Relevant bibliographies by topics / Tirant lo Blanc

Contents

  1. Journal articles
  2. Dissertations / Theses
  3. Books
  4. Book chapters
  5. Conference papers
  6. Reports

Academic literature on the topic 'Tirant lo Blanc'

Author: Grafiati
Published: 4 June 2021
Last updated: 28 January 2023

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Tirant lo Blanc.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Tirant lo Blanc"

1

De Nijs, Bob. "La música polifónica flamenca del segle XV a les novel·les clàssiques catalanes Tirant lo Blanc & Curial e Güelfa." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 34. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3100.

Full text
Abstract:
Resum: Al Tirant lo Blanc i al Curial e Güelfa hi ha referències concretes al coneixement possiblement directe que els autors tenien sobre la música polifònica flamenca, que entrà a Itàlia pel nord durant la primera meitat del segle XV i arribà a Nàpols.Paraules clau: Tirant lo Blanc; Curial e Güelfa; polifonia flamenca a Itàlia; cultura europea del segle XVAbstract: There are specific references in Tirant lo Blanc and Curial e Güelfa to the probably direct knowledge that the authors had on Flemish polyphonic music, which came to the north of Italy during the first half of the fifteenth century and arrived in Naples.Keywords: Tirant lo Blanc; Curial e Güelfa; Flemish polyphonic music in Italy; fifteenth century European culture
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Hernàndez i Garcia, Xavier. "Ferrando Morales, Àngel Lluís, «El "Tirant lo Blanc" fet música», Alacant, Univ. d'Alacant, 2022." Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, no. 25 (December 16, 2022): 367. http://dx.doi.org/10.7203/tirant.25.25670.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Ramon Ferrer, Lluís. "Adaptaciones LIJ de Tirant lo Blanc." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (June 29, 2016): 102. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8444.

Full text
Abstract:
Resumen: En este trabajo se analizan las adaptaciones de Tirant lo Blanc a la narrativa infantil y juvenil. Han quedado excluidas aquellas obras que no han considerado la novela en su totalidad así como otros géneros que también han pretendido que la obra de Martorell llegara a un público infantil y juvenil. En primer lugar, se ha establecido el corpus de estudio y, seguidamente, se ha elaborado un catalálogo en el cual se valoran la selección de secuencias del hipotexto verbal, los elementos paratextuales que han concurrido en cada uno de los volúmenes, así como la adecuación al tramo lector al que supuestamente va dirigida la publicación. Palabras clave: Tirant lo Blanch, adaptaciones, clásicos en la literatura infantil y juvenil Abstract: This paper analyses Tirant lo Blanc narrative adaptations on Children’s and Young Adults Literature. The works which have not considered the novel as a whole have been excluded, as well as other genres which have also wanted to adapt Martorell’s work for the same audience. The study begins by establishing the corpus of the books. Then, a catalogue has been made in order to assess the hypotext sequences selection, the paratextual elements within each of the volumes, and the adaptation adequacy of the contents of the books to the target reader Keywords: Tirant lo Blanch, adaptations, classic literature for children and young
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Pérez Martín, Lucas Andrés. "PILAR JIMÉNEZ BLANCO, ÁNGEL ESPINIELLA MENÉNDEZ (Dir.) Nuevos escenarios del Derecho Internacional Privado de la contratación." CUADERNOS DE DERECHO TRANSNACIONAL 14, no. 1 (March 9, 2022): 1284–89. http://dx.doi.org/10.20318/cdt.2022.6768.

Full text
Abstract:
Este artículo reseña: Pilar Jiménez Blanco, Ángel Espiniella Menéndez (Dir.) Nuevos escenarios del Derecho Internacional Privado de la contratación. Ed. Tirant Lo Blanc, Valencia,2021, 708 pp. ISBN 978-84-1378-713-8
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Jones, John A., and Arthur Terry. "Tirant lo Blanc: New Approaches." Modern Language Review 96, no. 4 (October 2001): 1108. http://dx.doi.org/10.2307/3735934.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Espadaler, Anton M. "Ressenya a Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, València, 2013." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 27, 2019): 273. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15488.

