantitative methodology was chosen based on the development of the Localcom index. This index, made up of 24 indicators, transfers the international analysis systems to a local level; and also qualitative methodology through interviews and case analysis. The initial situation of the Autonomous Region of Aragón is analyzed at the beginning of the study and characterizes the territory, the economy, the society and the political organization of said region. The information society penetration is also observed at the starting point and elements are specified which made up important entry and expansion barriers. The methodology was applied to obtain a general outlook of the situation over the last years of the progress of public policy for the development of information on a European and Spanish level as an application framework of the policies of the Aragonese situation and which condition any attempt of public intervention in the matter. The Spanish framework is completed with an analysis of the public policy models of the information society contributed by different Autonomous regions, particularly those that obtain better indicators or whose demographical, economical or geographical characteristics are related to the case study The Localcom index between 2007 and 2013 serves to check the evolution of the results of policies aimed at enhancing the information society as a whole and in each community. In the Aragonese situation and improvement in its relative positions is observed and also absolute positions until 2011, and a certain standstill from then on. In Spain there is also a notable influence of the economic crisis, which provokes a decrease in some sub-indexes and in the general Localcom index. The study of the regulations and the public planning in the scope of the information society in Aragon is to specify all of the steps taken since 1999 in the main institutions. The Aragonese model of policies to enhance the information society is completed with the analysis of five cases that allowed for studying transversal policies in the entire Autonomous region (education and digital terrestrial television), as well as realities on a local level (Digital Provincial Government, Digital Teruel and the Zaragoza Citizen Card). The work allows for responding to ten big questions that started the research and that became four working hypothesis. The current thesis proves that it is possible to build a conceptual model capable of explaining cultural, technological, economic and social circumstances that improve or slow down the development of the Information Society in a specific territory. It is also possible to develop and consolidate a statistical index to analyze the impact that spreading communication and information technologies has on a local area. Finally, practical applications are provided which can serve as recommendations or guidelines for future plans in this area.

Le travail procède à la description de la société nord-catalane, du point de vue de sa personnalité, de son identité catalane et, en particulier, de la situation de la langue et de son enseignement. La recherche identifie et analyse les ressorts de la catalanité de la société de l'aire linguistique située en France, évalue les niveaux de connaissance et les perspectives de transmission de la langue catalane, dresse une synthèse de l'enseignement du catalan et en catalan, en particulier part rapport au cadre légal. La synthèse met en parallèle la situation sociolinguistique et éducative avec les autres régions catalanophones (aire linguistique de tous les Pays Catalans) et avec les autres langues régionales en France métropolitaine et en Corse. À partir du constat effectué, sont avancées des orientations et des propositions d’aménagement et de politique linguistique pour un développement de l’enseignement du catalan qui puisse garantir la transmission de la langue aux jeunes générations dans la perspective d’une normalisation linguistique
The work describes the north-catalan society, from the point of view of its personality, its catalan identity and, in particular, from the situation of the language and the teaching. The research identifies and analyzes the mechanisms of the catalanity of the society in the linguistic area situated in France, estimates the levels of knowledge and perspectives of transmission of the catalan language, makes a synthesis of the catalan and bilingual teaching, in particular relatively to the legal frame. The synthesis puts in parellel the sociolinguistical and educative situation with the other catalan speaking regions (linguistic area of the all Catalan Countries) and the other regional languages in metropolitan France and Corsica. From the report obtained, several orientations and propositions for language planning are made in order to develop the catalan teaching so as to guarantee the transmission of the language to the youth in the perspective of a linguistical normalization
El treball procedeix a la descripció de la societat nord-catalana, del punt de vista de la identitat catalana i de la situació de la llengua i l'ensenyament. S’identifiquen els ressorts de la catalanitat de la societat de l'àrea lingüística catalana a l'Estat francès, s’avaluen els nivells de coneixença i de transmissió de la llengua catalana, se fa una síntesi de l'ensenyament del català, en relació amb el marc legal. La síntesi posa en paral•lel la situació sociolingüística i educativa amb les altres regions catalanòfones i amb les altres llengües regionals de França metropolitana i Còrsega. S’avancen unes orientacions i propostes d’ordenació i de política lingüística per un desenvolupament de l’ensenyament del català que puguin assegurar la transmissió de la llengua a les noves generacions dins la perspectiva d’una normalització lingüística

