Relevant bibliographies by topics / Tortosí

Contents

  1. Journal articles
  2. Dissertations / Theses
  3. Books
  4. Book chapters
  5. Conference papers
  6. Reports

Academic literature on the topic 'Tortosí'

Author: Grafiati
Published: 4 June 2021
Last updated: 14 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Tortosí.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Tortosí"

1

Sánchez-Palomo, E., P. M. Izquierdo Cañas, J. A. Delgado, and M. A. González Viñas. "Sensory Characterization of Wines Obtained by Blending Cencibel Grapes and Minority Grape Varieties Cultivated in La Mancha Region." Journal of Food Quality 2018 (2018): 1–8. http://dx.doi.org/10.1155/2018/2832095.

Full text
Abstract:
The objective of this work was measuring the influence of co-winemaking technique on sensory profile of young red wines made from Rojal, Moravia Dulce, and Tortosí grape varieties cultivated in La Mancha region (Spain) using aroma sensory profile. Sensory aroma profile was evaluated by a panel of 15 experienced wine testers with a previous training. The sensory aroma profiles of monovarietal wines from Rojal, Tortosí, and Moravia Dulce were researched and the effect of blending these grape varieties with Cencibel grapes on sensory characteristics of wines was studied. Co-winemaking wines were elaborated by mixing of (a) Cencibel (50%) + Rojal (50%); (b) Cencibel (50%) + Tortosí (50%); and (c) Cencibel (50%) + Moravia Dulce (50%). The blending of these grape varieties increased the principal aroma attributes of monovarietal wines and, in general, co-winemaking wines exhibited a greater complexity of aroma profile.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Gombau Domingo, Maria del Carme. "Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (June 29, 2016): 80. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8443.

Full text
Abstract:
Resum: En l’àmbit de la premsa tortosina en català del primer terç del segle xx es donen dues actituds lingüístiques: la fabriana i la tortosinista. La primera, partidària del model de llengua de l’IEC, era minoritària als anys vint però es generalitza a partir dels anys trenta (La Veu de Tortosa, La Veu Comarcal, Ara, Acció, Vida Tortosina i Lluita); mentre que el tortosinisme, que es correspon amb una ideologia cada cop més localista i que eleva el «parlar tortosí» a la categoria de llengua, queda reduït durant la ii República a tres revistes bilingües: La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. Paraules clau: premsa tortosina, actituds lingüístiques, tortosinisme, fabrisme. Abstract: There were two linguistic actitudes in the tortosine press of the first third in the 20th century: the fabriana amb the tortosinista. The fabriana, in favour of the IEC linguistic model, was in minority during the 20’s, but it became widespread from the 30’s (La Veu de Tortosa, La Veu Comarcal, Ara, Acció, Vida Tortosina i Lluita). The second, the tortosinista, had a local ideology and compared the tortosinisme talk as a complet language, but it was reduced during the ii Republic to three magazines: La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. Key words: tortosine press, linguistic actitudes, tortosinisme, fabrisme.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Gómez García-Carpintero, E., E. Sánchez-Palomo, M. A. Gómez Gallego, and M. A. González-Viñas. "Free and bound volatile compounds as markers of aromatic typicalness of Moravia Dulce, Rojal and Tortosí red wines." Food Chemistry 131, no. 1 (March 2012): 90–98. http://dx.doi.org/10.1016/j.foodchem.2011.08.035.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Gombau Domingo, M. Carme. "Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (June 12, 2017): 208. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.8233.

Full text
Abstract:
Resum: Enmig d’un panorama periodístic escrit exclusivament en castellà, sorgeix el primer rotatiu escrit íntegrament en català a Tortosa: La Veu de Tortosa. El succeeix La Veu de la Comarca en la voluntat de «desvetllar la consciència catalanista de la comarca tortosina». Tots dos rotatius representen la introducció del regionalisme a les terres de l’Ebre i del catalanisme conservador, en una ciutat on predominaren els partits dinàstics espanyols durant la primera dècada del segle xx. Després del silenci de la dictadura primorriverista, apareix un setmanari homònim del de principis de segle com a plataforma de difusió d’un partit comarcal afí al de la Lliga Regionalista. En contrapartida, la revista Vida Tortosina, primer, i el quinzenari Acció, després, esdevenen els òrgans d’expressió d’Acció Catalana i representen un moderat nacionalisme d’esquerres. Regionalistes i nacionalistes pretenien fer front a la força política majoritària a Tortosa amb l’establiment de la ii República, els republicans marcel·linistes. Paraules clau: terres de l’Ebre, premsa comarcal, catalanisme, actituds lingüístiques Abstract: In the middle of a journalistic circuit written exclusively in Spanish, comes the first newspaper written entirely in Catalan in the city of Tortosa: La Veu de Tortosa. This one is followed by La Veu de la Comarca which has the firm intention of «awake the Catalan consciousness of the district of Tortosa». Both newspapers represent the introduction of regionalism in Terres de l’ Ebre and the Catalan language in a zone dominated throughout the first decade of the twentieth century by Spanish dynastic parties. After the silence of the dictatorship of Primo de Rivera appears a homonymous weekly as a diffusion platform of a district party related to the Lliga Regionalista. In counterpart, the magazine Vida Tortosina first, and the biweekly Acció after, become organs of expression of Acció Catalana and represent a moderate progressive nationalism. Regionalists and nationalists tried to fight the greatest political force in Tortosa with the establishment of the II Republic, the «marcel·linistes» Republicans. Keywords: Ebre’s land, tortosin press, Catalanism, linguistic actitudes
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Diana Sari, Sivalis Diana Sari, and Nurwani Nurwani. "TRANSFORMASI PANGURASON DARI RITUAL KE SENI PERTUNJUKAN." Gesture : Jurnal Seni Tari 7, no. 2 (January 8, 2019): 26. http://dx.doi.org/10.24114/senitari.v7i2.13297.

Full text
Abstract:
ABSTRACT This study discusses the Transformation of Pangurason Performing Arts Ritual. Describes the presentation of Pangurason tortors in the transformation of saucers to the Batak Toba Society in Samosir, and also describes the transformation of Pangurason tortors in the art of tortor cup performances.The theory used in this research is Ritual theory, Transformation, presentation theory form. The time used in this study is during (two months), which starts from October to December 2016. The location of this study was conducted in Pangururan Government of Samosir Regency. The population in this study were artists who knew about Pangurason and the samples were all actors involved in tortor Pangurason and actors involved in tortor bow transformation, data collection techniques including observation, interview, literature study, and documentation, then analyzed by descriptive method qualitative.Based on the data collected, it can be seen that Pangurason is a cleansing or purification of a place that has been considered sacred, so that the place is far from distress, and not disturbed by evil spirits. Formerly when Pangurason was used because at that time, the place wanted to be disturbed by evil spirits, then sibaso or shaman made a ritual to reject the reinforcements, by making a bowl of water, kaffir lime and banyan leaves.The transformation transforms the form of ritual presentation into the performing arts and uses the media or property of the saucer as an attraction in the tortor cup art show. Keywords: Transformation, Pangurason Ritual, Performing Arts
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Dilinar Adlin and Ruth Hertami Dyah Nugrahaningsih. "History Analysis, Form of Presentation, and Function Tortor Naposo Nauli Bulung on Batak Mandailing Communities." Britain International of Linguistics Arts and Education (BIoLAE) Journal 1, no. 2 (November 30, 2019): 296–302. http://dx.doi.org/10.33258/biolae.v1i2.97.