Full text
Abstract:
Ressenya a Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, Institució Alfons el Magnànim, València, 2013 Review to Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, Institució Alfons el Magnànim, València, 2013
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Orazi, Veronica. "La vigència atemporal del ‘Tirant lo Blanc’: dues dramatitzacions de la segona meitat del segle XX." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 6, no. 6 (August 29, 2022): 223–38. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v6.181.

Full text
Abstract:
El Tirant es va convertir aviat en un clàssic i va inspirar altres autors. Algunes dramatitzacionsdel segle xx mostren una especial capacitat de connotació dels elements manllevatsde la font. En Tirant lo Blanc a Grècia. Òpera bufa (1958) de Joan Sales i la Històriadel virtuós cavaller Tirant lo Blanc (1988) de Josep Maria Benet i Jornet revelen patronsinnovadors, tècniques d’adaptació originals i destaquen pels seus resultats. L’article analitzales estratègies en la reescriptura de la font, la recreació dels seus trets principals i la finalitatespecífica de cada dramaturg que la va utilitzar per produir una reinterpretació dramàtica deles seves característiques més rellevants.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Espadaler, Anton M. "Religió i religiositat en el Tirant lo Blanc." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (December 26, 2019): 261. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.16369.

Full text
Abstract:
Resum: El treball posa en relleu dues maneres de desenvolupar els aspectes religiosos en el Tirant lo Blanc. Una manera que encaixa amb dificultat amb la doctrina de l’Església, però que sembla ajustar-s’hi quan la pràctica de la cavalleria pren forma de croada, mentre s’exposa una vivència formal, externa i rutinària del cristianisme, malgrat la seva omnipresència; i una altra en què hom procura respectar els articles de la fe i reconduir les conductes dels personatges a una experiència de la fe menys acomodatícia, i més preocupada per les exigències doctrinals.Paraules clau: Religió, Martorell, Tirant, croada, cavalleria, erotisme, humor, psalms, litúrgia.Abstract: This paper highlights two ways of explaining the religious matter in the Tirant lo Blanc. One way that hardly agrees with the Church’s doctrine, but seems to do so when the practice of chivalry takes form of crusade, meanwhile extending a formal, external and routine experience of Christianity, in spite of its omnipresence; and another one in which the writer tries to respect the articles of Faith and to redirect the behavior of the characters into a less accommodative faith experience, and more concerned with doctrinal requirements.Keywords: Religion, Martorell, Tirant, crusade, chivalry, erotism, humour, psalms, liturgy.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Renedo, Xavier. "Martorell, Joanot, «Tirant lo Blanc», versió completa al català modern de Màrius Serra, Barcelona, Proa, 2020." Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, no. 24 (December 16, 2021): 235. http://dx.doi.org/10.7203/tirant.24.22093.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Reinhart, Jan. "David Rosenthal’s Tirant lo Blanc turns 30." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 4, no. 4 (December 29, 2014): 147. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.4.4491.

Full text
Abstract:
The groundbreaking English language translation of Tirant lo Blanc by New York poet and academic David Rosenthal remains dominant three decades after its initial, and celebrated, release. Rosenthal’s controversially fluid and concise rendering of the Valencian classic survived a serious challenge 20 years ago by a more literal version from a well-meaning amateur translator and journeyman academic backed by a leading U.S.-based Catalan scholar. The article reviews the controversy and compares the two versions, adding comments from some of the key critics
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Tirant lo Blanc"

1

Ferrando, Morales Àngel Lluís. "El Tirant lo Blanc fet música: les composicions musicals inspirades en el Tirant lo Blanc." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2020. http://hdl.handle.net/10045/113696.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Riba, Alex. "Homogeneïtat d'estil en El Tirant Lo Blanc." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2002. http://hdl.handle.net/10803/6513.

Full text
Abstract:
En la tesi s'aborda el problema de l'homogeneïtat d'estil en el Tirant lo Blanc mitjançant l'ús de l'estilometria. Les hipòtesis al voltant de l'autoria del Tirant lo Blanc van des de l'autoria única de Joanot Martorell a la intervenció d'un segon autor, be a l'última part de la novel·la o be al llarg de tota ella, passant per altres teories més heterodoxes. A la primera part de la tesi es fa un breu repàs dels problemes que aborda l'estilometria i d'algunes eines estadístiques útils a l'hora de fer un estudi quantitatiu de l'estil literari, es resumeix la qüestió de l'autoria del Tirant lo Blanc, i es descriu la base de dades que s'ha construït per la quantificació de l'estil en el Tirant.
Per atacar el problema, hem començat adaptant tècniques d'anàlisi descriptiva de dades, com els gràfics de control i l'anàlisi de correspondències. Per explotar la base de dades, proposem un mètode pràctic per estimar un o més d'un punt de canvi en seqüències de normals, de binomials i de multinomials. El mètode es basa en l'ajust de models i troba els estimadors màxim versemblants del(s) punt(s) de canvi. També hem utilitzat un mètode cluster basat en l'ajust de models per a dades politòmiques, per a agrupar les files d'una taula de contingència.
Vam començar l'estudi fent un estudi comparatiu de 12 maneres diferents de mesurar la riquesa i diversitat de vocabulari. Pel que fa a les unitats lexicomètriques la llargada de paraula i l'ús de paraules freqüents i lliures del context ens han sigut molt útils per a l'estimació del punt de canvi i l'atribució d'estil als capítols. L'ús de lletres, tot i ser menys útil, serveix per a reforçar l'evidència del que trobem amb les unitats abans esmentades. La llargada de frase i la de capítol no ens ha sigut útils per a determinar una frontera d'estil en el Tirant.
Per tot el que hem anat trobant estem convençuts que hi ha un canvi sobtat en l'estil entre els capítols 371 i 382, que difícilment pot ser atribuïble a l'argument. També hem trobat que després del punt de canvi conviuen capítols amb els dos estils, el que probablement reforça la teoria de que un segon autor va afegir capítols sobre un original pràcticament acabat. De totes maneres, no ens pertoca a nosaltres descobrir que el canvi d'estil no pugui ser degut a altres raons.
En la tesis se aborda el problema de la homogeneidad de estilo en el Tirant lo Blanc mediante el uso de la estilometría. Las hipótesis sobre la autoría del Tirant lo Blanc van desde la autoría única de Joanot Martorell a la intervención de un segundo autor, bien en la última parte de la novela o bien a lo largo de toda ella, pasando por otras teorías más heterodoxas. En la primera parte de la tesis se hace un breve repaso de los problemas que aborda la estilometría i de algunas herramienta estadísticas útiles para el estudio cuantitativo del estilo literario, se resume la cuestión de la autoría del Tirant lo Blanc, y se describe la base de datos que s ha construido para la ciantificación del estilo en el Tirant.
Para atacar el problema, hemos empezado adaptando técnicas de análisis descriptivo de datos, como los gráficos de control y el análisis de correspondencias. Para explotar la base de datos, proponemos un método práctico para estimar uno o más de un punto de cambio en secuencias de normales, de binomiales y de multinomiales. El método se basa en el ajuste de modelos y halla los estimadores máximo verosímiles del (de los) punto(s) de cambio. También hemo utilizado un método cluster basado en el ajuste de modelos para a datos politómicos, para agrupar las filas de una tabla de contingencia.
Empezamos el estudio realizando un estudio comparativo de 12 formas diferentes de medir la riqueza y diversidad de vocabulario. Las unidades lexicométricas como la longitud de palabra y el uso de palabras frecuentes y libres del contexto nos han sido muy útiles para la estimación del punto de cambio y la atribución de estilo a los capítulos. El uso de letras, a pesar de ser menos útil, sirve para reforzar la evidencia de lo que hallamos con las unidades antes citadas. La longitud de frase y la de capítulo no nos han sido útiles para a determinar una frontera de estilo en el Tirant.