Esta tesis doctoral analiza los elementos del aprendizaje dialógico que, aplicados a los procesos de alfabetización mediática, consiguen superar la fractura digital y generar una mayor participación y transformación social en personas adultas participantes. Para la consecución de este objetivo, se ha realizado un estudio de caso, bajo el paradigma de la metodología comunicativa, y desarrollado en el Punto Ómnia de la Asociación de personas participantes Ágora- Escuela de personas adultas La Verneda- Sant Martí. Este Punto Ómnia es un proyecto de acceso a las tecnologías gestionado desde el 1999 por personas adultas en procesos de educación básica y donde se lleva a cabo una alfabetización mediática basada en los principios del aprendizaje dialógico. Éste está logrando que personas adultas no sólo aprendan las tecnologías sino también se empoderen socialmente, consiguiendo una mayor participación y transformación social. Los principales resultados del estudio de caso muestran que su éxito está fundamentado en dos pilares principales. Por un lado, un proceso de alfabetización mediática que parte del diálogo igualitario como base de las interacciones de aprendizaje entre personas adultas para conseguir unos resultados académicos de excelencia. Por otro lado, la existencia de mecanismos de participación basados en pretensiones de validez y que facilitan la inclusión de las voces de las propias personas adultas en la gestión del Punto. La estructura de la tesis doctoral está organizada en cinco bloques. El primero presenta el estado de la cuestión donde, por un lado, se define los cuatro elementos básicos que delimitan esta tesis doctoral: Sociedad de la Información, tecnologías de la información y la comunicación, educación de personas adultas y fractura digital y, por otro lado, introduce el concepto y las dimensiones de la alfabetización mediática. En el segundo se exponen las preguntas de investigación, los objetivos e hipótesis de la presente tesis doctoral. Además, se explica la metodología y la estrategia analítica seguida así como se detalla el trabajo de campo realizado. El tercer bloque revisa las principales contribuciones realizadas desde el discurso postmoderno y la perspectiva transformadora a la apropiación de las tecnologías en la actual Sociedad de la Información. El cuarto bloque, describe el contexto de aprendizaje del estudio de caso y recoge los resultados del análisis del trabajo de campo. Finalmente, el quinto bloque sistematiza las conclusiones que corroboran la hipótesis principal y las sub-hipótesis planteadas.
This doctoral dissertation analyses the elements of the dialogical learning that, applied to the media literacy processes, achieve to overcome the digital divide and to generate greater social participation and transformation in adult participants. For the consecution of this objective, a case study has been carried out, under the paradigm of the communicative methodology, and developed at the Omnia Point of the Association of Participants Ágora – La Verneda-Sant Martí Adult School. Omnia Point is a technology access project managed since 1999 by adult people in processes of basic education, where media literacy is carried out based on the principles of dialogic learning. This methodology allows adult people not only to learn technologies, but also to socially empower, hence achieving a greater social participation and transformation. The main results of the case of study show that its success is founded on two mainstays: on the one hand, a process of media literacy with the egalitarian dialogue as base for the learning interactions among the adult people to achieve results of academic excellence; on the other hand, the existence of participation mechanisms based on pretensions of validity and which facilitate the inclusion of the voices of the adult people themselves in the management of the Omnia Point. The structure of the doctoral dissertation is organized in five sections. The first one presents the state of the art: the four basic elements of this doctoral dissertation are defined –information society, information and communication technology, adult education and digital divide–, and the concept and dimensions of media literacy are introduced. In the second section, the questions of research, objectives and hypothesis of this doctoral dissertation are expounded. Besides, the methodology and analytical strategy followed are explained, as well as the field work performed. The third section reviews the main contributions from the postmodern discourse and the transforming perspective to the appropriation of technologies in the current information society. The fourth section describes the case of study context of learning and gathers the results of the field work analysis. Finally, the fifth section systematizes the conclusions corroborating the main hypothesis and sub-hypothesis considered.

Amb el propòsit d'explorar el perfil intel·lectual de les noves generacions, es va fer una investigació amb joves mexicans, estudiants de batxillerat, a partir de la teoria de Joan Ferrés que descriu les característiques de la generació de l'espectacle, com a conseqüència de la seva exposició primerenca a la tecnologia i a un procés de socialització en el qual abunden les imatges i els estímuls sensorials que impacten en el desenvolupament cognitiu dels joves. Amb la finalitat d'explorar l'estil intel·lectual dels joves, es va fer servir com a marc de referència la teoria de les intel·ligències múltiples proposada per Howard Gardner i es van aplicar i analitzar els resultats de dos qüestionaris: un de percepció d'autoeficàcia amb relació al tipus d'intel·ligència i un altre de nivell de cultura digital. Per mitjà de la percepció d'autoeficàcia dels joves es va aconseguir determinar un perfil d'intel·ligències múltiples distintiu entre els clústers elaborats per a l'estudi, on es va trobar que els joves amb més nivell d'activitat tant digital com presencial van obtenir una autopercepció d'intel·ligències múltiples elevada en sis de les vuit intel·ligències i es van constatar perfils diferents d'activitat digital i d'intel·ligències destacades en els grups anomenats actius, passius i selectius amb relació a l'ús de tecnologia.
Con el propósito de explorar el perfil intelectual de las nuevas generaciones, se realizó una investigación con jóvenes mexicanos, estudiantes de bachillerato, a partir de la teoría de Joan Ferrés que describe las características de la generación del espectáculo, como consecuencia de su exposición temprana a la tecnología y a un proceso de socialización en el cual abundan las imágenes y los estímulos sensoriales que impactan en el desarrollo cognitivo de los jóvenes. Para explorar el estilo intelectual de los jóvenes, se tomó como marco de referencia la teoría de las inteligencias múltiples propuesta por Howard Gardner y se aplicaron y analizaron los resultados de dos cuestionarios: uno de percepción de autoeficacia en cuanto a tipos de inteligencia y otro de nivel de cultura digital. Por medio de la percepción de autoeficacia de los jóvenes se logró determinar un perfil de inteligencias múltiples distintivo entre los clústeres elaborados para el estudio, donde se encontró que los jóvenes con mayor nivel de actividad tanto digital como presencial obtuvieron una autopercepción de inteligencias múltiples elevada en seis de las ocho inteligencias y se constataron perfiles distintos de actividad digital y de inteligencias destacadas en los grupos denominados activos, pasivos y selectivos en cuanto al uso de tecnología.
In order to explore the intellectual profile of the new generations, research was carried out with young Mexican high school students. The work was based on Joan Ferrés' theory, which describes the characteristics of the generation of the spectacle, as a result of early exposure to technology and a socialization process in which images and sensory stimuli that impact the cognitive development of young people abound. To explore the intellectual style of young people, the theory of multiple intelligences proposed by Howard Gardner was taken as a reference and the results of two questionnaires were applied and analyzed. One of the questionnaires was about the perception of self-efficacy in terms of intelligence, and the other was about the level of digital culture. Through young people’s perception of self-efficacy, a multiple intelligences profile was identified from among the clusters developed for the study. This profile showed that young people with higher levels of both digital and face-to-face activity demonstrated high self-perception in six of the eight intelligences. In addition, different digital activity and outstanding intelligence profiles were found in the groups denominated as actives, passives and selectives in relation to the use of technology.

