Journal articles on the topic 'Tot està il·luminat'

En aquest article pretenen justificar la importància de l’Educació Psicomotriu com una estratègia d’intervenció educativa que està en clara sintonia amb els postulats del Disseny Curricular Base per a Educació Infantil. Volen destacar l’absència del terme psicomotricitat al currículum, tot i que si fem una anàlisi es pot comprovar que els objectius, continguts, i situacions d’aprenentatge inclouen els aspectes relatius a aquest àmbit d’experiència de la realitat global de l’infant.

En aquest article es presenta una experiència d’ensenyament del temps històric a l’escola primària. Què és el temps històric? Com s’ensenya? Com s’aprèn? Sense una comprensió del temps històric els nens i nenes no poden apropar-se a la història. La mateixa historiografia reconeix que el temps és el gran concepte de la història. És molt coneguda la frase de l’historiador Fernand Braudel (1984): “L’historiador no s’evadeix mai del temps de la història: el temps s’adhereix al seu pensament com la terra a la pala del jardiner (...). Per a l’historiador tot comença i tot acaba amb el temps”. Koselleck (1993) relaciona el temps històric amb la vida: “Qui pretén fer-se una idea corrent del temps històric ha de prestar atenció a les arrugues d’un avi, a les cicatrius en què està present un destí de la vida passada”.

<p>Ens trobem amb una Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu, LOGSE, que desitja preparar la joventut i el país per a Europa, però que en la realitat de la nostra professió, magisteri, observem com tot allò que deia defensar ho està llençant per la borda, en minimitzar el paper de la labor educativa, menyspreant la qualitat professional de les Escoles de Magisteri i legislant, en els projectes que es coneixen per modificar la Llei de Reforma Universitària, amb una visió matussera d'allò que significa l'educació com a procés de personalització de l'ésser humà, que requereix uns professionals que no siguin únicament tècnics trets per solucionar problemes concrets, sinó persones, professionals que amb una visió de futur s'enfrontin als reptes del món modern, que ningú no sap com serà d'aquí a quinze anys.</p>

En un dels capítols del llibre Els límits de la interpretació d’Umberto Eco trobem escrita sense cap e`mfasi especial una observació que resulta essencial per acostarnos a la narració Entre la ratlla i el desig de Pere Calders (Eco, 1990: 279–305). Eco sosté que per dir una banalitat tan òbvia com, per exemple, que mai no trobarem l’ànec Donald caminant pel Passeig de Gràcia, no necessitem ajuda de cap aparell teòric. Aquesta observació delimita amb un tall precís i netencara que poc convencional– l’objecte de l’anàlisi que ens interessa: volem parlar d’un text. Només del text. La caseta de fusta, com l’objecte principal al voltant del qual gira tot el conte de Pere Calders, està feta de paraules i aquestes són fruits d’una convenció, d’estrat`egies emprades per construir el discurs. Per això dividiré l’anàlisi del conte La ratlla i el desig en dos capítols.

El geobloqueig (bloqueig geogràfic o geoblocking) és la pràctica comercial, molt estesa en el sector del comerç electrònic, que permet a les empreses bloquejar els seus serveis o productes en funció de la localització geogràfica dels clients que els consumeixen. Està present sobretot en els continguts i productes digitals. Amb les eines posades a disposició per mitjà del geobloqueig, les empreses han pogut explotar les diferències de preu entre un país i un altre, i obligar així el consumidor a comprar sempre al seu país d’origen, fins i tot si és més car o si aquest fet implica algun tipus de desavantatge o perjudici per al mateix consumidor. A més, per a les plataformes de difusió de continguts com Netflix, iTunes o Spotify, fer negocis amb territoris individuals els resulta més senzill que fer-ho de manera global. Compartimentalitzar el negoci acaba comportant un benefici que permet també estalviar esforços a l’hora d’aconseguir llicències per a usar els continguts que pretenen posar a disposició dels clients. Hi ha un important corrent en alça a la Unió Europea manifestament contrari a la pràctica del geobloqueig que considera que les empreses que utilitzen aquest sistema incorren en una pràctica il·legal i contrària al dret de la competència europeu. Associacions de consumidors, experts i entitats diverses han titllat la pràctica del geobloqueig de discriminatòria i han advocat per suprimir-la, però tot i els notoris esforços de les institucions europees per a construir un marc legal que apropi els consumidors dels diferents països de la UE per a compartir un únic mercat digital, sembla que Europa gairebé no s’ha mogut del punt de partida.