Por todos los resultados que hemos ido obteniendo, estamos convencidos que hay un cambio repentino en el estilo entre los capítulos 371 y 382, que difícilmente puede ser atribuible al argumento. También hemos observado que después del punto de cambio conviven capítulos con los dos estilos, lo que probablemente refuerza la teoría de que un segundo autor añadió capítulos sobre un original prácticamente acabado. De todas maneras, no es nuestra misión descubrir que el cambio de estilo no pueda ser debido a otras razones.
This Ph.D. Thesis tackles the problem of the homogeneity of style in Tirant lo Blanc, using the statistical analysis of stylistic features that are measurable but rarely consciously controlled by the author. The goal is to determine whether the style in the book is homogeneous and, if it is not, to find stylistic boundaries.
Tirant lo Blanc is the main work in Catalan literature, a chivalry book hailed to be 'the best book of its kind in the world' by Cervantes in Don Quixote, and is considered to be the first modern novel in Europe. There has been an intense and long lasting debate around its authorship originating from conflicting information given in its first edition; while the dedicatory letter states that Joanot Martorell takes sole responsibility for writing the book, the colophon states that the last quarter of the book was written by Martí Joan de Galba, after the death of Martorell. Neither of the two candidate authors left any text comparable to the one under study, and therefore one can not use discriminant analysis to help classify the chapters in the book by author. The majority opinion among medievalists leans towards the single-authorship hypothesis, even though there is a rather strong dissenting minority.
In the first part of the thesis we summarize some useful statistical techniques for the quantitative analysis of literary style, we describe the problems that stylometry deals with and we give the state-of-the-art of the authorship attribution problem in Tirant lo Blanc. The data base built by the quantification of style is described as well.
The analysis is started by the use of graphical, Statistical Process Control and Correspondence Analysis techniques. In order to obtain maximum likelihood estimates of one or more than one change points in either normal, binomial or multinomial sequences, we propose a practical method based on the fitting of Generalized Linear Models. A cluster method for the rows of a contingency table, based on the fitting of models, is proposed too.
We analyze the evolution of the diversity of the vocabulary used in the book through twelve different diversity indices. Following the lead of the extensive stylometry literature, we use word length, and the use of function words to estimate the change point and the attribution of style to the 489 chapters of the book. The use of letters, in spite of being less useful, reinforces the evidences found with the units previously cited. The sentence length and the chapter length weren't useful to determine a style boundary in Tirant
The statistical analysis consistently detects a change in style somewhere between chapters 371 and 382, even though a few chapters at the end have a style similar to the ones before that boundary. It is important to remark that even though the statistical analysis supports the existence of two authors, it is not up to us to exclude the possibility that the stylistic boundary found could be explained otherwise.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Riba, Civil Alexandre. "Homogeneïtat d'estil en El Tirant Lo Blanc." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2002. http://hdl.handle.net/10803/6513.

Full text
Abstract:
En la tesi s'aborda el problema de l'homogeneïtat d'estil en el Tirant lo Blanc mitjançant l'ús de l'estilometria. Les hipòtesis al voltant de l'autoria del Tirant lo Blanc van des de l'autoria única de Joanot Martorell a la intervenció d'un segon autor, be a l'última part de la novel·la o be al llarg de tota ella, passant per altres teories més heterodoxes. A la primera part de la tesi es fa un breu repàs dels problemes que aborda l'estilometria i d'algunes eines estadístiques útils a l'hora de fer un estudi quantitatiu de l'estil literari, es resumeix la qüestió de l'autoria del Tirant lo Blanc, i es descriu la base de dades que s'ha construït per la quantificació de l'estil en el Tirant. Per atacar el problema, hem començat adaptant tècniques d'anàlisi descriptiva de dades, com els gràfics de control i l'anàlisi de correspondències. Per explotar la base de dades, proposem un mètode pràctic per estimar un o més d'un punt de canvi en seqüències de normals, de binomials i de multinomials. El mètode es basa en l'ajust de models i troba els estimadors màxim versemblants del(s) punt(s) de canvi. També hem utilitzat un mètode cluster basat en l'ajust de models per a dades politòmiques, per a agrupar les files d'una taula de contingència. Vam començar l'estudi fent un estudi comparatiu de 12 maneres diferents de mesurar la riquesa i diversitat de vocabulari. Pel que fa a les unitats lexicomètriques la llargada de paraula i l'ús de paraules freqüents i lliures del context ens han sigut molt útils per a l'estimació del punt de canvi i l'atribució d'estil als capítols. L'ús de lletres, tot i ser menys útil, serveix per a reforçar l'evidència del que trobem amb les unitats abans esmentades. La llargada de frase i la de capítol no ens ha sigut útils per a determinar una frontera d'estil en el Tirant.Per tot el que hem anat trobant estem convençuts que hi ha un canvi sobtat en l'estil entre els capítols 371 i 382, que difícilment pot ser atribuïble a l'argument. També hem trobat que després del punt de canvi conviuen capítols amb els dos estils, el que probablement reforça la teoria de que un segon autor va afegir capítols sobre un original pràcticament acabat. De totes maneres, no ens pertoca a nosaltres descobrir que el canvi d'estil no pugui ser degut a altres raons.
En la tesis se aborda el problema de la homogeneidad de estilo en el Tirant lo Blanc mediante el uso de la estilometría. Las hipótesis sobre la autoría del Tirant lo Blanc van desde la autoría única de Joanot Martorell a la intervención de un segundo autor, bien en la última parte de la novela o bien a lo largo de toda ella, pasando por otras teorías más heterodoxas. En la primera parte de la tesis se hace un breve repaso de los problemas que aborda la estilometría i de algunas herramienta estadísticas útiles para el estudio cuantitativo del estilo literario, se resume la cuestión de la autoría del Tirant lo Blanc, y se describe la base de datos que s ha construido para la ciantificación del estilo en el Tirant. Para atacar el problema, hemos empezado adaptando técnicas de análisis descriptivo de datos, como los gráficos de control y el análisis de correspondencias. Para explotar la base de datos, proponemos un método práctico para estimar uno o más de un punto de cambio en secuencias de normales, de binomiales y de multinomiales. El método se basa en el ajuste de modelos y halla los estimadores máximo verosímiles del (de los) punto(s) de cambio. También hemo utilizado un método cluster basado en el ajuste de modelos para a datos politómicos, para agrupar las filas de una tabla de contingencia. Empezamos el estudio realizando un estudio comparativo de 12 formas diferentes de medir la riqueza y diversidad de vocabulario. Las unidades lexicométricas como la longitud de palabra y el uso de palabras frecuentes y libres del contexto nos han sido muy útiles para la estimación del punto de cambio y la atribución de estilo a los capítulos. El uso de letras, a pesar de ser menos útil, sirve para reforzar la evidencia de lo que hallamos con las unidades antes citadas. La longitud de frase y la de capítulo no nos han sido útiles para a determinar una frontera de estilo en el Tirant.Por todos los resultados que hemos ido obteniendo, estamos convencidos que hay un cambio repentino en el estilo entre los capítulos 371 y 382, que difícilmente puede ser atribuible al argumento. También hemos observado que después del punto de cambio conviven capítulos con los dos estilos, lo que probablemente refuerza la teoría de que un segundo autor añadió capítulos sobre un original prácticamente acabado. De todas maneras, no es nuestra misión descubrir que el cambio de estilo no pueda ser debido a otras razones.
This Ph.D. Thesis tackles the problem of the homogeneity of style in Tirant lo Blanc, using the statistical analysis of stylistic features that are measurable but rarely consciously controlled by the author. The goal is to determine whether the style in the book is homogeneous and, if it is not, to find stylistic boundaries. Tirant lo Blanc is the main work in Catalan literature, a chivalry book hailed to be 'the best book of its kind in the world' by Cervantes in Don Quixote, and is considered to be the first modern novel in Europe. There has been an intense and long lasting debate around its authorship originating from conflicting information given in its first edition; while the dedicatory letter states that Joanot Martorell takes sole responsibility for writing the book, the colophon states that the last quarter of the book was written by Martí Joan de Galba, after the death of Martorell. Neither of the two candidate authors left any text comparable to the one under study, and therefore one can not use discriminant analysis to help classify the chapters in the book by author. The majority opinion among medievalists leans towards the single-authorship hypothesis, even though there is a rather strong dissenting minority. In the first part of the thesis we summarize some useful statistical techniques for the quantitative analysis of literary style, we describe the problems that stylometry deals with and we give the state-of-the-art of the authorship attribution problem in Tirant lo Blanc. The data base built by the quantification of style is described as well. The analysis is started by the use of graphical, Statistical Process Control and Correspondence Analysis techniques. In order to obtain maximum likelihood estimates of one or more than one change points in either normal, binomial or multinomial sequences, we propose a practical method based on the fitting of Generalized Linear Models. A cluster method for the rows of a contingency table, based on the fitting of models, is proposed too. We analyze the evolution of the diversity of the vocabulary used in the book through twelve different diversity indices. Following the lead of the extensive stylometry literature, we use word length, and the use of function words to estimate the change point and the attribution of style to the 489 chapters of the book. The use of letters, in spite of being less useful, reinforces the evidences found with the units previously cited. The sentence length and the chapter length weren't useful to determine a style boundary in Tirant The statistical analysis consistently detects a change in style somewhere between chapters 371 and 382, even though a few chapters at the end have a style similar to the ones before that boundary. It is important to remark that even though the statistical analysis supports the existence of two authors, it is not up to us to exclude the possibility that the stylistic boundary found could be explained otherwise.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Baile, López Eduard. "Diccionari específic dels substantius i dels adjectius del Tirant lo Blanc." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2013. http://hdl.handle.net/10045/31315.