Full text
Abstract:
Tortor Naposo Nauli Bulung is one of North Sumatra's local dance content, originating from the Mandailing Batak. As a traditional dance, this tortor has binding rules, sourced from the Dalihan Na Tolu kinship system, which illustrates the roles in it such as kahanggi, Mora, and boru children, so that the various movements contain traditional rules and norms that apply and must be obeyed when adhered to to dance it. This article discusses the history, form of presentation, and function of tortors. Theories used to explore history are the progressive-linear theory according to Ibn Khaldun, Djelantik's opinion for the form of presentation, and the theory of function according to Shay. The research method is descriptive qualitative. The results of the study conveyed Tortor Naposo Nauli Bulung became a medium for socializing. This tortor was performed by young people with six or three pairs of dancers. The floor pattern used was only two shapes, namely the horizontal line pattern and the triangle shape. The group of dancers in the front are called 'na gakspi' or 'na isembar', while the group in the back is called 'pangayapi' or 'panyembar'. The basic motions of the Naposo Nauli Bulung tortor are: a) Manyomba tu Raja, b) Markusor (spinning), and c) Singgang (squatting). Naposo Nauli Bulung Tortor contains four functions, namely: as a reflection and legitimacy of the social order, as a vehicle for secular rite expression, dance as social entertainment or recreational activities, and dance as a reflection of aesthetic values.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Simons, Kenneth W., and W. Jonathan Cardi. "Restating the Intentional Torts to Persons: Seeing the Forest and the Trees." Journal of Tort Law 10, no. 2 (September 25, 2018): 343–404. http://dx.doi.org/10.1515/jtl-2018-0004.

Full text
Abstract:
AbstractThe five thoughtful, incisive articles by Professors Bernstein, Chamallas, Geistfeld, Moore, and Sugarman offer a breathtaking range of perspectives on the Restatement, Third of Torts: Intentional Torts to Persons (“ITR”). Some view tort law from the widest vantage point, inquiring whether this forest deserves its own appellation or should instead be assimilated to the rest of tort’s greenery. Some focus more on the trees–on the distinct doctrines that characterize the torts and defenses that ITR is restating. In this response, we engage with the participants at both levels.Our response also addresses two fundamental questions–the role of a Restatement and the significance of the “intentional tort” category. First, ITR is a Restatement of tort law. It is not a model code of tort law, nor is it an academic article committed to a particular vision of the proper purposes and principles of tort law. We see our task, not as creating a grand theory from which all of intentional tort doctrine can be deduced, but as a bottom-up endeavor, accurately characterizing developments in the case law and then providing the most sensible and persuasive justifications for extant doctrine. At the same time, however, we strive to provide intellectual coherence to this body of law. Thus, we examine not only the holdings in narrow doctrinal categories, but also the consistency of those holdings with more general tort law principles.Second, what is distinctive about the intentional torts to persons? How do they differ from torts of negligence or from other intentional torts? These questions have no simple answer, because most of the intentional torts to persons have very long historical roots, and because the common law process of reformulating doctrine has played a vital role in defining the scope of these torts in current American law. It is thus not at all surprising to find tensions and apparent inconsistencies between some current doctrines.Nevertheless, we believe that the contemporary formulations of these torts are indeed justifiable in principle. First, these intentional torts sometimes reflect a hierarchy of fault or culpability. Purposely injuring someone is more culpable, ceteris paribus, than negligently causing the same injury. Second, these torts sometimes protect distinct interests, such as the interest in avoiding emotional harm or in freedom of movement, that for various policy reasons are not protected by liability rules if they are only negligently invaded. Third, the intentional torts do not simply identify species of conduct that reflect greater fault or culpability than negligence. Comparing intentional torts is sometimes akin to comparing apples and oranges, because these torts protect a varied set of interests or protect them in varying ways. Fourth, the intentional torts express a pluralistic set of values and principles. No single principle (such as welfare, autonomy, or freedom) fully explains all of these torts. And fifth, although these intentional torts contain some reasonableness criteria, for the most part they reject the reasonableness paradigm of negligence, and thus reject the more flexible, less structured criteria of liability that that paradigm engenders.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Querol, Enric. "L’antiga universitat dominica de Tortosa (1529-1717)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 15 (June 10, 2020): 217. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.15.17570.

Full text
Abstract:
Resum: L’article ressegueix l’itinerari històric de l’Estudi, o Universitat, dominica de Tortosa, institució fundada el 1529, que atorgà graus d’Arts i Teologia fins al 1717, any de l’abolició de les universitats catalanes per Felip V. El centre gaudí d’un reconegut prestigi i fou un pol d’atracció per a alumnes de tota la Corona d’Aragó. Cal notar que l’abolició del 1717 no va significar el tancament de les aules, sinó la privació d’atorgar graus acadèmics. Així, podem dir que l’activitat pedagògica continuà fins el 1824, any de la fundació d’un seminari conciliar. Paraules clau: Universitat de Tortosa, orígens, extenció, Catalunya, estudis universitaris Abstract: This paper explains the history of the dominican Convent-university of Tortosa. This institution, founded in 1529, was entitled to award degrees in arts and theology until the merging of all Catalan universities into the new center of Cervera, in 1717. The well-known and prestigious University of Tortosa attracted students all over the Crown of Aragon. Though the center was disallowed to confer degrees, the 1717 abolishment was not the end of the pedagogical activity, which continued until the foundation of a conciliar Seminary, in 1824. Keywords: University of Tortosa, foundation, extinction, Catalonia, universitary studies
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Shishikura, Fumio. "Globin-intron Sequences Imply Molecular Relationships Between the Galapagos Giant Tortoise and the Aldabra Giant Tortoise." Journal of Nihon University Medical Association 72, no. 6 (2013): 326–34. http://dx.doi.org/10.4264/numa.72.326.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Shishikura, Fumio. "Globin-intron Sequences Imply Molecular Relationships Between the Galapagos Giant Tortoise and the Aldabra Giant Tortoise." Journal of Nihon University Medical Association 72, no. 5 (2013): 326–34. http://dx.doi.org/10.4264/numa.72.5_326.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Tortosí"

1

Massip, i. Bonet Àngels. "Lèxic tortosí: història i present, El." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1991. http://hdl.handle.net/10803/1686.