El creixement econòmic està produint canvis en el metabolisme social. Les societats cada vegada consumeixen més materials i energia alhora que produeixen més quantitats de deixalles, tot impulsant un desplaçament geogràfic de fonts de recursos i embornals de residus. Això crea impactes que no són resolts per polítiques econòmiques o canvis en la tecnologia, i per tant, cauen desproporcionadament sobre alguns grups socials que moltes vegades protesten i resisteixen, encara que tals grups no sempre es defineixen com a ecologistes (Martínez Alier, 2003). La distribució ecològica es refereix, així, a les asimetries o desigualtats socials, espacials, temporals en l'ús que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, és a dir, la disminució dels recursos naturals, incloent-hi la pèrdua de biodiversitat i les càrregues de la contaminació. Per exemple, hi ha conflictes històrics i actuals per l’extracció de carbó (referents a la salut dels miners, la subsidència a la terra, la producció de diòxid de sofre) i l’extracció de petroli (sobrecendència del gas, pèrdua de biodiversitat). A nivell global, també més bombeig de combustibles fòssils significa més producció de diòxid de carboni, cosa que genera un conflicte per la distribució de les responsabilitats i els danys derivats del canvi climàtic (Martínez-Alier, 2009).

<p>L’article presenta molt breument en què consisteix l’educació popular tal com s’entén avui a França (un concepte que a Catalunya identifiquem, en bona mesura amb els plantejaments de l’educació social basats en l’acompanyament socioeducatiu, el desenvolupament comunitari i les propostes Paulo Freire en relació a l’educació d’adults). A l’article se’n descriuen les característiques, principis i orientació, sempre en favor del progrés i la transformació social. Se’n destaca l’orientació emancipadora i la l’acció a través del vincle, l’acció col·lectiva i el compromís militant amb la justícia i l’emancipació social. La finalitat de transformació social que té el projecte de l’educació popular està sotmesa a dos objectius: la conscienciació i el desenvolupament del poder d’actuació. Tot seguit es fa un recorregut històric de l’educació popular a França, que posa en valor el paper que van jugat les Maisons des Jeunes et de la Culture, de principis del segle XX, fa referència al declivi que va viure en arribar la dècada dels 90 (amb l’afebliment de l’estat del benestar i l’augment de l’individualisme) i la pervivència en l’actualitat, en què continua sent un referent per als professionals del treball social, i segueix representada per institucions rellevants com l’AFEV, els centres Léo Lagrange, Les Petits Débrouillards o els CEMÉA.</p>

<p>Des del 2002, a França està regulada la participació de les persones afectades per les activitats de l’àmbit sociosanitari i social per a la valoració del funcionament de les institucions, activitats i programes d’aquests àmbits i per a l’elaboració de propostes. Des d’aleshores ençà, ha estat motiu de reflexió tant per definir-la, fonamentar-la i promoure-la i adaptar el seu desenvolupament als diferents àmbits i a les característiques dels diferents agents que poden estar-hi implicats. A l’article s’identifiquen obstacles que dificulten la participació en el context institucional en relació a les persones afectades, els equips professionals i les institucions mateixes, i para una especial atenció a la manera com la qüestió de la jerarquia i el “poder” pot interferir en el desenvolupament de les propostes de<br />participació, fins i tot quan el que suposadament es pretén és fomentar l’autonomia de les persones amb qui es treballa. Finalment, es fa referència a experiències innovadores i, en concret, les que posen en valor el “coneixement experiencial”, que pot ser d’especial interès per a la formació dels professionals, però també per als que participen en òrgans de presa de decisions. Entorn a aquesta qüestió, l’autor fa referència a propostes recents que posen en valor i incorporen el coneixement de les persones a qui s’adrecen les polítiques i les intervencions de l’àmbit social i sociosanitari.</p>