Full text
Abstract:
La finalitat del projecte de tesi d'Eduard Baile López és la confecció d'un dicionari específic dels substantius i dels adjetius qualificatius del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, una tasca que parteix de les concordances lematitzades del corpus lèxic tirantià, objecte del projecte de DEA d'aquest doctorand. Les entrades, a més de les definicions semàntiques dels lemes, descrits gramaticalment i regularitzats ortogràficament per a facilitar la consulta, i de les seues accepcions acompanyades sempre d'exemples literals il·lustratius, inclouran informació del comportament sintagmàtic pertinent (locucions i, a manera d'apèndix , parèmies) i de les variants ortogràfiques o flexives amb el nombre d'ocurrències respectiu.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Camps, Perarnau Susana. "Diego de Gumiel, impressor del Tirant lo Blanch (1497) i del Tirante el Blanco (1511)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/283965.

Full text
Abstract:
Estudi de l'obra impresa per Diego de Gumiel a Girona, Barcelona, Valladolid i València entre el 1494 i el 1517. Consta de: 1. Anàlisi tipogràfica i temàtica de les obres, amb interpretació dels resultats. 2. Entorn professional (la impremta en les quatre ciutats) i biografia de l'impressor basada en la documentació recopilada. 3. Dades sobre la difusió i lectura de les obres impreses per Gumiel: relació entre impremta i poder i estudi de les biblioteques de l'època. 4. La traducció al segle XV. Anàlisi de les traduccions impreses per Diego de Gumiel; interpretació dels resultats. 5. Anàlisi lingüística comparativa del "Tirant lo Blanch" (Barcelona, 1497) i el "Tirante el Blanco" (Valladolid, 1511); interpretació dels resultats. 6. Anàlisi lingüística textual de la traducció: possibles aragonesismes al "Tirante el Blanco" de 1511; relació lingüística amb la "Question de amor de dos enamorados" de 1513. 7. Apèndix documental.
Estudio de la obra impresa por Diego de Gumiel en Gerona, Barcelona, Valladolid y Valencia entre 1494 y 1517. Consta de: 1. Análisis tipográfico y temático de las obras, con interpretación de los resultados. 2. Entorno profesional (la imprenta en las cuatro ciudades) y biografía del impresor basada en la documentación recopilada. 3. Datos sobre la difusión y lectura de las obras impresas por Gumiel: relación entre imprenta y poder y estudio de las bibliotecas de la época. 4. La traducción en el siglo XV. Análisis de las traducciones impresas por Diego de Gumiel; interpretación de los resultados. 5. Análisis lingüístico comparativo del “Tirant lo Blanch” (Barcelona 1497) y el “Tirante el Blanco” (Valladolid, 1511); interpretación de los resultados. 6. Análisis lingüístico textual de la traducción: posibles aragonesismos en el “Tirante el Blanco” de 1511; relación lingüística con la “Question de amor de dos enamorados” de 1513. 7. Apéndice documental.
Study of the printed work by Diego de Gumiel in Gerona, Barcelona, Valladolid and Valencia between 1494 and 1517. Parts: 1. Typographic and thematic analysis of the prints, interpretation of the results. 2. Professional environment (printing in the four cities) and biography of the printer based on the collected documentation. 3 Data on the spread and reading of Gumiel’s printed books: relationship between press and power and study of the libraries of the time. 4. Translation in the 15th century. Analysis of Gumiel’s printed translations; interpretation of the results. 5. Comparative linguistic analysis of the "Tirant lo Blanch" (Barcelona, 1497) and "Tirante el Blanco" (Valladolid, 1511); interpretation of the results. 6 Linguistic textual analysis of translation: possible aragonesismos into "Tirante el Blanco" 1511; linguistic relationship with "Question de amor de dos enamorados" (1513). 7 Appendix documentary.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Dareys, Vincent. "Dire et représenter le vrai dans les chroniques et les romans chevaleresques catalans : Comparaison des chroniques de Bernat Desclot et Ramon Muntaner et des romans " Tirant lo Blanc " et " Curial e Güelfa "." Phd thesis, Université de la Sorbonne nouvelle - Paris III, 2012. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00767706.