Full text
Abstract:
Estudiem les característiques lexicals del dialecte de la llengua catalana anomenat tortosí, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d"Ebre, el Maestrat i els Ports de Morella, i que es pot caracteritzar com un parlar de transició entre el català nord-occidentel i el valencià.

A més de fer un inventari -unes 4.000 entrades- dels mots característics d'aquest parlar (mots exclusius del dialecte o que en el dialecte presenten una particularitat formal o semàntica), n'estudiem més específicament un miler, d'acord amb la següent estructura: Mot. Transcripció fonètica -sempre que ho creguem necessari-. Categoria gramatical. Significat. Àrea d'ús del mot (que ens permet de veure les concordances entre el parlar estudiat -del qual tenim informeció directa, de camp- amb els altres dialectes de la llengua -dels quals tenim información bibliogràfica: fonts lexicogràfiques, monografies dialectals-. Precisem amb (L), (F) o (S) si l'àrea assignada es refereix a l'extensió del lexema o de la variant formal o de la variant semàntica. Documentació antiga. Diccionaris (constatem 1"aparició o no del mot en els vocabularis específics de la zona o en els diccionaris valencians o generals). Vitalitat d'ús i documentació actual en textos escrits i en entrevistes orals. Etimologia.

El model d'estructura de les entrades que proposem creiem que podria servir de pauta per a futurs estudis monogràfics de cara a poder aprofitar al màxim la aportació que aquestes monografies suposen.

Per a la documentació dels mots ens hem basat en obres publicades i també en material inèdit que aportem, en forma d'edició critica, en els volums segon (documents escrits -textos que a més de l'interès lingüístic, tenen interès també per als historiadors orals, per als antropòlegs o per als etnòlegs-) i tercer (textos orals) d'aquesta tesi.

Dediquem també un capítol a analitzar en quina mesura l'ensenyament del català a l'escola tendeix a uniformar el lèxic en la zona objecte d'estudi cap al lèxic considerat estàndard. I un altre, a detectar les actituds interdialectals entre els parlants tortosins i els barcelonins.

Es tracta, doncs, d'un treball de dialectologia on emprem els mètodes tradicionals combinats amb els de la sociolingüística i els de l'antropologia.

L'anàlisi comparativa del vocabulari bàsic tortosí, valencià i nord-occidental respecte d'un inventari de mots bàsics (1.500) del català central, demostra la coincidència major amb el lèxic valencià que no pas amb el nord-occidental -tot i que en la classificació dialectal vigent el tortosí es considera un subdialecte d"aquest darrer-. Constatem també que -com era d"esperar- només un 11% del vocabulari bàsic tortosí és diferent del vocabulari bàsic general de l'inventari susdit.

Els criteris de selecció de mots que havien de constar en l'inventari ha estat el següent:

1) Criteri de propietat lèxica, pel qual s'inclouen mots que, essent netament catalans, es reserven a un ús literari o restringit (abellir, atansar, eixir, bla(n)), mentre que en el dialecte estudiat són d'ús comú.

2) Criteri de determinació de l'objecte: paraules del català general que en tortosí corresponen a objectes i significats diferents (llevar, moll)

3) Criteri d"especificitat semàntica. També s'inclouen mots que tenen una accepció molt precisa i, en aquests casos, només ens ocupem d'aquesta accepció i no de la més general.

4) Criteri d'exclusió formal: detectem els casos en què el tortosí empra una de les formes sinònimes esteses per tot el domini i exclou completamente l'altra. També aquest criteri ens serveix per incloure o no els castellanismes: si són l'únic mot emprat, l'incloem, si hi ha altres mots usuals, no.

5) Criteri de diversitat geogràfica en el sentit propi. S'inclouen paraules noves des de tots els punts de vista: (semer, enrònia, guaixar),

Hem pogut constatar la gran riquesa lexical del dialecte tortosí, que, com la major part dels dialectes catalans està en perill de pèrdua perquè els parlants tendeixen a la simplificació i a la substitució de mots genuïns per préstec de l'espanyol, o, en el millor dels casos, per l'equivalent estàndard.

Un inventari d'aquesta mena -on intentem de donar una forma escrita apta per al mot dialectal- creiem que, en l'etapa de normalització en què es troba el català, pot ser útil perquè molts mots són recuperables, sobretot si els escriptors estan segurs que és legítim d'emprar-los.
We consider the lexical characteristics of the Catalan dialect known as "tortosí" and which can be described as a transitional dialect between Northwest Catalan and Valencian.

In addition to presenting en inventory of approximately 4,000 terms characteristic of this speech area (words exclusive to the dialect or which present a formal or semantic peculiarity in the dialect), the thesis studies 1,000 terms in depth, according to the following structure, which is proposed as B model for lexical entries: "Word", "Phonetic transcription" (when necessary), "Grammatical category", "Meaning", "Geographic area" where used (which allows us to see similarities between the dialect under study, for which we have data from field work, and other Catalan dialects, for which we have published references such as lexicographic sources or dialect monographs. We use (L)/(F)/(S) to see if the assigned area refers to the extension of the lexeme or to the formal or semantic variant. "Old documents", "Dictionaries": we record the appearance or absence of the word lists specific to the area or in dictionaries of Valencian or of Catalan in general, "Degree of use" and current frequency in documents and oral interviews. "Etymology"

To document words, we have based ourselves on published works as well as on unpublished materials, which we present with annotations in the second (written documents) and third (transcription of oral passages) volumes of this dissertation.

We also dedicate a chapter to analyzing the way the teaching of Catalan in schools is tending to homogenize the lexicon in this area end make it more similar to that of the standard language.

Another chapter discusses the attitudes between speakers of the Tortosa dialect and speakers from Barcelona.

In sum this dissertation presents dialect work in a traditional framework combined with elements of sociolinguistic and anthropological methodology.

Comparative analysis of the basic vocabulary of "Tortosí", Valencian, and Northwestern Catalan with respect to the inventory of basic vocabulary (1,500 words) of Central Catalan indicates a higher degree of similarity with Valencian, as opposed to Northwestern Catalan, although the traditional dialect divisions classify "Tortosí" as a subdialect of Northwestern Catalan and not Valencian.