La tesi consta de tres grans capítols i unes prospeccions finals. El primer capítol esbrina el moment fundacional de la possibilitat de pensar que podem intervenir sobre l'ésser de l'home. El segon indaga les causes i conseqüències del fet que aquesta possibilitat es materialitzi en un programa polític. El tercer capítol reflexiona sobre les repercussions de la crisi de la modernitat sobre el fet educatiu. I les prospeccions finals reflexionen sobre els perills i les possibilitats que la biotecnologia substitueixi l'educació.
The thesis consists of three main chapters and some final prospectings. The first chapter enquires the foundational moment of the possibility to think that we are able to intervene among the being of the man. The second chapter looks into the causes and consequences of materializing this possibility in a political programme. The third chapter reflects on the repercussions of the modernity crisis among the educative fact. And the final prospectings reflects on the dangers and the possibilities of the biotechnology replacing the education.

La present tesi , La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440, té com objectiu principal estudiar en profunditat el grup social del conversos de Barcelona des de tots els aspectes: socials, econòmics, professionals, familiars, religiosos, així com la seva relació entre ells i la resta de la societat. El context històric en el que desenvolupem la nostra investigació parteix cronològicament de l’agost de 1391, data en la que es produïren les conversions en massa dels jueus barcelonins. Els avalots de 1391, produïts pel profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians barcelonins. Les conseqüències d’aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d’una part, el 10 de setembre de 1392 s’abolí per sempre més l’aljama jueva de Barcelona; per l’altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar part d’aquesta en tots els seus àmbits (legals, religiosos, econòmics...). Els conversos es trobaren immersos en una societat que abans els excloïa. Així mateix, aquesta societat es veu obligada a absorbir un nou grup social, amb les seves característiques i costums propis, que ella mateixa ha creat i que ara presenta una dificultosa integració. Les primeres mesures preses per les autoritats van anar encaminades a impedir que els nous adeptes al cristianisme tornessin a la seva antiga fe. Aquestes mesures van provocar la separació entre membres de la família nuclear, ultra d’altres de grau més llunyà i amics, puix que no tots van abjurar de la fe mosaica. Davant aquesta situació part dels conversos van decidir fugir cap a altres indrets on pogueren continuant vivint en la seva vertadera fe. La resta es quedaren per tal d’integrar-se en la nova societat en la que els havien inclòs. Després del desastre de 1391, els conversos tenien davant seu un camí ple de dificultats. La societat cristiana, és a dir, aquells que els varen obligar a convertir-se, es va despreocupar completament del seu adoctrinament. Tret, és clar, dels coneixements que els conversos absorbien de les predicacions. Per tant, aquests van haver de conèixer la nova fe pels seus propis mitjans, puix que eren conscients que la seva fe estava sota sospita. Fins i tot, alguns conversos arribaren a formar part de l’estament clerical. Així mateix, hagueren de refer-se econòmicament i adaptar-se a la nova situació en la que es trobaven, ja que com a cristians el seu marc econòmic i mercantil es presentava diferent. També hem de tenir en compte les dificultats que sorgiren arran de la no conversió del cònjuge, fills o germans, propiciant separacions i ruptures econòmiques. Tot i les dificultats que se’ls presentaven, els conversos van anar integrant-se en la societat cristiana, convivint amb ella sense conflictes greus fins a l’arribada de la Inquisició castellana. Formaven, per tant, part de la nostra societat i de la nostra història. Com funcionava, però, aquest grup? Com i amb quin grau es relacionava amb els cristians de natura? Quants d’ells eren verdaderament cristians? Com funcionaven econòmicament i quin eren els oficis que dominaven? Com i on vivien dins de la ciutat? Com es relacionaven amb la seva família? I amb els seus membres jueus? Com veiem, l’estudi de la societat conversa barcelonina ens planteja aquestes i més preguntes, la resposta de les quals ens permetrà conèixer millor la nostra història.
The main objective of this thesis, La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440, is to study in depth the social group of the converts of Barcelona from all aspects: social, economic, professional, family, religious, as well as their relationship between them and the rest of society. The 1391 revolts, produced by the profound social and economic malaise of the lower estates of society, meant the rupture of the coexistence between Jews and Christians of Barcelona. As a result, on September 10, 1392, the Jewish Aljama of Barcelona was abolished forever and most Jews were converted to Christianity. A new social group breaks into Christian society, since converters, like Christians, form part of it in all their fields (legal, religious, economic ...). The converts were immersed in a society that formerly excluded them. Likewise, this society is forced to absorb a new social group, with its own characteristics and customs. The first measures taken by the authorities were aimed at preventing the new enthusiasts of Christianity from returning to their old faith. These measures caused the separation between members of the nuclear family and friends. The Christian society, completely ignorant of its indoctrination. Therefore, they had to know the new faith by their own means. Even some converts came to be part of the clerical estate. They also had to rely economically and adapt to the new situation they were in, since, as Christians, their economic and commercial framework was different. In spite of the difficulties that were presented to them, the conversos were integrated in the Christian society, living with her without serious conflicts until the arrival of the Castilian Inquisition. They formed, therefore, part of our society and our history. How did this group work? How and to what degree was it related to the Christians of nature? How many of them were truly Christians? How did they work financially and what were the trades they dominated? How and where did they live in the city? How did they relate to their family? And with its Jewish members?