Full text
Abstract:
Notre étude comporte deux axes principaux : premièrement, une réflexion sur la signification de la notion de vérité pour les auteurs médiévaux des textes de notre corpus, historiens des XIIIe et XIVe siècles et romanciers du XVe, et sur la perception de cette signification par la critique actuelle; deuxièmement, une étude des rapports qu'entretiennent ces différentes œuvres, qui présentent une symétrie particulière du fait de la reprise de motifs caractéristiques de chacune des chroniques par chacun des romans. Ces deux axes sont mêlés et doivent s'éclairer mutuellement. Nous commençons par une approche sémantique de la notion dans les œuvres, par un repérage des problématiques concernées par notre sujet (littérature et réalité, distinction entre histoire et fiction au moyen âge, particularités du contexte culturel), et par une discussion des interprétations de la critique au sujet de la véridicité des œuvres. Nous recherchons ensuite dans la structure narrative de chacune des œuvres un rapport avec une conception commune de la notion de vérité, ce qui n'implique pas une même intentionnalité. Au contraire, ayant mis en évidence une référence commune à une certaine apparence de vérité, nous tâchons de mesurer la part de fictionnalisation et de parodie que ces œuvres comportent, à des degrés divers. Nous proposons ainsi une lecture des chroniques littéraire plutôt qu'historienne, et une conception de la reprise des chroniques par les romans comme parodie du discours historique.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Conocimiento, Dirección de Gestión del. "Tirant Lo Blanch." Tirant Lo Blanch, 2004. http://hdl.handle.net/10757/655394.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

MAUJOUAN, DU GASSET ISABELLE. "Le monde musulman dans tirant lo blanch." Nantes, 1997. http://www.theses.fr/1997NANT3011.

Full text
Abstract:
L'objet de ce travail est d'etudier le monde musulman a l'interieur de l'oeuvre chevaleresque tirant lo blanch redigee par le valencien joanot martorell vers la fin du xveme siecle. Pour ce faire, nous porterons notre reflexion sur divers aspects : l'histoire, la geographie, la societe et la guerre. Nous verrons si c'est l'aspect musulman ou les caracteristiques de la civilisation occidentale qui font l'originalite du sujet
The purpose of this thesis is to examine the muslim world in the tirant lo blanch chivalry works of joanot martorell of valencia dating from the end of the 15th century. To this end, we will consider several aspects such as history, geography, society and war. We will try to find out whether the originality of the subject is due to its muslim aspect or to its elements of western civilization
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Conocimiento, Dirección de Gestión del. "Guía de acceso para Tirant Lo Blanch." Tirant Lo Blanch, 2021. http://hdl.handle.net/10757/655394.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

"Homogeneïtat d'estil en El Tirant Lo Blanc." Universitat Politècnica de Catalunya, 2002. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0411105-115931/.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Tirant lo Blanc"

1

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. València [Spain]: E. Climent, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Baltimore, Md: Johns Hopkins University Press, 1996.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Martorell, Joanot. Tirant Lo Blanc. (London): Picador, 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Caylus, Anne Claude Philippe, comte de, 1692-1765, Barberà Jean Marie, Vargas Llosa Mario 1936-, and Fumaroli Marc, eds. Tirant le blanc. [Paris]: Gallimard, 1997.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Barcelona: Grup Hermes Editoria General, 1998.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Cònsul, Isidor. Tirant lo Blanc. Barcelona: Labor, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. New York: Warner, 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Valencia: E. Climent, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Barcelona: Editorial Laertes, 1989.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Tirant lo Blanc"

1

Wild, Gerhard. "Martorell, Joanot: Tirant lo Blanc." In Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1–3. Stuttgart: J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_13099-1.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Beltran, Rafael. "De Guerrin Meschinoa Tirant lo Blanc." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 87–100. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2015. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.10.06bel.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Cantalupi, Cecilia. "A Petrarchan source of Tirant lo Blanc." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 1–16. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2015. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.10.01can.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Saranyana, Joseph-Ignasi. "Temas teológicos en el « Tirant lo Blanc » (1490)." In Textes et Etudes du Moyen Âge, 811–29. Turnhout: Brepols Publishers, 1998. http://dx.doi.org/10.1484/m.tema-eb.5.102818.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Sohmer Tai, Emily. "Ghosts of Admiral Roger: Piracy and Political Fantasy in Tirant lo Blanc." In Mapping Pre-Modern Sicily, 225–42. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-031-04915-6_13.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Béreiziat-Lang, Stephanie. "Tirant lo Blanc. Del poder de las palabras al gobierno del signo vacío." In Aspectos actuales del hispanismo mundial, edited by Christoph Strosetzki, 402–13. Berlin, Boston: De Gruyter, 2018. http://dx.doi.org/10.1515/9783110450828-089.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Soler Molina, Abel. "La relació de Martorell a la cort de Nàpols i la discreta presència d’Itàlia en Tirant lo Blanc." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 35–52. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2015. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.10.03sol.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Escartí, Vicent Josep. "La scrittura nel Tirant lo Blanch." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 53–68. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2015. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.10.04esc.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Cruz Vergari, Elena de la. "Vegetius' Epitoma rei militarisin Tirant lo Blanch." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 17–34. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2015. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.10.02cru.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Beltrán, Rafael. "CINCO MUJERES ACTIVAS EN EL TIRANT LO BLANC:." In Amadís y sus libros, 241–76. El Colegio de México, 2009. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvhn0b03.14.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Tirant lo Blanc"

1

Rodríguez-Esteban, María Ascensión, María Almudena Frechilla-Alonso, Ana Belén González-Rogado, and Ana Belén Ramos-Gavilán. "Radiografía del Grado en Arquitectura Técnica de la EPS de Zamora (Universidad de Salamanca)." In I Congreso de Escuelas de Edificación y Arquitectura Técnica de España. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2021. http://dx.doi.org/10.4995/edificate2021.2021.13564.

Full text
Abstract:
El Grado de Arquitectura Técnica (GAT) de la Escuela Politécnica Superior de Zamora, de la Universidad de Salamanca, está pasando por un momento difícil en cuanto al número de matriculaciones, con una reducción drástica, que comenzó en el curso 2009-2010 y que tocó fondo en el curso 2014-2015, situación de la que, a día de hoy, todavía no se ha recuperado. Tal es así, que en el curso actual no llega al 10% de la que tuvo en sus momentos álgidos. Este Grado, que sustituyó a la titulación de Arquitectura Técnica en el curso 2009-2010, comenzó a impartirse en el año 1998, en un Campus Universitario que acababa de inaugurarse en Zamora, moderno y atractivo, en el que se ofertaban otros Grados de Ingeniería y que tuvo un gran tirón en sus primeros diez años. No cabe duda de que fue la crisis del “ladrillo” la que propició esa caída, pero habiéndose recuperado, la situación no mejora. Ante este hecho, nos proponemos hacer una radiografía del estado actual del GAT, poniendo blanco sobre negro a una serie de parámetros que puedan arrojar alguna luz sobre los motivos por los cuales el número de matriculaciones no repunta.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Reports on the topic "Tirant lo Blanc"

1

Martines, Vicent. The Initiation Power of the Mediterranean Sea in ‘Tirant Lo Blanch’ as a matter for new sources from Classical Historians to explain Facts of the Middle Ages. Edicions de la Universitat de Lleida, 2017. http://dx.doi.org/10.21001/itma.2017.11.12.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
You might also be interested in the extended bibliographies on the topic 'Tirant lo Blanc' for particular source types:
Journal articles Books
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography