Academic literature on the topic 'Unió Excursionista de Catalunya'

La Unió de Pagesos se constituyó a finales del franquismo como una experiencia sindical unitaria, democrática e independiente, tanto de los partidos políticos como de los poderes económicos. El proceso de construcción como central del campesinado catalán estuvo atravesada por las dinámicas centrífugas que afectaron al conjunto del antifranquismo durante la transición a la democracia. Sin embargo, la Unió de Pagesos llegaba a 1979 camino a la consolidación y siendo de las pocas organizaciones unitarias exitosas del periodo. En este artículo exploramos el origen, construcción y consolidación del sindicato campesino en un contexto de cambio político del que también fue un agente imprescindible en el campo catalán.

Este estudio pretende recordar las luchas del movimiento feminista de España (Catalunya) por el derecho a la salud de las mujeres analizando las estrategias utilizadas, que hicieron posible una mayor equidad de género en los Centros de Planificación Familiar (CPF), popularmente conocidos como plannings o planins. La información se recogió mediante entrevistas semi-estructuradas realizadas a mujeres, escogidas por su actuación en el movimiento feminista, y profesionales de salud que participaron en los centros mencionados en los municipios de Cerdanyola del Vallès, Barcelona y Santa Coloma de Gramenet. La creación y manutención de los plannings fue una victoria colectiva importante ya que unió estrechamente a muchas mujeres y produjo transformaciones sociales significativas.

Resum: A l’antiga Grècia i Roma els epitalamis actuaven com a preludi eròtic de la nit nupcial. Claudià, a l’antiguitat tardana, va tractar el motiu del desflorament com a pugna amoris amb lasciu refinament. A partir del Quattrocento italià, l’Europa moderna va reprendre amb profusió aquesta tradició laudatòria d’erotisme estilitzat amb cants consagrats a la unió de les famílies il·lustres. El poeta barroc Francesc Fontanella (1622-1682/83) va compondre quatre magnífics epitalamis dedicats a les noces d’un enigmàtic personatge: el ‘galant Alba’. Diversos estudis han intentat, sense èxit, desvelar-ne la identitat. En aquestes composicions, Fontanella va emprar un llenguatge refinat i metafòric per descriure gradualment els estadis que porten a la unió carnal entesa com a lluita amorosa: els versos, rics en imatges florals i minerals, s’han de reconvertir al seu sentit concret a través d’una doble lectura. L’estudi inclou l’edició crítica dels textos i la contextualització del cicle dins del corpus epitalàmic europeu, així com una argumentació sobre la possible identitat dels protagonistes. Paraules clau: literatura catalana moderna; poesia barroca; epitalami; Francesc Fontanella Abstract: In ancient Greece and Rome, epithalamia acted as an erotic prelude to the wedding night. In Late Antiquity, Claudian explored the theme of deflowering as pugna amoris with lascivious refinement. As of 15th century Italian poets, modern Europe recommenced this laudatory tradition of stylised eroticism with songs devoted to the union of illustrious families. The Baroque poet Francesc Fontanella (1622-1682/3) composed four magnificent epithalamia dedicated to the wedding of an enigmatic character: ‘gallant Alba’, of whom several studies have tried, unsuccessfully, to reveal his identity. In these compositions, Fontanella employed refined, metaphorical language to gradually describe the stages of carnal union understood as a love battle: the verses, rich in floral and mineral imagery, must be transformed into their particular meaning through double reading. The study includes the critical edition of the texts and a contextualisation of the series within the European corpus of epithalamia, as well as an argument on the possible identity of the protagonists. Keywords: Early modern Catalan literature; Baroque poetry; epithalamium; Francesc Fontanella

The aim of this article is to analyze the anti-Semite ideology of the Catalan archaeologist Pelegrí Casades i Gramatxes, studying his memoirs and the lectures he gave at the Centre Excursionista de Catalunya between 1905 and 1917. The analysis carried out demonstrates the pretension of Casades to find archaeological arguments to legitimize his hate speech against the Jews. KEYWORDS: ISRAEL, JUDAH, CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, HATE SPEECH

La Unió de Rabassaires fué un sindicato campesino catalán que nació el 1922, en un contexto de desorganización cenetista -una vez superado el trienio bolchevique- y, no casualmente, de reorganización político-sindical del republicanismo. Se organizó y desarrolló durante sus primeros ocho años de vida en las comarcas vitícolas de la provincia de Barcelona. Unas comarcas donde el republicanismo mantenía cierta vitalidad -pese a los bajos resultados electorales- y donde la tierra era trabajada mayoritariamente por aparceros y rabassaires, los cuales formaban un componente esencial de la base social del republicanismo comarcal catalán. Al mismo tiempo eran unas comarcas donde la conflictividad social y sindical rabassaire perduró de forma bien candente hasta el primer tercio del siglo XX, después de desarrollarse con fuerza a lo largo del siglo anterior. Desde un posicionamiento político-sindical republicano, la Unió de Rabassaires asumió las reivindicaciones sindicales de este campesinado sin tierra propia, intentando conseguir para él -siempre a través de cauces legales- la mayor estabilidad posible sobre la tierra que trabajaba. Si bien no consiguió ninguna ley que asumiera ni que fuera en parte su programa sobre contratos de cultivo, en buena medida debido a las adversas circunstancias políticas de los años veinte, como mínimo el sindicato rabassaire se distinguió en esta década por la defensa que a nivel individual hizo de los campesinos que tuvieron que enfrentarse con problemas judiciales a causa de los contratos. A pesar de todo, sus mejores éxitos sindicales los recogió en los campos del cooperativismo y de la valoración de la producción agrícola, especialmente del sector de los tubérculos. Estos éxitos consolidaron al sindicato y colaboraron decisivamente a trastocar alrededor de 1930 el color de la hegemonía sindical en el campo catalán que, gracias a instituciones como el IACSI, la Mancomunidad de Cataluña y las federaciones católicas, se había mantenido en buena medida de signo conservador a lo largo de las tres primeras décadas del siglo. La Unió de Rabassaires llegó a ser la principal fuerza sindical rural catalana durante la segunda mitad de los años treinta, especialmente durante la guerra civil.

Aquesta tesi analitza la biografia de Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968) i es centra especialment en la trajectòria sindical i política que desenvolupà entre la dècada dels anys deu i la dels quaranta del segle XX. Ara bé, la necessitat d’analitzar adequadament el context polític i familiar que forjà una personalitat única en la política catalana de l’època, ha convertit el capítol introductori en la primera història del moviment obrer sitgetà des de la seva aparició a mitjans del segle XIX fins a l’entrada de les tropes franquistes. Els posteriors capítols han esdevingut la crònica més exhaustiva de l’evolució de la política de Sitges entre 1900 i 1938. Alguns, són uns dels estudis més exhaustius sobre una secció local de la Unió Socialista de Catalunya, d’Esquerra Republicana de Catalunya o d’Estat Català realitzats fins al moment. I, finalment, cal destacar les dades i anàlisis innovadors que aporta aquesta tesi sobre el paper d’Estat Català durant la Guerra Civil i sobre el llavors, encara incipient, independentisme d’arrels marxistes. La família de Pere Curtiada arribà a Sitges dues generacions enrere i s’implicà de forma creixent en el moviment obrer local, fins al punt que el seu pare fou president del Centre Obrer i candidat socialista a les eleccions municipals de 1903. El socialisme, que a Catalunya no havia arrelat a conseqüència del predomini dels plantejaments anarquistes en l’obrerisme català, dominà el moviment obrer sitgetà des de la creació d’una Agrupació Socialista l’any 1894 fins a finals dels anys vint del segle XX. Fou a la central sindical controlada pels socialistes, la Unió General de Treballadors, que a Sitges seria hegemònica fins 1930, on començà la trajectòria sindical de Pere Curtiada, que s’incorporà al món laboral com aprenent de tallador de calçat a principis dels anys deu. Després de més d’una dècada de lluita sindical arribà a exercir de vocal a la secció més combativa i nombrosa de la localitat, la de constructors de calçat, però el seu nou rumb professional en obrir una petita tenda de comestibles tancà la seva etapa de formació sindical i inicià la del seu protagonisme polític. Fundant una secció local de la Unió Socialista de Catalunya plantejà la primera alternativa política obrera a l’Agrupació Socialista i consolidà la penetració del catalanisme en el moviment obrer. I amb l’Ateneu El Centaure, que arribà a presidir, contribuí a culturitzar la classe obrera local, realitat que en bona part faria possible que es convertís en regidor en la primera legislatura republicana. Durant el període republicà, a més de formar part del govern municipal, on destacà pels seus plantejaments independentistes, obreristes i anticlericals, es convertiria en sots-cap del somatent, fou empresonat arran dels Fets d’Octubre de 1934 i presidí la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya, primer, i la d’Estat Català, després. Com a conseqüència de l’esclat del procés revolucionari el juliol de 1936, Pere Curtiada es convertí en membre del Comitè de Defensa i regidor del nou consell municipal, que arribà a presidir, convertint-se, així, en el militant d’Estat Català de tot Catalunya que tingué més protagonisme en un procés revolucionari local. L’any 1937 arribà a la primera línia de la política catalana en convertir-se en membre del Comitè Central d’Estat Català, i, tot i que deixà el càrrec uns mesos després, continuà exercint com a dirigent del partit separatista des del seu internament en el camp de Barcarès i el seu exili a la Catalunya Nord.
This thesis analyzes the life story of Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968) paying special attention to his political and trade union career. However, the need to study the context that surrounded this political personality shapes the first chapter, which revolves around the first history of the worker’s movement in Sitges. The following chapters are devoted to a full report of the political development in Sitges between 1990 and 1938 providing new data related with the role of the political party Estat Català during the Spanish Civil War as well as analyzing the beginning of the pro- independentist-marxist sector. His family settled in Sitges two generations ago and got involved in the local worker’s movement. His father ruled the Centre Obrer and was a socialist candidate in the local elections. In 1912 Pere Curtiada joined in the socialist Unió General de Treballadors as he started to work as an apprentice in the footwear sector. After a decade of struggle being the representative in the footwear section, he concluded this stage and he began his political career. Pere Curtiada founded a local section of the party USC, which was the first worker’s political alternative to the socialist Agrupació Socialista and made a significant contribution to the Catalanism in the worker’s movement. During the republican period, in addition to being part of the local government, he stood out because of his pro-independentist, workers and anticlerical approaches. He was imprisoned due to the October Revolution in 1934, he presided the local section of the political parties Esquerra Republicana de Catalunya and Estat Català. Following the outbreak of the revolutionary process in 1936, he became a member of the Defence Comitee and a councilor in the new municipal council, which he got to preside. In 1937 he reached the political forefront as he joined in the Estat Català Central Committee. Finally, he ended up in the internment camp in Barcarès and he went into exile to France.

The purpose ot this thesis is to show the importance ot ports tor Catalonia's development. Barcelona and Tarragona ports were selected far exam ination. The study's point of departure was that ports define strategic plans which describe their reality and environment, specifying whatthey are and what theywant to be and designing their future within a specified time trame. With this in mind, the strategic plans of several EU ports (Mediterranean area: Valencia, Algeciras, Genoa and Taranta; Atlantic area: Bilbao, Pasajes, Dunkerque, Ghent, Antwerp and Bremen) and of Barcelona and Tarragona ports were compared. Comparison items included initial basic ideas such as mission, vis ion, values and commitments, as well as a common goal ot ali ports which is regarded as one ottheir main indicators, i.e. value and evolution of port traffic. The second part of this thesis examines port traffic data time series and their corresponding ARIMA forecasting model in order to compare the models. The Box-Jenkins method was applied considering first ali available data and second the intluence of atypical data and their impact on the future of ports. In sorne cases, the data time series was interrupted on account of the economic crisis affecting the EU, and only the data time series between January 2009 and December 2014 were used. The two first chapters of the thesis present an accurate definition of a general plan applied to a business organization like a port authority considering the public and private work performed bythese institutions. Subsequently,the basic ideas laid out in the strategic plans of the studied ports are explained according to intormation provided byport authorities .With regard to the Box-Jenkins method for analysis of data time series, in this case monthly values of goods tratfic in the ports compared, the thesis examines its historical evolution, present application, computer language, specifically R, and application software, as well as data series and R language scripts. The tollowing chapters provide Box-Jenkins data for ali studied ports. Results come from directtreatment of data time series and studies considering the influence of atypical data. Finally, the chapter which discusses the information treated allows the comparison of the strategic plans of the studied ports, observation of similarities and differences, and comparison of Box-Jenkins models. The objective work practice employed in this chapter enables the importance of Barcelona and Tarragona ports in Catalonia's development to be assessed trom a territorial, economic and social perspective. The conclusions ot this thesis focus on this aspect.
L'objectiu de la tesi és demostrar la importància d'unes infraestructures com són els ports en el desenvolupament de Catalunya. Els ports catalans objecte d'estudi han estat els ports de Barcelona i Tarragona i la demostració s'ha portat a terme partint del següent plantejament: els ports defineixen plans estratègics que han de permetre explicitar la seva realitat i la del seu entorn, especificant qui són i què volen ser i dissenyant el seu futur en un termini definit. Partint d’aquesta situació, la tesi realitza una comparació entre diferents ports de la Unió Europea a través dels seus plans estratègics (els ports de la Unió Europea considerats són els següents: de la zona de la Mediterrània: Valencia, Algesires, Génova i Taranto, mentre que de la banda atlàntica: Bilbao, Pasajes, Dunkerque, Ghent, Anvers i Bremen) amb els plans estratègics de Barcelona i Tarragona. Concretament, s'utilitzen com a elements comparatius, per una banda, les seves idees bàsiques inicials dels plans estratègics com poden ser la missió, la visió, els valors i els compromisos, mentre que per altra banda, s'utilitza l'estudi d'un dels objectius com uns de tots els ports i que es considera un dels seus principals indicadors com és el valor i l'evolució del seu tràfic portuari. La segona part d'aquest estudi s'ha especificat mitjançant la investigació de la sèrie històrica de dades corresponents al tràfic portuari i definint, com a conseqüència, el seu model ARIMA de previsió corresponent amb l'objectiu de poder fer una comparativa entre els diferents models observats. La metodologia d'estudi estadístic utilitzat és la Box-Jenkins desenvolupant una primera part de l'estudi tenint en compte totes les dades, mentre que en la segona part s'ha tingut en compte la influència de les considerades dades atípiques i de la seva implicació en l'esdevenir del port. En alguns casos, i com a conseqüència de la crisi econòmica que està travessant la Unió Europea, s'ha tallat la sèrie històrica dades utilitzant només les dades compreses entre gener de 2009 i desembre de 2014. La tesi desenvolupa en els seus dos primers capítols una primera part que permet tenir una idea molt acurada de la definició d'un pla general aplicat a una organització empresarial com potser una autoritat portuària, tenint en compte tant la vessant pública com la privada de la tasca que aquestes institucions porten a terme; posteriorment, s'expliciten les idees bàsiques que s'han aconseguit dels plans estratègics diferents ports estudiats d'acord amb la informació subministrada per les diferents autoritats portuàries. Mentre que pel que fa referència a la metodologia Box-Jenkins per a l'estudi de series històriques de dades: en aquest cas, els valors mensuals dels tràfics de mercaderies que suporten els diferents ports a comparar, s'explicita l'evolució històrica d'aquesta metodologia, la seva aplicació actual, el llenguatge informàtic, concretament R, i el software utilitzat per desenvolupar la seva aplicació, així com les sèries de dades i les tipologies de scripts en llenguatge R. Posteriorment, la tesi presenta les dades obtingudes del tractament estadístic Box-Jenkins per a tots els ports estudiats, tant en una primera part de tractament de les series històriques de manera directa, per passar posteriorment a presentar els estudis realitzats tenint en compte la influència de les dades atípiques. Finalment, el capítol corresponent a la discussió de la informació tractada permet comparar els plans estratègics dels diferents ports, observar les seves semblances i diferències, continuant aquesta comparativa amb els models Box-Jenkins obtinguts. La sistemàtica aplicada en aquest capítol permet mitjançant una sistemàtica objectiva valorar la importància que tenen els ports de Barcelona i Tarragona en el desenvolupament de Catalunya, tant des d'un punt de vista territorial com econòmic i social. Aquest darrer aspecte és objecte de presentació en forma de conclusions a la part final de la tesi.

La present tesi doctoral es planteja d’estudiar la vida de l’intel·lectual independentista català Josep Maria Batista i Roca, tant en la seva activitat pública, com en la seva vida privada. Del seu naixement el 1895 fins la seva mort el 1978, resseguim la seva trajectòria i la seva relació amb el catalanisme i la història de Catalunya del segle XX.
The present doctoral dissertation aims to study the life of the pro-independence catalan intellectual Josep Maria Batista i Roca, both in his public activity and in his private life. From its birth in 1895 until its death in 1978, we trace his career and his relationship with Catalan nationalism and the history of Catalonia in the 20th century.

The Parliament of Catalonia was restored in 1980 within the transition to democracy in Spain. From the beginning the coalition of Convergència i Unió was dominated in party system. This coalition was consisted by two parties and had absolute parliamentarian majority between years 1984 and 1995. Its dominance was disrupted by Partit dels Socialistes de Catalunya in elections in 1999 and also in 2003. Until then, there was a bipolar system where CiU won elections to the Parliament of Catalonia and PSC-PSOE elections to Congreso de Diputados in this autonomous region. CiU won every Catalan parliamentary elections till 2012. After the collapse of CiU in 2015, one of its parties, Convergència Democràtica de Catalunya, started to cooperate with Esquerra Republicana de Catalunya primarily because of Catalonia's independence. The number of relevant parties started to increase in 2015. The aim of the thesis is to answer following questions: what party system according to Sartori's theory occurred/occurs in the Parliament of Catalonia and whether there was a change of party system or not. If yes, then which circumstances affected this change. Furthermore, the results of the elections to the Parliament of Catalonia and to Congreso de Diputados in Catalonia are compared. This comparison seeks to answer the question of...