L'estudi se centra en el nivell d'importància i el tipus de tractament que li van donar els governs departamentals i nacionals al desenvolupament de les polítiques del govern electrònic en l'Uruguai (2005 al 2015). Va estar basat en una metodologia d'investigació qualitativa i una anàlisi sistemàtica de documentació política pública. L'estudi va revelar que al nivell departamental no existeixen plans estratègics en govern electrònic, verificant la tendència de casos aïllats d'innovació en govern electrònic departamental. Trobem esforços cap a sistemes integrats i coordinats (ara el Sistema Único de Cobro de Ingresos Vehiculares, SUCIVE) que són liderats i centralitzats fortament des del govern nacional. Fins al moment les agències nacionals: Agencia de Gobierno electrónico y Sociedad de la Información y del Conocimiento (AGESIC) i Oficina de Planeamiento y Presupuesto de Presidencia (OPP) no van ser rellevants per facilitar la definició de plans en els governs departamentals tot i que les tendències indiquen que en els propers anys si tindran incidència. Les barreres que impedeixen la planificació estratègica en govern electrònic departamental van aparèixer com l'àrea de contingut més abordat pels entrevistats. La manca de voluntat política i enteniment per part de les autoritats departamentals, la manca de capacitat en gestió i modernització i de capital humà en general, i la manca de recursos financers van ser els impediments més freqüentment citats.
El estudio se centró en el nivel de importancia y el tipo de tratamiento que le dieron los gobiernos departamentales y nacionales al desarrollo de las políticas del gobierno electrónico en el Uruguay (2005 al 2015). Estuvo basado en una metodología de investigación cualitativa y un análisis sistemático de documentación política pública. El estudio reveló que al nivel departamental no existen planes estratégicos en gobierno electrónico, verificando la tendencia de casos aislados de innovación en gobierno electrónico departamental. Encontramos esfuerzos hacia sistemas integrados y coordinados (ejemplo el Sistema Único de Cobro de Ingresos Vehiculares, SUCIVE) que son liderados y centralizados fuertemente desde el gobierno nacional. Hasta el momento las agencias nacionales: Agencia de Gobierno electrónico y Sociedad de la Información y del Conocimiento (AGESIC) y Oficina de Planeamiento y Presupuesto de Presidencia (OPP) no fueron relevantes para facilitar la definición de planes en los gobiernos departamentales aunque las tendencias indican que en los próximos años sí tendrán incidencia. Las barreras que impiden la planificación estratégica en gobierno electrónico departamental aparecieron como el área de contenido más abordado por los entrevistados. La falta de voluntad política y entendimiento por parte de las autoridades departamentales, la falta de capacidad en gestión y modernización y de capital humano en general, y la falta de recursos financieros fueron los impedimentos más frecuentemente citados.
The investigation focused on the level of importance and type of treatment that the departmental (state) and national governments gave to electronic government in Uruguay between 2005 and 2015. It was based on a qualitative research methodology and a systematic analysis of public policy documentation. The study revealed that on a departmental level there are no strategic plans in electronic government. It also confirmed a trend of isolated cases of innovation in departmental electronic government. We did find efforts toward integrated and coordinated systems (i.e. the Sistema Único de Cobro de Ingresos Vehiculares, SUCIVE-a common system for collecting revenues from vehicle payments), which are led and centralized by the national government. Up until the present, the national level agencies: Agencia de Gobierno Electrónico y la Sociedad de la Información y el Conocimento (the national e-government agency) and the Oficina de Planeamiento y Presupuesto (the national budget and planning office) were not relevant in facilitating the definition of strategic plans in the departmental governments. However a clear tendency toward their being influential within the next few years did emerge in the research. The barriers that impede strategic planning in departmental electronic government was the content area discussed in the most depth by the informants. The lack of political will and understanding on the part of the departmental authorities, the lack of management and modernization capacity and of human capital in general, and the lack of financial resources were the most frequently cited impediments.

Aquesta tesi es troba consagrada a aquells que gestionaven la correspondència que arribava a les Assemblees parlamentàries, i a tots aquells que obrien les cartes, les llegien per primera vegada i decidien quines havien de ser llegides a l'Assemblea i quines reenviades als comitès. Aquesta tesi es troba consagrada també a aquells que gestionaven la correspondència més important que arribava al cos legislatiu, aquella que feia referència als desordres que existien a Fran a i denunciava a tots els individus que els provocaven. De fet, aquesta tesi defèn a través de l'estudi d'uns comitès i d'unes comissions fins ara ignorats, que el poder legislatiu, a partir de controlar una correspondència que li pertanyia al poder executiu de gestionar, la relativa a l'administració i a la policia, va apropiar-se de la gestió de l'ordre i del manteniment de la tranquil·litat pública, una competència constitucionalment pròpia del poder executiu i una de les competències més importants d'aquest poder.
Mots clau: Desordres, Ordre públic, Correspondència, Comitès de l'Assemblea i President de l'Assemblea.
Esta tesis se interesa por aquellas personas que gestionaron la correspondencia que llegaba a las Asambleas parlamentarias, y a todos aquellos que abrían las cartas, las leían por primera vez y decidían que cartas debían ser leídas a la Asamblea y cuales debían ser enviadas a los comités. Esta tesis se interesa también por todos aquellos individuos que gestionaron la correspondencia más importante que llegaba en el cuerpo legislativo, aquella que trataba sobre los desordenes existentes en Francia y denunciaba a aquellos que los provocaban. En realidad, esta tesis defiende a través del estudio de unos comités y de unas comisiones hasta ahora ignorados, que el poder legislativo, a partir de controlar una correspondencia que le pertenecía al poder ejecutivo de gestionar, la relativa a la administración y a la policía, se apropió de la gestión del orden y del mantenimiento de la tranquilidad pública, una competencia constitucionalmente propia del poder ejecutivo y una de las competencias más importantes de este poder.
Palabras clave: Desordenes, Orden público, Correspondencia, Comités de la Asamblea y Presidente de la Asamblea.
Cette thèse est consacrée aux personnes qui gèrent la correspondance parvenue aux Assemblées parlementaires, à celles qui ouvrent les lettres, les lisent pour la première fois et décident des lettres qui seront lues à l'Assemblée et renvoyées aux comités. Elle inclut aussi les personnes qui gèrent la correspondance la plus délicate qui arrive au corps législatif, celle qui traite des désordres existant en France et dénonce ceux qui les provoquent. En s'intéressant pour la première fois à ces institutions révolutionnaires trop ignorées que sont les comités et les bureaux des Assemblées, ce travail défend l'idée que la connaissance des problèmes d'ordre public, grâce aux correspondances dépouillées, permet désormais au pouvoir législatif de gérer le maintien de l'ordre et de la tranquillité publique, pouvoir qui, constitutionnellement, appartient au pouvoir exécutif.
Mots clé : Désordres, Ordre public, Correspondance, Comités de l'Assemblée et Président de
l'Assemblée.
This thesis is about the people who were dealing with the letters sent to the revolutionary assemblies, who were opening them, who were reading them for the first time and deciding what letters should be read in front of the parliament, what ones would be sent to the committees.
This work also includes the people who were dealing with the most tricky correspondence, the one processing with the troubles existing in France and denouncing the people who were responsible for. By focusing on those revolutionary institutions for the first time, the committees and the offices of the revolutionary parliament, this work agues that, because of the opened letters, the knowledge of the problems of the public order had entitled the legislative power to maintain the public peace and by doing so, to exercise powers which belonged to the executive power on a constitutional point of view.
Key word: disorders, public order, correspondence, parliamentary committees, parliamentary offices, president of the Parliament.

Paraula clau: prematuritat extrema
He volgut entendre, com a pediatre que ha treballat a àrees d'extrema pobresa a Centre Amèrica on l'assistència sanitària als petits es extremadament precària i una gastroenteritis pot ser mortal, l'assistència als prematurs extrems de menys de 28 setmanes al meus país.
Inicialment nomes em va cridar l'atenció el diferent pressupost destinat aquí i allà als mateixos petits. Posteriorment des d'una perspectiva antropologia he volgut entendre el perquè els metges, els pares i mares i les institucions acceptem el risc de reanimar nens prematurs extrems o fetals.
Aquests risc, assumit sobre la vida que viurà una altre persona que, per la seva immaduresa, no per cap patologia concreta, pot tenir seriosos handicaps per ser viscuda plenament, ha de respondre a una concepció determinada de la vida, de la família, de la maternitat i paternitat i de la finalitat de la medicina i no nomes perquè hi ha mitjans tècnics que faciliten la seva recuperació.
En el meu treball de Tesis he intentat conèixer la problemàtica que representa la recuperació de la prematuritat extrema amb el dilema de si es pot fer tot el que tècnicament es factible o si s'han de posar límits tècnics i ètics en la seva aplicació.
I would like to understand, as a pediatrician who has been working in extremely poor zones of Central America and taking care of the youngest population where a gastro-enteritis can be mortal, the assistance of extremely premature infants of less 28 weeks in my country
At first I only noticed the difference between the budgets here and there the same population them from an anthropologic point of view I wanted to understand why doctors, parents and institutions accept the risk of reviving extremely premature infants o fetal infants.
This risk is assumed for one life which will be lived by another person who by the fact of his /her immaturity, not for any illnesses can be seriously affected
This risk has to be taken in front of a determinate style of life, of family of motherhood and about the finality of medicine and not for the only reason there are technique means enough to maintain him/her alive
In my thesis I try to know the problems about extremely premature infants and the question is if we must do all what technically is possible or we need ethical limits.

Aquesta tesi pretén aproximar-se a l'evolució de l'abastament d'aigua a Barcelona entre l'Exposició Universal de 1888 i la Internacional de 1929. L'objectiu plantejat és apropar-se al servei urbà d'aigua tot considerant-lo com un factor integrat en l'intens i accelerat procés de creixement econòmic i de transformació política, social i urbana que experimenta la Barcelona del període. En aquest context l'aigua hi juga un paper protagonista en la producció econòmica i el sanejament públic de la ciutat, la higiene privada i la salut dels seus habitants.
La recerca estableix relacions entre l'abastament d'aigua i l'entramat d'interessos socials, polítics i econòmics presents a la ciutat, s'apropa a les diferents possibilitats d'accés a l'aigua dels diversos sectors socials i interpreta la lluita pel model de servei que finalment havia d'imposar-se. Un model de monopoli privat en mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona, resultat de la pugna entre aquesta empresa, els grups polítics presents a l'Ajuntament de Barcelona, els interessos d'altres societats d'abastament i els sectors econòmics i socials dominants a la ciutat.
La tesi s'aproxima a la problemàtica de l'abastament d'aigua des d'una perspectiva social i històrica integradora que no contempla únicament el cantó de l'oferta d'aigua, de la captació i transport de cabals, amb tota la complexa problemàtica que tot això comporta. Els elements relacionats amb la demanda social, amb els centres de distribució i ús final dels cabals i el context social, polític i econòmic, històric en definitiva, en que s'inscriuen són l'altre cantó imprescindible. Així, contribueix a conèixer més bé les condicions de vida de la població de Barcelona en el període estudiat en allò que es refereix a les possibilitats d'accés a l'aigua i en les causes i repercussions de les crisis sanitàries que afectava el seu estat higiènic i de salut. Cal recordar de manera particular que la situació endèmica de tifus que patia la ciutat i que els brots epidèmics de còlera de 1884 i de tifus de 1914 tingueren en l'aigua el seu origen i la seva via privilegiada de transmissió i contagi.
En un altre ordre de coses, la recerca aprofundeix en la interpretació de la a política de serveis públics de l'ajuntament de Barcelona, ofereix noves perspectives en l'anàlisi dels objectius i les estratègies dels grups polítics de l'època presents a la ciutat, permet aproximar-se amb noves dades als mecanismes d'influència de la burgesia barcelonina en la construcció de la ciutat i, finalment, fa possible endinsar-se en les relacions que s'estableixen entre Barcelona i la seva àrea d'influència metropolitana al voltant del paper de la ciutat com a centre d'atracció dels recursos hidrològics de l'entorn proper i del conjunt del territori català.
La combinació entre la intrahistòria de les empreses d'abastament d'aigua, en especial de la SGAB, i l'evolució històrica de la ciutat facilita l'anàlisi de la lluita pel model d'abastament d'aigua, una lluita que ultrapassa el terreny estricte del servei i que té evidents implicacions polítiques, socials i econòmiques dins de l'àmbit de la ciutat, de Catalunya i de la política espanyola. Aquest model metodològic d'aproximació, anàlisi i interpretació del servei d'abastament d'aigua podria ser aplicat a altres ciutats o a altres serveis públics. Les seves bases són, primer, la contextualització de la intrahistòria del servei d'aigua per que el discurs interpretatiu pugui ser compartit per altres especialistes i sigui vàlid per a l'estudi d'altres abastaments. El model es fonamenta també en els principis de transversalitat de la problemàtica de l'aigua a través dels períodes estrictament polítics i de complexitat en els plantejaments i en l'estructura interpretativa a partir de disciplines de coneixement diverses.
This thesis aspires to approximate to the evolution of water provision at Barcelona between the Universal Exposition in 1888 and the International one in 1929. The established objective is to approach to the urban service of water considering it as an integrate factor on the intense and accelerated process of economic growth and of politic, social and urban transformation that the Barcelona of this period experiments. In this context water plays a protagonist roll on economic production and on public surety of the city, the private hygiene and on its habitants health.
The investigation establishes relations between water provision and social, politic and economic interests that were present on the city, it approximates to the different possibilities of access to water of different social sectors and interprets the fight for the service model that will finally gets on the way. A private monopoly model on Societat General d'Aigües de Barcelona hands. This is the resulted of the conflict between this enterprise and the politic groups of the Barcelona's council, the interests of other supply societies and the economic sectors dominants at the city.
The thesis approximates to the water provision problematic from a social and historical perspective that integrates and not sees just the water offer side, of the exact transport, with all the problematic complexity that all this put up. The relation of elements with the social demand, with the distribution centres and the final exacts use and the social, politics and historic context were they inscribe are the other essential side. In this way it contributes to know better life conditions of the Barcelona's population on the studied period in those things that refer to the water access possibilities and the causes and repercussions of the health crisis that affected its hygienic and health state. We ought to remember the particular way that Barcelona suffered the endemic situation of typhus on 1914 and the epidemic cholera outbreak on 1884 it had in water its origin and its privileged way of transmission and contagion.
In another things order, the investigation make a careful study of the politic interpretation of Barcelona's council public services, it offers new views in the objective analyse and in the politic groups strategies from that times presents on the city, it permits to approximate with new facts to the Barcelona's bourgeois influence and its influence metropolitan area around city paper as a attraction centre of the hydrological resources of the near environment and the total of the Catalan territory.
The combination between the interhistory and the water provision enterprises, in special of the SGAB and the city's historical evolution facilitates the analysis of the model of water provision model, a fight that passes the services field and that has evidently politic, social and economic implications in the city, Catalonia and Spanish politics ambit. This methodological model of approximation, analyse and interpretation of the water provision service could be implicated to other cities or other public services. Its bases are, first, the interhistory contextualisation and the water service to make the interpretive discourse being shared between other specialists and being it valid to the study of other provisions. The model is created too on the transversally essential of water problematic trough politic periods and the complexity of the establishments on the interpretative structure from the different knowing disciplines.

En la societat del coneixement i de l’aprenentatge la universitat ocupa un lloc fonamental com a factor de progrés i transformació social. La universitat ha de ser motor d’estratègies didàctiques que fomentin la construcció del coneixement, gràcies a les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). En aquest sentit, els entorns personals d’aprenentatge (PLE) esdevenen un punt d’inflexió en les pràctiques educatives amb les TIC i una oportunitat per promoure una universitat sense murs que doni resposta a les demandes de la societat del coneixement i de l’aprenentatge. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és analitzar com s’introdueixen les TIC, i més concretament els entorns personals d’aprenentatge, en activitats d’ensenyament-aprenentatge formals. És una recerca aplicada i orientada a l’acció, en què la introducció dels PLE s’entén com una metodologia impulsora de la saviesa digital. Per aquest motiu, les conclusions finals estan formulades com a propostes d’acció per a les institucions d’educació superior, els docents universitaris i els desenvolupadors tecnològics. Com a estratègia metodològica i amb l’objectiu de comprendre el fenomen d’estudi en un context real, s’ha optat per l’estudi de dos casos: el mòdul Entornos, intrumentos y prácticas de aprendizaje virtual (M9) del Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació (MIPE) coordinat per la Universitat de Barcelona i l’assignatura de Psicologia de l’educació dels estudis del Bàtxelor en Ciències de l’educació (BCE) de la Universitat d’Andorra. A fi d’ampliar la investigació realitzada en els dos casos d’estudi, també s’han analitzat les valoracions d’una àmplia mostra d’estudiants, sobre la possibilitat d’incorporar als entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) de les seves institucions les característiques clau dels PLE i el grau d’utilitat per als seus aprenentatges.
In the society of knowledge and learning the university is central for progress and social transformation. The university should be motor in teaching strategies that promote knowledge construction thanks to the possibilities offered by Information and communications technology (ICT). In this sense, personal learning environments (PLE) become a turning point in educational practices with ICT as well as an opportunity to promote a university without walls, that meets the demands of the society of knowledge and learning. The aim of this thesis is to study how to introduce ICT, and more specifically personal learning environments, in formal teaching and learning activities. It is an applied and action-oriented research which understands the introduction of PLE as a driving methodology of digital wisdom. For this reason, the final conclusions are made as proposals for action to institutions of higher education, university teachers and technology developers. As a methodological strategy and with the aim of understanding the phenomenon of study in a real context, we decided to study two different educational streams: the course Environments, tools and practices of virtual learning, from the Master’s degree Educational Psychology/MIPE coordinated by the University of Barcelona, and the course Educational Psychology, from the Bachelor of Educational Sciences at the University of Andorra. In order to expand the research conducted in the two case studies we have also analyzed the valuations of a large sample of students; on the possibility of incorporating to their present virtual learning environments (EVA) the key features of PLE.

A través de una metodología cartesiana e inductiva, se busca analizar y posteriormente sintetizar una conceptualización sobre la ontología y gnoseología de las necesidades de la información documental (NID). El objetivo central del escrito es exponer a las necesidades de información documental como una necesidad para el desarrollo del ser individual y social. A su vez, se circunscribe a las NID dentro del Sistema Informativo Documental. Posteriormente, se describe cómo se presentan dichas necesidades en los individuos y las comunidades; de igual manera, se desarrolla la manera en la que influye la satisfacción de estas necesidades en la construcción del ser auténtico y una sociedad heterogénea. De acuerdo con ello, se aborda la construcción de la llamada Sociedad de la Información y se cuestiona su marco teórico, para culminar comparándola con las Sociedades del Conocimiento Finalmente, se vinculan las Necesidades de Información Documental con las Instituciones Informativo Documentales encargadas de su satisfacción y se concluye con la comprobación teórica de la hipótesis que dice que: “La necesidad de información documental es básica para el ser humano y su satisfacción está directamente relacionada con el desarrollo del ser auténtico y la sociedad”.