We record the tremendous lexical variety of this dialect which, as is the case for most Catalan dialects is in danger of disappearing because speakers autoctonous words with loans from Spanish, or from the standard dialect.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Ulldemolins, Subirats Amanda. "Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663843.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi té per objectiu analitzar, des del punt de vista de la planificació lingüística i amb una perspectiva sincrònica, el model de llengua estàndard oral vehiculat pel sistema d’ensenyament i pels mèdia públics de televisió de l’àrea tortosina. Així, aquesta investigació es divideix en dos eixos: el de l’àmbit educatiu i el dels mèdia. En primer lloc, pel que fa a l’ensenyament, ens centrem en l’estudi de l’estàndard oral difós pels mestres del primer curs de primària de les escoles de 9 poblacions catalanes i d’11 valencianes, situades a banda i banda de la frontera administrativa. En total, analitzem 29 tutors d’aquest nivell educatiu i contrastem les seues dades amb les dels alumnes, això és, prenem com a filtre de l’objecte de recerca els usos lingüístics adquirits pels 416 alumnes d’aquests ensenyants. En segon lloc, amb relació als mèdia, examinem el model lingüístic emprat pels tres periodistes tortosins que apareixen en les dos edicions del Telenotícies de TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich i Víctor Sorribes. El corpus de treball està format per 101 peces televisives d’informació. Quant a l’estructura, la tesi té quatre parts. A la part i n’exposem el marc teòric: les nocions d’ecologia lingüística, de llengua estàndard i d’estandardització. Dediquem la part ii a la contextualització de diversos aspectes de la investigació. En primer lloc, definim l’àrea objecte d’estudi, circumscrita a la Mancomunitat de la Taula del Sénia, mitjançant dades de caràcter demogràfic i econòmic; en segon lloc, descrivim geolectalment el tortosí de les comarques examinades: el Montsià, el Baix Maestrat i els Ports. En tercer lloc, centrant-nos en aquesta àrea central del domini lingüístic, resseguim el procés d’estandardització en aquest territori a partir del model de llengua vehiculat. Finalment, mostrem una panoràmica de l’estàndard oral català difós a TV3 durant els darrers 30 anys. Bastim la part iii amb l’anàlisi de les dades recollides distribuïdes, d’una banda, tenint en compte el nivell de llenguatge —fonètica, morfologia i lèxic— i, de l’altra, segons l’àmbit d’investigació: ensenyament i mèdia. En primer lloc, quant a l’àmbit educatiu, les dades revelen la manca de discerniment dels docents entre les variants tortosines codificades per l’estàndard i les col·loquials i també la difusió de formes estàndards del català central en detriment de les tortosines. En aquest sentit, l’arraconament de les solucions estàndards tortosines es concentra, sobretot, en el lèxic i, en menor mesura, en la morfologia nominal. Tanmateix, el grau d’integració del tortosí en el model de llengua dels docents valencians és superior al dels catalans, atès que l’estàndard imperant al País Valencià és l’occidental. En segon lloc, de l’anàlisi lingüística dels mèdia se’n desprèn l’heterogeneïtat de models entre els locutors, tot i que la tendència general és l’abdicació de les variants verbals estàndards tortosines. Per contra, es demostra que la fonètica és el nivell lingüístic més refractari a l’estàndard del català central, per bé que hem documentat realitzacions al·lòctones com la reducció vocàlica. En darrer terme, en la part iv, per un cantó, presentem les conclusions de la tesi, en què es posa de manifest la vehiculació parcial de l’estàndard planificat tortosí. Més concretament, es revela que el grau d’integració del tortosí en l’estàndard difós és elevat en la fonètica, mitjà en la morfologia nominal i irregular en la morfologia verbal i en el lèxic —nivells en què convé distingir entre els resultats a l’ensenyament i als mèdia. Per l’altre cantó, proposem un model de llengua d’estàndard oral per a la zona tortosina per a cada sector analitzat a partir de les dades recollides, les quals permeten traçar futures línies de recerca sobre l’estandardització d’àrees administrativament frontereres.
The present dissertation aims to analyze, from the language planning point of view and with a synchronic prospective, the spoken standard spread by the Tortosin educational system and public television. Research is divided into two main areas: the education sector and the mass media.  Firstly, regarding the education sector, this dissertation focuses on the spoken standard spread by first grade elementary school teachers in nine Catalan and eleven Valencian towns. We study a total of 29 first grade elementary school instructors and we contrast their data with that of their students; in other words, we use data collected from 416 children to filter the linguistic model they learn from their teachers.  Secondly, concerning the media, we examine the spoken standard spread by three Tortosin journalists that appear in two separate editions of the newscast Telenotícies, broadcasted by TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich and Víctor Sorribes. The research corpus is comprised of 101 informative pieces. This dissertation has been divided into four chapters.  In Chapter i, we explain the theoretical framework of this thesis: the concept of linguistic ecology, standard variety and standardization. In Chapter ii, we contextualize several details of the research. First, we delimit the area of study within la Mancomunitat de la Taula del Sénia with demographic and economic information. Secondly, we describe the Tortosin geolect that is spoken in the Montsià, Baix Maestrat and Ports regions. Also, we expose the process of standardization inside the area of focus. Finally, we show a panoramic view of the Catalan spoken standard spread by TV3 for the last 30 years.  In Chapter iii, we analyze the collected data in two different ways: according to the language system (phonetics, morphology and vocabulary) and regarding the sector examined (education and media). From the first perspective, data from the educational system reveals the lack of discernment between the Tortosin codified standard and colloquial forms. Additionally, it reveals the spread of Eastern Catalan standard variants at the expense of Tortosin variants. Accordingly, the disappearance of the Tortosin standard focuses on vocabulary, and to a lesser extent, nominal morphology. However, the degree of Tortosin features in the standard spread by Valencian teachers is higher than that spread by Catalan teachers, due to the dominant standard in País Valencià being the Western variety. From the second perspective, linguistic analysis of the media shows the heterogeneity of models among the studied journalists. Nonetheless, the general tendency is the disappearance of the Tortosin standard verbal forms. In contrast, this research shows that phonetics most strongly resists the influence of Eastern Catalan standard features.  Finally, in Chapter iv we present the conclusions of this dissertation, such as the partial vehiculation of the Tortosin codified standard. Particularly, this study reveals that the grade of integration of Tortosin into the spread standard is high in phonetics, medium in nominal morphology and irregular in verbal morphology and vocabulary (we must distinguish between these two latter sections). Moreover, we propose a Tortosin spoken standard model for the Tortosin speaking area to each studied sector and future lines of research regarding standardization in administrative border areas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Querol, Coll Enric. "Cultura literaria en Tortosa (siglos XVI y XVII)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/4870.