<div><p>Malgrat que des de Treball Social recentment s'ha generat un interès per l'estudi de la resiliència i la migració, encara són pocs els treballs de recerca que hagin vinculat l'estudi de la resiliència en les persones immigrants amb la intervenció professional del treballador social. D'aquí que el present treball té com a objectius explorar si s'aplica una perspectiva resilient en la intervenció amb el col·lectiu llatinoamericà i identificar alguns dels principals desafiaments que suposa una major incorporació d'aquesta perspectiva en la intervenció social amb immigrants.</p><p>L'estudi ha estat realitzat a la província de Tarragona i s'ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada d'una banda en entrevistes dirigides a treballadors socials d'institucions públiques i d'organitzacions no governamentals (ONG), inscrites en cinc àmbits d'intervenció on es té major contacte amb la població immigrada I de l'altra, mitjançant dos grups focals amb persones llatinoamericanes.</p><p>Dins dels principals resultats es destaca com tot i que la majoria de professionals comparteixen les premisses de la resiliència, presents en els principis de la professió, els resulta difícil aplicar-les a la pràctica. En general, la seva intervenció està marcada per una construcció social dual de l'immigrant que es mou entre el victimisme (sobrevalorant les dificultats) i la negació dels elements subjectius que comporta la migració. Sota aquesta construcció social s'analitzen alguns elements claus dins de la intervenció amb els immigrants i s'assenyalen 5 desafiaments per enfortir la intervenció del treballador social amb persones immigrants des d'una perspectiva resilient.</p><p>Es finalitza assenyalant la necessitat d'una aposta seriosa per part de professionals, institucions i usuaris per incorporar en la pràctica professional la promoció i potenciació dels factors resilients.</p></div>

Resum: Edició d’un dels textos de falconeria medievals conservats en català, interessant per l’extensió i per la qualitat de la redacció, amb un vocabulari ric, variat i especialitzat. Està format per la unió de dos tractats diferents i apareix recollit en un extens volum miscel·lani copiat en el segle XV en el qual es recullen, també, altres tractats, de cosmètica femenina, de cuina, etc. Tot i que les fonts del Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça semblen molt abundants, anotem ací l’edició amb la que permet un acarament més evident per la proximitat entre el text llatí i el català, ja que n’és la font directa; es tracta del De falconibus de sant Albert el Gran o sant Albert Magne, del qual hi ha una versió parcial entre els folis 122v a 138v del manuscrit. Paraules clau: edició, tractats de falconeria, edat mitjana, Albert el Gran. Abstract: This work focuses in the edition of a medieval falconry text written in Catalan. This is an interesting text because of its length and the quality of its language, with a rich, varied, and specialized vocabulary. It joins two different treatises, copied into a larger 15th-century miscellaneous manuscript, in which other treatises are also collected, such as one on women’s cosmetics, another on cooking, etc. Although the sources of the Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça seem very abundant, we annotate the edition with the source allowing a more direct comparison because of the proximity between the Latin and Catalan text; namely, the De falconibus by St. Albert the Great, of which there is a partial version in folios 122v to 138v of the manuscript. Key words: text edition, treatise, falconry, Middle Ages, Albert the Great.