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.
The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 13th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments of the clergymen who ruled the church and, across the fabric fund and the churchwardens, they took part in the management of the parish and of its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or "celleres", but also through the isolated manses into the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only were receiving the first fruits, or "primícies", and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly in the rural communities configuration of most of the diocese of Girona.

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l’Orde de l’Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l’Aragó. Una zona estratègica i d’importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l’expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l’expansió del 1700 fins a l’ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l’evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s’ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L’evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l’expulsió dels moriscos, l’escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l’alça que genera un important augment d’habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d’un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l’escàs volum de francesos, i l’alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L’estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l’Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l’anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l’evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l’expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l’expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l’olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d’interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l’ampliació de regadius a prop de l’Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l’aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.
The Batllia of Miravet was a domain of the Hospital Order located in the south of Catalonia that controlled a large space from the river Ebro to the border with Aragon. It was a strategic area with important transformations throughout the 17th and 18th centuries. Through the emptying of parochial sources and their analysis, the demographic evolution of this space has been established, which has never been studied in this format. The socioeconomic study focuses on the sources of the Order, showing the evolution of the stately income, the forms of ownership and the evolution of the production. The Batllia followed the general tendencies of this two centuries, with an unstable 1600s, marked by the expulsion of the "Moriscos" and the effects of wars (Segadors 1640-1652 and Succession 1701-1714), which interrupted the times of recovery. The eighteenth century would be a period of clear expansion, especially from 1750. The population increased continuously and generated one of the most important growths in Catalonia. The economic evolution also expanded with an ascending development of agriculture, livestock and production. Facts that generated an increase in the land lease, an expansion of the areas of cultivation and a growth of urban centres. The external agents took advantage of it to monopolize part of the profit through leases. The fragmentation of the Napoleonic wars at the beginning of the 19th century instigated the end of this evolution and the end of the stately regime.

El derecho ha tenido en los últimos veinte años que enfrentar la mayor cantidad de cuestionamientos y de adecuaciones desde la aparición del constitucionalismo a comienzos del siglo XIX. Las viejas instituciones del liberalismo clásico, que nunca fueron diseñadas para una sociedad de masas sino para una elite censitaria están en crisis y tal como nos lo advirtiera Raúl Ferrero Rebagliati en el prefacio a su libro ciencia política al referirse a estos asuntos nos dice:"Es obvio que los problemas planteados por la miseria, la explosión demográfica y la reacción contra la dependencia, no pueden ser encarados con el acervo político y conceptual del siglo pasado. Dicha heredad primó hasta hace muy pocos años, requisito previo para ir saliendo del subdesarrollo, pero ahora muestra fisuras y contradicciones. Ello obliga a remodelar la democracia, urgentemente y con sinceridad, os sea sometiendo a una valoración severa las bases ideológicas y los sistemas políticos" Esa misma urgencia y sinceridad es la que nos motivo a realizar esta tesis sobre uno de los mas novedosos derechos de las personas que es el del "acceso a la información en poder del Estado" Este derecho se opone a lo que se conoce como cultura del secreto es decir la costumbre o hábito de pensamiento por el que la información en poder del Estado por regla es secreta o reservada y por excepción es pública. Nuestra constitución dice lo contrario: la regla es el carácter público de la información producida y en poder del Estado y la excepción es la información secreta la cual no lo es por decisión de las autoridades sino por que cumple con determinados requisitos establecidos en la constitución y las leyes. La tesis esta dividida en cinco capítulos: El primer capítulo esta dedicado a exponer lo que es la sociedad de la información que no es otra cosa que la sociedad en disposición y uso pleno de las modernas herramientas informáticas y de comunicaciones. El segundo capítulo esta dedicado a desarrollar el concepto de gobierno electrónico que es el uso intensivo de tecnología informática a fin de mejorar las comunicaciones, los archivos y otros procesos de carácter administrativo y de gobierno en tiempo real y a bajos costos. El tercer capítulo desarrolla el tema central en si desde una perspectiva técnica y jurídica. Se trata de un derecho fundamental cuyo ejercicio resulta sumamente complejo a diferencia de otros como la libertad de expresión o de transito. Se analiza la legislación y como esta se ha ido implementando paulatinamente. También demostraremos que el ejercicio del derecho implica la prestación de un servicio público por parte del Estado. El cuarto capítulo desarrolla brevemente el tema del proceso de habeas data que es la solución judicial al problema de desinformación e incumplimiento por cualquier autoridad o funcionario contra este derecho de acceso a la información en poder del estado Luego vienen las conclusiones y recomendaciones para la mejora de la protección a este derecho y la consecución de su vigencia y operatividad plena.
Tesis

La Tesis doctoral analizada el contexto general de la Sociedad de la Información y de la Sociedad del Conocimiento, y su impacto en la conformación del e-Gobierno a nivel global, con especial referencia a América Latina y Colombia. Se analizan con detalle los conceptos de e-Documento, e-Archivo, Interoperabilidad, gestión electrónica documental, todo ello con el objeto de realizar una propuesta de mejora del marco jurídico e institucional del Gobierno Electrónico en Colombia.