Full text
Abstract:
Tomando como base una parte del corpus bibliográfico registrado en su tesina Tortosa, república literària (1475-1800), el autor se propone contextualizar las obras y los autores más relevantes del Renacimiento y el Barroco en la ciudad de Tortosa, presentada como paradigma de ciudad mediana de la Corona de Aragón, al margen de las capitales regnícolas.
Los tres primeros capítulos están dedicados al contexto socio-cultural tortosino y en especial a las relaciones con Valencia, Zaragoza y Barcelona, epicentros que enmarcan su horizonte cultural. Querol plantea un modelo de transmisión cultural transversal y reticular, en el cual Barcelona incorpora los mejores intelectuales del país. Estos, gracias a la reducida extensión del Principado, continúan en contacto con sus lugares de origen, favoreciendo de esta manera el flujo de personas, ideas y géneros literarios. Por otro lado, se analizan detalladamente las infraestructuras locales que permiten la asimilación y el desarrollo de la cultura literaria: los Reales Colegios -universidad dominica-, el Estudio de Gramática, la lectoría de la Seo y la imprenta, tecnología básica para la diffusion de las obras, pero también para la promoción de la creatividad y para la forja de una tradición local identificable y un poso cultural propio.
Lejos de querer establecer un registro exhaustivo de la producción literaria tortosina, el resto de capítulos (4-10) se centran en los episodios más brillantes del período estudiado. Se recogen los autores y los géneros más interesantes y se contextualizan dentro del ámbito catalán y de la Corona de Aragón: la introducción de los métodos pedagógicos de Nebrija por parte de los gramáticos Jeroni Amiguet y Pere Seguí; la figura y obra de Cristòfol Despuig, analizada a la luz de una novedosa aportación documental biográfica; el grupo poético a caballo de los siglos XVI y XVII -Heredia, Desí, Suárez de Godoy, Vicent Garcia-; la historiografía local, desde sus antecedentes a la culminación en la Historia de la antigua Hibera (1626), de Francesc Martorell; los escritos políticos en la Guerra dels Segadors; el poeta Francisco de la Torre, el literato catalán mejor valorado y conocido a nivel español en el Barroco, y, por último, la producción dramática en la ciudad.
La tesis, que ha obtenido el «Cum Laude» por unanimidad, aporta desde una óptica interdisciplinaria y lingüísticamente no excluyente, una nueva pieza al cada vez más rico y complejo rompecabezas literario de la Catalunya moderna.
Taking as a basis part of the bibliographical corpus registered in his Tortosa, república literària (1475-1800), the author aims to put in context the most outstanding works and authors of the Renaissance and Baroque periods in Tortosa, presented as an example of the medium-sized town of the Corona de Aragón.
The three first chapters focus on the social and cultural context of Tortosa, specially on its relationships with Valencia, Zaragoza and Barcelona, cultural centers that frame the literary horizon of the town. Querol proposes a network cultural transmission model, in which Barcelona would incorporate the best minds of the territory. However, thanks to the relatively small size of Catalonia, these intellectuals and creators would continue keeping contact with their hometowns. In this way people, ideas and literary genres would spread easily all through the Catalan country. Secondly, the local, cultural and pedagogical infrastructures which allowed the assimilation and development of the literary culture are analyzed in detail: the Reals Col·legis ('Royal Colleges'), or Dominican University, the grammar school, the Lectoria of the Cathedral, and the printing press, basic tool not only for the distribution of the works, but also to foster the creativity and to set a local tradition.
Far from establishing an exhaustive register of the local production, the rest of the chapters (4-10) highlight the most conspicuous literary moments of the period. Authors and genres are gathered and put in context within the scope of Catalonia and the Corona de Aragón: the introduction of Nebrija's pedagogical methods by the grammarians Jeroni Amiguet and Pere Seguí, the man Cristòfol Despuig and its work, analyzed under the light shed by new biographical documentation; the poetical circle working in the late XVI and early XVII centuries -Heredia, Desí, Suárez de Godoy, Vicent Garcia-; the local historiography and the need for an «authorized» history; the political writings related to the Guerra dels Segadors, Francisco de la Torre, being the most well-known and valued Catalan poet in the Baroque Spain, and the local drama productions.
The thesis, which unanimously obtained the «Cum Laude» qualification, contributes, from an interdisciplinary and linguistically non-excluding view, with a new piece to the increasingly richer and more complex Catalan literary puzzle of the Modern period.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Edwards, Taylor. "Desert tortoise conservation genetics." Thesis, The University of Arizona, 2003. http://hdl.handle.net/10150/291566.

Full text
Abstract:
Managing for the long-term survival of a species requires an understanding of its population genetics. The desert tortoise, Gopherus agassizii, inhabits the Mojave and Sonoran deserts of North America. Desert tortoises face many threats to their continued survival, including habitat loss and fragmentation. I used mitochondrial and microsatellite DNA markers to examine genetic structure within and among populations of desert tortoises. I found that both the Mojave and Sonoran populations of desert tortoise exhibit similar patterns of population genetic structure. Gene flow among localities within each region is part of the evolutionary history of the desert tortoise and dispersal events probably play an important role in the long-term maintenance of populations. Movement barriers caused by anthropogenic landscape changes have the potential to effect desert tortoise population viability. Understanding the historical connectivity between and within the Mojave and Sonoran populations of desert tortoises will help facilitate the conservation of this species.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

León, Oré Reyna Isabel, Silva Jennifer Luciana Llanos, Capcha Nataly Pamela Machacuay, Cisneros Patricia Paz, and Aguirre Kelly Joan Ruiz. "Peqachu: Tortas Saludables." Bachelor's thesis, Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2020. http://hdl.handle.net/10757/654936.

Full text
Abstract:
La consciencia por la mejora en la elección de los alimentos a consumir, ha tomado más fuerza con el pasar de los años. En el Perú el 80% de las personas de clase media tienden a tomar en cuenta la información alimentaria antes de comprar un producto; y están dispuestos a pagar más por dicha elección (Gestión, 2019). Esta tendencia no excluye a la pastelería, que es un rubro bastante solicitado para ocasiones especiales. Sin embargo, en el mercado limeño actual, las opciones de pastelerías saludables son bajas; pues la mayoría de establecimientos trabajan con ingredientes compuestos de azúcares, grasa y otros. Adicional a ello, es frecuente tener inconvenientes en el tiempo de entrega de las tortas. Por ello, se crea Peqachu ofrecerá tortas elaboradas a base de granos andinos, edulcorantes y variedad de frutas, y dicha preparación tendrá la orientación de un nutricionista. Cabe resaltar, la pastelería será virtual, se atenderá a través de los canales digitales como Facebook y una página web. Así mismo, los pedidos serán entregados a los clientes mediante el servicio de delivery. Finalmente se demuestra que el negocio es rentable con altas posibilidades de crecimiento, al tener como valor agregado el uso de los granos andinos como insumo principal en la elaboración de tortas. De acuerdo al análisis financiero, se demuestra que el proyecto es viable y rentable para su muestra en marcha.
The awareness for the improvement in the choice of food to consume, has gained more strength over the years. In Peru, 80% of middle class people tend to take food information into account before buying a product; and they are willing to pay more for said election (Gestión, 2019). This trend does not exclude pastry, which is a very popular item for special occasions. However, in today's Lima market, healthy bakery options are low; since most establishments work with ingredients composed of sugars, fat and others. Additionally, it is common to have problems in the delivery time of the cakes. For this reason, Peqachu is created will offer cakes made from Andean grains, sweeteners and a variety of fruits, and said preparation will have the guidance of a nutritionist. It should be noted, the pastry shop will be virtual, it will be served through digital channels such as Facebook and a website. Likewise, orders will be delivered to customers through the delivery service. Finally, it is shown that the business is profitable with high growth possibilities, having as an added value the use of Andean grains as the main input in the preparation of cakes. According to the financial analysis, the project is shown to be viable and profitable for its ongoing sample.
Trabajo de investigación
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

García, Rodríguez Alfonso. "L'evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2000. http://hdl.handle.net/10803/31931.

