Academic literature on the topic 'Teatre Nacional de Catalunya'

En les seves obres més recents, Lluïsa Cunillé ha dirigit la mirada cap a qüestions polítiques i socials d’actualitat; els exponents més clars d’aquesta progressió cap a un major compromís i una major presència, en el seu teatre, dels conflictes que caracteritzen la nostra societat són Geografia, la seva proposta per al tríptic Fronteres (2014), i El carrer Franklin (2015), ambdues estrenades al Teatre Nacional de Catalunya. En aquestes peces, la dramaturga s’ocupa de temes com la corrupció, el nepotisme, l’especulació immobiliària, la crisi econòmica i cultural, i també de la manera com el joc d’interessos de les entitats bancàries i l’avarícia personal dels seus dirigents han sumit la ciutadania en una situació crítica de difícil solució. El teatre de Lluïsa Cunillé contribueix, per la manera com mostra les formes de vida material i el món psíquic dels personatges, a explicar les lògiques que orquestren les transformacions del nostre present social i històric.In her most recent theater, Lluïsa Cunillé has turned her gaze to current political and social issues; the clearest examples of this progression towards a greater commitment and a greater presence of the conflicts that characterize our society are the plays Geografia, her proposal for the triptych Fronteres (2014), and El carrer Franklin (2015), that were premiered in the Teatre Nacional de Catalunya. In these two plays, the playwright deals with issues such as corruption, nepotism, real state speculation, economic and cultural crisis, and the way the game of interests of banks and the personal greed of their leaders have plunged the citizens in a hopeless situation. The theater of Lluïsa Cunillé helps explain the logics that orchestrate the transformation of our social and historical present, by showing the forms of material life and psychic world of the characters.

<p class="Peromissi"><span lang="CA">En el <span>s. XIX </span>la Renaixença va jugar un paper molt important en la recuperació de les arts literàries en llengua vernacla tant a Catalunya com al País Valencià, encara que en aquest últim amb menys repercussió. L’èxit que experimentà el teatre culte català no va trobar el seu equivalent a València. A València, l’intent de treure la llengua del país del nucli familiar per culturitzar-la i deixar-la impresa en el gènere dramàtic no era una tasca que resultés fàcil.</span></p><p class="Peromissi"><span lang="CA">El Teatre Russafa de València va ser espectador principal dels intents que hi van haver en la creació d’un Teatre Valencià i de com el sainet assolia aquest títol encapçalat per l’autor Eduard Escalante. Hem fet un recorregut pels diaris de l’època que ens han descobert manifests, opinions i inquietuds del moment, que veurem repetides al llarg dels anys i ens donaran una visió de perquè el teatre valencià no va poder consolidar-se com va ocórrer al Principat.</span></p>

Este artigo recolle e organiza as achegas dos tres autores na mesa redonda que constituíu a sesión de apertura do II Congrés Nacional d’Educació Ambiental de Catalunya, celebrada o 26 de novembro de 2020 e organizado pola Societat Catalana d’Educació Ambiental-SCEA.

JOAN GUINJOAN: Concerto for clarinet and orchestra; Concerto for piano and orchestra; Música per a violoncel i orquestra. Joan Enric Lluna (cl), David Abramovitz (pno), Lluís Claret (vlc). Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, c. Ernest Martínez Izquierdo. Harmonia Mundi HMI 987056.

Gràcies a la bibliofília de l’artista Alexandre de Riquer, la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un interessant fons bibliogràfic patrimonial. Es tracta de la seva col·lecció d’enquadernacions artístiques, d’un exemplar incunable del Breviarium cartusianum i de part de la seva biblioteca privada. Tots aquests fons van ser adquirits per la Junta de Museus en anys diferents.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quina és la nació (o nacions) que la premsa d'informació general de Catalunya contribueix a construir/reproduir a través de la informació esportiva que es publica a les seves pàgines. Aquest objectiu es materialitza a partir de l'anàlisi de sis esdeveniments esportius (Jocs Olímpics, Wimbledon, Lliga de Campions, Copa Amèrica d'hoquei patins, F1 Montmeló i els partits Catalunya-Euskadi) a la premsa d'informació general més difosa a Catalunya.

La tesi defineix el concepte de nacionalisme com aquell programa d'actuacions discursives i estructurals que du al manteniment o consecució d'un estatus polític definit a partir de l'autoreferenciació. Al món actual, el nacionalisme concreta els seus anhels en la coincidència d'un marc polític estatal propi per aquell col·lectiu que es defineix com a nació. Per fer-ho, el nacionalisme empra, entre d'altres, múltiples pràctiques de nacionalisme banal (conjunt complex de costums, creences, assumpcions, representacions i pràctiques que junts, i actuant de manera mundana i quotidiana -banal-, reprodueixen diàriament la identitat col·lectiva dels estats-nació). En aquest sentit, doncs, les pràctiques nacionalistes són efectuades tant pels estats-nació (Espanya), com per les nacions sense estat (Catalunya).

Els diaris, com també els altres mitjans de comunicació, actuen com a actors polítics; i desenvolupen un rol molt important en la promoció/construcció d'un sentiment compartit de comunitat nacional. D'altra banda, l'esport ha esdevingut un tipus de ritual polític i un espai social en el qual les representacions de la 'nació' i de la pertinença nacional són contínuament mostrades i onejades. Així, el fet que els mitjans de comunicació serveixin informacions d'esport fa que ambdues nacions -la catalana i l'espanyola- siguin construïdes contínuament en els discursos dels mitjans.

L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha concretat en l'anàlisi dels volums d'informació destinats als diferents esdeveniments segons les seves característiques representatives; l'anàlisi dels actors protagonistes de les informacions -en relació a les seves pertinences territorials-; l'anàlisi de les identificacions territorials/nacionals dels esportistes; l'anàlisi dels contextos identificatius de les informacions, i l'anàlisi de diferents recursos d'emmarcament nacional

En el seu conjunt, els resultats de l'estudi mostren que la nació que es construeix a Catalunya a través de la informació esportiva de la premsa d'informació general és bàsicament la nació espanyola. Tanmateix, una part reduïda de la premsa de Catalunya també contribueix a la construcció de la nació catalana; mentre que en cap cas s'observa una construcció nacional en termes de Països Catalans.
Nationalism, as a mode of political organization through nations, is nowadays the hegemonic world wide function system. Nationalism, far from being an intermittent mood in established nations, is the endemic condition. Daily, the nation is indicated, or "flagged", in the lives of its citizenry.

Sport has become a form of political ritual and an arena in which representations of nation and nationhood in the media are continually being flagged.

By comparing Catalan and Spanish press coverage of six main sport events nationalist practices, discourse strategies and nationhood flag terms are analysed.

Results show that Catalan and Spanish national identity are continually discursively constructed in the mass media through sport events. But discourse in Spanish, but also in Catalan newspapers, mainly reinforce Spanish flagging nationhood against catalan ones.

Amb aquesta recerca hem volgut recuperar la memòria de dues agrupacions escèniques sorgides a Barcelona a la dècada dels anys cinquanta, que per diversos motius simbolitzen des del nostre punt de vista l’inici del procés de recuperació del teatre català posterior a la Guerra Civil, en un context freqüentment hostil com el de la dictadura franquista. Concretament, la nostra tesi s’ocupa, per una banda, de l’ “Agrupació de Teatre Experimental” i, per l’altra de la companyia “Teatre Viu”. Eren dues petites agrupacions el valor de les quals no rau només en el seu caracter experimental, sinò pel significat que assoleix la seva feina si considerem el context polític, social i cultural en què van surgir. L’Agrupació de Teatre Experimental fou una entitat creada a la fi de 1953 per un grup d’estudiants a les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Aquest petit col.lectiu estudiantil esdevingué un dels primers grups de tratre que va rivalitzar amb el “Teatro Español Universitario” (TEU), depenent del “Sindicato Español Universitario”, i que va reunir un grup de joves estudiants que més endavant serien els protagonistas dels diversos ámbits de la cultura catalana. Aquest grup, amb el suport d’institucions alienes a la Universitat com ara la “Peña Cultural Barcelonesa” o la Biblioteca Alemana, va passar per diverses etapes i denominacions, i fins i tot va arribar a actuar com a “TEU de Filosofía y Letras” i “TEU de Derecho”. L’ATE va oferir un repertorio format per peces de teatre contemporani en català i en castellà, seguint el model dels anomenats “teatres de cambra i d’assaig”. L’altre grup estudiat en aquesta tesi és el “Teatre Viu”, l’importància del qual fou més gran que l’anterior en el context de l’història recent del teatre català. Va surgir el 1956 a partir de les idees de Miquel Porter i Moix sobre la necessitat de renovar els mètodes d’actuació tant en el cinema com en el teatre. RESUMEN DE LA TESIS: Con nuestra investigación hemos tratados de recuperar la memoria de dos pequeñas agrupaciones escénicas surgidas en Barcelona en la década de los años cincuenta, que por diversos motivos simbolizan a nuestro entender el inicio del proceso de recuperación del teatro catalán de postguerra en un contexto fuertemente hostil como fue la dictadura franquista. Nuestra tesis se ocupa, por una parte, de la Agrupació de Teatre Experimental y, por otra, del Teatre Viu. Fueron dos pequeñas agrupaciones cuyo valor se revela no sólo por su carácter de experimentación, sino por el significado que adquieren si consideramos el contexto político, social y cultural en el que surgieron. La Agrupació de Teatre Experimental fue una entidad creada a finales de 1953 por un grupo de estudiantes en las aulas de la facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona. Este pequeño colectivo estudiantil se convirtió en uno de los primeros grupos de teatro que rivalizó con el Teatro Español Universitario (TEU), dependiente del Sindicato Español Universitario, y que reunió a un grupo de jóvenes estudiantes que en las siguientes décadas serían protagonistas de la cultura catalana en diversas esferas del saber. Este grupo, con el apoyo de instituciones ajenas a la Universidad como la Peña Cultural Barcelonesa o la Biblioteca Alemana, pasó por diversas etapas y denominaciones e incluso llegó a actuar como TEU de Filosofía y Letras y TEU de Derecho. La ATE ofreció un repertorio de piezas contemporáneas en lengua catalana y española, siguiendo el modelo de los denominados "teatros de cámara y ensayo". El otro grupo estudiado en la tesis, el Teatre Viu, cuya importancia dentro de la historia del teatro catalán fue muy superior al anterior, surgió en 1956 a partir de una ideas de Miquel Porter Moix encaminada a renovar los métodos de actuación tanto en el cine como en el teatro de los años cincuenta (…).

