Academic literature on the topic 'Strut-and-tie model design'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Strut-and-tie model design.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Strut-and-tie model design"
Tuchscherer, Robin G., David B. Birrcher, and Oguzhan Bayrak. "Strut-and-tie model design provisions." PCI Journal 56, no. 1 (January 1, 2011): 155–70. http://dx.doi.org/10.15554/pcij.01012011.155.170.
Full textYun, Young Mook, and Hyun Soo Chae. "An optimum indeterminate strut-and-tie model for reinforced concrete corbels." Advances in Structural Engineering 22, no. 12 (May 8, 2019): 2557–71. http://dx.doi.org/10.1177/1369433219845689.
Full textSANTOS, D. M., M. L. CARVALHO, and F. R. STUCCHI. "Design of deep pile caps by strut-and-tie models." Revista IBRACON de Estruturas e Materiais 12, no. 4 (August 2019): 832–57. http://dx.doi.org/10.1590/s1983-41952019000400007.
Full textMarzouk, H., E. Rizk, and R. Tiller. "Design of shear reinforcement for thick plates using a strut-and-tie model." Canadian Journal of Civil Engineering 37, no. 2 (February 2010): 181–94. http://dx.doi.org/10.1139/l09-120.
Full textHou, Liqun, Weiming Yan, Shicai Chen, Ruiyun Zhang, and Yue Qi. "Shear Strength Prediction of RC Beam-column Sandwich Interior Joints Based on Simplified Softened Strut-and-Tie." Open Civil Engineering Journal 11, no. 1 (December 20, 2017): 933–39. http://dx.doi.org/10.2174/1874149501711010933.
Full textAlmeida, V. S., H. L. Simonetti, and L. Oliveira Neto. "The strut-and-tie models in reinforced concrete structures analysed by a numerical technique." Revista IBRACON de Estruturas e Materiais 6, no. 1 (February 2013): 139–57. http://dx.doi.org/10.1590/s1983-41952013000100008.
Full textSedayu, Maulana Agung, Djoko Sulistyo, and Akhmad Aminullah. "EKSPERIMEN PADA STRUKTUR PILE CAP TIGA TIANG DENGAN METODE STRUT AND TIE MODEL." INERSIA: lNformasi dan Ekspose hasil Riset teknik SIpil dan Arsitektur 15, no. 2 (December 7, 2019): 31–43. http://dx.doi.org/10.21831/inersia.v15i2.28619.
Full textPutri, Mutmainnah Rahman, Djoko Sulistyo, and Andreas Triwiyono. "Reinforced Concrete Corbel’s Behavior using Strut and Tie Model." Journal of the Civil Engineering Forum 4, no. 2 (May 13, 2018): 97. http://dx.doi.org/10.22146/jcef.28221.
Full textGhaisas, Kunal V., Dhiman Basu, Svetlana Brzev, and Juan José Pérez Gavilán. "Strut-and-Tie Model for seismic design of confined masonry buildings." Construction and Building Materials 147 (August 2017): 677–700. http://dx.doi.org/10.1016/j.conbuildmat.2017.04.200.
Full textAbdalla, K. M., A. Alshegeir, and W. F. Chen. "Analysis and design of mushroom slabs with a strut-tie model." Computers & Structures 58, no. 2 (January 1996): 429–34. http://dx.doi.org/10.1016/0045-7949(95)00135-4.
Full textDissertations / Theses on the topic "Strut-and-tie model design"
Crispino, Eric Daniel. "Anchorage Zone Design for Pretensioned Bulb-Tee Bridge Girders in Virginia." Thesis, Virginia Tech, 2007. http://hdl.handle.net/10919/31454.
Full textMaster of Science
Schmied, August, and Moa Strömberg. "Armering i pålfundament : Effektivare byggprojektering med grafisk programmering." Thesis, KTH, Byggteknik och design, 2019. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-259674.