La diversitat lingüística i cultural té una presència cada vegada més gran en el món occidental. Catalunya no és diferent i, al llarg de l’última dècada, l’heterogeneïtat identitària, lingüística, cultural i ètnica ha crescut de manera important (Departament d’Educació, 2009). El que ha estat anomenat com el «fenomen migratori» està present a totes les contrades i s’ha estès per les aules del sistema educatiu català. Des d’una perspectiva lingüística, aquesta realitat presenta problemes fins ara desconeguts entre nosaltres, tots ells relacionats amb l’augment de la diversitat de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua de l’escola. De fet, no és gens estrany que en una mateixa aula trobem alumnat escolaritzat des del començament de parvulari juntament amb alumnat que ho ha fet al llarg d’aquesta etapa o de la primària, i això provoca que en una mateixa aula la diversitat lingüística, pel que fa al coneixement de la llengua escolar, sigui enorme. Certament, les qüestions implicades en l’escolarització de la infància i l’adolescència d’origen estranger no són exclusivament lingüístiques i, fins i tot, en molts casos els «problemes» lingüístics amaguen altres realitats molt més importants per comprendre el desenvolupament d’aquestes criatures. No obstant això, també és cert que els aspectes específicament lingüístics relacionats amb el domini de la llengua de l’escola per part de l’alumnat d’origen estranger han de tenir un espai per a la reflexió, per comprendre’n millor els processos d’escolarització. Aquest article aborda aquesta qüestió des de la convicció dels que l’escrivim que les qüestions escolars que afecten l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger no es resolen exclusivament amb la reflexió sobre el procés d’adquisició de la llengua de l’escola, però que certament hi pot ajudar. La recerca ha mostrat l’existència d’un important decalatge entre el temps que l’alumnat d’origen estranger triga a desenvolupar habilitats conversacionals en la nova llengua i l’adquisició de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge (Collier, 1987; Cummins, 1981; Hakuta, Buttler i Witt, 2000; Maruny i Molina, 2000; Navarro i Huguet, 2005; Ramírez, 1992; Siqués i Vila, 2007; Thomas i Collier, 1997). Tots els treballs esmentats afirmen que aquest decalatge pot ser d’entre tres i quatre anys. Això no significa que ambdues habilitats siguin independents, sinó que estan estretament relacionades, però les dades empíriques afirmen que, en el cas de l’alumnat estranger, el desenvolupament d’aquestes habilitats pot tenir ritmes molt diferents que es relacionen, entre altres coses, amb la participació activa en les tasques d’ensenyament i aprenentatge escolar mitjançant la llengua de l’escola.

Article describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue. Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further develop text interpretation, the authors consider equal treatment of literary and iconic texts. Cultivating interpretation skills open up new horizons to the contemporary young audience of the world in culture, literature, and art. As the next generation the quest for new meaning, initiating mechanisms of new vision and new sensitivity to the reception of arts will also allow a redefinition of the concepts of interpretation, meaning, and significance. Key words: literary reading in the classroom, visual reading, history of art, intersemiotic approach, intertextuality, literary responses Resumen El artículo describe tipos de relaciones entre palabras e imágenes en la educación literaria polaca y está basado en una metodología interdisciplinar. La reforma del sistema educativo en 1999 fue un claro punto de inflexión en la historia de la investigación sobre este asunto en Polonia. El uso del material icónico en la educación lingüística polaca, referida a las relaciones intersemióticas entre la palabra y la imagen, y los resultados de tareas llevadas a cabo por estudiantes durante las clases de polaco, han sido durante muchos años un importante tema de discusión entre educadores. Respecto a las lecturas complementarias que más adelante desarrollarán la interpretación del texto, las autoras consideran igualmente el tratamiento de los textos literarios y los icónicos. Cultivar destrezas interpretativas abre nuevos horizontes a la joven audiencia contemporánea al mundo de la cultura, la literatura y el arte. Para las nuevas generaciones, la búsqueda de nuevos significados, iniciando mecanismos para una nueva visualización y una nueva sensibilidad hacia la recepción de las artes, conllevará también una redefinición de los conceptos de interpretación, significado y sentido. Palabras clave: lectura literaria en el aula, lectura visual, historia del arte, enfoque intersemiótico, intertextualidad, respuesta literaria. Resum L’article descriu tipus de relacions entre paraules i imatges en l’educació literària polonesa i està basat en una metodologia interdisciplinària. La reforma del sistema educatiu el 1999 va ser un clar punt d’inflexió en la història de la recerca sobre aquest assumpte a Polònia. L’ús del material icònic en l’educació lingüística polonesa, referida a les relacions intersemiòtiques entre la paraula i la imatge, i els resultats de tasques dutes a terme per estudiants durant les classes de polonès, han sigut durant molts anys un important tema de discussió entre educadors. Quant a les lectures complementàries que després desenvoluparan la interpretació del text, les autores consideren en igualtat de condicions el tractament dels textos literaris idels icònics. Conrear destreses interpretatives obri nous horitzons a la jove audiència contemporània al món de la cultura, la literatura i l’art. Per a la nova generació, la cerca de nous significats, tot iniciant mecanismes per a una nova visualització i una nova sensibilitat cap a la recepció de les arts, comportarà també una redefinició dels conceptes d’interpretació, significat i sentit. Paraules clau: lectura literària a l’aula, lectura visual, història de l’art, enfocament intersemiòtic, intertextualitat, resposta literària.

Tot el que veiem i toquem són materials. Els productes que ens rodegen estan fets de materials amb unes propietats específiques. Aquests tenen colors, textures, olors, gustos i inclús poden emetre sons. Si els observem de més a prop veurem que estan formats d’àtoms que es composen d’electrons, protons i neutrons, els quals són una combinació de leptons, quarks i antiquarks. Si aprofundim en aquestes escales de la matèria veurem que tot el que estem veient és energia expressada en forma de llum, calor, magnetisme o altres manifestacions. És, doncs, la suma i combinació d’aquestes energies el que conforma el que socialment anomenem “materials”. L’evolució de l’ésser humà ha depès totalment dels materials, de les seves propietats i de l’energia que aquests contenen. Mitjançant processos de transformació bàsics, els nostres avantpassats van aprofitar les propietats de materials bàsics com ara la fusta i el sílex per produir les primeres eines de caça. Durant el segle xx, gràcies en part als combustibles fòssils i als processos industrials moderns, es van sintetitzar o es van desenvolupar nous materials com ara els polímers, les ceràmiques tècniques, els materials compostos, els materials adaptatius o els aliatges tècnics. Aquests van permetre el disseny de noves solucions (productes i serveis) que van canviar la nostra manera de viure, de fer, de sentir i de comunicar-nos. Els materials han estat, són i seran fonts d’innovació que dissenyadors i enginyers fem servir per donar resposta als reptes passats, presents i futurs de les nostres societats. Durant els últims anys, els dissenyadors i enginyers hem entès els materials des de noves perspectives. Hem après que els materials també poden tenir propietats emocionals, socials o ambientals i que poden obrir nous camins creatius i d’innovació. Alhora, l’aparició dels darrers materials avançats, com ara el grafè, o l’exploració del desenvolupament de materials biològics in vitro, obren un ampli ventall d’aplicacions que, de nou, ens permetran innovar per afrontar reptes de futur d’una forma més responsable i coherent amb les nostres societats i amb el planeta que habitem. En l’actualitat, la recerca sobre els materials i el disseny dialoga contínuament amb altres disciplines. Aquests diàlegs estan donant lloc a l’estudi de les relaciones entre materials i coneixement, materials i societat, materials i llenguatge, materials, sostenibilitat i economia circular, materials i tecnologia o materials i procés de disseny, entre altres. Aquests plantejaments obren espais de debat que donen lloc a noves preguntes de recerca amb relació als materials i el disseny, com ara: Com podem aprendre per mitjà dels materials? Com poden generar els materials nous coneixements? Com han influït els materials en les nostres societats i en les nostres cultures? Com afecten els materials al significat? Com influeixen els materials en els nostres models de negoci sostenible, com ara l’economia circular? Quines són les noves i futures tecnologies relacionades amb els materials que ajudaran en els processos de disseny guiat per la innovació? Quins nous mètodes i noves teories barregen els materials amb el procés de disseny? El número 34 de Temes de Disseny, titulat “Interaccions materials en un entorn creat per humans”, proposa obrir nous debats i generar coneixements que ens permetin entendre les diverses maneres que tenim de dissenyar des dels materials per donar resposta a les preguntes de recerca mencionades. Probablement, dins aquesta edició no trobarem respostes concretes a totes les qüestions plantejades, però sí eines o solucions que poden servir de font d’inspiració i exemples de petits canvis que, sumats entre si, podran donar lloc a un canvi de paradigma impulsat des del disseny i l’enginyeria. En aquest nou format de revista acadèmica, les lectores i els lectors de Temes de Disseny trobaran principalment dos nivells de contingut. En primer lloc, l’estructura general de l’edició està composta d’un conjunt de set articles acadèmics que treballen la relació entre disseny i materials. Gràcies als articles de Mette Bak-Andersen i Karen Marie, coneixem noves propostes d’ús dels materials per dur a terme un disseny sostenible per a una economia circular. Amb la seva aportació, Kirsi Niinimäki ens presenta el procés de creació d’una nova seda desenvolupada mitjançant la combinació de les disciplines dels materials, el disseny, la biologia sintètica i l’art. Per altra banda, Marta González i Silvia Pizzocaro descriuen com han posat en pràctica amb estudiants la metodologia del disseny guiat pel material (MDD, Material Driven Design) com a eina d’inspiració que permet treure el màxim profit de les propietats de la matèria durant el procés de disseny. Per acabar, Marina Castan i Maite Bravo exposen sobre el paper la influència dels materials i els processos en els futurs dissenys arquitectònics. Les seves contribucions mostren que la combinació del món digital amb el físic, o bé l’ús de noves tecnologies de producció associades als drons, poden donar lloc a nous paradigmes en la formalització i construcció d’estructures. En segon lloc, les lectores i els lectors podran gaudir de dues càpsules il·lustrades en què predominen les imatges per sobre del text, l’objectiu de les quals és servir de font d’inspiració a dissenyadores i dissenyadors. Aquestes ens apropen al projecte de Jeanne Vicerial, que mostra peces de roba inspirades en la musculatura humana que han estat produïdes artesanalment mitjançant un procés que evita la generació de residus, i a l’experimentació de Claire Romain, que genera una descontextualització dels materials com a eina de provocació que ens força a qüestionar la relació que tenim amb els objectes quotidians que ens rodegen. D’aquí en endavant, donem pas a les autores i a l’autor del contingut d’aquesta nova edició, als quals agraïm profundament les seves aportacions. Esperem que les lectores i els lectors puguin gaudir d’aquest nou format acadèmic de Temes de Disseny que pretén difondre la recerca en disseny amb rigor científic, sense perdre mai la pròpia essència estètica de la disciplina.