Full text
Abstract:
La Tesi Doctoral L’evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques té com a finalitat estudiar el creixement urbà de la ciutat a través del planejament i de les actuacions urbanes. Iniciatives portades a terme tant per part de la iniciativa pública com de la privada. El treball parteix d’una hipòtesi general on es considera que la ciutat no va comptar amb un model de planificació urbana, malgrat l’aplicació del planejament urbanístic. Les principals fonts de recerca han estat els PGOU de 1964 i 1986, els Expedients d’Obres Públiques, els Llibres d’Actes de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Tortosa, les publicacions i la premsa local del període estudiat. Les conclusions s’han dividit en dues parts. A la primera es constata la hipòstesi central del treball, mentre la segona fa èmfasi en la necessitat de disenyar un nou model de ciutat més integrador.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Entz, Jacqueline Rostal David. "Effects of habitat quality on reproduction in two Georgia populations of Gopherus polyphemus." Diss., Statesboro, Ga.: Georgia Southern University, 2009. http://www.georgiasouthern.edu/etd/archive/fall2009/jacqueline_w_entz/entz_jacqueline_w_200908_MS.pdf.

Full text
Abstract:
"A thesis submitted to the Graduate Faculty of Georgia Southern University in partial fulfillment of the requirements for the degree Master of Science." Title from PDF of title page (Georgia Southern University, viewed on May 1, 2010). David Rostal, major professor; Lance McBrayer, Ann Pratt, John Harrison, committee members. Electronic version approved: December 2009. Includes bibliographical references (p. 37-40).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Costa, Jover Agustí. "Análisis del proceso de construcción-deconstrucción de la catedral de Tortosa." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/351952.

Full text
Abstract:
La Catedral de Santa Maria de Tortosa (1345-1757) és un dels edificis gòtics més importants de Catalunya. La seva construcció va suposar la substitució progressiva de la seu romànica preexistent, en un procés de construcció-deconstrucció en que tots dos edificis van coexistir fins a principis del segle XVIII. L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar el procés de construcció de la catedral de Tortosa a través de tècniques actuals, les quals permetran ampliar el coneixement existent més enllà de la historiografia tradicional. Així, s'estableix una metodologia que implicarà, en primer lloc, generar una nova base topogràfica utilitzant tècniques de captura massiva de dades. Complementàriament, també es realitza una campanya de prospecció geofísica del subsòl. En segon lloc, s'estableix una hipòtesi volumètrica de l'encaix entre els dos edificis al llarg de tot el procés, i podent identificar els matisos de l'execució i les fases de major complexitat. Finalment, s'analitzen les condicions d'equilibri de l'absis durant el procés de construcció, i identificant els moments constructius en els quals l'estabilitat de l'estructura estava compromesa i era necessari disposar d'algun sistema auxiliar per compensar les empentes de les voltes, garantint l'estabilitat. Per tant, la investigació ha permès establir un nou marc de referència sobre el procés de construcció de la catedral gòtica de Tortosa. A més, el càlcul realitzat també permet entendre millor el comportament estructural de l'absis, establint així una referència per al seu manteniment i conservació. Finalment, la nova base topogràfica obtinguda també possibilitarà el control de deformacions, alhora que obre la porta a futures investigacions per aprofundir en altres aspectes sobre la catedral.
La Catedral de Santa María de Tortosa (1345-1757) es uno de los edificios góticos más importantes de Cataluña. Su construcción supuso la substitución progresiva de la sede románica preexistente, en un proceso de construcción-deconstrucción en que ambos edificios coexistieron hasta principios del siglo XVIII. El objetivo principal de esta tesis es analizar el proceso de construcción de la catedral de Tortosa a través de técnicas actuales, las cuales permitirán ampliar el conocimiento existente más allá de la historiografía tradicional. Así, se establece una metodología que implicará, en primer lugar, generar una nueva base topográfica utilizando técnicas de captura masiva de datos. Complementariamente, también se realiza una campaña de prospección geofísica del subsuelo. En segundo lugar, se establece una hipótesis volumétrica del encaje entre los dos edificios a lo largo de todo el proceso, pudiendo identificar los matices de la ejecución y las fases de mayor complejidad. Finalmente, se analizan las condiciones de equilibrio del ábside durante el proceso de construcción, pudiendo identificar los momentos constructivos en los que la estabilidad de la estructura estaba comprometida y era necesario disponer de algún sistema auxiliar de contrarresto para compensar los empujes de las bóvedas, garantizando la estabilidad. Por tanto, la investigación ha permitido establecer un nuevo marco de referencia sobre el proceso de construcción de la catedral gótica de Tortosa. A demás, el cálculo realizado también permite entender mejor el comportamiento estructural del ábside, estableciendo así una referencia para su mantenimiento y conservación. Finalmente, la nueva base topográfica obtenida también posibilitará el control de deformaciones, a la vez que abre la puerta a futuras investigaciones para profundizar en otros aspectos sobre la catedral.
The Cathedral of Santa Maria of Tortosa (1345-1757) is one of the most important Gothic buildings in Catalonia. Its construction involved the progressive replacement of the existing Romanesque Cathedral in a process of construction-deconstruction. Both buildings coexisted until the early eighteenth century. The main objective of this thesis is to analyze the process of construction of the Cathedral of Tortosa by means of current techniques, which will expand the existing knowledge beyond traditional historiography. Thus, it is set a methodology that will involve, on first place, the performance of a new topographic survey using techniques of massive data capture. In addition, a campaign of geophysical prospecting of the subsoil is also performed. On second place, a volumetric hypothesis of the two buildings is established through the entire process of construction. It enables to identify the nuances of the process and the most complex phases. Finally, the equilibrium conditions of the apse are analyzed during the construction process of the building. It is possible to identify the phases when the stability of the structure was compromised and needed some temporary system of buttressing to compensate the thrusts of the vaults to guaranty the stability. Therefore, the research has established a new framework on the process of construction of the Gothic Cathedral of Tortosa. Moreover, the calculation also enhances the understanding of the structural behavior of the apse, establishing a reference for its maintenance. Finally, the new topographic base also enables the control of deformations, while opens the door to further research about other aspects of the Cathedral.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Dibenedetto, Joseph Nicholas. "Paleoclimatological implications of fossil tortoise bones." To access this resource online via ProQuest Dissertations and Theses @ UTEP, 2008. http://0-proquest.umi.com.lib.utep.edu/login?COPT=REJTPTU0YmImSU5UPTAmVkVSPTI=&clientId=2515.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Björnsdotter, Maja. "Tortoise : Hållbar design för Kinas möbelmarknad." Thesis, Linköpings universitet, Malmstens Linköpings universitet, 2017. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:liu:diva-142384.