El període abasta 172 llargmetratges (17% dels espanyols) produïts per 33 empreses. Les tendències industrials (45.9% de coproduccions internacionals) i genèriques (westerns, thrillers i comèdies) es deriven de les noves directrius legislatives del cinema espanyol. Estèticament, apareix un cinema d'autor amb molt esporàdiques simbiosis amb la resta de la cultura catalana i destaquen els signes de modernitat de l'Escola de Barcelona.
172 feature films (17% of all Spain) were produced by 33 companies. Industrial tendencies (45.9% of international coproductions) and hegemonic genres (westerns, thrillers and comedies) came from new laws dictated on Spanish cinema. Esthetically appeared some author's films with sporadic links with the catalan culture and the signs of modernity were remarkable on the films around Barcelona School.

A partir de la transcripció de sermons baixmedievals procedents dels fons del Monestir de Sant Cugat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’ha efectuat una anàlisis de les funcions de la predicació en la societat catalana baixmedieval. Amb aquest estudi s’ha volgut ampliar el camp d’estudi, centrat tradicionalment en els sermons de Vicent Ferrer, i donar una visió més diversa dels mètodes i funcionament de la predicació. La funció bàsica de la predicació és ensenyar doctrina i normes de comportament a la població laica. A més, apareixen altres funcions, com una funció lúdica, una més espiritual d’identificació personal amb Jesús, una funció social de lluita contra el joc, la prostitució. Cal recordar, però, que també hi havia sermons de croada, sermons militars, sermons de petició d’indulgència, sermons predicats als inicis de processos d'inquisició, sermons polítics, sermons d’aniversaris de mort, sermons per demanar pluja, contra la pesta... Finalment, destaca la funció de delimitació cultural o simbòlica entre grups religiosos amb els sermons predicats a jueus. En alguns d’aquests sermons, s’utilitzaven imatges negatives dels jueus, que juntament amb l’art i els tractats antijueus, tingueren un paper fonamental en l’esclat dels pogroms antijueus de 1348 i 1391. Entre els altres temes que apareixen, destaca la relació del sermó amb el teatre. Es donen exemples de diàlegs als sermons, que els acosten significativament a altres representacions que es donaven als mateixos anys i que han estat significades en diverses història del teatre català. Pel que fa al contingut, els sermons són majoritàriament ortodoxos, però en algun cas es tracten temàtiques polèmiques, com el debat sobre el Judici Final, sobre el qual hi havia dues visions oposades: una en la que la misericòrdia de Jesús i la intermediació de Maria ajudaven significativament les ànimes, i una altra més estricta en la que la misericòrdia quedava anul•lada. Entre aquests dos punts de vista s’arriba a un cert equilibri que evitava tant la desesperació davant una gairebé segura condemna eterna com la renúncia a la confessió. Altres temes conflictius que apareixen són el de la Immaculada Concepció de Maria o la predestinació de les ànimes. Un altre aspecte que es pot resseguir en literatura religiosa i sermons és la conversió de la memòria i la consciència en un registre escrit que, talment com un llibre, s’obrirà el dia del Judici Final. Pel que fa a les fonts trobades, destaquen los fonts ortodoxes, bàsicament la Bíblia, les Sentències de Pere Llombard... però també es constata el recurs a enciclopèdies com el Propietatibus Rerum, reculls de cites com el Manipulus Florum, llibres de medicina, d’astrologia, miralls de prínceps, bestiaris, exemplae... Algunes d’aquestes fonts mostren com s’acceptaven algunes fonts i històries que més endavant quedarien apartades de la ortodòxia, però que en aquells moments es troben en diversos autors espirituals catalans. Altres realitats, però, dificultaven l’acompliment dels objectius proposats per l’església: la diversitat cultural i de comportaments dels diferents grups socials, la manca d’escoles i de formació del laics, el recurs a un sermó universitari amb una estructura complicada enlloc de l’homilia, la prohibició teòrica de traduir obres espirituals al català (tot i que n’hi havia), l’escriptura dels sermons en llatí, que només poc a poc i encara de forma fragmentària es fa en català... Aquestes característiques, èxits i mancances, donen a la predicació d’aquest període unes característiques pròpies, diferents de la predicació moderna.
The thesis is based in the analysis of 30 medieval Catalan and bilingual sermons. Among the goals of this research, the author wants to analyze the functions of preaching in late medieval Catalan society, expand the field of study traditionally focused sermons Vincent Ferrer. The main function of preaching was to teach doctrine and right behaviour to the laity. Besides that, other goals can be observed, such as to provide spiritual identification with Jesus, a social function against factional struggles, prostitution... Beyond that, there were crusade sermons, military sermons, sermons to request for indulgences, sermons preached during processes of Inquisition, political sermons, sermons to ask for rain, against the plague... and sermons preached to religious minorities (Jews and Muslims). Some of these sermons played a key role in the outbreak of anti-Jewish pogroms of 1348 and 1391. As for the content, sermons are mostly orthodox, but in some cases controversial topics appear, such as the debate about God’s Mercy in the Last Judgement, the Immaculate Conception of Mary and the predestination of souls. Another aspect that can be traced in sermons and religious literature is the conversion of memory and consciousness in a written record that, just like a book, will be open in the Last Judgement. Regarding the sources, most of them are orthodox, such as the Bible, the Sentences of Peter Lombard ... but other sources have been found, such as encyclopaedias (Propietatibus Rerum), florilegia (Manipulus Florum), books of medicine, astrology, mirrors for princes, exemplae... Several elements, however, avoided fulfilment of the objectives proposed by the church: the cultural diversity in the different subcultures of medieval society, the lack of schools and religious instruction to lay people, the use of complicated university sermon instead of the homily, the prohibition of translations of the bible to vernacular languages, the use of Latin instead of vernacular languages…

La tesi doctoral estudia el procés d'inserció laboral d'esportistes olímpics a Catalunya. Durant la seva carrera esportiva els i les joves esportistes dediquen gran part de la seva vida a l'esport però arriba un moment que d'aquest ja no en podran o no en voldran viure i s'hauran de dedicar a una altre professió. La tesi a partir de tres preguntes inicials planteja: Quines són les estratègies que els joves esportistes desenvolupen durant la seva carrera esportiva? Quins factors influeixen les estratègies desenvolupades? i Quins són els perfils d'inserció laboral de les i dels esportistes olímpics.
El capítol de l'estat de la qüestió fa una revisió exhaustiva de les característiques del mercat de treball actual, del procés d'inserció laboral en general y de la retirada y inserció laboral d'esportistes.
A partir de la teoria figurativa i de la teoria de l'elecció racional es construeix el marc teòric i es proposen un conjunt de dimensions, variables i indicadors que donen lloc al model d'anàlisi que serveix per realitzar la recollia de dades i per donar coherència a l'anàlisi i interpretació posterior.
Els mètodes utilitzats han estat l'entrevista en profunditat i l'enquesta telefònica. S'han realitzat un total de 24 entrevistes amb el posterior anàlisi de continguts mitjançant el programa Atlas-ti i 94 enquestes analitzades estadísticament amb el programa SPSS.
Els resultats de l'estudi descriuen les principals estratègies desenvolupades (formar-se, estalviar, retirar-se voluntàriament, introduir-se al mercat de treball prèviament a la retirada esportiva, saber aprofitar el capital acumulat) També es detallen els factors personals i de context que influeixen aquestes estratègies (família, entrenadors, federacions, clubs, companys etc.) I, per últim, es plantegen quatre perfils d'inserció laboral a partir de l'anàlisi de conglomerats jeràrquics. Aquests perfils han estat denominats: Estrategues amb vides paral·leles, Estrategues per compte propi, Esportistes per sempre i No estrategues és feina. Cada un d'aquests perfils representa actituds diferents durant la joventut en quant a la manera d'abordar el procés d'inserció laboral: accions variades, influències de diversos agents socialitzadors, consciències de futur gairebé oposades, etc.
A la discussió es plantegen reflexions sobre la influència del capital econòmic i cultural familiar en les estratègies desenvolupades, la possibilitat d'aplicar la teoria dels stakeholders per realitzar un anàlisi més profund de la influència dels agents socialitzadors, entre altres aspectes.
Finalment la tesi planteja unes conclusions que resumeixen els principals resultats, reflexiona sobre els límits de la investigació i plateja línies futures de treball.
This PhD. analyzes the process of labor market entrance of Olympic athletes in Catalonia. During their sports career, athletes spend much of their time practicing their sport. However, their sports career has an end, and they have to look for another profession. The questions addressed in this research are: 1. Which strategies are developed by Olympic athletes in Catalonia during their careers in order to get into the labor market? 2. Which factors influence these strategies? 3. Are there typologies (clusters) of labor market entrance processes? The theoretical approach is based on Figurational Sociology and Rational Choice Theory, and the main concepts used are strategy and transition. 94 telephonic interviews and 26 in-depth interviews were carried out. The results show different strategies developed by athletes in order to get into the labor market (to study, to save money, voluntary retirement, entrance into the labor market before ending the sports career and to invest sports capital). They also explain the personal (age, attitude.) and contextual factors that influence their strategies, such as family, coaches, federations, clubs, friends, etc. Finally data suggest that there are four different types (clusters) of labor market entrance regarding the strategies conducted by athletes and the personal and contextual factors that influence them.

Aquest treball doctoral estudia la producció de sèries de ficció de Televisió de Catalunya entre 1994 i 2003 en relació a la construcció nacional. El autor analitza 26 sèries des del punt de vista de la producció i aporta llum al procés de construcció de la identitat a través de les representacions. La qüestió clau que es planteja és determinar com es produeix la construcció nacional a les sèries durant el període analitzat, a través de quins referents culturals i socials es produeix l'imaginari col·lectiu i com funciona el procés de pressa de decisions que porta a determinar aspectes relatius al contingut de les sèries.
L'autor parteix de la consideració que la nació és una construcció social, amb un vessant cultural i un polític, i que la cultura nacional és un espai de conflicte. La nació és imaginada en un context social i reproduïda a través dels mitjans de comunicació de massa. Les sèries de ficció juguen un paper fonamental en la narració d'una proposta nacional.
Per a treballar l'objecte d'estudi l'investigador va aplicar l'anàlisi documental, hemerogràfica i de documents de treball com bíblies, criteris interns de producció i normatives. L'autor també va aplicar l'anàlisi del contingut a partir del visionat de més de deu hores de ficció i més de tres-centes seqüències sobre diversos capítols. La construcció i explotació d'una base de dades amb 1.230 entrades d'elements referencials permeten tenir una aproximació de quin tipus de referents culturals, socials i polítics apareixen a les sèries. L'investigador també va aplicar l'entrevista en profunditat amb la realització de 23 entrevistes als principals creadors i directius involucrats en la producció de les sèries estudiades. D'aquestes entrevistes es va extreure un document amb 1.214 interaccions on s'hi tracten aspectes d'interès fonamental per a entendre com es produeixen els discursos i les representacions a les sèries, així com per esbrinar quins són els fluxos de poder determinants en la presa de decisions. Finalment, l'autor realitza una anàlisi macronarrativa sobre els principals arguments i personatges apareguts a les sèries.
Els resultats d'aquest treball demostren que hi ha elements referencials de primer ordre com el territori i la llengua en la construcció de la identitat nacional. En l'àmbit territorial es posa de manifest que, tot i la política descentralitzadora que s'ha intentat aplicar, hi ha una sobrerepresentació de Barcelona a les sèries. El autor destaca les raons productives i de cobriment de costos de producció com a arguments més plausibles que expliquen aquest fet. S'hi posa de manifest que les sèries contribueixen a la normalització lingüística ja que presenten una societat força monolíngüe en català, però a més, transmeten pautes de comportament lingüístic com la integració de personatges estrangers o el comportament de manteniment del català davant els personatges castellanoparlants. L'estudi demostra la importància dels referents comercials a través de la presència de marques fàcils d'identificar per l'audiència. També es comprova la presencia d'altres referents de tipus històric, institucional i folklòric, així com dels afers socials, on es plantegen temes i conflictes socials d'actualitat. S'hi plantegen els criteris bàsics que els creadors han de seguir: localització, usos lingüístics o correcció política.
L'autor defèn que Televisió de Catalunya ha aplicat un criteri polític sobre la producció de ficció basat en el mandat fundacional de l'ens públic de la CCRTV, que exigeix que la programació faci una promoció de la llengua i la cultura pròpies. L'autor posa de manifest que les sèries de ficció posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com escenari com a rerafons on hi tenen lloc les històries.
This doctoral thesis studies the production of fictional series by Televisió de Catalunya between 1994 and 2003 in relation to nation building. The authors analyses 26 series from the point of view of production and sheds light on the process of building an identity through representations. The key issue dealt with is how nation building is approached in the series in the period studied, which cultural and social referents create the collective imaginary signifiers, and how decisions are taken about series content.
The author assumes that nation is a social construct, with cultural and political aspects, and that national culture is a site of contest. Nation is considered in a social context and reproduced through the mass media. Fictional series play a fundamental role in narrating one approach to nationality.
The object of study was investigated through the analysis of documents, periodicals and working documents such as bibles, internal criteria of production and regulations. The author although analysed the content by viewing more than ten hours of fiction and more than 300 sequences from various chapters. A database containing more than 1,230 referential elements give keys about what cultural, social and political referents appear in the series. Twenty-three of the main creators and managers involved in the production of the series studied were also subject to in-depth interviews. These interviews led to the drawing up of a document containing 1,214 interactions dealing with aspects that are fundamental to understanding how the discourse and the representations in the series come about and determining which power elements affect decision taking. Finally, the author makes a macronarrative analysis of the main arguments and characters in the series.
The results of this work show that such elements as territory and language are first-order referents in the building of national identity. As far as territory is concerned, it is clear that, despite a policy of decentralisation, Barcelona is over-represented in the series. The author points out that productive reasons and production costs are the most plausible arguments to account for this. It is also shown that the series make a contribution to language normalisation because they present a society that is quite monolingual in Catalan and they also convey guidelines of how to behave linguistically speaking with foreigners or Spanish speakers. The study shows the importance of commercial referents through the presence of brands that are familiar to the audience. Other referents are also present: history, institutions and folklore as well as social issues, which deal with current social topics and conflicts. Likewise, the basic criteria that writers have to follow are also discussed: location, language use or political correctness.
The author argues that Televisió de Catalunya has used the CCRTV's foundational mandate, which requires the programmes to promote Catalan language and culture, to apply a political criterion to the production of fiction. The author emphasises that fictional series project a reality, an approach to society, in which the nation is the stage, the background against which the stories take place.

La biografía del pedagog i esportista Nemesi Ponsati (1897- 1980) que presento no pretén, de cap manera, ser exhaustiva. Aquesta tasca, que sempre és prou difícil, en el cas d'un home tan emprenedor com el que aquí estudiarem encara se'ns planteja amb més dificultat. La quantitat d'iniciatives en què va intervenir, els atletes que van passar per les seves mans, les relacions d'amistat que va mantenir al llarg de la seva vida fan que l'estudi de la seva vida siguí una tasca tant complexa com interessant. El que intentaré será relacionar-lo i analitzar les relacions i influencies que, per mitjà de coneixences, de viatges o de l'estudi van ajudar a configurar els seus plantejaments pedagógics. És per aquest motiu que l'apartat de la tesi que dedico a analitzar l'entorn de la seva vida i obra és més extens que el dedicat a la descripció de la seva biografía.

El procediment utilitzat per reconstruir i situar la vida de Nemesi Ponsati es fonamenta en la metodología histórica. En el procediment heurístic hem investigat i recollit les dades, i en l'hermenéutic hem interpretat aqüestes fonts. Per tal d'aconseguir aquesta interpretació, al final de cadascun dels capítols que formen el cos principal de la tesi hi ha un apartat d'anàlisi de la informació que conté, de manera que puguem crear un teixit d'informacions que afavoreixi la contextualització, la descripció i 1'explicació del procés d'institucionalització de l'activitat física en general i del cas de Nemesi Ponsati en particular. A més, l'annex recull per una banda les entrevistes realitzades en el decurs del treball de recerca, que han tingut una gran importància i que demostren el paper cada cop més rellevant de la "història oral" com a instrument de coneixement sociocultural.

En aquest treball s’explora la justícia i la legalitat de l’autodeterminació nacional i la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió. Des d’una anàlisi de filosofia política, es defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. Aquesta defensa es fa a partir d’un contracte multinacional hipotètic. En virtut de tal mètode contractual, es desenvolupen uns requisits secessionistes en forma de principis que es contrasten acuradament amb les diferents teories secessionistes i objeccions al dret moral a la secessió de les comunitats nacionals. Explorar la legalitat significa estudiar del dret internacional, el dret constitucional i el dret europeu sobre l’autodeterminació i la secessió. Malgrat el treball demostra sovint les dissonàncies entre la proposta filosòfica i el dret positiu vigent, es mostren indicis de consonància, es plantegen interpretacions conformes i es proposen reformes de la legalitat per tal d’apropar-se al dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional.
En este trabajo se explora la justicia y la legalidad de la autodeterminación nacional y la secesión. Explorar la justicia significa sumergirse en la moralidad del derecho de secesión. Desde un análisis de filosofía política, se defiende un derecho moral primario a la secesión basado en la autodeterminación nacional. Esta defensa se realiza a partir de un contrato multinacional hipotético. En virtud de tal método contractual, se desarrollan unos requisitos secesionistas en forma de principios que se contrastan cuidadosamente con las diferentes teorías secesionistas y objeciones al derecho moral a la secesión de las comunidades nacionales. Explorar la legalidad significa estudiar el derecho internacional, el derecho constitucional y el derecho europeo sobre la autodeterminación y la secesión. Aunque el trabajo demuestra a menudo las disonancias entre la propuesta filosófica y el derecho positivo vigente, se muestran indicios de consonancia, se plantean interpretaciones conformes y se proponen reformas de la legalidad para acercarse al derecho moral primario a la secesión basado en la autodeterminación nacional.
This work explores the justice and legality of national self-determination and secession. The exploration of justice involves making a close examination of the moral right to secede. In making an analysis of the political philosophy, it advocates for a primary moral right to secede based on national self-determination. This defence is based on a hypothetical multinational contract. Under such a contractual method, secessionist conditions are developed in the form of principles that are carefully contrasted with the different theories of secession and objections to the moral right to secede of national communities. The exploration of legality involves studying international law, constitutional law and European law on self-determination and secession. Although the work demonstrates the dissonance between the philosophical approach and the positive law in force, some signs of consistency are observed, harmonizing interpretations are presented, and legal reforms are proposed to move towards the primary moral right to secede based on national self-determination.

El procés de digitalització de la indústria cinematogràfica ha afectat de forma profunda les dinàmiques professionals dels àmbits de la producció, la distribució i l’exhibició. La investigació analitza els orígens del cinema digital i la implementació de la reconversió digital en el sector de l’exhibició. Es fa un recorregut per les diverses fases d’implementació de la tecnologia digital als cinemes: des de la definició d’uns protocols tècnics universals, fins a les vies de finançament que han fet possible portar a terme el procés. També s’analitza com s’han transformat els mecanismes de la distribució i l’exhibició cinematogràfica en aquest nou context de convergència digital. Es posa un èmfasi especial en les polítiques públiques de suport a la digitalització i en la implicació i responsabilitat de les administracions per fomentar i finançar aquests canvis en el sector cinematogràfic. A més s’analitza la rellevància que les projeccions en 3D i els continguts alternatius tenen en el futur de l’exhibició, i com aquests canvis afecten els cinemes independents, especialment en el context europeu. L’estudi fa una anàlisi de l’evolució de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya entre els anys 2000 i 2013. A partir de dades oficials de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), s’analitzen tots els aspectes essencials que permeten fer una radiografia del sector de l’exhibició durant el segle XXI. Així, s’estudia l’evolució del número de cinemes i pantalles, el model de sala i la seva capacitat, les oscil·lacions en el volum d’espectadors de cinema o l’evolució dels preus i les recaptacions. A més, es fa una anàlisi del cinema en versió original, de la distribució territorial de les sales, de la presència de les diverses llengues al cinema així com de les projeccions en 3D i de la situació del procés de digitalització a Catalunya. L’última part de la investigació es centra en un estudi de cas, el Cinema Truffaut de Girona. Es fa una síntesi de la seva evolució històrica i la seva singularitat de ser l’única sala d’exhibició cinematogràfica en versió original que hi ha a Catalunya fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana. S’analitza el model d’exhibició alternativa amb suport públic que suposa el Cinema Truffaut i es fa un anàlisi de dades per valorar els seus resultats, viabilitat i impacte en el panorama cinematogràfic de la ciutat de Girona.
El proceso de digitalización de la industria cinematográfica ha afectado de forma profunda las dinámicas profesionales de los ámbitos de la producción, la distribución y la exhibición. La investigación analiza los orígenes y evolución del cine digital así como la implantación de la reconversión digital en el sector de la exhibición. Se realiza un recorrido por las diversas fases de desarrollo de la tecnología digital en los cines: desde la definición de unos protocolos técnicos universales, hasta las vías de financiación que han hecho posible el proceso. También se analiza como se han transformado los mecanismos de la distribución y la exhibición cinematográfica en este nuevo contexto de convergencia digital. La investigación se focaliza especialmente en las políticas públicas de apoyo a la digitalización y en la implicación y responsabilidad de las administraciones en fomentar y financiar estos cambios en el sector cinematográfico. Además, se estudia la relevancia que las proyecciones en 3D y los llamados contenidos alternativos tienen en el futuro de la exhibición, y de qué forma estos cambios afectan a los cines independientes, sobretodo en el contexto europeo. El estudio analiza la evolución de la exhibición cinematográfica en Cataluña entre los años 2000 y 2013. A partir de datos oficiales del Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), se recogen sistemáticamente todos los aspectos esenciales que permiten realizar una radiografía del sector de la exhibición durante el s.XXI. De esta forma, se estudia la evolución del número de cines y pantallas, el modelo de sala cinematográfica y su capacidad, las oscilaciones en el volumen de espectadores de cine o la evolución de los precios y las recaudaciones. Además, se analiza el cine en versión original, la distribución territorial de las salas, la presencia de las distintas lenguas oficiales en el cine así como las proyecciones tridimensionales y la situación del proceso de digitalización en Cataluña. La última parte de la investigación se centra en un estudio de caso, el Cine Truffaut de Girona. Se realiza una síntesis de su evolución histórica y su singularidad al ser la única sala de exhibición cinematográfica en versión original que hay en Cataluña fuera de Barcelona y su área metropolitana. Se estudia el modelo de exhibición alternativa con apoyo público que supone el Cine Truffaut y se realiza un análisis de datos para valorar sus resultados, viabilidad e impacto en el panorama cinematográfico de la ciudad de Girona.
The process of digitization of film industry has deeply affected professional dynamics in the areas of production, distribution and exhibition. The research analyzes the origins and evolution of the digital cinema as well as the implementation of the digital conversion in the exhibition sector. It explains the different phases of the development of digital technology in cinemas: from the definition of universal technical protocols, to avenues of funding that made possible the process. And it also analyzes how the mechanisms of distribution and the film exhibition are transformed in this new context of digital convergence. The research focuses especially on public policies to support digitization and the involvement and responsibility of the authorities to promote and finance these changes in the film industry. In addition, explores the relevance that projections in 3D and alternative content will have in the future of the exhibition, and in what form these changes affect the independent cinemas, especially in the European context. The study analyzes the evolution of the film exhibition in Catalonia between 2000 and 2013. Based on official data from the Institut Català de les Empreses Culturals of the Generalitat de Catalunya (ICEC), systematically collects all the essential aspects that allow to perform an accurate display of the sector during the 21st century. In this way, it explores the evolution of the number of cinemas and screens, movie theatre models and capacity fluctuations in the volume of viewers of film or the evolution of prices and revenues. In addition, discusses cinemas in original version, the territorial distribution of the screens, the presence of the different official languages as well as three-dimensional projections and the situation of the process of digitization in Catalonia. The last part of the investigation focuses on a case study, the Cinema Truffaut of Girona. It explains a synthesis of his historical evolution and its uniqueness as the only cinema with exhibition in original version that exists in Catalonia outside Barcelona and its metropolitan area. The research focuses in the model of alternative exhibition with public support that Cinema Truffaut means. A data analysis is carried out to assess their results, feasibility and impact on the cinematic panorama of the city of Girona.

La present tesi doctoral estudia les condicions del mercat de treball de les persones llicenciades en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE) per les universitats catalanes així com la influència que les seves biografies personals exerceixen sobre aquestes condicions. El mercat de treball de l'esport ha evolucionat de manera paral•lela al desenvolupament de la pràctica esportiva i a ('estatus de producte de consum que aquesta ha adquirit. A mesura que les manifestacions esportives s'han anat diversificant (ensenyament, competició, recreació, etc.), han anat requerint professionals formats, entre els quals es troba el col•lectiu de persones llicenciades en CAFE. S'ha estimat important conèixer els diferents àmbits de feina en els quals treballen aquests professionals per tal de descobrir els jaciments que ofereixen oportunitats laborals a les noves promocions, així com de disposar d'informació que serveixi de base per a la millora dels plans d'estudis i per al desenvolupament de polítiques públiques encaminades a la protecció dels practicants i dels professionals que ofereixen aquests serveis. Les dues preguntes inicials plantejades com a punt de partida de la tesi i que han servit de fil conductor són les següents: 1) Quina és la situació actual del mercat de treball de les persones llicenciades en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a Catalunya que exerceixen dins l'àmbit de l'activitat física i de l'esport?; 2) Cóm afecten les biografies personals a les condicions laborals? Per tal de donar resposta a les preguntes plantejades, s'ha configurat un marc teòric basat en quatre dimensions: 1) Condicions laborals; 2) Processos d'inserció professional; 3) Satisfacció laboral; i 4) Factors biogràfics. Entorn d'aquestes s'ha elaborat l'instrument de recollida de dades: l'enquesta. Mitjançant una plataforma en línia pensada ad hoc per a l'administració de l'enquesta, s'ha recollit una mostra representativa de l'univers (8.376 persones llicenciades en CAFE per les universitats catalanes) formada per 1.000 persones. Les dades s'han tractat amb el programa estadístic SPSS en la versió 20.0 fent servir un mètode d'anàlisi per freqüències i un de descriptiu. Els resultats obtinguts proporcionen la fotografia d'un mercat de treball obert i dinàmic que ofereix diferents condicions de feina en funció de cada jaciment. L'anàlisi per grups de promocions deixa entreveure quins són els jaciments que actualment es troben saturats i quins són els que tenen un major potencial per absorbir les noves promocions de persones titulades en CAFE. S'observa el fenomen de la multi-ocupació, sobretot entre les promocions més joves, que són les que disposen de pitjors condicions de feina, i no tant per un empitjorament del mercat com per la manca d'experiència i d'acreditacions que els donin accés a posicions més ben retribuïdes. Per aquest motiu, la formació en estudis que complementin els de CAFE ha esdevingut una necessitat davant un mercat cada cop més competitiu i es postula com una de les principals estratègies per a la millora de l'ocupabilitat. Per concloure, es presenten les possibles implicacions pràctiques de la tesi, atès que la temàtica ha estat escollida amb l'objectiu d'aportar un coneixement que ajudi a millorar el mercat de treball de l'esport. Així mateix, s'exposen les limitacions de l'estudi realitzat així com el ventall de possibles línies de recerca que podrien donar continuïtat a la present tesi.
This thesis studies the conditions of the labor market of the university graduates in Physical Activity and Sport Science from Catalan universities, as well as the impact of personal biographies. The sport labor market has developed in line with the evolving practice of physical activity. As the different sport expressions have been diversifying (education, competition, recreation, etc.), these have required professionals, among which are the graduates in Physical Activity and Sport Science. It has been considered important to know the different work fields where these professionals work with the aim to identify those that could offer job opportunities to the latest promotions. Likewise, to have information to improve the university curricula, and to develop public policies for practitioners' protection as well as the professionals who provide the service. In order to answer the issues raised in this thesis, a framework based on four areas was designed: 1) working conditions, 2) professional insertion process, 3) job satisfaction, and 4) personal biographies. These served to build the content and structure of the questionnaire. Through an online platform that allocated the questionnaire, a representative sample of the universe (8.376 graduates) was collected (1.000 graduates). The obtained results provide a picture of an open and dynamic sport labor market that offers different working conditions depending on the field. The graduates promotions analysis allows to identify which ones of the sport fields are saturated and which ones have the greatest potential to absorb the new graduates' promotions. The multi-employment phenomena have been raised, especially among the youngest promotions which have the worst working conditions, not so much as a result of labor market deterioration, but rather as a result of lack of experience and credentials that provide them access to better paid positions. For this reason, further education to the bachelor degree in Physical Activity and Sport Science has become a defensive expenditure necessary in view of a market increasingly demanding and competitive, and it is postulated as one of the main strategies for improving employability.