Daniel Solana, fundador de l’agència de comunicació DoubleYou, va oferir una classe magistral en el marc dels actes de difusió del nou Màster en Publicitat Digital UOC-DoubleYou-Mindshare. Solana afirma que, degut a l’auge de les noves tecnologies i la greu crisi econòmica que estem patint, ens trobem en un moment decisiu, de transició. Segons les seves pròpies paraules es tracta d’un “canvi de paradigma”.

La criptoeconomia és un nou concepte tecnicoeconòmic que està emergint amb gran força gràcies a recents avanços tecnològics, com el blockchain. La criptoeconomia possibilita la creació de nous entorns col·laboratius a gran escala basant-se en sistemes descentralitzats. Tot i això, a l’igual que l’economia tradicional, aquest nou paradigma econòmic està també subjecte a les normes i lleis tributàries. En aquest article, doncs, ens proposem revisar algunes de les possibilitats que ens brinda la nova tecnologia des d’una òptica tributària, amb l’objectiu de determinar en quins casos els ingressos econòmics estan subjectes a tributació o no, tot segons la legislació i doctrina espanyola.

Recentment s’ha publicat, per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un volum a la col·lecció «Textos Valencians», obra de ’acadèmic de l’AVL i professor de la Universitat Jaume I Lluís Meseguer. El llibre, que està estructurat amb un complet estudi previ i tota l’obra poètica del mestre de Benimaclet, conté un CD on trobem, a més de l’estudi suara esmentat, la versió íntegra de la producció poètica, la publicada en llibres (que és la que apareix al volum en suport paper), i la dispersa en diverses publicacions i fins i tot la inèdita. Amb criteris de valoració quantitativa i qualitativa no restringida —o siga, considerant des d’un haiku a un poema jocfloralesc llarg, o a un prolix llibret de falla, i comptant encara amb l’eventual troballa d’algun inèdit— , el lector actual es trobarà davant una obra composta per un total de 873 poemes, incloent-hi 19 llibrets de falla, dues obres dramàtiques en vers —i 17 escenes cantades de tres textos teatrals més— i 34 adaptacions de textos per a música. Es tracta de poesies igualment ofertes amb crescuts de manera miscel·lània en dos àmbits temporals, l’anterior i el posterior a la Guerra d’Espanya.