Full text
Abstract:
I Kina ökar konsumtionen i takt med välfärden och det finns ett behov av en mer hållbar attityd i landet, både för konsumenter och producenter. Det blir mer och mer viktigt för vår globala hälsa och miljö med hållbar design. I den här rapporten försöker jag förtydliga vad hållbarhet innebär genom att förhålla mig och mitt examensarbete till den kinesiska marknaden. Hur skulle en hållbar möbeldesign tänkas se ut för en kinesisk marknad? I mitt examensarbete fokuserar jag på våningssängen. Det är en möbel som är lite bortglömd formmässigt men som trots allt verkar sälja väldigt bra i Kina. Jag hoppas kunna hitta en mer stilren lösning som också är mer köns och åldersneutral än de våningssängar som finns idag. Mitt arbete börjar med att försöka skapa en generell förståelse för landet som helhet och att leta efter likheter och olikheter mellan våra kulturer som kan ha betydelse för min frågeställning. I min designprocess utgår jag från olika designstrategier som fungerar som en checklista för utvecklingen av min möbel. I en funktionsanal listar jag sedan önskade funktioner som alla har egenskaper att påverka en bättre global miljö eller mänskligt välbefinnande. Mitt slutgiltiga förslag, Tortoise, är en våningssäng ämnad för unga familjer i Kina. Den är i första hand tänkt att användas i barnkammaren för en familj med 1 till 2 barn eller för en familj som ofta får besök av mor och farföräldrar, men kan lika väl stå i ett kombinerat gästrum/kontor. Sängen kan vara en stabil och rolig klätterställning på dagen, en mysig soffa för en eller flera på kvällen och en mysig och fantastiskt skön säng på natten. Sängen ser kanske inte ut som en sköldpadda, Tortoise, men den har egenskaper som stämmer väl överens med sköldpaddans symbolik, som värnar om trygghet, stabilitet och ett lång liv.  Genom mitt examensarbete med sängen i fokus har jag lagt grunden för en framtida verksamhet på en arena utanför Sverige, i en annan kultur med andra förutsättningar både beträffande kundunderlag, produktionsvillkor och attityder till hållbarhetsfrågor. Detta har också varit mitt syfte med uppgiften på längre sikt.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Tortosí"

1

Moreira, Joan. Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils. Benicarló (Castellón): Onada Edicions, 2012.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Miravall, Ramon. Tortosa, any zero. Tortosa: Dertosa, 1988.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

O'Callaghan, Ramón. Anales de Tortosa. Tortosa: Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre, 1995.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Tortoise. New York, NY: Calamari Press, 2008.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Tortoise. London: Reaktion Books, 2003.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Moran, Josep. Les homilies de Tortosa. [Barcelona]: Curial, Edicions Catalanes, 1990.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Tortosa, Sílvia. Sílvia Tortosa, Ignasi Cuevas. [Barcelona]: Ajuntament de Barcelona, 1994.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Miravall, Ramon. Entorn a Tortosa napoleònica. Tortosa: Dertosa, 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Einspruch, Andrew. Desert tortoise. Cambridge, MA: Educators Publishing Service, 2006.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Blue tortoise. Chicago, IL: World Book/Two-Can, 1997.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Tortosí"

1

Ulldemolins Subirats, Amanda. "La presència del tortosí al Telenotícies comarques Tarragona de TV3." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 360–77. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2019. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.20.21sub.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Warhol, Andy, and Kurt Benirschke. "Galapagos Tortoise." In Vanishing Animals, 88–93. New York, NY: Springer New York, 1986. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4684-6333-0_15.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

O’Hara, James E., Igor UsUpensky, N. J. Bostanian, John L. Capinera, Reg Chapman, Carl S. Barfield, Marilyn E. Swisher, et al. "Tortoise Beetles." In Encyclopedia of Entomology, 3832. Dordrecht: Springer Netherlands, 2008. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-6359-6_2487.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

O’Hara, James E., Igor UsUpensky, N. J. Bostanian, John L. Capinera, Reg Chapman, Carl S. Barfield, Marilyn E. Swisher, et al. "Tortoise Scales." In Encyclopedia of Entomology, 3832. Dordrecht: Springer Netherlands, 2008. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-6359-6_2488.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Spurr, Stephen J. "Torts." In Economic Foundations of Law, 158–88. Third edition. | Milton Park, Abingdon, Oxon; New York, NY:: Routledge, 2019. http://dx.doi.org/10.4324/9781351239783-8.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Feitshans, Theodore A. "Torts." In Agricultural and Agribusiness Law, 30–44. Second edition. | Abingdon, Oxon ; New York, NY : Routledge, 2019.: Routledge, 2019. http://dx.doi.org/10.4324/9780429467837-3.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Pagallo, Ugo. "Torts." In The Laws of Robots, 115–45. Dordrecht: Springer Netherlands, 2013. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-007-6564-1_5.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Krishnan, Mini, C. D. Narasimhaiah, Nabaneeta Dev Sen, Suresh Dalal, Jai Ratan, Ramachandra Sharma, K. M. George, et al. "Mahani Sir’s Tortoise." In Face of the Morning (Sakalara Muhan), 57–62. London: Macmillan Education UK, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-15101-1_7.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Mullis, Alastair, and Ken Oliphant. "Introduction." In Torts, 1–5. London: Macmillan Education UK, 1993. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-12659-0_1.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Mullis, Alastair, and Ken Oliphant. "Causation." In Torts, 79–88. London: Macmillan Education UK, 1993. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-12659-0_10.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Tortosí"