Full textMost of the time spent on project planning is dedicated to the development of construction documents, mainly 2D-drawings. A more modern method is to gather all information about a building project in a coordinated 3D-model, so called BIM-model. Building information modelling (BIM) is a well-known design method based on a digital 3D model having enough information to enable procurement work and actual production. The model consists of parameters that represent different properties and when a parameter is changed, the model is updated automatically. These parameters can be accessed and modified through external programs, so called plug-ins that extend the original software’s functionality using program code. Visual programming is a modern programming method which utilizes a visual interface that favours users with little or no experience. Using visual programming, parameter control can be made more efficient and save valuable time. For this reason, Dynamo (a plugin developed by the company Autodesk for Revit), has been studied to create a so-called script that automates 3D modelling processes in Revit linked to placement of reinforcement in pile caps. In addition, possibilities for standardization have been investigated, as well as the advantages and disadvantages of the method. With this project, the potential of Dynamo and the scripts created through an empirical study is described, where a relatively simple case study is carried out in order to illustrate the amount of time saved through visual programming compared to corresponding work manually done in Revit. Furthermore, calculation templates were created, according to the strut and tie model and Eurocode 2, to provide the script in Dynamo with the correct inputs. The result shows that Dynamo and visual programming can make placement of reinforcement in pile caps more efficient. While the degree of efficiency is case dependent, the case study showed an overall 85-90% time saving. A general conclusion suggests that the more complicated rebar designs, the more time there is to be saved. Since visual programming is based on the automation of repetitive processes, there is great potential to standardize structural design with the help of Dynamo scripts. Companies can thus create routines that increase continuity and quality in their projects. The automation also leads to fewer human errors and a more efficient execution. The client is advised to further develop this method by implementing explicit routines regarding 3D modelling with visual programming and investigate the possibilities of automation of reinforcement design in other load-bearing structures.
Meléndez, Gimeno Carlos. "A finite element-based approach for the analysis and design of 3D reinforced concrete elements and its applications to D-regions." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/86193.
Full textEl método de los elementos finitos es una potente herramienta de análisis que ha facilitado un mejor conocimiento del comportamiento de las estructuras de hormigón armado. Su uso en el ámbito de la investigación está ampliamente extendido. Su aplicación en la práctica ingenieril ha permitido la resolución de elementos complejos. Sin embargo, el ingeniero estructural común todavía es reticente a usar la modelización por elementos finitos ya que considera que la mayoría de estos modelos son excesivamente sofisticados para sus necesidades. La complejidad de muchas herramientas de elementos finitos suele derivarse de la adopción de modelos constitutivos de hormigón avanzados. La implementación de modelos más sencillos podría facilitar su uso por usuarios menos experimentados. En la práctica ingenieril el análisis con elementos finitos puede ser de gran utilidad para tratar aquellos elementos más problemáticos y/o donde la aplicación de los métodos de análisis tradicionales presenta limitaciones. Esto incluye las llamadas regiones D con comportamiento 3D. El método de bielas y tirantes y el método de campos de tensiones son herramientas racionales para el análisis y dimensionamiento de regiones D, pero su extensión a 3D es problemática. Este hecho explica por qué se adoptan todavía hipótesis excesivamente conservadoras en el dimensionamiento de estos elementos. La propuesta de métodos analíticos y de diseño más adecuados o la modelización con elementos finitos podría conducir a soluciones más racionales, lo que a su vez reduciría las necesidades de material y los costes. Como parte de esta tesis se ha desarrollado una herramienta de cálculo no lineal basada en el método de los elementos finitos orientada al análisis y dimensionamiento de regiones D tridimensionales por usuarios con menos experiencia en la modelización con elementos finitos. Se ha adoptado un modelo ortotrópico para el hormigón para permitir el uso de relaciones uniaxiales de tensión-deformación. Sólo es necesario definir un único parámetro, la resistencia a compresión uniaxial del hormigón. Adicionalmente, se han implementado varias funciones de ayuda, entre las que destacan: un modelo de armadura embebida para facilitar la introducción de geometrías de armado complejas; elementos especiales de apoyo y de carga que permiten un tratamiento integral de las condiciones de contorno; y un algoritmo de diseño para la determinación automática del área de armado necesaria. Se presentan tres ejemplos de aplicación a regiones D 3D representativas para mostrar las capacidades de la herramienta. En concreto, en la tercera parte del documento se describen los análisis de catorce encepados, tres cálices de cimentación y un bloque de anclaje. Los resultados muestran que se pueden obtener predicciones bastante realistas considerando modelos constitutivos relativamente sencillos. También se demuestra la capacidad de la herramienta para configurar modelos de campo de tensiones consistentes dependiendo de la configuración de armado. Además se muestra la capacidad del algoritmo de diseño para configurar disposiciones de armado racionales. En la cuarta parte se propone un método para el análisis y dimensionamiento de encepados sobre cuatro pilotes con geometría rectangular. El método se basa en un modelo 3D de bielas y tirantes refinado y la consideración de tres modos de fallo posibles: rotura del acero, aplastamiento de la biela diagonal en la base de la columna con estrechamiento de la misma y splitting de la biela diagonal debido a la fisuración transversal. La principal novedad es que el ángulo de la biela no se fija como en otros modelos, sino que se determina mediante la maximización de la resistencia del encepado. El método considera el debilitamiento de la resistencia del hormigón fisurado, condiciones de compatibilidad de deformaciones y detalles de armado. Su aplicación a 162 especímenes dio luga
El mètode dels elements finits és una potent eina d'anàlisi que ha facilitat un millor coneixement del comportament de les estructures de formigó armat. El seu ús en l'àmbit de la investigació està àmpliament estès. La seua aplicació en la pràctica enginyeril ha permès la resolució d'elements més complexos. No obstant això, l'enginyer estructural comú encara és reticent a fer servir la modelització per elements finits ja que considera que la majoria d'aquests models són excessivament sofisticats per a les seues necessitats i el seu conèixement. En concret, la complexitat de moltes eines d'elements finits sol derivar-se de l'adopció de models constitutius avançats de formigó. La implementació de models més senzills basats en la pràctica enginyeril podria facilitar el seu ús per a usuaris menys experimentats en la modelització amb elements finits. A la pràctica enginyeril l'anàlisi amb elements finits pot ser de gran utilitat per a tractar aquells elements més problemàtics i/o on l'aplicació dels mètodes d'anàlisi tradicionals presenta limitacions. Això inclou les anomenades regions D amb comportament 3D. El mètode de bieles i tirants i el mètode de camps de tensions són eines racionals per a l'anàlisi i dimensionament de regions D, però la seua extensió a 3D és problemàtica. Aquest fet explica per què s'adopten encara hipòtesis excessivament conservadores en el dimensionament d'aquests elements. La proposta de mètodes analítics i de disseny més adequats o la modelització amb elements finits podria conduir a solucions més racionals, amb el que també es reduirien les necessitats de material i els costos. Com a part d'aquesta tesi s'ha desenvolupat una eina de càlcul no lineal basada en el mètode dels elements finits orientada a l'anàlisi i dimensionament de regions D tridimensionals per a usuaris amb menys experiència en la modelització amb elements finits. S'ha adoptat un model ortotròpic per al formigó per permetre l'ús de relacions uniaxials de tensió-deformació. Només cal definir un únic paràmetre, la resistència a compressió uniaxial del formigó. Addicionalment, s'han implementat diverses funcions d'ajuda, entre les quals destaquen: un model d'armadura embeguda per facilitar la introducció de geometries d'armat complexes; elements especials de suport i de càrrega que permeten un tractament integral i senzill de les condicions de contorn; i un algoritme de disseny per a la determinació automàtica de l'àrea d'armat necessari. Es presenten tres exemples d'aplicació a regions D 3D representatives per mostrar les capacitats de l'eina. En particular, en la tercera part del document es descriuen les anàlisis de catorze enceps sobre quatre pilons, 3 calzes de fonamentació i un bloc d'ancoratge. Els resultats mostren que es poden obtenir prediccions prou realistes considerant models constitutius relativament senzills. També es demostra la capacitat de l'eina per configurar models de camp de tensions consistents depenent de la configuració d'armat. A més es mostra la capacitat de l'algoritme de disseny per configurar disposicions d'armat racionals. En la quarta part es proposa un mètode per a l'anàlisi i dimensionament d'enceps sobre quatre pilons amb geometria rectangular. El mètode es basa en un model 3D de bieles i tirants refinat i la consideració de tres modes de fallada possibles: trencament de l'acer, aixafament de la biela diagonal a la base de la columna amb estrenyiment de la mateixa i splitting de la biela diagonal per causa de la fissuració transversal. La principal novetat és que l'angle de la biela no es fixa com en els models actuals de bieles i tirants, sinó que es determina mitjan\c{c}ant la maximització de la resistència de l'encep. El mètode proposat considera el debilitament de la resistència del formigó fissurat, condicions de compatibilitat de deformacions i detalls d'armat. La seua aplicació a 162 espècimens de la liter
Meléndez Gimeno, C. (2017). A finite element-based approach for the analysis and design of 3D reinforced concrete elements and its applications to D-regions [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86193
TESIS
Mohamed, Khaled Ahmed. "Performance and strut efficiency factor of concrete deep beams reinforced with GFRP bars." Thèse, Université de Sherbrooke, 2015. http://hdl.handle.net/11143/7613.
Full textRésumé : Les poutres profondes en béton armé (BA) sont couramment utilisées comme poutre de transfert ou coude de pont, comme quoi sa sécurité est souvent cruciale pour la sécurité de l’ensemble de la structure. Ces éléments sont exposés à un environnement agressif dans les climats nordiques causant des problèmes de corrosion de l’acier en raison de l’utilisation excessive de sels de déglaçage. Les polymères renforcés de fibres (PRF) sont apparus comme des matériaux de renforcement non corrodant pour surmonter ces problèmes dans les BA. La présente étude vise à examiner la question de l'applicabilité des poutres profondes en béton complètement renforcées de barres en PRF. Dix poutres profondes à grande échelle avec des dimensions de 1200 × 300 × 5000 mm ont été construites et testées jusqu’à la rupture sous chargement en deux points. Les variables testées comprenaient différents ratios de cisaillement porté/profondeur (égal à 1.47, 1.13 et 0.83) ainsi que différentes configurations d’armature dans l’âme (incluant un renforcement vertical avec ou sans renforcement horizontal). La rupture de tous les spécimens a été précédée par l’écrasement du béton dans le mât diagonal, ce qui est la rupture typique pour les poutres profondes en BA. Les résultats ont révélé que toutes les configurations de renforcement de l’âme employées dans les spécimens d'essais avaient un effet négligeable sur la résistance ultime. Toutefois, la résistance des spécimens contenant uniquement un renforcement horizontal était étonnamment inférieure à celle des spécimens sans renforcement. La contribution principale du renforcement de l’âme était dans le contrôle de la largeur de fissuration. Les spécimens examinés présentaient une déflexion raisonnable par rapport à ce qui est disponible pour les poutres profondes renforcées en acier dans la littérature. Le développement de l'effet d'arche a été confirmé par la distribution quasi uniforme des déformations le long du renforcement longitudinal dans tous les spécimens. En outre, l'hypothèse de base du modèle des bielles et tirants (MBT) a été utilisée adéquatement pour prédire la distribution de déformation le long du renforcement longitudinal, confirmant l'applicabilité du MBT pour les poutres profondes armées de PRF. Par conséquent, un modèle basé sur un MBT a été proposé afin de prédire la résistance des poutres profondes renforcées de PRF en utilisant les données expérimentales en plus de la mise à l'épreuve expérimentalement des poutres profondes renforcées de PRF trouvées dans la littérature. Une évaluation des MTB disponibles dans les dispositions des codes a été menée afin de déterminer les paramètres importants affectant le facteur d'efficacité de la bielle. La tendance de chaque paramètre (la résistance à la compression du béton, le ratio de cisaillement porté/profondeur, et la déformation dans le renforcement longitudinal) a été évaluée individuellement contre le facteur d'efficacité. Des calculs basés sur l’énergie des déformations ont été effectués pour identifier le modèle de treillis approprié afin de détailler les poutres profondes renforcées de PRF. Par conséquent, seulement quatre spécimens avec un renforcement vertical dans l’âme présentaient la formation de modèles avec deux panneaux de treillis. Le modèle proposé a été capable de prédire la capacité ultime des poutres profondes testées. Le modèle a également été vérifié contre une base de données de 172 poutres profondes renforcées en acier aboutissant en un niveau acceptable de pertinence. La capacité ultime et la performance des poutres profondes testées ont été également adéquatement prédites employant un programme d'éléments finis en 2D (VecTor2), ce qui fournira un puissant outil pour prédire le comportement des poutres profondes renforcées de PRF. L'analyse non linéaire par éléments finis a été utilisée afin de confirmer certaines hypothèses associées à l'étude expérimentale.
Sitta, Martin. "Montovaná železobetonová konstrukce výrobní haly s administrativou." Master's thesis, Vysoké učení technické v Brně. Fakulta stavební, 2017. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-265275.
Full textWilliams, Christopher Scott. "Strut-and-tie model design examples for bridge." Thesis, 2011. http://hdl.handle.net/2152/ETD-UT-2011-12-4661.
Full texttext
Nguyen, Tat-Luan, and 阮必論. "Application of Softened Strut-and-Tie Model for Shear Strength Design of Deep RC Members." Thesis, 2016. http://ndltd.ncl.edu.tw/handle/34294073218589519532.
Full text國立臺灣大學
土木工程學研究所
104
The ACI 318-14 design procedure for a coupling beam or a grade beam with clear span-depth ratio less than or equal to 4 , which are considered as deep reinforced concrete members, still has some problems need to be investigated. For example, the ACI approach for a deep coupling beam is argued because it determines the amount of diagonal reinforcement to meet shear demands by ignoring the contribution of concrete, which might cause over-supply of diagonal bars and adverse effects to the coupled wall system. The ACI 318-14 is also criticized for lack of specific provision for an intermediate span-depth ratio coupling beam , as it gives engineers freedom to choose either a diagonal or a conventional reinforcement layout, without knowing the consequences. Besides, the ACI strut-and-tie model approach for a grade beam is quite complicated and may not practical for engineering use. Based on the findings from a six-year experimental and analytical program of previous projects about coupling beams in National Taiwan University from 2010 through 2015, this study continues developing proposed design procedures for coupling beams, which suggest proportioning the amount of flexural reinforcement to meet flexural demand at the Design Based Earthquake (DBE) level. Then, by adopting a capacity concept, the design procedures intend to provide sufficient shear strength at Maximum Considered Earthquake (MCE) level to resist plastic shear demand. In addition, design procedures based on softened strut-and-tie model are developed for grade beams. Five numerical examples of coupling beams and grade beams are also included for illustration
Birrcher, David Barra. "Design of reinforced concrete deep beams for strength and serviceability." 2009. http://hdl.handle.net/2152/7559.
Full texttext
Brown, Michael Douglas Bayrak Oguzhan. "Design for shear in reinforced concrete using strut-and-tie and sectional models." 2005. http://repositories.lib.utexas.edu/bitstream/handle/2152/1830/brownm22407.pdf.
Full textBrown, Michael Douglas. "Design for shear in reinforced concrete using strut-and-tie and sectional models." Thesis, 2005. http://hdl.handle.net/2152/1830.
Full textBooks on the topic "Strut-and-tie model design"
1946-, Mitchell Denis, and Portland Cement Association, eds. AASHTO LRFD strut-and-tie model design examples. Skokie, Ill: Portland Cement Association, 2004.
Find full textKuchma, Daniel A. Design using the strut-and-tie model: tests of large-scale pile caps. 1989.
Find full textStructural Concrete: Strut-And-Tie Models for Unified Design. Taylor & Francis Group, 2017.
Find full textKarl-Heinz, Reineck, American Concrete Institute Convention, and American Concrete Institute. Subcommittee 445-1, Strut and Tie Models., eds. Examples for the design of structural concrete with strut-and-tie models. Farmington Hills, Mich: American Concrete Institute, 2002.
Find full textBook chapters on the topic "Strut-and-tie model design"
"Strut-and-Tie Model for Design of Structural Concrete Discontinuity Regions." In Understanding Structural Engineering, 181–214. CRC Press, 2011. http://dx.doi.org/10.1201/b10914-8.
Full textBrzev, S., and J. J. Pérez Gavilán. "Application of Strut-and-Tie Model for seismic design of confined masonry shear walls." In Brick and Block Masonry, 2257–64. CRC Press, 2016. http://dx.doi.org/10.1201/b21889-279.
Full textMezzina, M., F. Palmisano, and D. Raffaele. "The design of r.c. bridge deck subjected to horizontal actions by strut-and-tie models." In Bridge Maintenance, Safety, Management and Life-Cycle Optimization, 471. CRC Press, 2010. http://dx.doi.org/10.1201/b10430-361.
Full textConference papers on the topic "Strut-and-tie model design"
Lin Zhao and Huaxin Liu. "Application of strut-and-tie model in design of concrete structural engineering." In 2011 International Conference on Multimedia Technology (ICMT). IEEE, 2011. http://dx.doi.org/10.1109/icmt.2011.6003322.
Full textMARIE, Frédéric, and Hugues SOMJA. "Strut-and-tie model for the support of steel beams crossing concrete beams." In 12th international conference on ‘Advances in Steel-Concrete Composite Structures’ - ASCCS 2018. Valencia: Universitat Politècnica València, 2018. http://dx.doi.org/10.4995/asccs2018.2018.7018.
Full textVu, Nam H., Trung T. Tran, and Xuan D. Tu. "Analyzing the usage of short cantilever reinforced concrete beam and applying strut and tie model in design calculation." In 1ST VAN LANG INTERNATIONAL CONFERENCE ON HERITAGE AND TECHNOLOGY CONFERENCE PROCEEDING, 2021: VanLang-HeriTech, 2021. AIP Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1063/5.0067205.
Full textMartin, Raymond E., and David M. O’Brien. "Experimental Correlation of Dynamic Finite Element Models." In ASME 1995 Design Engineering Technical Conferences collocated with the ASME 1995 15th International Computers in Engineering Conference and the ASME 1995 9th Annual Engineering Database Symposium. American Society of Mechanical Engineers, 1995. http://dx.doi.org/10.1115/detc1995-0376.
Full textReineck, Karl Heinz. "Practical Design with Strut-and-Tie Models." In Structures Congress 2001. Reston, VA: American Society of Civil Engineers, 2001. http://dx.doi.org/10.1061/40558(2001)141.
Full textWang, Shen, and Javeed A. Munshi. "Evaluation of Tendon Anchorage Zone Stresses in Prestressed Concrete Nuclear Containment Using Detailed Finite Element Analysis." In 2012 20th International Conference on Nuclear Engineering and the ASME 2012 Power Conference. American Society of Mechanical Engineers, 2012. http://dx.doi.org/10.1115/icone20-power2012-54014.
Full textSalgado, Rafael A., Anish Sharma, and Serhan Guner. "A Two-Stage Strength Assessment Methodology for Deep Concrete Cap Beams." In IABSE Congress, New York, New York 2019: The Evolving Metropolis. Zurich, Switzerland: International Association for Bridge and Structural Engineering (IABSE), 2019. http://dx.doi.org/10.2749/newyork.2019.1720.
Full text