1

Mirzanov, Berdaq. "RAQAMLI IQTISODIYOTDA SOLIQQA TORTISH." In MATERIALS OF INTERNATIONAL SCIENTIFIC-PRACTICAL CONFERENCE ON «DIGITAL ECONOMY: A NEW STAGE IN DEVELOPMENT OF NEW UZBEKISTAN THROUGH NEW TECHNOLOGIES, PLATFORMS AND BUSINESS MODELS». Tadqiqot.uz, 2020. http://dx.doi.org/10.26739/2181-9491-2020-si-3-1.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Badam, Anirudh, Michael Kaminsky, Dongsu Han, Konstantina Papagiannaki, David G. Andersen, and Srinivasan Seshan. "The hare and the tortoise." In the Twelfth ACM International Symposium. New York, New York, USA: ACM Press, 2011. http://dx.doi.org/10.1145/2107502.2107511.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Weiss, Aaron, Arjun Guha, and Yuriy Brun. "Tortoise: Interactive system configuration repair." In 2017 32nd IEEE/ACM International Conference on Automated Software Engineering (ASE). IEEE, 2017. http://dx.doi.org/10.1109/ase.2017.8115673.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Hassas Yeganeh, Soheil, and Yashar Ganjali. "Turning the tortoise to the hare." In the 2014 ACM international workshop. New York, New York, USA: ACM Press, 2014. http://dx.doi.org/10.1145/2609441.2609642.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Lluis i Guinovart, J., A. Costa i Jover, S. Coll i Pla, and J. M. Toldrà i Domingo. "The restoration of the roof of the Gothic Cathedral of Tortosa." In REHAB 2014 - International Conference on Preservation, Maintenance and Rehabilitation of Historical Buildings and Structures. Green Lines Institute for Sustainable Development, 2014. http://dx.doi.org/10.14575/gl/rehab2014/027.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Lluís i Ginovart, J., A. Costa, and G. Fortuny. "Assessment and restoration of a masonry dome in the cathedral of Tortosa enclosure." In STREMAH 2013. Southampton, UK: WIT Press, 2013. http://dx.doi.org/10.2495/str130331.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Amagishi, Y., M. J. Ballico, R. C. Cross, and I. J. Donnely. "Discrete Alfven waves in the TORTUS tokamak." In Radio−frequency power in plasmas. AIP, 1989. http://dx.doi.org/10.1063/1.38479.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Beskin, Grigory, Sergey Karpov, Sergey Bondar, Giuseppe Greco, Adriano Guarnieri, Corrado Bartolini, Adalberto Piccioni, et al. "TORTORA discovery of Naked-Eye Burst fast optical variability." In 2008 NANJING GAMMA-RAY BURST CONFERENCE. AIP, 2008. http://dx.doi.org/10.1063/1.3027922.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

EL DAOU, H., J.-C. GUINOT, P.-A. LIBOUREL, S. RENOUS, and V. BELS. "BIOMIMETIC APPROACH FOR TORTOISE-LIKE ROBOT MODELING AND CONTROL." In Proceedings of the Eleventh International Conference on Climbing and Walking Robots and the Support Technologies for Mobile Machines. WORLD SCIENTIFIC, 2008. http://dx.doi.org/10.1142/9789812835772_0022.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Negre, Joan, Ferran Falomir, Marta Pérez-Polo, and Gustau Aguilella. "Poliorcética, morfología edilicia y técnicas constructivas en el Tossal de la Vila, un recinto fortificado de época emiral en el extremo septentrional del Šarq al-Andalus." In FORTMED2020 - Defensive Architecture of the Mediterranean. Valencia: Universitat Politàcnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/fortmed2020.2020.11383.

Full text
Abstract:
Poliorcetics, architectural morphology and construction techniques at Tossal de la Vila, a fortified enclosure from the Emirate period in the northernmost end of Šarq al-AndalusThis work focuses on the first results from the systematic excavation of the Tossal de la Vila (Serra d’en Galceran, Castelló) archaeological site. This is, a hillfort build during the Emirate of al-Andalus in the intersection between the territories of Tortosa, Valencia and the Iberian System mountain ranges. Our case study is framed within the historiographic discussion on the subject of rocky and castellated settlements in this area set forth thirty years ago by André Bazzana. A debate that was largely enriched by several works pending the last years on the subject of hilly occupations between Late Antiquity and Early Middle Ages. In that direction, we analyse here the architectural questions that have been raised by the recent archaeological works at the site. Specifically, we will try to systematise the different defensive solutions adopted on the design of the fort, as well as the diverse construction techniques used along the fortbuilding process.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Reports on the topic "Tortosí"

1

Smith, Lora S., Jonathan Stober, Harold E. Balbach, and William D. Meyer. Gopher Tortoise Survey Handbook. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, March 2009. http://dx.doi.org/10.21236/ada522655.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Tuberville, Tracey D., J. W. Gibbons, and Harold E. Balbach. Estimating Viability of Gopher Tortoise Populations. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, January 2009. http://dx.doi.org/10.21236/ada520821.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Carthy, Raymond R., Madan K. Oli, John B. Wooding, Joan E. Berish, and William D. Meyer. Analysis of Gopher Tortoise Population Estimation Techniques. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, October 2005. http://dx.doi.org/10.21236/ada444540.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Tuberville, Tracey D., Kurt A. Buhlmann, Harold E. Balbach, Stephen H. Bennett, John P. Nestor, J. W. Gibbons, and R. R. Sharitz. Habitat Selection by the Gopher Tortoise (Gopherus polyphemus). Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, March 2007. http://dx.doi.org/10.21236/ada467817.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Goldwire, Jr, H. C., T. G. McRae, G. W. Johnson, D. L. Hipple, R. P. Koopman, J. W. McClure, L. K. Morris, and R. T. Cederwall. Desert Tortoise series data report: 1983 pressurized ammonia spills. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), December 1985. http://dx.doi.org/10.2172/6393901.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Mueller, J. M., and K. K. Zander. Nevada Test Site tortoise population monitoring study. Final report. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), December 1994. http://dx.doi.org/10.2172/10123264.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Meyer, William D., Harold E. Balbach, and Jason T. Berner. Existing Geospatial Knowledge of Gopher Tortoise Population and Abundance. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, May 2007. http://dx.doi.org/10.21236/ada473829.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Nagy, Kenneth A., and Scott Hillard. Desert Tortoise Head-start Program at Twentynine Palms Marine Base. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, April 2013. http://dx.doi.org/10.21236/ada605879.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Farmer, Matthew S. Afghan Tortoise, Korean Hare: Advising in Hard and Soft Cultures. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, January 2010. http://dx.doi.org/10.21236/ada539027.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Grover, Mark C., and Lesley A. DeFalco. Desert tortoise (Gopherus agassizii): Status-of-knowledge outline with references. Ogden, UT: U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Research Station, 1995. http://dx.doi.org/10.2737/int-gtr-316.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
You might also be interested in the extended bibliographies on the topic 'Tortosí' for particular source types:
Journal articles Dissertations / Theses Books
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography