Dissertations / Theses on the topic 'Validesa de les proves'

Objectiu: Analitzar i comparar les escales MNA-SF, DETERMINE i MUST per tal de poder identificar la més adequada com a eina de cribratge per a detectar risc de desnutrició a la població de 75 anys o més que viu al seu domicili.Metodologia: Estudi descriptiu, longitudinal i prospectiu, obtingut a partir de les dades de l’Enquesta FRALLE. La mostra va ser de 640 individus. Les variables utilitzades a la fase transversal van ser: el risc de desnutrició mesurat amb les escales MNA-SF, DETERMINE i MUST i els factors associats a risc de desnutrició (variables sociodemogràfiques, d’estat de salut i paràmetres antropomètrics). A la fase longitudinal es van recollir els efectes adversos de la desnutrició (mortalitat, ingressos hospitalaris, caigudes i aparició de discapacitat). La fiabilitat de les escales es va mesurar mitjançant l’alfa de Cronbach. Per a analitzar la validesa concurrent, es van seleccionar les escales CES-D, Lawton&Brody i MNA per a emprar-les com a criteris realitzant, posteriorment, els càlculs de sensibilitat i especificitat, valors predictius i corbes ROC. Per a l’avaluació de la validesa predictiva, es van dur a terme anàlisis de regressió logística per veure quines escales de cribratge nutricional s’associaven de manera independent als efectes adversos de desnutrició, després d’ajustar-les per les variables sociodemogràfiques, d’estat de salut i paràmetres antropomètrics. Finalment, es van utilitzar corbes de supervivència i es van construir models de riscos proporcionals de Cox per observar la capacitat predictiva del risc de mortalitat de les tres escales als dos anys. Per a l’anàlisi de les dades es va emprar el programa SPSS, el nivell de significació acceptat per a totes les anàlisis va ser de p < 0,05.Resultats: Les prevalences de risc de desnutrició segons el MNA-SF, DETERMINE i MUST van ser del 21,7%, 36,1% i del 12,2 respectivament. La consistència interna de les escales era de 0,51 al MNA-SF, 0,50 al DETERMINE i 0,05 al MUST. La validesa concurrent va mostrar alts valors d’especificitat i de valors predictius negatius, en canvi, les sensibilitats i els valors predictius positius van ser baixos, a excepció de quan es va emprar com a criteri l’escala MNA, les quals van obtenir millors resultats. La capacitat predictiva dels ingressos hospitalaris, les caigudes i l’aparició de discapacitat no va manifestar-se en cap de les tres escales. No obstant, el MNA-SF va ser l’única escala capaç de predir mortalitat, mostrant que: els individus que presentaven risc de desnutrició obtenien una mitjana de supervivència inferior als que tenien un bon estat nutricional i el risc de desnutrició mesurat mitjançant l’escala MNA-SF era un factor pronòstic de mortalitat als dos anys.Conclusions: A la comparació de les tres escales avaluades, la que va obtenir millors resultats va ser el MNA-SF, tant per la seva validesa concurrent com per la seva capacitat predictiva de la mortalitat. Per tant, segons els resultats d’aquest estudi, es podia constatar que el MNA-SF era l’escala més adequada per al cribratge nutricional de la gent gran a l’àmbit comunitari.
Objetivo: Analizar y comparar las escalas MNA-SF, DETERMINE y MUST para poder identificar la más adecuada como herramienta de cribado para detectar riesgo de desnutrición en la población de 75 años o más que vive en su domicilio.Metodología: Estudio descriptivo, longitudinal y prospectivo, obtenido a partir de los datos de la Encuesta FRALLE. La muestra fue de 640 individuos. Las variables utilizadas en la fase transversal fueron: el riesgo de desnutrición medido con las escalas MNA-SF, DETERMINE y MUST y los factores asociados con riesgo de desnutrición (variables sociodemográficas, de estado de salud y parámetros antropométricos). En la fase longitudinal se recogieron los efectos adversos de la desnutrición (mortalidad, ingresos hospitalarios, caídas y aparición de discapacidad). La fiabilidad de las escalas se midió mediante el alfa de Cronbach. Para analizar la validez concurrente, se seleccionaron las escalas CES-D, Lawton&Brody y MNA para usarlas como criterios realizando, posteriormente, los cálculos de sensibilidad y especificidad, valores predictivos y curvas ROC. Para la evaluación de la validez predictiva, se llevaron a cabo análisis de regresión logística para ver qué escalas de cribado nutricional se asociaban de manera independiente a los efectos adversos de desnutrición, después de ajustarlas por las variables sociodemográficas, de estado de salud y parámetros antropométricos. Finalmente, se utilizaron curvas de supervivencia y se construyeron modelos de riesgos proporcionales de Cox para observar la capacidad predictiva del riesgo de mortalidad de las tres escalas a los dos años. Para el análisis de los datos se empleó el programa SPSS. El nivel de significación aceptado para todos los análisis fue de p <0,05.Resultados: Las prevalencias de riesgo de desnutrición según el MNA-SF, DETERMINE y MUST fueron del 21,7%, 36,1% y del 12,2% respectivamente. La consistencia interna de las escalas fue de 0,51 en el MNA-SF, 0,50 en el DETERMINE y 0,05 en el MUST. La validez concurrente mostró valores elevados de especificidad y valores predictivos negativos. En cambio, las sensibilidades y los valores predictivos positivos fueron bajos, excepto cuando se empleó como criterio la escala MNA, la cual obtuvo mejores resultados. La capacidad predictiva de los ingresos hospitalarios, las caídas y la aparición de discapacidad no se manifestó en ninguna de las tres escalas. Sin embargo, el MNA-SF fue la única escala capaz de predecir mortalidad, mostrando que: los individuos que presentaban riesgo de desnutrición obtenían una media de supervivencia inferior a los que tenían un buen estado nutricional y el riesgo de desnutrición medido mediante la escala MNA-SF fue un factor pronóstico de mortalidad a los dos años.Conclusiones: En la comparación de las tres escalas evaluadas, la que obtuvo mejores resultados fue el MNA-SF, tanto por su validez concurrente como por su capacidad predictiva de la mortalidad. Por lo tanto, según los resultados de este estudio, se pudo constatar que el MNA-SF fue la escala más adecuada para el cribado nutricional de las personas mayores en el ámbito comunitario.
Aim: To analyze and compare the MNA-SF, DETERMINE and MUST scales to identify the most suitable screening tool to detect nutritional risk in the population aged 75 and over living at home.Methods: A descriptive, longitudinal and prospective study, based on data from the Survey FRALLE, was conducted, using a sample of 640 individuals. The variables used in the transverse phase were nutritional risk, measured by the MNA-SF, DETERMINE and MUST, and the factors associated with nutritional risk (sociodemographic variables, health status and anthropometric parameters). In the longitudinal phase the data associated with the adverse effects of malnutrition were collected (mortality, hospital admissions, falls and disability). The reliability of the scales was measured by Cronbach's alpha. To analyze the concurrent validity the CES-D, Lawton & Brody and MNA scales were selected and used as criteria, later to make calculations of sensitivity and specificity, predictive values ​​and ROC curves. To evaluate the predictive validity logistic regression analyzes were conducted to see what nutritional screening tools were independently associated with the adverse effects of malnutrition, after adjustment for the sociodemographic variables, health status and anthropometric parameters were made. Finally, we used survival curves and constructed Cox proportional hazards models to observe the predictive ability of the nutritional tools of mortality risk for two years. For the analysis of the data SPSS was used with the accepted level of significance for all analyzes of p <0.05.Results: The prevalence of risk of malnutrition according to the MNA-SF, DETERMINE and MUST was 21,7%, 36,1% and 12,2% respectively. Internal consistency of the MNA-SF was 0,51, DETERMINE was 0,50 and MUST was 0,05. The concurrent validity showed high values ​​of specificity and negative predictive values, however, the sensitivity and positive predictive values ​​were low, except when MNA was used as a criterion, which had better results. The predictive ability of hospital admissions, falls and disability was not evident in any of the three scales. However, the MNA-SF was the only scale that could predict mortality, showing that: individuals at risk of malnutrition obtained a lower median survival than those who had good nutritional status. Nutritional risk, which was measured by the MNA-SF scale, was a prognostic factor for mortality in two years.Conclusions: In the comparison of the three scales evaluated, the MNA-SF obtained the best results, for its concurrent validity and its predictive capacity of mortality. Therefore, given the results of this study, the MNA-SF was the most appropriate nutritional screening tool of older people in the community.

Thesis: S.M., Massachusetts Institute of Technology, Department of Architecture, 2016.
"June 2016." Cataloged from PDF version of thesis.
Includes bibliographical references (pages 96-99).
The goal of thesis is discussing the way historical scientific instruments are exhibited in Art or Science Museums. The astrolabe and the related mathematical theories, as developed in the Arabic and Persian tradition between X-XI Century, are taken as emblematic case for this analysis. The proposed solution is the design of museum spaces which translate the language of this instruments through the syntax of the space itself. The debate has its premise in Benjamin' concept of historical experience which is essential not only for clarifying our approach to the discipline of History of Science but it is also a pivotal point for addressing the question of how we can understand these objects. A historical scientific instrument is the by-product of the scientific knowledge of a specific time and place. It is a synthesis, a representation which concentrate the plurality/multiplicity of knowledge in the materiality of one object, it is the picture of Benjamin's Concept of History. The knowledge the astrolabe embeds is the scientific knowledge of the Arabic and Persian mathematicians of X-XI century and its construction is a tangible proof of the exactness of mathematical theorems it relies on. Hence, the language of this object has to be the language of mathematics. Its terms and primitives compose the grammar of the axiomatic method (derived from Euclid) and the proof is the syntax of this linguistic system. The design proposes a three-dimensional version of mathematical proofs of some of the theorems used for the construction and functioning of the astrolabe. It is an attempt of bringing the proof from the two-dimension of the paper to the three-dimension of the visitor in order to provide him an experience that is the spatial experience of a proof brought in his three-dimension. The architecture visualize the process of reasoning of the mathematicians by creating a space that looks like a sketch. The sketch is tool we use for visualizing our process of reasoning, hence the design has to follow the "rules" of sketching and materialize its lines.
by Francesca Liuni.
S.M.

La tesis se inscribe en un doble ámbito científico formado por la Estadística y la Pedagogía. El objetivo de la tesis es la investigación de modelos estadísticos y estrategias de análisis que puedan ser de utilidad en el seguimiento de sistemas de evaluación complejos. Su motivación se encuentra en la necesidad de analizar las Pruebas de Aptitud para el Acceso a la Universidad (PAAU), que regulan el acceso a la universidad en España, desde la perspectiva de la ciencia estadística. La validez y fiabilidad de los exámenes COU (Curso de Orientación Universitaria) y PAAU han merecido una atención especial a lo largo de la investigación. Asimismo, se analizan con detenimiento las principales fuentes de variación de dichas notas: las diferencias entre centros de secundaria y el proceso de corrección de las pruebas PAAU.
En la Introducción, una vez resumidas las características del sistema de evaluación de las pruebas PAAU y discutido el papel de la estadística en el tratamiento de datos en educación, se establecen los objetivos concretos de la tesis, a la luz de las necesidades existentes y de los trabajos de investigación realizados hasta el momento.
El Capítulo 1 ilustra las diferencias entre los exámenes COU y las pruebas PAAU. Se aborda el estudio de la asociación entre ambas puntuaciones. La modelización de la variación de la nota PAAU individual por medio de modelos de regresión coeficientes aleatorios permite evidenciar (y medir) las diferencias entre centros de secundaria en cuanto a los estándares utilizados en COU. Este primer capítulo contiene una detallada introducción a los modelos de coeficientes aleatorios, también llamados modelos de nivel múltiple, que posteriormente se aplicaran en los capítulos 2 y 4, en la versión de modelos multivariantes de componentes de la varianza. El segundo capitulo, en un enfoque que complementa el anterior, se centra en el estudio de las medias (de COU y de PAAU) de cada centro, en la estructura de covarianza entre ambas. Como resultado relevante cabe citar la aplicación a la selección de la combinación más eficiente.
El Capítulo 3 se ha dedicado enteramente a la calidad del sistema de corrección de los exámenes PAAU. La modelización presentada ha permitido evaluar el impacto de los correctores en términos de la varianza debida a las diferencias en el grado de severidad y a la varianza generada por la inconsistencia. Para la obtención de los datos se ha requerido del diseño de experimentos. Dichos experimentos, que han evidenciado una serie de puntos débiles del sistema, deberían ser realizados de manera sistemática cada año en una estrategia de mejora de la calidad del proceso.
El Capítulo 4 estudia la covarianza del conjunto de notas PAAU tanto a nivel estudiante como a nivel centro, ofreciendo nuevos elementos de reflexión para la validez de dichas pruebas.
El Capítulo 5 resume la aplicación de varias propuestas de la tesis a la primera convocatoria de las pruebas PAAU-LOGSE.
El Capítulo 6 incluye las conclusiones de la tesis así como una serie de propuestas de seguimiento y mejora de la calidad global del sistema.

En el treball de recerca que presentem per obtenir el grau de doctor s'ha investigat la relació entre la confiança i l'efectivitat organitzativa dins del context dels esports interactius professionals. L'interès creixent de la bibliografia sobre la confiança mostra el reconeixement de la importància que se li atorga com a factor que incrementa l'èxit organitzatiu. Malgrat aquest interès creixent, encara hi ha pocs estudis empírics que mostrin en el nivell d'anàlisi de l'equip, les relacions entre la confiança organitzativa i els resultats de l'efectivitat. L'objectiu d'aquesta recerca és investigar empíricament fins a quin punt les percepcions de la confiança dels jugadors (entre els membres de l'equip, la seva relació amb l'entrenador principal i amb el club en conjunt) poden predir l'actuació futura de l'equip. A més, també s'ha considerat el possible efecte moderador de l'estil de direcció de l'entrenador (lideratge transaccional o transformacional), juntament amb la cohesió del grup i les polítiques organitzatives.
En aquest treball empíric s'analitzaran els resultats del treball de camp realitzat, entre març i abril de l'any 2005, a 700 atletes pertanyents a 59 equips professionals de les primeres lligues esportives espanyoles de bàsquet (ACB), handbol (ASOBAL), hoquei sobre patins (OK-Liga) i futbol sala (Liga de Honor). S'ha utilitzat una combinació d'ANOVA i d'anàlisi de regressió per tal de comprovar les relacions proposades en el model de recerca. Els resultats obtinguts mostren evidències que un grup de variables exerceix un efecte mediador entre els resultats actuals i futurs de l'equip.

INTRODUCCIÓ: Les proves d’Avaluació Clínica Objectiva i Estructurada (ACOE) estant reconegudes com un format eficaç d’avaluació en l’àmbit de la salut i han estat implementades per un important sector d’institucions educatives com les Escoles/Facultats d’Infermeria. Durant els anys 2001-2011 es va portar terme a Catalunya un projecte conjunt entre l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) i les Escoles/Facultats d’Infermeria catalanes per a la implementació de les citades proves. L’ACOE es considera un escenari on l’estudiant pot demostrar de forma vàlida i fiable la competència adquirida en el seu període de formació en un entorn molt similar al real. Funciona com un instrument avaluatiu que mesura la competència de forma controlada i objectiva. OBJECTIU GENERAL: Analitzar les proves ACOE com a instrument formatiu i/o avaluatiu en els estudis d’infermeria de pregrau. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Valorar, a partir de la concurrència de professorat i alumnes, una proposta formativa-avaluativa en els estudis d’infermeria de pregrau: l’ACOE. Identificar, des de la visió dels implicats (estudiants i professorat), el valor i el que aporten les proves ACOE com a entorn facilitador de l’aprenentatge en els estudis universitaris d’infermeria. Comparar els valors identificats respecte a la prova ACOE amb els descrits a la literatura científica. Elaborar conceptes teòrics inductius a partir dels textos generats pels participants, delimitant algunes orientacions educatives. Fer una proposta per implementar les proves ACOE en els estudis de grau. METODOLOGIA: Tenint en compte els objectius de la present tesi, s’ha optat per una metodologia d’investigació qualitativa i el mètode de la Teoria fonamentada. Per analitzar la visió del implicats en les proves ACOE es va recollir informació tant de l’alumnat participant com del professorat organitzador. Les tècniques utilitzades per recollir les dades van ser diverses. En total, es van entrevistar 15 informants (incloent les entrevistes individuals als docents i els alumnes participants del grup focal) i es van administrar qüestionaris de preguntes obertes a 70 alumnes. Per realitzar l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per buscar el significat de les dades categorizant–les. S’ha emprat el suport informàtic del programa Atlas.ti versió 5.0. RESULTATS: Respecte a l’organització i contingut de la prova, els informants valoren les simulacions de les situacions clíniques que s’utilitzen a la prova com creïbles, rellevants i representatives. D’altra banda, destaquen la importància de que la informació abans de realitzar la prova sigui exhaustiva i acurada, aspecte que es relaciona directament amb el nerviosisme que els hi ha generat als alumnes la seva participació en la prova. El valor i les aportacions de la prova ACOE per l’alumnat són: l’autoavaluació, l’autoconeixement, rebre feedback, la possibilitat d’aprendre, ser un repte per posar-se a prova, refermar la confiança, experimentar en situacions noves o representar un assaig de la vida real. En general, la consideren una experiència recomanable. El professorat destaca la seva capacitat per integrar i avaluar competències, l’objectivitat en l’avaluació i la possibilitat d’avaluar la metodologia docent utilitzada. Els professorat unànimement i una part considerable de l’alumnat es mostra favorable a implementar la prova amb una finalitat formativa-avaluativa integrada com una avaluació continua dins dels estudis universitaris d’infermeria de pregrau. CONCLUSIONS: Per tal de millorar l’aprenentatge i l’avaluació de les competències clíniques dels estudis d’infermeria, incloure una prova ACOE com a part d’estratègia d’avaluació continua amb un enfocament multimètode. S’ha de potenciar l’autoavaluació dels alumnes com a element fonamental de la capacitat autònoma d’aprenentatge i millorar el feedback que reben fent-lo més qualitatiu. Per potenciar la viabilitat de la prova ACOE, cal millorar el seu cost-efectivitat implementant una prova d’unes dues hores de durada i buscant totes les estratègies de col•laboració a l’abast.
INTRODUCTION: The Objective Structured Clinical Evaluation (OSCE) has been recognized as an effective evaluation tool in the health field and has been implemented by a large sector of educational institutions, like Schools/Faculties of Nursing. During the years 2001 to 2011, a project between the Institute of Health Studies and the Schools/Faculties of Catalan Nursing took place in Catalonia for the implementation of the OSCE, where the students’ performance was evaluated by a direct observation while they had a clinical encounter with a simulated patient. AIM: To analyze OSCE as a training and/or assessment tool in undergraduate nursing education. SECONDARY OBJECTIVES: (1) Identify, from the view of people involved in the evaluation (students and teachers), the value of the evidence OSCE as a facilitator of the learning environment in a Nursing School. (2) Compare the values identified with the OSCE results described in the scientific literature. (3) Develop inductive theoretical concepts from the texts generated by the participants, outlining some educational guidance. (4) Make an approach to implement the OSCE tests in undergraduate nursing. METHODOLOGY: A qualitative research and Grounded Theory Methodology was applied. The information was collected from the students and the faculty involved. Fifteen informants were interviewed (including interviews with teachers and students participating in the focus group) and questionnaires with open-ended questions were administered to seventy students. A constant comparison method was used to perform the data analysis in order to find the meaning of the data, and a computerized program (Atlas.ti) was used to analyze it. RESULTS: With regard to the organization and content of the test, the informants valuated the clinical situations used as credible, relevant and representative. The value and contribution of the OSCE test for the students was: Self-assessment, self-awareness, feedback, the learning and challenge involved. It strengthened confidence and represented a real clinical encounter. In general the OSCE test was considered a recommended experience. The faculty highlighted its ability to integrate and evaluate competence objectively in the evaluation and the ability to assess the teaching methods used. The faculty, as well as an important part of the students, unanimously agreed to develop the OSCE with an educational/assessment purpose within undergraduate nursing Schools/Faculties. CONCLUSIONS: Including an OSCE test with a multi-method approach as part of the evaluation strategy improves the learning and assessment of nursing studies clinical skills. It promotes student self-assessment as a fundamental element of self-learning and improves feedback, making it more qualitative. To enhance the viability of the OSCE test, however, its cost-effectiveness must improve.

En els últims anys l’exploració neuropsicològica ha contribuït a la descripció de les característiques cognitives i psicològiques de la malaltia d’Alzheimer (MA). La caracterització neuropsicològica s’ha convertit en un dels punts clau de la identificació de la simptomatologia i de la descripció dels estadis de la patologia, aportant informació de gran rellevància en el diagnòstic de la malaltia. ! Els principals objectius d’aquest treball són: (i) analitzar la validesa diagnòstica de la bateria NEURONORMA (NN) per al deteriorament cognitiu lleu (DCLL) i la demència tipus Alzheimer probable (DTA) en fase lleu, mitjançant l’anàlisi ROC, el càlcul dels punts de tall òptims i dels valors predictius positius i negatius; (ii) analitzar la validesa diagnòstica incremental mitjançant l’analisi multiROC i el càlcul d’algoritmes que incloguin punts de tall consecutius amb els valors predictius positius i negatius resultants; (iii) comparar els valors resultants d’ambdues anàlisis de validesa per tal d’optimitzar la identificació dels subjectes amb DCLL i DTA lleu, (iv) observar l’eficàcia classificatòria per al DCLL d’un algoritme clínic NN seleccionat a partir dels criteris cognitius que s’inclouen en les recomanacions del National Institute on Aging i del grup de treball de la Alzheimer Association (NIA-AA). ! A partir de la mostra NN global es va crear una mostra de validació amb un total de 298 subjectes (149 controls, 79 DCLL i 70 DTA lleu). Es van seleccionar els subjectes classificats com a GDS 4 del grup d’individus amb DTA de la mostra global NN i es van balancejar els subjectes control per edat i escolaritat amb els subjectes dels grups de pacients mitjançant la tècnica de l’aparellament. Es va administrar la bateria NN, composta de 13 proves neuropsicològiques de diferents àmbits cognitius (span de Dígits, Cubs de Corsi, Trail Making Test, test de Stroop, Boston Naming Test, Token Test, Figura de Rey, Free and Cued Selective Reminding Test, Judici d’Orientació de Línies, fluencia verbal semàntica i fonològica, subtests del Visual Object and Space Perception Battery i la Torre de Londres) de les que es van analitzar 33 variables. Les puntuacions brutes dels subjectes es van convertir a escalars ajustant-les per edat i escolaritat d’acord amb la metodologia i les dades normatives publicades, obtingudes a partir de la mostra de controls NN global. Es van analitzar els principals índexs de validesa diagnòstica (l’especificitat, la sensibilitat, les corbes ROC, l’Índex de Youden i els valors predictius) de totes les variables estudiades. Es van calcular també paràmetres de validesa incremental mitjançant una anàlisi multiROC de la que es van obtenir una sèrie d’algoritmes psicomètrics. Finalment es va construir un algoritme clínic per tal de classificar els subjectes amb DCLL respecte als controls. ! Les principals conclusions de l’estudi són les següents: els dos grups de subjectes patològics, tant els DCLL com els DTA lleu, presenten semblances en els punts forts i febles en les puntuacions obtingudes en la majoria de tests neuropsicològics estudiats; els tests neuropsicològics que mesuren la memòria tant verbal com visual són els que discriminen més bé els dos grups patològics dels controls i entre ells; el component executiu podria entrar en joc a més de la memòria en el moment de separar el grup de subjectes amb DCLL respecte al de controls; l’algoritme psicomètric, que integra diverses tasques alhora, assoleix valors predictius superiors i augmenta la potència diagnòstica dels instruments utilitzats per al diagnòstic del DCLL i la DTA lleu; l’algoritme psicomètric que més bé separa el grup de subjectes amb DCLL del de controls se situa en puntuacions escalars dins de la normalitat segons barems NN, ampliant el poder diagnòstic de l’instrument a subjectes amb dèficits extremadament lleus o gairebé imperceptibles; l’algoritme clínic estudiat, tot i que obté valors d’exactitud diagnòstica força modestos, aconsegueix definir altres àmbits cognitius a part de la memòria en la classificació dels tres grups estudiats. El present treball doncs aporta aspectes metodològics de gran rellevància per a futurs treballs d’investigació en el camp de la neuropsicologia i les dades aquí resultants mostren valors de predicció de gran utilitat per a la detecció de fases clíniques incipients de la MA.
In the last years, neuropsychological assessment has contributed to the description of cognitive and psychological characteristics of Alzheimer’s disease (AD). Neuropsychological characterization has become, indeed, one of the highlights to identify and describe AD symptomatology, and has provided relevant information about the diagnostic of the disease. ! The aims of this study are: (i) to analyze the diagnostic validity of the NEURONORMA (NN) battery for mild cognitive impairment (MCI) and Alzheimer’s disease mild dementia (AD dementia), by means of ROC analysis, the optimal cut-off points and positive and negative predictive values calculations; (ii) to analyze incremental diagnostic validity through the multiROC analysis and algorithm calculations that include consecutive cut-off points with their positive and negative predictive values; (iii) to compare the results from both validity analyses with the aim to obtain an optimal identification of the MCI and AD dementia subjects, (iv) to observe the efficacy of a NEURONORMA clinical algorithm, which has been selected according to the cognitive criteria to classificate MCI patients, recommended by the the National Institute on Aging-Alzheimer’s Association workgroups (NIA-AA). ! A validity sample was selected from the NEURONORMA global sample with 298 subjects (149 cognitively normal adults, 79 MCI, and 70 AD mild dementia). GDS 4 subjects were selected from the global sample AD group. Control subjects were matched by age and education with patient subjects. Thirteen neuropsychological instruments from the NEURONORMA battery were administered. The neuropsychological protocol included the following tests: Verbal Span, Corsi’s Test, Trail Making Test, Stroop Test, Boston naming Test, Token Test, Rey-Osterrieth Complex Figure, Free and Cued Selective Reminding Test, Judgment of Line Orientation, Verbal semantic and phonologic fluency, selected tests of the Visual Object and Space Perception Battery, Tower of London Drexel University version. Thirty three variables were analysed. Subjects’ row scores were converted to age-adjusted scaled ones by age and education adjustment according to the published methodology and data from control group of the NEURONORMA global sample.The main diagnostic validity indexes (specificity, sensitivity, Roc curves, Yoden Index, and predictive values) were analyzed. Incremental validity parameters were calculated by means of multiROC analysis obtaining psychometric cut-off point algorithms. Finally, a clinical algorithm was constructed in order to classify MCI versus control subjects. ! The main conclusions of the study are the following. MCI and AD mild dementia groups show similar strengths and weaknesses in the scores of most of the studied neuropsychological tests; verbal and visual memory tests are the best ones to classify pathological groups both between them and with respect to the controls; executive component might be relevant to classify MCI in relation to control subjects in addition to memory; the psychometric algorithm, which integrates different neuropsychological tasks, achieves the best predictive values and increases the tests diagnostic power for the MCI and AD mild dementia diagnostic; the psychometric algorithm that best classifies MCI subjects with respect to the controls yields normal scaled scores (according NEURONORMA normative data). This result allows extending the diagnostic power to individuals with very mild or imperceptible impairment. The clinical algorithm, although it obtains poor diagnostic values, helps to define other cognitive areas in addition to memory in the classification of the studied groups. This study, therefore, provides relevant methodological aspects to consider in future research works in the field of neuropsychology. It also provides useful predictive data to apply to the incipient clinical stages of AD.

Aquesta tesi s’inscriu en una línia d’investigació del grup de recerca consolidat DHIGECS de la UB que porta deu anys investigant la relació entre els resultats d’aprenentatge en la matèria d’Història i les activitats que permeten estimular amb més constància l’esforç d’aprenentatge de l’alumnat i que es reflecteixen en la valoració del seu rendiment. L’estudi realitzat ha volgut verificar la hipòtesi segons la qual les proves de correcció objectiva --fàcils i ràpides de corregir per part del professorat-- si segueixen el discurs de la informació de la història de l’art formulada en el transcurs de la docència, i es proposen amb regularitat, i també si es corregeixen a posteriori en diàleg amb l’alumnat de manera que justifiquin i argumentin tant les respostes correctes com les incorrectes, en milloren el rendiment acadèmic. Per tal de verificar aquesta hipòtesi s’ha treballat amb una mostra de més de 400 alumnes de diversos centres públics i privats de Catalunya. La tesi s’estructura en les següents parts: una primera part teòrica, que estaria reflectida en els dos primers capítols. Dins d’aquests, el 1r correspon a la introducció on es plantegen els precedents d’aquesta tesi i l’estat de la qüestió, l’objecte de la recerca, la hipòtesi i els objectius que s’han perseguit. El segon capítol correspon al marc teòric i metodològic en el qual s’inscriu. Una segona part presenta el disseny de la recerca on es recullen els instruments que s’han utilitzar en la investigació i que es presenten per l’ordre amb què es van utilitzar al llarg del treball de camp. I es troben explicitats des del capítol tercer fins al setè. La tercera part, més pràctica, és la que correspon a l’experimentació. Aquesta part es subdivideix en dos capítols. El primer, el que correspon al capítol vuitè, és on es desenvolupa el treball de camp al centre experimentador, anomenat centre A i que constitueix un estudi de cas on la investigadora era alhora la professora; el segon, el que correspon al capítol novè, recull la mateixa experiència a la resta dels centres que varen participar en l’estudi. Finalment el Capítol X recull les conclusions. També cal esmentar que la tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder contrastar la recerca. En l’Annex I hi ha el recull de les revistes i altres fonts consultades pel que fa a l’estat de la qüestió; en el II s’especifica el programa d’Història de l’Art que ha estat comú a tots els centres; l’annex III inclou el material facilitat per a la didàctica dels centres experimentadors on no tan sols es recull el nucli de la programació (amb les idees principals a desenvolupar i els objectius didàctics) sinó també materials escrits per si es volien utilitzar a la classe; i, finalment, a l’Annex IV hi consten les transcripcions de les entrevistes finals realitzades al professorat.
The Evaluation of objective correction as a learning tool of the “History of Art” subject in “Batxillerat” (higher certificate A-level) This thesis follows the study approach of the consolidated DHIGECS research team at UB University who, for ten years, have been researching into the realationship between the learning results of the subject of History and the activities which enable us to foster, successfully, the learning effort of students, which can be reflected in the final results. The study aims to check the hypothesis which proves that objective tests – easy and quick to mark – can improve the students’ academic results, if they follow the information methodology applied throughout the lessons, and if they are carried out regularly, and if they are marked, with hindsight, together with the students so that they justify both correct and incorrect answers. In order to verify this hypothesis, the research is based on a sample of over 400 students from several public and private centres of Catalonia. The thesis is divided into the following parts: a theoretical part, which is reflected in the first two chapters. The first one includes the introduction with the precedents of the thesis and the state of art, the subject of the research, the hypothesis and the objectives. The second chapter is about the theoretical-methodological framework. The second part, the research design, where we find the tools used in the research which are presented in the order of usage throughout the field survey. They are explained from chapter III to VII. The third part, more practical, is devoted to experimentation. This part is devided into two chapters. In the first one, which corresponds to chapter VIII, the field survey is developed in the experiencing centre called centre A; the second one, which corresponds to chapter IX, gathers the same experience in the rest of the centres which took part in the research. Finally, chaper X presents the conclusions. It is also worth mentioning that this thesis contains several annexes which are thought to be necessary to check the research. In annex I, there is a list of the consulted magazines and other resources as far as the state of art is concerned; The second one specifies the curriculum of History of Art which has been common in all centres. Annex III includes the supplied learning materials of the experiencing centres where you can find not only the syllabus core ( with the main ideas to develop and objectives) but written materials as well to be used in class; finally, annex IV presents the transcriptions of the final interviews with the teachers.

Aquesta tesi s’inscriu en una línea d’investigació del grup de recerca consolidat DHIGECS de la UB que porta deu anys investigant la relació entre els resultats d’aprenentatge en la matèria d’Història i les activitats que permeten estimular amb més constància l’esforç d’aprenentatge de l’alumnat i que es reflecteixen en la valoració del seu rendiment. L’estudi realitzat ha volgut verificar la hipòtesi segons la qual les proves de correcció objectiva --fàcils i ràpides de corregir per part del professorat-- si segueixen el discurs de la informació de la història de l’art formulada en el transcurs de la docència, i es proposen amb regularitat, i també si es corregeixen a posteriori en diàleg amb l’alumnat de manera que justifiquin i argumentin tant les respostes correctes com les incorrectes, en milloren el rendiment acadèmic. Per tal de verificar aquesta hipòtesi s’ha treballat amb una mostra de més de 400 alumnes de diversos centres públics i privats de Catalunya. La tesi s’estructura en les següents parts: una primera part teòrica, que estaria reflectida en els dos primers capítols. Dins d’aquests, el 1r correspon a la introducció on es plantegen els precedents d’aquesta tesi i l’estat de la qüestió, l’objecte de la recerca, la hipòtesi i els objectius que s’han perseguit. El segon capítol correspon al marc teòric i metodològic en el qual s’inscriu. Una segona part presenta el disseny de la recerca on es recullen els instruments que s’han utilitzar en la investigació i que es presenten per l’ordre amb què es van utilitzar al llarg del treball de camp. I es troben explicitats des del capítol tercer fins al setè. La tercera part, més pràctica, és la que correspon a l’experimentació. Aquesta part es subdivideix en dos capítols. El primer, el que correspon al capítol vuitè, és on es desenvolupa el treball de camp al centre experimentador, anomenat centre A i que constitueix un estudi de cas on la investigadora era alhora la professora; el segon, el que correspon al capítol novè, recull la mateixa experiència a la resta dels centres que varen participar en l’estudi. Finalment el Capítol X recull les conclusions. També cal esmentar que la tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder contrastar la recerca. En l’Annex I hi ha el recull de les revistes i altres fonts consultades pel que fa a l’estat de la qüestió; en el II s’especifica el programa d’Història de l’Art que ha estat comú a tots els centres; l’annex III inclou el material facilitat per a la didàctica dels centres experimentadors on no tan sols es recull el nucli de la programació (amb les idees principals a desenvolupar i els objectius didàctics) sinó també materials escrits per si es volien utilitzar a la classe; i, finalment, a l’Annex IV hi consten les transcripcions de les entrevistes finals realitzades al professorat.
This thesis follows the study approach of the consolidated DHIGECS research team at UB University who, for ten years, have been researching into the realationship between the learning results of the subject of History and the activities which enable us to foster, successfully, the learning effort of students, which can be reflected in the final results. The study aims to check the hypothesis which proves that objective tests – easy and quick to mark – can improve the students’ academic results, if they follow the information methodology applied throughout the lessons, and if they are carried out regularly, and if they are marked, with hindsight, together with the students so that they justify both correct and incorrect answers. In order to verify this hypothesis, the research is based on a sample of over 400 students from several public and private centres of Catalonia. The thesis is divided into the following parts: a theoretical part, which is reflected in the first two chapters. The first one includes the introduction with the precedents of the thesis and the state of art, the subject of the research, the hypothesis and the objectives. The second chapter is about the theoretical-methodological framework. The second part, the research design, where we find the tools used in the research which are presented in the order of usage throughout the field survey. They are explained from chapter III to VII. The third part, more practical, is devoted to experimentation. This part is devided into two chapters. In the first one, which corresponds to chapter VIII, the field survey is developed in the experiencing centre called centre A; the second one, which corresponds to chapter IX, gathers the same experience in the rest of the centres which took part in the research. Finally, chaper X presents the conclusions. It is also worth mentioning that this thesis contains several annexes which are thought to be necessary to check the research. In annex I, there is a list of the consulted magazines and other resources as far as the state of art is concerned; The second one specifies the curriculum of History of Art which has been common in all centres. Annex III includes the supplied learning materials of the experiencing centres where you can find not only the syllabus core ( with the main ideas to develop and objectives) but written materials as well to be used in class; finally, annex IV presents the transcriptions of the final interviews with the teachers.

OBJECTIUS: Avaluar l'evidència existent en el poder predictiu de les troballes clíniques per al diagnòstic d'infecció urinària (ITU) no complicada en dones amb simptomatologia incident dins l'àmbit d'atenció primària. 1) A partir de la bibliografia mèdica, estimar els índexs de prova diagnòstica de les toballes clíniques i dels tests urinaris en tira reactiva, objectivats en una consulta d'atenció primària, mitjançant examen clínic, per determinar-ne el poder predictor d'ITU. 2) Dissenyar un algoritme diagnòstic. 3) Avaluar, en les guies de pràctica clínica (GPC) existents, com es sustenta l'evidència que avala el poder predictiu, per al diagnòstic d'ITU, de les troballes clíniques i els resultats de la tira reactiva en una mostra d'orina.
METODOLOGÍA: 1) Revisió sistemàtica d'articles originals trobats fins març 2005 a bases de dades mèdiques i, mitjançant metaanàlisi, calcular els índexs combinats de prova diagnòstica per a les diferents variables clíniques trobades. 2) Construcció d'un model diagnòstic i càlcul dels corresponents valors predictius post-test a partir de la priorització de les variables més rellevants trobades en l'apartat 1, segons les seves raó de versemblança, presencia en la població i rendiment diagnòstic. 3) Revisió sistemàtica de GPC amb càlcul quantitatiu de les referències bibliogràfiques en el seu apartat diagnòstic i anàlisi qualitatiu de les evidències que s'hi reflecteixen així com de les referències que les avalen.
RESULTATS: 1) Dels 303 articles trobats, 11 van ser inclosos. Analitzades 15 troballes (disúria, pol·laciúria, urgència miccional, nictúria, irritació vaginal, augment fluix vaginal, antecedents d'ITU, dolor hipogàstric, dolor lumbar, febre, activitat sexual, pol·laciúria+disúria, urgència+disúria i leucocitúria i nitritúria per tira reactiva). La nitritúria resultà ser un bon predictor d'ITU, amb valors de raó de versemblança positiva (RVP) de 6,5 (IC95% 4,2-10) i amb molt menor poder predictiu, la disúria+urgència amb 1,7 (IC95% 1,5-2) i la leucocitúria 1,4 (IC95% 1,3-1,6). L'augment de fluix vaginal (RVP=0,6 [IC95% 0,5-0,8]) i dolor suprapúbic (0,8 [IC95% 0,7-0,9]), desafavorien el diagnòstic; la resta de variables no mostraren poder predictiu. 2) Partint de la variable disúria+urgència es van poder dissenyar dos models de decisió: un incloent la variable nitritúria, aconseguia increments del valor predictiu del 30% i el segon model incloent leucocitúria i nitritúria, aconseguint increments del 32%. 3) D'entre els 2100 articles obtinguts en bases de dades mèdiques i 192 pàgines web consultades, es trobaren 14 GPC. El 57,7% de les referències de l'apartat diagnòstic tenien més de 10 anys. 8 referències van ser utilitzades per més d'una GPC. 8 GPC tenien indicacions sobre graus d'evidència i/o recomanació, amb classificació de l'evidència poc uniforme entre les guies. Quedà reflectit el poder predictiu de la leucocitúria i la nitritúria en la tira reactiva, però no succeí el mateix en les troballes clíniques. Poca coincidència entre les guies en el llindar en l'urinocultiu per considerar ITU.
CONCLUSIONS: En dones amb simptomatologia urinària incident a atenció primària, no s'ha trobat cap símptoma, signe o antecedent amb pes suficient per ser considerat predictor d'ITU no complicada. En canvi, la troballa de nitrits en la tira reactiva en una mostra d'orina recent sembla ser bon predictor. En les GPC per al maneig de les infeccions urinàries no complicades en dones, l'apartat diagnòstic presentà referències molt antigues i sense un mínim de rigor a l'hora de demostrar eventuals evidències i justificar-ne recomanacions. Es trobà manca d'acord en el sistema de classificació de l'evidència i les recomanacions i poca coincidència a l'hora d'establir-ne el nivells.
Cal implantar i generalitzar eines metodològiques de consens quan es realitzin nous estudis i com criteri de selecció per anàlisis comparatives. Caldria determinar el pes i el comportament que cada troballa clínica presenta com predictor d'ITU, sola o en relació a altres troballes amb les que es pugui manifestar simultàniament.
OBJECTIVES: In primary care, to evaluate clinical findings predictive value evidence to diagnosing uncomplicated urinary tract infection (UTI) in women with recent onset urinary complaints. 1) By medical bibliography, to estimate diagnostic test index to clinical findings and leukocyte esterase and nitrate by urinary dipstick test performed in primary care clinical exam, to determinate their UTI diagnostic accuracy values. 2) To design a diagnostic algorithm. 3) To evaluate, in available Clinical Practice Guidelines (CPG), how evidence is sustained to clinical findings and dipstick test results in urinary sample UTI diagnostic accuracy value.
METHODS: 1) Systematic reviews of original studies until March 2005 in medical data bases and calculate by meta-analysis pooled diagnostic test index of variables clinical findings. 2) To build a diagnostic model and work out their post test predictive values according to priority by likelihood ratio, prevalence and diagnostic efficiency to the variables found above. 3) Systematic review of CPG along with quantitative analysis of bibliographic references in their diagnostic section and qualitative analysis of reflected evidences as well as references that support them.
RESULTS: 1) We included 11 of the 303 articles found. We analysed 15 findings (dysuria, frequency, urgency, nocturia, vaginal irritation, vaginal discharge, history of UTI, hypogastric pain, back pain, fever, sexual activity, frequency+dysuria, urgency+dysuria and leukocyte and nitrite in dipstick test. Nitrituria was found to be a good UTI predictor, with positive likelihood ratio (PLR) of 6,5 (95%CI 4,2-10) and a lot less predictive power dysuria+urgency with 1,7 (95%CI 1,5-2) and leukocyte 1,4 (95CI 1,3-1,6). Increases vaginal discharge (PLR 0.6 [95%CI 0,5-0,8]) and suprapubic pain (0,8 [95%CI 0,7-0,9]) disfavour diagnosis and the rest of variables didn't show predictive power. 2) Working with dysuria+urgency it was able to design two decision models: one if nitrituria was included predictive values increased 30%; and a second model if leukocyte and nitrituria were included predictive values increased 32%. 3) We found 14 CPG among 2100 articles got in medical data bases and in 192 web pages consulted. 57,7% of references in diagnostic section were more than 10 years old. Only 8 references were used in several CPG. 8 CPC had indications about evidence levels and or recommendation, and the evidence classification was not uniform. The predictive power of leukocyte and nitrituria in dipstick test could be seen, on the other hand the clinical findings didn't have evidence. Little coincidence between several guides in urinoculture cut-off was confirmed.
CONCLUSIONS: In primary care, no symptoms, sign or antecedents can be considered predictor for uncomplicated urinary tract infection in women with recent onset urinary complaints; on the contrary, to find nitrite in dipstick in recently urine sample can be a good UTI predictor. Old references prevail and with weakly rigour were demonstrated evidences and justify recommendations in diagnostic section in women uncomplicated urinary tract infection Clinical Practice Guidelines. No accord were found in evidence or recommendations classification system or assignation levels.
It's necessary to introduce and generalize consensus in methodological tools to design new studies and for comparative study analysis. For each clinical finding is necessary to determinate corresponding weight and behaviour UTI diagnostic accuracy values, when they appear alone or simultaneous with other variables related.

Los resultados contradictorios entre estudios etiológicos es frecuente ya que: (1) existen dificultades diagnósticas en el CPE y CSBE. (2) La definición de los factores de riesgo es variable. (3) Se usan fuentes de información diferentes para obtener la información sobre exposición.
Los objetivos del estudio son: (1) estimar la validez del diagnóstico de alta hospitalaria, (2) tipificar e ilustrar las situaciones más propensas a inducir errores diagnósticos, (3) analizar la concordancia y la validez de las dos fuentes de información utilizadas (4) analizar las características de la dieta, alcohol y café como factores de riesgo del CPE.
El trabajo de tesis se ha basado en dos estudios sobre CPE. El estudio PANKRAS II realizado entre 1992 y 1996 y se recogían los casos con sospecha de CPE, CSBE o pancreatitis crónica. Se incluyeron 602 pacientes. El estudio Italiano se realizó entre 1983 y 1992 y se incluyeron 362 pacientes con diagnóstico de CPE y 1441 controles.
En el primer (Porta y cols -presentado a publicación--) y segundo trabajo (J Clin Epidemiol 1998) de esta tesis se realizó un estudio sobre la validez del diagnóstico de alta hospitalaria en el estudio PANKRAS II. Se realizó una revisión de la información de los pacientes y se evalúo el diagnóstico, en función de datos sobre el proceso diagnóstico, el seguimiento y el diagnóstico patológico de consenso. En el primer trabajo se evaluó la magnitud, la dirección y los cambios predecibles mientras que en el segundo trabajo se ilustró el motivo del cambio diagnóstico en 10 de los 602 pacientes del estudio.
El tercer trabajo (Dig Dis Sci 1999) pretendió valorar el grado de acuerdo para los antecedentes patológicos entre la entrevista al paciente y la historia clínica, y evaluar la validez de cada una de ellas. El grado de acuerdo fue pobre en los antecedentes de colecistitis y de trastornos mentales. La validez de ambas fuentes de información fue alta en todos los antecedentes patológicos a excepción de la colecistitis.
El cuarto trabajo (Eur J Cancer Prev 1998) fue un análisis de 362 pacientes con CPE de los que se estudió la dieta, el café y el alcohol como factores de riesgo y1441 controles hospitalarios. Los resultados muestran que el alto consumo de vegetales, frutas y pescado son factores protectores mientras que el alto consumo de carne, embutidos e hígado son factores de riesgo de esta neoplasia.
Las conclusiones del estudio son: (1) la sensibilidad y la especificidad del diagnóstico de alta hospitalaria es del 95% y 93% en los pacientes con de CPE y de un 89% y 97% en los pacientes con CSBE; (2) en los pacientes con CPE la disponibilidad de muestras citohistológicas se asocia positivamente al grado de validez del diagnóstico; (3) en los pacientes con CSBE, la presencia de muestras citohistológicas se asocia positivamente al grado de validez del diagnóstico; (4) los predictores de cambio del diagnóstico en los CPE son la edad y la falta de confirmación histológica; (5) en los pacientes con CSBE los predictores de cambio de diagnóstico son la edad, la falta de confirmación histológica, la falta de ERCP y de laparotomía exploradora; (6) el grado de acuerdo entre ambas fuentes de información es bueno a excepción de la colecistitis y los trastornos mentales y similar en todos los grupos diagnósticos; (7) la validez de cada una de las fuentes de información es alta o aceptable para todos los antecedentes patológicos a excepción de la colecistitis; (8) la prevalencia de los antecedentes patológicos evaluados es similar a la de otros estudios; (9) el consumo de alcohol y café no son factores de riesgo para el CPE en el estudio de casos y controles realizado en el Norte de Italia; (10) un importante consumo de carne, de embutidos y de hígado incrementa el riesgo de padecer CPE; (11) un importante consumo de frutas y verduras, de pescado y de aceite de oliva disminuye el riesgo de padecer un CPE; (13) un 36% de los casos de CPE del estudio de casos y controles realizado en el Norte de Italia pueden ser atribuidos a una dieta inadecuada.
Epidemiologic studies on exocrine pancreatic cancer show a large heterogeneity in results for some situations: (1) because diagnostic criteria are different in all studies (2) because data accuracy may be one of the factors that could affect study validity and (3) because every study have a different source of information.
Objectives: (1) The aim was to analyse the magnitude, direction and predictors of change in the main hospital discharge diagnosis after a clinical expert review; (2) to assess the agreement between data elicited from personal interview and medical record on selected medical condition; (3) to evaluate the validity of each of these sources of information;(4) analyzed selected aspects of diet, alcohol and coffee from case-control study of pancreatic cancer conducted in Italy.
This Thesis is based in two studies. First: a multicenter prospective study on mutations in the K﷓ras gene in pancreatic and biliary diseases between 1992 and 1996, and second: a large case-control study of pancreatic cancer conducted in Italy between 1982 and 1996.
Results: in the first study (Eur J Epidemiol 2000) a panel of experts revised all diagnostic information and established the main clinico-pathological diagnosis (CPD) by consensus. Sensitivity and specificity of clinical diagnostic for PC were, respectively, 95% and 93%, and for CEBS, 89% and 97%. The second study is a brief presentation of the ten most significant cases (J Clin Epdidemiol 1998).
In the 3rth study (Dig Dis Sci, 1999) we compared two sources of information: medical records and patient interview. Agreement between medical record and interview data was very good for diabetes mellitus, chronic pancreatitis and peptic ulcer, moderate for acute pancreatitis, cholelithiasis and allergic disorders, and poor for cholecystitis and mental disorders. The validity of the two sources of information was high or acceptable for most medical conditions except for cholecystitis. Data from medical records showed higher sensitivity than data from interviews but the differences were not statistically significant.
In the 4tr study (Eur J Cancer Prev 1998) we analyzes the relation between selected indicator foods, alcohol and coffee intake, and the risk of pancreatic cancer. Pancreatic cancer risk was directly associated with consumption of meat, liver, and ham and sausages, and inversely with consumption of fresh fruit, fish and olive oil. No appreciable association was found with coffee and alcohol consumption.
Conclusions: (1) Validity of the clinical diagnosis was high, but its association with some clinical variables suggests that sole reliance on clinical diagnostic can significantly bias results, and highlights the need to review all HDDs; (2) only patients at high risk of misdiagnosis could be reviewed: primarily, those lacking a cytohistological; (3) information for most of the past medical conditions yielded by interviews and medical records, is high enough to be used in clinical and epidemiological studies; (4) selected components of diet are related to pancreatic cancer risk, with a protective relation for fruit, fish and oil, and (5) a positive association with meat, liver and ham and others sausages. (6) No strong association emerged in the present study with alcohol and coffee drinking. (7) A simple combination of 6 foods items led to an OR of over 2.7 across extreme quintiles.

Durant el transcurs de la historia s'han atribuït a l'epilèpsia causes naturals, místiques, o una combinació d'ambdues etiologies. El misticisme que sovint ha envoltat la seva etiologia seria degut a la presentació variada, terrible i temorosa amb la que es manifesta aquesta malaltia. De vegades, aquestes creences supersticioses han obstaculitzat, i fins i tot aturat, la recerca de la causa i tractament de l'epilèpsia. No obstant això, es poden trobar descripcions naturalístiques del trastorn datades l'any 400 abans de Crist, quan Hipócrates va argumentar que les estranyes sensacions, emocions i conductes asociadse a l'epilèpsia eren de fet símptomes d'un trastorn cerebral. Desafortunadament, la creença dels autors hipocràtics ha estat contínuament desestimada i enfosquida per les creences supersticioses. Fins i tot avui, amb els grans avenços en la comprensió de l'epilèpsia, algunes persones en mantenen els orígens místics. No és sorprenent, doncs, que el tractament de les persones amb epilèpsia hagi fluctuat també entre cures naturalistes (neuròlegs i psiquiatres) i espirituals (mags i religiosos).

Amb la millor comprensió de l'origen i neuropatologia de l'epilèpsia, a partir del 1950, molta recerca s'ha centrat en les conseqüències cognitives, de personalitat i psicològiques de l'epilèpsia. Com a resultat, els psicòlegs en general, i els neuropsicòlegs en particular, han jugat un paper cada vegada més important en el seu estudi, avaluació i tractament. Amb la utilització de tests neuropsicològics sensibles, els neuropsicòlegs han identificat alteracions cognitives interictals en l'atenció, memòria, llenguatge, raonament i habilitats psicomotrius. Els estudis neuropsicològics de l'epilèpsia han contribuït no únicament a la comprensió de la seva neuropatologia sinó també al coneixement del funcionament cognitiu cerebral. Cal fer esment que les investigacions neuropsicològiques relacionades amb l'epilèpsia i el seu tractament quirúrgic i farmacològic, han permés aprofundir en el coneixement de la localització i funcionament de procesos cognitius tant importants per l'home com són la memòria i el llenguatge, i en la comprensió del funcionament de diferentes àrees cerebrals com els lòbuls frontals i temporals. Malgrat això, encara falta recórrer un llarg camí. Esperem que estudis com el present i d'altres posteriors ajudin a avançar en el coneixement de la naturalesa de l'epilèpsia, i en la identificació i tractament de les seves conseqüències neuropsicològiques, doncs aquesta és una de les millors maneres de comprendre els mecanismes amb els que el cervell regula la nostra conducta.

La esquizofrenia es una enfermedad compleja que cursa en, aproximadamente un 80 % de los pacientes, con síntomas crónicos y recaídas. El hallazgo de marcadores biológicos de pronóstico podría ayudar en el funcionamiento de los pacientes. Los niveles de ácido homovanílico (HVA) y pruebas atencionales en el marco de la hipótesis dopaminérgica de la esquizofrenia podrían tener valor pronóstico.

OBJETIVOS PRINCIPALES: Determinar si los niveles de HVAp medidos en diversos momentos en la evolución de primeros episodios esquizofrénicos (PEE) y también pruebas atencionales antes de iniciar el tratamiento antipsicótico se asocian al pronóstico al año del inicio del tratamiento.

MATERIAL Y MÉTODO: Una muestra de 40 pacientes, 60% hombres, diagnosticados de PEE según criterios DSM-IV, de 22,2 años de edad de media, que no habían tomado previamente antipsicóticos se evaluaron de forma basal (antes del tratamiento), día 2, 4, 7, 14, 1 mes, 3 meses y un año después del inicio. Esos mismos días se realizaba la evaluación clínica (escalas SAPS, SANS, BPRS, y al año también la escala GAS), y pruebas de atención Stroop y Continous Performance Test (CPT) basal, 3 meses y un año.
Existía un grupo control de sujetos sanos, que realizaron una analítica para determinar los niveles de HVAp.

RESULTADOS:

· Los niveles de HVAp de los pacientes (20,5 ng/ml) y de los controles (13 ng/ml) medios fueron diferentes de forma significativa (p=0,023)

· Los niveles de HVAp aumentaron progresivamente desde la evaluación basal al día 4 y luego descendieron hasta el mes 1.

· Los pacientes con predominio de los síntomas positivos (SAPS-SANS>0) tenían niveles de HVAp al mes menores que los negativos, en los que no se modificaron los niveles de HVAp respecto la evaluación basal.

· Los niveles de HVAp y las pruebas atencionales no se asociaron al pronóstico al año con las escalas SAPS, SANS y BPRS. En cambio, las variables CPT-EO (errores de omisión) y CPT-d' correlacionaron con la escala BPRS (Z0-2,903, p=0,004; Z= -3,180, p=0,001, respectivamente).

· Las pruebas atencionales mejoraron en la evaluación al año en todos los índices de rendimiento.

· Los niveles de HVAp no correlacionaron con la sintomatología basal ni las pruebas atencionales.

CONCLUSIONES: Los niveles de HVAp medidos en diferentes momentos (Basal, día 2,4, 7, 14 1 mes, 3 meses) y las pruebas atencionales basales no se relacionaron con las escalas clínicas y de funcionamiento global, excepto las variables CPT-EO y CPT-d' con la escala general BPRS. Así, tanto los niveles de HVAp como las pruebas de atención no se han asociado al pronóstico en la esquizofrenia.

OBJECTIU: Determinar el rendiment diagnòstic de l'automesura de la pressió arterial domiciliària (AMPAd) en el diagnòstic de la hipertensió clínica aïllada (HCA) utilitzant un programa de tres dies de lectures.

MATERIAL I MÈTODES: Es va incloure a cent noranta pacients diagnosticats recentment d'hipertensió lleugera-moderada no tractats, seleccionats consecutivament a 4 centres d'atenció primària de la ciutat de Barcelona. Cada pacient va realitzar lectures de AMPAd per triplicat pel matí i per la nit durant 3 dies consecutius, seguidament se'ls practicà una monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) de 24 hores. El punt de tall de normalitat per a l'AMPAd i la MAPA diurna era de 135/85 mmHg.

RESULTATS: Seixanta-tres pacients van ser diagnosticats d'HCA amb AMPAd (34.8 %; IC95%: 27.9-42.2) i 74 amb MAPA (41.6%; IC95%: 33.7-48.4). No es varen observar diferències estadísticament significatives entre els valors d'AMPAd i els de la MAPA diurna (137.4 [14.3]/82.1[8.3] mmHg vs 134.8 [11.3]/81.3[9.5] mmHg). Els paràmetres de rendiment diagnòstic de l'AMPAd van ser: S 50.0% (IC95%: 38.3-61.7), E 75.7% (IC95%: 66.3-83.2), VPP i VPN 58.7%(IC95%: 45.6-70.8) i 68.6% (IC95%: 59.4-76.7), respectivament, i CPP i CPN 2.05 i 0.66 respectivament.
L'anàlisi mitjançant una corba ROC (receiver operating characteristic) dels diferents punts de tall de normalitat no va suposar l'obtenció de millores significatives en el rendiment diagnòstic de l'AMPAd.

CONCLUSIONS: Un programa de 3 dies de lectures d'AMPAd en el diagnòstic de l'HCA ha obtingut una escasa precisió diagnòstica. La MAPA continúa sent la prova d'elecció en aquesta indicació.
OBJECTIVE: To determine the diagnostic performance of home blood pressure self-monitoring (hBPSM) in white-coat hypertension (WCH) using a 3-day reading program.

MATERIAL and METHODS: One hundred and ninety non-treated patients recently diagnosed of mild-moderate hypertension, selected consecutively at 4 primary health-care centers in the city of Barcelona, were included. Each patient underwent morning and night hBPSM with readings in triplicate for 3 consecutive days, followed by 24-hour ambulatory blood pressure monitoring (ABPM). The normality cut-off point value for hBPSM and daytime ABPM was 135/85 mmHg.

RESULTS: Sixty-three patients were diagnosed of WCH with hBPSM (34.8 %; CI95%: 27.9-42.2) and 74 with ABPM (41.6%; CI95%: 33.7-48.4). No statistically-significant differences were observed between hBPSM values and those of diurnal ABPM (137.4 [14.3]/82.1[8.3] mmHg vs 134.8 [11.3]/81.3[9.5] mmHg). hBPSM diagnostic performance parameters were: sensitivity 50.0% (CI95%: 38.3-61.7), specificity 75.7% (CI95%: 66.3-83.2), positive and negative predictive values 58.7%(CI95%: 45.6-70.8) and 68.6% (CI95%: 59.4-76.7), respectively, and positive and negative probability coefficients 2.05 and 0.66 respectively.
Analysis of different normality cut-off points using a ROC curve (receiver operating characteristic) failed to produce significant improvement in the diagnostic performance of hBPSM.

CONCLUSIONS: The diagnostic accuracy of a 3-day hBPSM reading program in WCH was poor. ABPM continues to be the test of choice for this indication.

ANTECEDENTS: Les infeccions urinàries són la causa més freqüent d'ingrés hospitalari per bacterièmia adquirida a la comunitat i fins a una quarta part poden presentar sèpsia greu a l'ingrés, una condició que s'ha associat a un pitjor pronòstic sobretot si l'antibiòtic inicial no és adequat. L'elecció de l'antibiòtic empíric adequat, actualment s'ha vist influenciat per dos fets: a) l'increment d'actuacions mèdiques dispensades en règim ambulatori, que ha donat lloc a un nou grup d' infeccions, "associades a cures sanitàries" (ACS) i b) l' increment de resistències entre les enterobacteries, moltes d'elles uropatògenes. HIPÒTESI: Dins de les infeccions adquirides a la comunitat, la infecció de tracte urinari bacterièmica (ITUB)-ACS està causada més freqüentment per microorganismes diferents a E.coli i/o multiresistents, fet que dóna lloc a una major inadequació de l'antibiòtic empíric i a una pitjor evolució dels pacients en relació amb la ITUB comunitària (ITUB-CO). Els pacients amb microorganismes multiresistents i/o ITUB-ACS presenten més sèpsia greu (SS) a l'ingrés i més mortalitat que els pacients amb microorganismes sensibles i/o ITUB-CO. OBJECTIU GENERAL: Conèixer les diferències clíniques, microbiològiques i de mortalitat entre les ITUB-ACS, les ITUB-CO i les ITUB d'adquisició hospitalària (ITUB-H). I determinar els factors associats a sèpsia greu a l'ingrés i a mortalitat als 30 dies. METODOLOGIA: Cohort prospectiva multicèntrica dels pacients ingressats amb ITUB durant octubre 2010 fins juny 2011 en 8 hospitals universitaris d'Espanya. La informació es recull mitjançant un protocol estandaritzat. Per detectar els factors associats a SS a l'ingrés i a mortalitat als 30 dies s'aplica una anàlisi de regressió logística. RESULTATS: Respecte als pacients amb ITUB-CO, els pacients amb ITUB-ACS van ser, amb més freqüència, homes (60% vs 31%, p<0,001) amb comorbilitat severa, McCabe II-III, (48% vs 14%, p<0,001) i van tenir més aïllaments d’Enterobacteriaceae-BLEE (13% vs 5%, p<0,001). La teràpia inadequada i la mortalitat també van ser més elevades (21% vs 13%,p<0,02 i 11,4% vs 3,9%, p=0,001). En comparació amb les ITUB-H, l’aïllament de Pseudomonas aeruginosa i la mortalitat van ser menors (4% vs 16%, p<0,001 i 11,4% vs 20,4%, p= 0,01). La SS es va associar a comorbilitat severa (OR 1,90; IC95% 1,23-2,92), història d’uropatia obstructiva (OR 1,56; IC95% 1,03-2,34) i ser portador de sonda urinària (OR 3,01; IC95% 1,50-6,03). Encara que donada l’existència d’interacció, ser portador de sonda urinària només va ser factor de risc per SS en pacients amb comorbilitat no severa (McCabe I). La mortalitat als 30 dies en la cohort es va associar a l’edat (OR 1,04; IC95% 1,01-1,07), McCabe II/III (OR 3,2; IC95% 1,8-5,5), Pitt score ≥ 2 (OR 3,2; IC95% 1,8-5,5) i tenir una ITUB-H (OR 3,4; IC95% 1,2-9,0). CONCLUSIONS: la ITUB-ACS és una infecció diferent de les ITUB comunitària o adquirida a l’hospital, amb una epidemiologia, microbiologia i evolució pròpies. La presència de SS i la mortalitat s’associen sobretot a factors depenents de l’hoste sense cap influència del tipus de microorganisme causant ni del seu perfil de resistència.
Nowadays, choosing an empirical antibiotic at the initial evaluation of patients with a bacteraemic urinary tract infection (BUTI) proceeding from the community is being hindered by the increasing rates of bacterial resistance, specially Enterobacteriaceae, and for changes in healthcare delivery. This latter determines a group of patients with a community-onset infection, but with resistant bacterial patterns more similar to hospital-acquired infections, group which has been named as healthcare associated (HCA) infections. Recent studies have identified BUTI as the most frequent cause of bacteraemia admitted in hospitals from the community. Taking into account that inadequate empirical antibiotic therapy has been associated with higher mortality rates and the scarcity of literature regarding BUTI this research aimed to analyse clinical characteristics, outcomes and risk factors associated with severe sepsis and mortality in a prospective cohort of 665 BUTI episodes requiring hospitalisation or already hospitalised collected in 8 tertiary-care hospitals in Spain. Patients were followed up until 30 days after the episode. Main results were that patients with HCA-BUTI in comparison to community-BUTI (CO-BUTI) were predominantly male with highest debilitating comorbidity. Differences that were not found when compared with hospital-acquired-BUTI (HA-BUTI). Structural or functional urinary tract abnormalities and history of urinary obstruction or recurrent infection were also more frequent in HCA-BUTI. E. coli was the predominant bacteria in all groups with higher rates of resistance to rd fluoroquinolones, amoxicillin-clavulanate and 3 generation cephalosporin in HCA- BUTI and HA-BUTI. Pseudomonas aeruginosa and other Enterobacteriaceae were especially isolated in HA-BUTI episodes. Inappropriate empirical therapy was significantly more frequent in HCA-BUTI compared with CO-BUTI episodes. Severe sepsis at presentation in BUTI was associated with having a fatal underlying condition, previous history of urinary tract obstruction or the presence of an indwelling urethral catheter, although the latter only in patients without a fatal underlying condition. Not the causative microorganisms or antimicrobial resistance patterns had an impact on the presence of severe sepsis. Mortality in HCA-BUTI was three times higher than CO-BUTI, however the highest mortality rate affected the HA-BUTI group. 30-day mortality was associated with age, debilitating comorbidity, clinical severity and having a hospital-acquired episode. Neither microorganism resistant profile nor inappropriate empirical therapy was associated with mortality.

Owing to their easy engagement and motivational nature, games predominantly in young age groups, have been omnipresent in education since ancient times. More recently, computer video games have become widely used, particularly in secondary and tertiary education, as a method of enhancing the understanding of some subject areas (especially in English language education, geography, history and health) and also used as an aid to attracting and retaining students. Many academics have proposed a number of approaches using video game-based learning (GBL), to impart theoretical and applied knowledge, especially in the Computer Science discipline. Despite several years of considerable effort, the empirical evidence in the GBL literature is still missing, specifically that which identifies what students learn from a serious game regarding programming constructs, and whether or not they acquire additional skills after they have been introduced to a GBL approach. Much of the existing work in this area explores the motivational aspect of video games and does not necessarily focus on what people can learn or which cognitive skills they can acquire that would be beneficial to support their learning in introductory computer programming. Hence, this research is concerned with the design, and determining the educational effectiveness, of a game model focused on the development of computational thinking (CT) skills through the medium of learning introductory programming constructs. The research is aimed at designing, developing and evaluating a serious game through a series of empirical studies in order to identify whether or not this serious game can be an educationally effective tool for learning computer programming at the CT level. The game model and its implementation are created to achieve two main purposes. Firstly, to develop a model that would allow students to practise a series of cognitive abilities that characterise CT, regardless of their programming background. Secondly, to support the learning of applied knowledge in introductory programming by demonstrating how a limited number of key introductory computer programming constructs which introductory programming students often find challenging and/or difficult to understand. In order to measure the impact of the serious game and its underlying game model, a pilot-study and a series of rigorous empirical studies have been designed. The pilot study was conducted as a freeform evaluation to obtain initial feedback on the game’s usability. A group of students following Computer Science and related degree programmes with diverse backgrounds and experience participated in the pilot-study and confirmed that they found the game enjoyable. The feedback obtained also showed that the majority of students believed the game would be beneficial in helping introductory programming students learn computational thinking skills. Having incorporated the feedback into a revised version of the game, a further series of rigorous studies were conducted, analysed and evaluated. In order to accurately measure the effect of the game, the findings of the studies were statistically analysed using parametric or non-parametric measures depending on the distribution of data gathered. Moreover, the correlations between how well students did in the game, the knowledge gain students felt, and the skills they felt they acquired after their game-play are thoroughly investigated. It was found that intrinsic motivation, attitude towards learning through game-play, students’ perception of their programming knowledge, how well students visualise programming constructs and their problem solving abilities were significantly enhanced after playing the game. The correlations of the studies provided evidence that there is no strong and significant relationship between the progress of students in the game and the computational thinking skills they felt they gained from it. It was concluded that students developed their computational thinking skills regardless of whether or not they reached the higher levels in the game. In addition to this, it was found that there are no strong and significant correlations between the key computer programming constructs and the computational thinking skills, which provides strong evidence that learning how introductory computer programming constructs work and developing computational thinking skills, are not directly connected to each other in the game environment. It was also found that students felt that their conditional logic, algorithmic thinking and simulation abilities had significantly developed after playing the game. As a result, this research concludes that the designed serious game is an educationally effective tool for a) learning how key introductory computer programming constructs work and b) developing cognitive skills in computational thinking.

Made available in DSpace on 2016-04-04T18:30:04Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Cristina Maria D Antona Bachert.pdf: 1517428 bytes, checksum: c6cceff7d5f2404c0a82573c0e99cc42 (MD5) Previous issue date: 2015-02-25
The teacher s temperament style reflects his preferred way to perceive and react to school environment, which influences the way he teaches and relates with students in classroom settings. To define temperament styles were considered four temperament dimensions: Social (Extroverted - Introverted), Information Processing (Practical - Imaginative), Decision Making (Thinking - Feeling) and Planning (Organized - Flexible). This research aimed to design and validate the Teacher s Temperament Styles Inventory (IETP), a self-report instrument that uses daily school situations to identify teacher s characteristics of temperament. Two studies were conducted: evidence based on IETP s items content with participation of five Psychologists, and evidence based on response process, with participation of 400 Secondary and High School teachers who work in private and public schools. By Exploratory Factorial Analysis the IETP s 40 items were assigned to four profiles: Skillful (47.5%), Sympathetic (30.8%), Catalytic (19.2%) and Analyst (2.5%), which explains 30% of full sample. Each profile had encompassed teachers from different knowledge fields so no relationship was detected between temperament style, gender or curricular component taught by teachers. These profile sets indicate that teachers of this sample have supportive temperament styles which are essential conditions of a friendly environment to teaching and learning: careful with the others, flexibility to customize their teaching planning to student s needs and good interpersonal skills. Results indicate the need for further studies including teachers of other educational phases and cities to verify if sample variability may allow the setting of new profiles as provided in the literature. Comparative studies between IETP and other temperament instruments are also indicated.
O estilo de temperamento de um professor reflete seu modo preferencial de perceber e reagir ?s demandas do ambiente escolar, influenciando a maneira como ensina e como se relaciona com os alunos em sala de aula. Para a defini??o dos estilos de temperamento foram consideradas quatro dimens?es, cada uma composta por um par de estilos de temperamento, a saber: Social (Extrovers?o Introvers?o), Processamento da Informa??o (Pr?tico Imaginativo), Processo Decis?rio (Pensamento Sentimento) e Planejamento (Organizado Flex?vel). Esta pesquisa teve por objetivo construir e validar o Invent?rio de Estilos de Temperamento do Professor (IETP), um instrumento de autorrelato orientado ? identifica??o das caracter?sticas de temperamento do professor a partir de situa??es do cotidiano escolar. Foram realizados dois estudos para avaliar as evid?ncias de validade deste instrumento: um deles foi baseado no conte?do dos itens; o segundo na estrutura interna do IETP. O primeiro estudo contou com a participa??o de cinco psic?logos. O segundo estudo foi realizado com uma amostra de 400 professores que lecionavam no Ensino Fundamental II e no Ensino M?dio em escolas p?blicas e particulares. Por meio da An?lise Fatorial Explorat?ria os 40 itens do IETP foram distribu?dos em quatro perfis: Habilidoso (47,5%), Compreensivo (30,8%), Catalisador (19,2%) e Analista (2,5%), que representaram 30% da amostra total. Os estudos comprovaram as evid?ncias de validade do IETP. N?o foi detectada rela??o entre estilo de temperamento, g?nero, ou componente curricular que o professor lecionava, pois cada perfil abarcou professores de diferentes ?reas do conhecimento. Os perfis configurados indicam que os professores apresentam caracter?sticas de temperamento prop?cias ao cuidado com o outro, flexibilidade para adaptar seu planejamento ?s necessidades dos alunos e facilidade de relacionamento interpessoal, condi??es fundamentais para que haja um clima prop?cio ao ensino e ? aprendizagem. Os resultados indicam a necessidade de novos estudos incluindo professores de outras fases de ensino e de outras regi?es do pa?s para garantir maior variabilidade da amostra, oportunizando a forma??o de outros perfis previstos na literatura. S?o indicados tamb?m estudos para comparar o IETP com outros instrumentos de avalia??o do temperamento.

El sistema de les marques s'enquadra dins del camp de l'anàlisi intervalar modal.
En aquest context la tesi aporta un estudi de les operacions lineals, de la seva semàntica i sobretot de la seva operativitat quan les operacions es fan en un context no exacte com en el cas de les aritmètiques digitals. Aquest estudi de la operativitat conclou amb la necessitat d'establir un nou sistema intervalar que resolgui la problemàtica de la truncació en les operacions lineals, sistema que a la vegada resoldria el problema de la interpretació semàntica quan una mateixa variable apareix amb doble modalitat.
El sistema que ens resol aquesta situació l'hem anomenat sistema de les marques i el mètode utilitzat ha sigut considerar els elements de qualsevol escala digital com intervals d'indiscernibilitat al voltant d'un punt: les marques.
Sobre el conjunt de les marques es refineixen les relacions d'igualtat i desigualtat i es fa un estudi de les operacions elementals entre marques i també de la semàntica que es desprén de les operacions.
El fet de poder considerar els elements de qualsevol escala digital com un interval d'indiscernibilitat ens ha permès també, que poguessim considerar qualsevol element d'una escala de mesura com una marca i que aquest nou sistema ens permetés de representar de forma fiable aquests elements.
A la vegada obrim la porta a un nou tractament intervalar: el de la indiscernibilitat. Aquest nou tractament complementa la teoria intervalar modal.
Finalment s'ha completat el conjunt dels intervals modals considerant que els seus extrems podíen ser marques, construint els que hem anomenat intervals de marques, dels que n'hem estudiat les relacions i la seva operativitat.
Amb els intervals de marques es resol el problema que ens plantejava el context lineal i a la vegada ens obre la possibilitat d'efectuar els càlculs intervalars sense els problemes habituals que comporta la truncació.

Introducció: La incontinència pot donar complicacions com Dermatitis Associada a la Incontinència (DAI). L'etiologia de la DAI és complexa i multifactorial i sovint es confon amb úlceres per pressió (UPP). La Perineal Assessment Tool (PAT) és una escala que valora el risc de DAI però no està validada en l'àmbit espanyol. Objectius: Fase I: Traduir i adaptar a l'espanyol l'escala PAT. Fase II: Determinar la fiabilitat Intra i Interobservador, Viabilitat i Validesa de contingut. Fase III: Determinar la Consistència Interna, la Validesa de Constructe i la Validesa de Criteri. Determinar estadísticament la puntuació de tall. Determinar la prevalença de DAI en la mostra estudiada. Material i mètode: Fase I: Es va realitzar la traducció-retrotraducció per dos traductors professionals. Fase II: va correspondre a la prova pilot. La mostra va ser de 15 pacients majors de 65 anys, institucionalitzats i diagnosticats amb algun tipus d'incontinència. Fase III: estudi transversal amb una mostra d'estudi de 171 pacients diagnosticats amb algun tipus d'incontinència.
Introducción: La incontinencia puede dar complicaciones como Dermatitis Asociada a la Incontinencia (DAI). La etiología de la DAI es compleja y multifactorial y a menudo se confunde con úlceras por presión (UPP). La Perineal Assessment Tool (PAT) es una escala que valora el riesgo de DAI pero no está validada en el ámbito español. Objetivos: Fase I: Traducir y adaptar al español la escala PAT. Fase II: Determinar la Fiabilidad Intraobservador e Interobservador, Viabilidad y Validez de Contenido. Fase III: Determinar la Consistencia Interna, la Validez de Constructo y la Validez de Criterio. Determinar estadísticamente la puntuación de corte. Determinar la prevalencia de DAI en la muestra estudiada. Material y métodos: Fase I: Se realizó la traducción-retrotraducción por dos traductores profesionales. Fase II: correspondió a la prueba piloto. La muestra fue de 15 pacientes mayores de 65 años, institucionalizados y diagnosticados con algún tipo de incontinencia. Fase III: estudio transversal con una muestra de estudio de 171 pacientes diagnosticados con algún tipo de incontinencia.
Incontinence can lead to complications such as Incontinence Associated Dermatitis (IAD). The etiology of IAD is complex and multifactorial and is often confused with pressure ulcers (PU). The Perineal Assessment Tool (PAT) is a scale that assesses the risk of IAD but is not validated in the Spanish context. Goals: Phase I: Translate and adapt the PAT scale to Spanish. Phase II: Determining Intraobserver and Interobserver, Reliability and Content Validity. Phase III: Determine Internal Consistency, Construct Validity and Criterion Validity. Determine the cutoff score statistically. To determine the prevalence of IAD in the sample studied. Material and methods: Phase I: Translation-back translation was performed by two professional translators. Phase II: corresponded to the pilot test. The sample consisted of 15 patients older than 65 years, institutionalized and diagnosed with some type of incontinence. Phase III: cross-sectional study with a study sample of 171 patients diagnosed with some type of incontinence.

Studien hade till syfte att adaptera och validera den multidimensionella stressenkäten Dundee Stress State Questionnaire (DSSQ) som mäter stress utifrån 12 skalor som sammanfaller kring tre högre dimensioner: uppgiftsfokus, ångest och oro. DSSQ adapteras från originalspråket, engelska, till svenska. Tillämpbarheten för den svenska versionen av DSSQ undersöks genom att studera enkätens reliabilitet och validitet samt genom att tillämpa enkäten i två olika kontext, där två olika typer av uppgifter genomförs, ett arbetsminnestest och en polisstudentövning. Sammantaget visade resultatet att den svenska adaptionen av DSSQ har en hög reliabilitet. Dock gick det inte att bekräfta att den svenska adaptionen av DSSQ bibehåller samma faktormodell som originalversionen av DSSQ. Den statistiska analysen visade att de förändringar som identifierats i deltagarnas sinnesstämning delvis stämmer överens med tidigare forskning. Slutsatsen är att fler deltagare behövs för att validera faktormodellen hos den svenska adaptionen av DSSQ och den svenska adaptionen av DSSQ anses vara tillämpar i forskning då den visar på god reliabilitet.
The purpose of this study was to adapt and validate the Dundee Stress State Questionnaire (DSSQ), which measures stress based on 12 scales that cohere around three higher order dimensions: task engagement, distress and worry. DSSQ is adapted from its original language, English, to Swedish. The applicability of the Swedish version of DSSQ is tested by studying the questionnaire's reliability and validity, and by applying the survey in two different contexts, where two different tasks are performed, a work memory task and a police student exam task. Overall, the result showed that the Swedish adaptation of DSSQ has high reliability. However, it was not possible to confirm that the Swedish adaptation of DSSQ maintained the same factor model as the original DSSQ has. The statistical analysis showed the changes identified in the participants' moods partly in lines with previous research. The conclusion is that more participants are needed to validate the factor model for the Swedish adaptation of DSSQ and since the Swedish adaptation of DSSQ shows good reliability, it can be applied in research.

Es una de las características principales del Derecho que algunas de sus normas regulan la creación y/o eliminación de otras normas del sistema. Las primeras son las llamadas normas de competencia. Ocupan un lugar central en todo sistema jurídico puesto que ellas determinan quién, cómo y cuándo puede ingresar o eliminar normas del sistema. Ahora bien, el carácter, normativo o no, de las normas de competencia es uno de los temas de mayor discusión en la teoría del derecho actual. Y es además, una cuestión de especial relevancia práctica, por cuanto a la determinación del carácter de las normas de competencia depende la determinación de la pertenencia de otras normas al sistema jurídico.La tesis doctoral está dividida en dos partes: En la primera parte se analizan las respuestas clásicas a la cuestión del carácter de las normas de competencia, y en la segunda, se realiza una propuesta de análisis de las mismas como reglas constitutivas.

La presència de la violència de gènere en la parella origina deteriorament en la vida dels seus membres i afecta directament a les dones i també als seus fills i filles pel fet de ser víctimes d'aquesta situació. Per això, és important aprofundir en aquesta realitat i trobar els mecanismes que facilitin reparar el dany que han sofert. Aquesta investigació té com a objectius identificar i descriure les conseqüències psicològiques i emocionals dels menors que han estat exposats a la violència de gènere en la parella. La mostra està formada per 30 menors entre 6 i 11 anys. S'han aplicat dues proves projectives, el CAT-A de Bellak, L. (1975) i el Test de les dues Figures Humanes (T2F) de Maganto, C. i Garaigordobil, M. (2009); a més s'ha utilitzat el Qüestionari CBCL d'Achenbach, T. (1991) adreçat a les mares. La informació recollida del CAT-A s'ha analitzat en base a la definició operacional de les següents variables propostes per a aquest estudi: afectivitat, temàtica inusual, mecanismes de defensa, autoconcepte degradat, percepció de figures parentals i percepció de l'entorn. El Test de les Dues Figures Humanes (T2F) té com a referència les pautes d'anàlisi proposades per les autores, centrant-se en els indicadors maduratius i emocionals. Finalment, pel CBCL s'apliquen els barems del qüestionari tenint en compte l'adaptació a la població espanyola realitzada per Sardinero, I., Pedreira, JL i Muñiz, J. (Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. Barems per CBCL juny -18 publicat per la UAB, 2001). Amb la informació recollida es realitza un anàlisi quantitatiu presentat en freqüències i percentatges distribuïdes en taules per a cada un d'aquests instruments. Posteriorment, es realitza un anàlisis qualitatiu d'aquestes dades. Els resultats obtinguts confirmen els efectes negatius que aquesta situació genera en els menors. La informació obtinguda del C.A.T-A suggereix un estat emocional vinculat a la ràbia, tristesa i por, així com una temàtica inusual en 6 làmines de la prova. Els mecanismes de defensa predominants són l'aïllament, repressió i projecció. Les figures parentals són percebudes com absents per ambdós progenitors i l'entorn com amenaçant. L'autoconcepte degradat es caracteritza per adjectius com sol, frustrat i danyat. En relació al T2F s'observa en la mostra un predomini d'indicadors maduratius dins dels paràmetres esperats per l'edat, però, els indicadors emocionals suggereixen aspectes relacionats, entre altres, amb la inestabilitat emocional, la impulsivitat i l’ansietat. Finalment, el CBCL revela que els menors presenten dificultats significatives en els diferents ítems del qüestionari, síndromes, conductes internalitzants i externalitzants. Aquestes conductes fan referència a ansietat/depressió, queixes somàtiques, aïllament i comportament agressiu. La utilització d'aquests instruments ha proporcionat un conjunt de dades complementàries que facilita una mirada més complerta, integrada i profunda de la dinàmica individual dels menors que han participat en aquest estudi.
La presencia de la violencia de género en la pareja origina deterioro en la vida de sus miembros y afecta directamente a las mujeres y también a sus hijos e hijas por el hecho de ser víctimas de esta situación. Por esto, es importante profundizar en esta realidad y encontrar los mecanismos que faciliten reparar el daño que han sufrido. Esta investigación tiene como objetivos identificar y describir las consecuencias psicológicas y emocionales de los menores que han sido expuestos a la violencia de género en la pareja. La muestra está formada por 30 menores entre 6 y 11 años. Se han aplicado dos pruebas proyectivas, el CAT-A de Bellak, L. (1975) y el Test de las dos Figuras Humanas (T2F) de Maganto, C. y Garaigordobil, M. (2009); además se ha utilizado el Cuestionario CBCL de Achenbach, T. (1991) dirigido a las madres. La información recogida del CAT-A se ha analizado en base a la definición operacional de las siguientes variables propuestas para este estudio: afectividad, temática inusual, mecanismos de defensa, autoconcepto degradado, percepción de figuras parentales y percepción del entorno. El Test de las Dos Figuras Humanas (T2F) tiene como referencia las pautas de análisis propuestas las autoras, centrándose en los indicadores madurativos y emocionales. Finalmente, para el CBCL se aplica los baremos del cuestionario cuya adaptación a la población española fue realizada por Sardinero, E., Pedreira, J. L. y Muñiz, J. (Unitat d’Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. Baremos para CBCL 6-18 publicado por la UAB, 2001). Con la información recogida se realiza un análisis cuantitativo presentado en frecuencias y porcentajes distribuidas en tablas para cada uno de estos instrumentos. Posteriormente, se realiza un análisis cualitativo de estos datos. Los resultados obtenidos confirman los efectos negativos que esta situación genera en los menores. La información obtenida del C.A.T-A sugiere un estado emocional vinculado a la rabia, tristeza y miedo, así como una temática inusual en 6 láminas de la prueba. Los mecanismos de defensas predominantes son el aislamiento, represión y proyección. Las figuras parentales son percibidas como ausente para ambos progenitores y el entorno como amenazante. El autoconcepto degradado se caracteriza por adjetivos como solo, frustrado y dañado. En relación al T2F se observa en la muestra un predominio de indicadores madurativos dentro de los parámetros esperados para la edad, sin embargo, los indicadores emocionales sugieren aspectos relacionados, entre otros, con inestabilidad emocional, impulsividad y ansiedad. Finalmente, el CBCL revela que los menores presentan dificultades significativas en los diferentes ítems del cuestionario, síndromes, conductas internalizantes y externalizantes. Estas conductas hacen referencia a ansiedad/depresión, quejas somáticas, aislamiento y comportamiento agresivo. La utilización de estos instrumentos ha proporcionado un conjunto de datos complementarios, ya que cada prueba aporta aspectos específicos, para una mirada más completa, integrada y profunda de la dinámica individual de los menores que han participado en este estudio.
The presence of gender violence in the couple causes deterioration in the lives of its members and directly affects women and also their sons and daughters because they are victims of this situation. Therefore, it is important to go deep in this reality and find the mechanisms that facilitate repairing the damage they have suffered. The purpose of this research is to identify and describe the psychological and emotional consequences of minors who have been exposed to gender-based violence in a couple. The sample consists of 30 children between 6 and 11 years old. Two projective tests have been applied, the CAT-A by Bellak, L. (1975) and the Two Human Figures Test (T2F) by Maganto, C. and Garaigordobil, M. (2009); In addition, the CBCL Questionnaire by Achenbach, T. (1991) was used for mothers. The information collected from the CAT-A has been analyzed based on the following variables proposed for this study: affectivity, unusual thematic, defense mechanisms, degraded self-concept, perception of parental figures and perception of the environment. The Two Human Figures Test (T2F) is focused on maturational and emotional indicators as proposed by the authors. Finally, the CBCL applies the scales of the questionnaire whose adaptation to the Spanish population was carried out by Sardinero, E., Pedreira, J. L. and Muñiz, J. (Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. -18 published by the UAB, 2001). With the collected information, a quantitative analysis is carried out, presented in frequencies and percentages distributed in tables for each of these instruments. Subsequently, a qualitative analysis of these data is performed. The results obtained confirm the negative effects that this situation generates in minors. The information obtained from C.A.T-A suggests an emotional state linked to anger, sadness and fear, as well as an unusual theme in 6 sheets of evidence. The predominant defense mechanisms are isolation, repression and projection. The parental figures are perceived as absent and the environment as threatening. The degraded self-concept is characterized by adjectives as alone, frustrated and damaged. In relation to T2F, a predominance of maturational indicators within the parameters expected for age is observed in the sample, however, emotional indicators suggest emotional instability, impulsivity and anxiety among others. Finally, the CBCL reveals that minors present significant difficulties in the different items of the questionnaire, such as syndromes, internalizing and externalizing behaviors. These behaviors refer to anxiety / depression, somatic complaints, isolation and aggressive behavior. The use of these instruments has provided a set of complementary data that facilitates a more complete, integrated and in-depth look at the individual dynamics of minors who have participated in this study.

La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico.
La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.
En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico.
La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic.
La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment.
En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic.
The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.
The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.
With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract.

Les investigacions disponibles sobre el tema evidencien que una de les dificultats de l'aprenentatge de la Història tant a l'àmbit secundari com a l'universitari és la manca de continuïtat en els esforços individuals de l'alumnat per a fixar els nuclis conceptuals i procedimentals que estructuren i construeixen el seu coneixement. La present tesi doctoral intenta verificar que les proves de correcció objectiva constitueixen un vertader instrument d'avaluació-aprenentatge i que, utilitzades com a sistema avaluatiu estimulen la freqüència de l'esforç de l'estudi i, en conseqüència, l'eficiència dels resultats de l'aprenentatge.

Aquest estudi ha confirmat aquesta hipòtesi a través d'una mostra de 1040 alumnes de tota Catalunya, ja que la nota mitjana referent a l'examen final de l'alumnat que havia realitzat les proves objectives corresponia a un 6'25 mentre que l'alumnat que no les havia realitzat obtenia com a mitjana un 5'80. A més, aquesta tendència no només és observable de forma generalitzada, sinó que, excepte comptades excepcions, també observem aquesta centre a centre. Una vegada verificada la hipòtesi, aquesta tesi també ha servit per a explotar estadísticament les dades de l'alumnat i aconseguir informació com la correspondència de la nota de l'examen final amb el sexe, la procedència o la condició social d'alumnes i pares, les condicions de l'estudi i ajuda que l'alumne rep a casa, o, per exemple, les seves expectatives de futur.
"THE EVALUATION OF OBJECTIVE CORRECTION AS A TOOL OF IMPROVEMENT OF THE HISTORY LEARNING IN FIRST OF ESO"

TEXT:

The available researches on the subject show that one of the difficulties of the History learning so much in the Secondary as the University is the lack of continuity in the individual efforts of the students to fix the conceptual and procedimentals cores that estructure and build their knowledge. This thesis tries to check that the objective tests are a true instrument of evaluation-learning and that if they are used as a evaluation system, it increase the frequency of the study effort and, as a consequence, the results of lhe learning.

This study has confirmed this hypothesis with a sample of 1040 students of all Catalonia. The final examination's average note of the students that had realized the objective tests is 6'25 whereas the students that it had not realized them obtained as a average a 5'80. Besides, this trend isn't only observable of shape generalized, but that, except counted exceptions, also observe this high school to school.

Once the hypothesis confirmed, this thesis also has been useful for treating the students' datum statiscally and to get information like the relation between the final note and the student's sex, the geographical origin or the social condition of the students and their parents, the student's habits of study or the help that he/she receives at home.

En l’actualitat, existeix demanda de biomarcadors per poder millorar la detecció de malalties en una etapa inicial, el seguiment de pacients i dissenyar estratègies terapèutiques. Els exosomes són partícules biològiques nanomètriques d’origen endocític, alliberades per tota classe de cèl·lules. Són vesícules portadores de molècules actives a les cèl·lules proximals i distals com a mecanisme de comunicació fisiològica, per mantenir l’homeòstasi natural i les respostes patològiques. Tots els tipus de cèl·lules fan servir exosomes per a aquest propòsit. És important destacar que una de les característiques més notables és que estan presents en tots els fluids biològics, com sang, saliva, orina, entre d’altres. La seva fàcil accessibilitat és una de les raons més convincents per a l’ús d’exosomes com biomarcadors clínics. Una altra característica sorprenent és la seva càrrega molecular, que pot ser útil per al diagnòstic i el pronòstic de diverses afeccions i malalties. Durant la biogènesi, els components de la cèl·lula romanen en els exosomes, incloses les tetraspaninas (CD9, CD63, CD81), proteïnes de membrana, lípids i diferents espècies d’ARN (ARNm i microARN) i ADN. Aquesta càrrega representa una signatura específica sobre el seu origen cel·lular i conté informació crítica sobre els processos que tenen lloc en diferents àrees del cos. Tot i que els exosomes es consideren candidats prometedors com a biomarcadors per millorar els mètodes de diagnòstic clínic actuals i desenvolupar proves ràpides, un dels principals inconvenients és que han de detectar-se a baixa concentració en mostres molt complexes. Els procediments convencionals per a la detecció d’exosomes generalment requereixen volums de mostra relativament grans i impliquen etapes preliminars de purificació i preconcentració per ultracentrifugació. Aquesta tesi aborda un dels principals problemes per simplificar el procediment analític en la detecció d’exosomes: el desenvolupament de nous mètodes de separació en fase sòlida per evitar la ultracentrifugació. Aquesta tesi aborda l’aïllament específic dels exosomes mitjançant partícules magnètiques modificades amb anticossos específics, que pot combinar-se fàcilment amb tecnologies emergents per a la detecció ràpida d’exosomes. Així mateix, es presenta un estudi exhaustiu de les proteïnes de superfície en exosomes, que poden ser reconegudes per partícules magnètiques. Aquest estudi es realitza inicialment per mètodes clàssics, inclòs l’aïllament per ultracentrifugació i la caracterització per microscòpia electrònica de transmissió, anàlisi de seguiment de nanopartícules, microscòpia confocal i detecció de proteïnes de superfície per citometria de flux. Es presenta un estudi comparatiu del perfil de biomarcadors de les cèl·lules i els seus exosomes derivats, incloses les tetraspaninas generals CD9, CD63 i CD81, i els receptors específics relacionats amb el càncer (CD24, CD44, CD54, CD326 i CD340). Segons aquest estudi, els exosomes es preconcentran per separació immunomagnètica en partícules magnètiques modificades amb antiCD81 per aconseguir més senyal en la detecció espectrofotomètrica i en biosensors de transducció electroquímica. Després s’avalua l’efecte de la matriu del sèrum sobre la separació immunomagnètica. Finalment, l’estudi d’exosomes per a la monitorització de càncer de mama també s’aborda en aquesta tesi doctoral, mitjançant diferents mètodes de diagnòstic en diferents formats, inclosos immunoassaigs i biosensors electroquímics, per millorar el rendiment analític i simplificar el procediment. Totes les estratègies presentades aquí discriminen pacients sans i amb càncer de mama en funció de biomarcadors específics relacionats amb el càncer epitelial. D’aquesta tesi es pot concloure que una major quantitat en el sèrum d’exosomes que expressen patrons moleculars de cèl·lules epitelials, així com l’activitat de fosfatasa alcalina, és un biomarcador prometedor en el càncer de mama.
Existe en la actualidad una demanda creciente de biomarcadores que pueden mejorar la detección de enfermedades en una etapa temprana, así como para el seguimiento de pacientes y estrategias terapéuticas. Los exosomas podrían ser los próximos candidatos para conseguir este objetivo. Son partículas biológicas nanométricas de origen endocítico, que se liberan por las células. Llevan su carga de moléculas activas a otras células proximales del cuerpo como mecanismo de comunicación fisiológica. Es importante destacar que una de las características más notables es que están presentes en todos los fluidos biológicos, como sangre, saliva, orina, entre otros. Su fácil accesibilidad es una de las razones más convincentes para el uso de exosomas como biomarcadores clínicos. Otra característica sorprendente es su carga molecular, que puede ser útil para el diagnóstico y el pronóstico de varias afecciones y enfermedades. Durante la biogénesis, los componentes de la célula permanecen en los exosomas, incluidas las tetraspaninas (CD9, CD63, CD81), proteínas de membrana, lípidos y diferentes especies de ARN (ARNm y microARN) y ADN. Esta carga representa una firma específica sobre su origen celular y contiene información crítica sobre los procesos que ocurren en diferentes áreas del cuerpo. Aunque los exosomas se consideran candidatos prometedores como biomarcadores para mejorar los métodos de diagnóstico clínico actuales y desarrollar pruebas rápidas, uno de los principales inconvenientes es que deben detectarse a baja concentración en muestras muy complejas. Los procedimientos convencionales para la detección de exosomas generalmente requieren volúmenes de muestra relativamente grandes e implican etapas preliminares de purificación y preconcentración por ultracentrifugación. Esta tesis aborda uno de los cuellos de botella que deberían considerarse para simplificar el procedimiento analítico en la detección de exosomas: el estudio y el desarrollo de nuevos métodos de separación en fase sólida para evitar la ultracentrifugación. Esta tesis aborda el aislamiento específico de los exosomas mediante partículas magnéticas, que puede combinarse fácilmente con tecnologías emergentes para la detección rápida. Asimismo, se presenta un estudio exhaustivo de las proteínas de superficie en exosomas, que pueden ser reconocidas por partículas magnéticas. Este estudio se realiza inicialmente por métodos clásicos, incluido el aislamiento por ultracentrifugación y la caracterización por microscopía electrónica de transmisión, análisis de seguimiento de nanopartículas, microscopía confocal y citometría de flujo. Se presenta un estudio comparativo del perfil de biomarcadores de las células y sus exosomas derivados, incluidas las tetraspaninas generales CD9, CD63 y CD81, y los receptores específicos relacionados con el cáncer (CD24, CD44, CD54, CD326 y CD340). Según este estudio, los exosomas se preconcentran por separación inmunomagnética en partículas magnéticas modificadas con antiCD81 para lograr una mayor señal en la detección espectrofotométrica y en biosensores de transducción electroquímica. Luego se evalúa el efecto de la matriz del suero sobre la separación inmunomagnética. Finalmente, el estudio de exosomas para la detección de cáncer de mama también se aborda en esta tesis doctoral, mediante diferentes métodos de diagnóstico en diferentes formatos, incluidos inmunoensayos y biosensores electroquímicos, para mejorar el rendimiento analítico y simplificar el procedimiento. Todas las estrategias presentadas son capaces de discriminar a pacientes sanos y con cáncer de mama en función de biomarcadores específicos relacionados con el cáncer epitelial. De esta tesis se puede concluir que una mayor cantidad en el suero de exosomas que expresan patrones moleculares de células epiteliales, así como la actividad de fosfatasa alcalina, es un biomarcador prometedor para pacientes con cáncer de mama.
There is a growing demand for biomarkers that can help detect diseases at an early stage, as well as for follow-up of patients and therapeutic strategies. Exosomes could be the next big step to reach this goal. Exosomes are membrane encapsulated biological nanometric particles of endocytic origin, which are released by all types of cells. They carry a cargo of active molecules to proximal and distal cells of the body as a mechanism of physiological communication, to maintain natural homeostasis as well as pathological responses. All types of cells use exosomes for this purpose. Importantly, one of the most remarkable features is that they are present in all the biological fluids, such as blood, saliva, urine, among others. Their easy accessibility is one of the most compelling reasons for developing exosomes as clinical biomarkers. Another striking characteristic is their molecular cargo, which can be useful for diagnosis and prognosis of several conditions and diseases. During the biogenesis, components of the cell remain in the exosomes, including tetraspanins (CD9, CD63, CD81), membrane proteins, lipids and different RNA species (mRNA and microRNA) and DNA. This cargo provides a specific signature about their cellular origin and contains critical information about processes happening at different areas of the body. Although the exosomes are considered promising candidates as biomarkers to improve the current clinical diagnostic methods and to develop rapid tests, one of the main drawbacks is that they must be detected at low concentration in very complex samples. Accordingly, conventional procedures for exosome detection usually require relatively large sample volumes and involve preliminary purification and preconcentration steps by ultracentrifugation. Therefore, this thesis addresses one of the bottlenecks that should be considered to simplify the analytical procedure in the detection of exosomes: the study and development of novel solid-phase separation methods in order to avoid ultracentrifugation. This thesis studies the specific isolation of exosomes on particle-based magnetic enrichment, which can be easily coupled with emerging technologies for the rapid detection of exosomes. A rational study of the surface proteins in exosomes, which can be recognized by magnetic particles is presented. This study is initially performed by classical methods, including isolation by ultracentrifugation, and characterization by Transmission Electron Microscopy, Nanoparticle Tracking Analysis, confocal microscopy and surface protein screening by Flow Cytometry. A comparative study of the biomarker profiling of the cells and their derived exosomes is discussed, including the general tetraspanins CD9, CD63 and CD81, and the specific cancer-related receptors (CD24, CD44, CD54, CD326 and CD340). Based on this study, the exosomes are preconcentrated by immunomagnetic separation on antiCD81-modified magnetic particles in order to achieve further detection based on spectrophotometric readout and electrochemical biosensing. The effect of the serum matrix on the immunomagnetic separation is then carefully evaluated. Finally, the study of exosomes for the detection of breast cancer is also addressed in this doctoral thesis, by different diagnostic methods in different formats, including immunoassays and electrochemical biosensors, in order to improve the analytical performance and simplified the procedure. All the strategies presented here are able to discriminate healthy and breast cancer patients based on specific epithelial cancer-related biomarkers. From this dissertation it can be concluded that an increased amount in the serum of exosomes expressing epithelial cells molecular patterns as well as alkaline phosphatase activity is a promising biomarker for breast cancer patients.

Electronic Health Record are legal documents where all the bio-psycho-social information of care received by the healthcare system is recorded throughout their lives. The first causes of death in Spain are cardiovascular diseases. The main risk factors associated with these diseases are hypertension, diabetes mellitus, dyslipidemia, smoking and obesity, .These pathologies are more prevalent in elderly population (> 74 years). The results obtained demonstrate that EHR is a good quality tool to be used in research, and that statins used as primary prevention in people over 74 are useful, as they reduce the appearance of cardiovascular disease and all-cause mortality, but only in those patients with type 2 diabetes mellitus and between 75 and 85 years of age. Statin use in people over the age of 74 does not show an apparent increase in adverse effects
La Història Clínica Electrònica és el document legal on es registra tota la informació bio-psico-social dels pacients atesos al sistema sanitari. La primera causa de mort a Espanya són les malalties cardiovasculars; els factors de risc associat són: hipertensió, diabetis mellitus, dislipèmia, tabaquisme, obesitat. Patologies amb elevada prevalença en població >74 anys. Una població on no existeixen estudis en prevenció primària amb presència d’un o més factors de risc per evitar la morbimortalitat de malalties cardiovasculars. Els resultats obtinguts són: la Història clínica electrònica és una eina de qualitat per ser utilitzada en recerca. Les estatines utilitzades en prevenció primària en majors de 74 anys són útils per la reducció d’aparició de malalties cardiovasculars i la mortalitat per totes les causes en pacients diabètics tipus 2 d’entre 75 i 85 anys. I que l’ús de les estatines en majors de 74 anys no presenta un augment aparent d’efectes adversos

The construct validity of six hypothesized dimensions was explored for an Accountancy majorgraduation examination, in order to understand the underlying process of responding. Using answers from 313 examinees to an intentional sample of 17 objective items administered on large scale, a confirmatory factorial analysis was carried out, with a Multi-Trait Multi-Method matrix (MTMM): Traits represented three cognitive operations required to solve the items and the methods represented three knowledge fields of the content. Each item was linked to a cog- nitive operation and to a knowledge field. The resulting model showed convergent validity in two constructs and its manifest variables and divergent only between technical and combined knowledge. Thus, the answering process was explained, simultaneously by the Understanding operation influenced by Theoretical knowledge. Implications to understanding the answering process in this type of examination through construct validation are discussed.
Se investiga la validación de constructo de seis dimensiones que están en la base del examende egreso de una licenciatura en contabilidad, con el fin de entender el proceso de respuesta subyacente. A partir de las respuestas a 17 ítems objetivos aplicados de manera grupal a 313 participantes seleccionados según muestreo intencional, se realizó un análisis factorial confirmatorio MRMM, en el que se representaron tres operaciones cognitivas demandadas para resolver los ítems y los métodos, así como los tres campos de conocimiento del contenido que se evalúa en ellos. El modelo resultante muestra bondad de ajuste, validez convergente entre dos constructos y sus variables manifiestas, además de validez divergente solo entre el conocimiento técnico y el combinado. El proceso de respuesta fue explicado, simultáneamente, por la operación comprender, influida por el conocimiento teórico. Se discuten las implicancias para comprender el proceso de respuesta en este tipo de examen a partir de la validación de constructo realizada.

Elliptic curves with a bilinear map, or pairing, have a rich algebraic structure that has been fundamental to develop practical Non-Interactive Zero-Knowledge (NIZK) proofs. On the theoretical side, we explore how efficient can NIZK proofs be under weak complexity assumptions. Specifically, we reduce the cost of proofs of satisfiability of quadratic equations, we define a new commitment scheme that is compatible with other pairing-based NIZK arguments, and we construct a simulation-sound argument that results in a new a signature of knowledge with communication sublinear in the circuit size under standard assumptions. Additionally, we study how to reduce the cost of verification in one of the most widely deployed NIZK arguments in practice.
Les corbes el·líptiques amb una aplicació bilineal, o pairing, tenen una estructura algebraica molt rica que ha sigut fonamental per desenvolupar proves de zero coneixement no interactives (NIZK). En la banda teòrica, explorem quant eficients poden ser les proves NIZK sota hipòtesis de complexitat dèbils. Més concretament, reduïm el cost de les proves de satisfacció per equacions quadràtiques, definim un nou esquema de compromís que és compatible amb altres proves NIZK basades en pairings i construïm una prova que resulta en una nova signatura de coneixement amb una comunicació sublineal en la mida del circuit sota hipòtesis estàndards. A més, estudiem com es redueix el cost de verificació en una de les proves NIZK més desenvolupades a la pràctica.

Electronic voting presents many challenges due to its multiple security requirements. Some of the challenges are related to guaranteeing voters' privacy and system's transparency, which are hard to satisfy simultaneously. Electronic voting also presents other challenges such as usability, particularly from the voter's side. We study two particular problems of electronic voting. Cast-as-intended verifiability comprises those mechanisms which assure the voter that her cast ballot corresponds to her chosen voting options. Current proposals put the verification burden on the voter, something which is undesirable in real-world elections, where both technically skilled and non-skilled voters participate. In this thesis, we introduce the concept of universal cast-as-intended verifiability, which provides mechanisms which allow any entity to check that any ballot corresponds to the voter's selections - without revealing them. We formally define what universal cast-as-intended verifiability is and we give an electronic voting protocol satisfying this property. The other problem we have studied is the problem of invalid votes in electronic elections. Since a common selling point of electronic voting is that it avoids voters inadvertently spoiling their votes, deliberately spoiled ballots appearing in the tallying phase of an electronic election can cause mistrust on the system. Indeed, election stakeholders might think that the system is flawed or that it was exploited somehow. To avoid this situation, we define the concept of vote validatability, which states the electronic voting system should be able to detect spoiled ballots before they are successfully cast. In addition to formally defining this notion, we design an electronic voting protocol satisfying this property. All these security requirements of electronic voting systems are implemented with cryptographic tools. In addition to encryption and signature schemes, another essential primitive for building electronic voting protocols is zero-knowledge proofs. Zero-knowledge proofs allow a prover to convince a verifier that a statement is true without leaking any other information. These zero-knowledge proofs can be used to, for example, prove that the tally of the election was done properly. Recently, Groth and Sahai constructed efficient non-interactive zero-knowledge proofs for a wide range of statements including, among others, statements appearing in electronic voting. In this thesis we give two contributions on Groth-Sahai proofs. On the one hand, we give a framework for deriving cryptographic assumptions from which to build secure cryptographic protocols. In particular, we build new Groth-Sahai proofs improving the efficiency of currently known constructions. Independently, we show how the original Groth-Sahai proofs can be extended to be compatible with even more statements, how to improve their out-of-the-box efficiency for many of these statements and how to improve their re-usability efficiency among multiple statements.
Els sistemes de vot electrònic presenten molts reptes a causa dels seus múltiples requeriments. Alguns d'aquests reptes estan relacionats amb garantir la privacitat del votant i la transparència del sistema, requisits que són difícils de satisfer al mateix temps. D'altra banda, els sistemes de vot electrònic presenten altres reptes com la usabilitat, sobretot de cara als votants. En aquesta tesi estudiem dos problemes del vot electrònic. La verificabilitat "cast-as-intended" tracta d'obtenir mecanismes que garanteixin al votant que el seu vot correspon a les seves preferències. Les propostes actuals posen la càrrega de la verificació en el votant, cosa que no és desitjable en eleccions del món real, on participen votants amb diferents graus de coneixements tècnics. Nosaltres introduïm el concepte de "universal cast-as-intended verifiability", que proporciona mecanismes per a que qualsevol entitat de l'elecció pugui comprovar que qualsevol vot conté les preferències del votant que l'ha emès - sense revelar el contingut del vot. A banda de definir formalment el concepte de "universal cast-as-intended verifiability" també proposem un protocol de vot electrònic que satisfà aquesta propietat. L'altre problema que hem estudiat és el problema dels vots invàlids en eleccions electròniques. Un dels avantatges del vot electrònic és que permet evitar que els votants emetin vots nuls sense voler. Per això, si durant el recompte de l'elecció apareixen vots nuls construïts intencionadament es pot crear desconfiança en el sistema de vot. Els usuaris del sistema de vot poden pensar que el sistema té forats de seguretat o que ha estat atacat. Per evitar aquesta situació, definim el concepte de "vote validatability", una propietat dels sistemes de vot electrònic que garanteix que els vots nuls es poden identificar en el moment que s'emeten. En aquesta tesi hem definit formalment aquesta propietat i hem dissenyat un protocol que la satisfà. Tots aquests requisits de seguretat dels protocols de vot electrònic s'implementen amb eines criptogràfiques. Les principals eines que s'utilitzen són esquemes de xifrat, esquemes de firma i proves de coneixement zero. Una prova de coneixement zero permet a una entitat convèncer una altra entitat que una sentència és certa sense donar cap altra informació que la certesa de la sentència. Aquestes proves de coneixement zero es poden fer servir, per exemple, per demostrar que el recompte de l'elecció s'ha fet correctament. Recentment, Groth i Sahai han construït proves de coneixement zero que es poden fer servir per un ampli ventall de sentències com per exemple sentències que apareixen en protocols de vot electrònic. En aquesta tesi hem fet dos contribucions sobre les proves de Groth i Sahai. Per una banda donem un marc teòric que permet derivar hipòtesis criptogràfiques per construir protocols criptogràfics. En particular, construïm noves proves de Groth i Sahai millorant l'eficiència de les construccions existents. De manera independent, indiquem com les proves de Groth i Sahai es poden estendre per fer-les compatibles amb un ventall més ampli de sentències, millorem l'eficiència de les proves de Groth i Sahai per moltes d'aquestes sentències i, en particular, quan es fan servir per demostrar múltiples sentències.

Cette thèse a pour but d’explorer la structure de causalité qui sous-tend les marchés financiers. Elle se concentre sur l’inférence multi-échelle de réseaux de causalité entre investisseurs dans deux bases de données contenant les identifiants des investisseurs. La première partie de cette thèse est consacrée à l’étude de la causalité dans les processus de Hawkes. Ces derniers définissent la façon dont l’activité d’un investisseur (par exemple) dépend du passé; sa version multivariée inclut l’interaction entre séries temporelles, à toutes les échelles. Les résultats principaux de cette partie est que l’estimation avec le maximum de vraisemblance des paramètres du processus changent remarquablement peu lorsque la direction du temps est inversée, tant pour les processus univariés que pour les processus multivariés avec noyaux d’influence mutuelle symétriques, et que la causalité effective de ces processus dépend de leur endogénéité. Cela implique qu’on ne peut pas utiliser ce type de processus pour l’inférence de causalité sans précautions. L’utilisation de tests statistiques permet la différentiation des directions du temps pour des longues données synthétiques. Par contre, l’analyse de données empiriques est plus problématique: il est tout à fait possible de trouver des données financières pour lesquelles la vraisemblance des processus de Hawkes est plus grande si le temps s’écoule en sens inverse. Les processus de Hawkes multivariés avec noyaux d’influence asymétriques ne sont pas affectés par une faible causalité. Il est malheureusement difficile de les calibrer aux actions individuelles des investisseurs présents dans nos bases de données, pour deux raisons. Nous avons soigneusement vérifie que l’activité des investisseurs est hautement non-stationaire et qu’on ne peut pas supposer que leur activité est localement stationaire, faute de données en nombre suffisant, bien que nos bases de données contiennent chacune plus de 1 million de transactions. Ces problèmes sont renforcés par le fait que les noyaux dans les processus de Hawkes codent l’influence mutuelle des investisseurs pour toutes les échelles de temps simultanément. Afin de pallier ce problème, la deuxième partie de cette thèse se concentre sur la causalité entre des échelles de temps spécifiques. Un filtrage supplémentaire est obtenu en réduisant le nombre effectif d’investisseurs grâce aux Réseaux Statistiquement Validés. Ces derniers sont utilisés pour catégoriser les investisseurs, qui sont groupés selon leur degré de la synchronisation de leurs actions (achat, vente, neutre) dans des intervalles déterminés à une échelle temporelle donnée. Cette partie propose une méthode pour l’inférence de réseaux de meneurs et suiveurs déterminés à une échelle de temps donnée dans le passé et à une autre dans le futur. Trois variations de cette méthode sont étudiées. Cette méthode permet de caractériser la causalité d’une façon novatrice. Nous avons comparé l’asymétrie temporelle des actions des investisseurs et celle de la volatilité des prix, et conclure que la structure de causalité des investisseurs est considérablement plus complexe que celle de la volatilité. De façon attendue, les investisseurs institutionnels, dont l’impact sur l’évolution des prix est beaucoup plus grand que celui des clients privés, ont une structure causale proche de celle de la volatilité: en effet, la volatilité, étant une quantité macroscopique, est le résultat d’une aggrégation des comportements de tous les investisseurs, qui fait disparaître la structure causale des investisseurs privés
This thesis aims to uncover the underlyingcausality structure of financial markets by focusing onthe inference of investor causal networks at multipletimescales in two trader-resolved datasets.The first part of this thesis is devoted to the causal strengthof Hawkes processes. These processes describe in a clearlycausal way how the activity rate of e.g. an investor dependson his past activity rate; its multivariate version alsomakes it possible to include the interactions between theagents, at all time scales. The main result of this part isthat the classical MLE estimation of the process parametersdoes not vary significantly if the arrow of time is reversedin the univariate and symmetric multivariate case.This means that blindly trusting univariate and symmetricmultivariate Hawkes processes to infer causality from datais problematic. In addition, we find a dependency betweenthe level of causality in the process and its endogeneity.For long time series of synthetic data, one can discriminatebetween the forward and backward arrows of time byperforming rigorous statistical tests on the processes, butfor empirical data the situation is much more ambiguous,as it is entirely possible to find a better Hawkes process fitwhen time runs backwards compared to forwards.Asymmetric Hawkes processes do not suffer from veryweak causality. Fitting them to the individual traders’ actionsfound in our datasets is unfortunately not very successfulfor two reasons. We carefully checked that tradersactions in both datasets are highly non-stationary, andthat local stationarity cannot be assumed to hold as thereis simply not enough data, even if each dataset containsabout one million trades. This is also compounded by thefact that Hawkes processes encode the pairwise influenceof traders for all timescales simultaneously.In order to alleviate this problem, the second part ofthis thesis focuses on causality between specific pairs oftimescales. Further filtering is achieved by reducing theeffective number of investors; Statistically Validated Networksare applied to cluster investors into groups basedon the statistically high synchronisation of their actions(buy, sell or neutral) in time intervals of a given timescale.This part then generalizes single-timescale lead-lag SVNsto lead-lag networks between two timescales and introducesthree slightly different methodsThese methods make it possible to characterize causalityin a novel way. We are able to compare the time reversalasymmetry of trader activity and that of price volatility,and conclude that the causal structure of trader activity isconsiderably more complex than that of the volatility for agiven category of traders. Expectedly, institutional traders,whose impact on prices is much larger than that of retailclients, have a causality structure that is closer to that ofvolatility. This is because volatility, being a macroscopicquantity, aggregates the behaviour of all types of traders,thereby hiding the causality structure of minor players

In this thesis, we present some public-key cryptographic schemes. This work is divided in two halves. The rst half deals with zero-knowledge proofs in the classical setting and under falsi able assumptions. In particular, we improve upon the e ciency of an argument for linear equations, and we present a proof of correct computation of a circuit that is of size logarithmic in the depth of the circuit. In the second half, we introduce a signature scheme, an encryption scheme and a trapdoor DDH scheme based on isogenies of supersingular elliptic curves. The signature and encryption schemes are secure against quantum adversaries.
En aquesta tesi presentem alguns esquemes criptogràfics de clau pública. Aquest treball consta de dues parts. La primera meitat tracta de proves de coneixement nul en el context clàssic i basades en hipòtesis falsificables. En particular, millorem l’eficiència d’un argument de coneixement nul per a equacions lineals i presentem una prova de computació correcte d’un circuit que te una mida logarítmica en la profunditat del circuit. A la segona meitat, introduïm un esquema de signatures, un esquema de xifratge i un esquema DDH de trampa basat en lisogènies de corbes el·líptiques supersingulars. Els esquemes de signatura i xifrat són segurs contra adversaris quàntics.

La preocupació per la flexibilitat i el seu entrenament no ha estat sempre la mateixa. No fa pas gaires anys que en alguns esports els entrenadors no volien ni sentir parlar d'estirar la musculatura, ja que creien que era contraproduent. Actualment ja ningú dubta deis beneficis d'un bon programa d'exercicis de mobilitat articular, pero en realitat mai o gairebé mai té el mateix tractament que les altres qualitats físiques, probablement perqué tampoc no ha estat estudiada amb la mateixa profunditat La flexibilitat ocupa un lloc privilegiat en els programes de condicionament físic i en el camp esportiu en general i els entrenadors volen coneixer els avantatges i inconvenients de l'aplicació deis exercicis de flexibilitat, tot reclamant tests que els permetin treballar i dissenyar els seus programes amb rigor. Tot i que la bibliografia especialitzada dóna suport a l'entrenament de la flexibilitat per la seva influencia positiva, cal anar amb cura a l'hora de fer-ho extensible a totes les activitats (Shellock i Prentice , 1985). Tot i l'inteèes que té la flexibilitat en el món de l'activitat física i l'esport, peques investigacions permeten extrapolar els resultats a altres poblacions i, fins i tot, els metodes utilitzats moltes vegades no permeten cap tipus de comparació entre subjectes. L'origen d'aquesta situacíó està en la manca de tests senzills i de facil aplicació que permetin valorar !'amplitud de moviment articulard'una manera valida i fiable . Aquesta tesí doctoral pretén donar resposta a aquestes deficiencies, i proposar correccions als tests més utilitzats que permetin quantificar amb rigor el grau de mobilitat articular de la major part d'articulacions del cos humà. L'estructura de la tesi consta de quatre parts clarament diferenciades. D'una banda, una primera part en la qual es tracta deis factors relacionats amb la mobilitat articular. Una segona part, també teòrica, en que es fa una analisi deis principals tests de flexibilitat. En la tercera part es proposa, en primer lloc, un métode corrector per aplicar als principals tests de flexibilitat i, en segon lloc, una part empírica que consta de tres estudis; en el primer es determina la validesa i fiabilitat de l'índex corrector proposat. En un segon estudi es comparen els diferents valors d'amplitud de moviment obtinguts al passar diversos tests a esportistes de diferents modalitats. L'estudi ha tingut dos vessants; d'una banda, posar en practica l'índex corrector i, de l'altra, fer una analisi comparativa entre díferents esports. Fínalment, en el tercer estudi, es determina la importancia relativa de la influencia genética i ambiental de la flexibilitat utilitzant l'índex d'heretabilitat, estudi realitzat amb germans bessons que no presentaven diferencies perinatals ni ambientals significatives. Com a fonament d'aquests estudis s'inclouen en la part teòrica estudis experimentals propis que pretenen aprofundir en l'estat de la qüestió. En aquest sentit, val a destacar l'estudi realitzat en la segona part d'aquesta tesi, en el qual es comprova la influència de les mesures antropomètriques en alguns tests de camp indirectes. L'estudi pretén comprovar la hipótesi de l'existència d'una estreta relació entre els resultats dels tests de flexibllitat indirectes i les mesures antropomètriques dels segments corporals implicats en el moviment.

Los modelos psicobiológicos de tolerancia al ejercicio vigentes presentan claras limitaciones al intentar explicar la aparición, con la acumulación de la fatiga, de determinados fenómenos no lineales (e.g., cambios discontinuos en las variables estudiadas, aumento de las fluctuaciones de dichas variables al acercarse a las discontinuidades, metaestabilidad entre estados) sin tener que recurrir a explicaciones ad hoc. Estos fenómenos señalan la existencia de una posible integración psicobiológica de tipo dinámico y no lineal (i.e., no proporcional ni aditiva) en la fatiga inducida por el ejercicio. En este contexto, el objetivo general de esta tesis doctoral fue revelar el tipo de integración psicobiológica mediante la búsqueda y el estudio de señales de no linealidad en parámetros de orden cinemáticos: ángulo del codo y cadencia de pedaleo (para desentrañar el rol de la intención), y psicológicos: foco de atención, y percepción de esfuerzo (PE). Para lograr dicho objetivo se llevaron a cabo tres estudios empleando ejercicios a intensidad constante. El primero tuvo por finalidad explorar el rol de la intención en la terminación del ejercicio inducida por la fatiga. Los resultados de los experimentos analizados en este estudio mostraban que parámetros de orden como el ángulo del codo y la cadencia de pedaleo cambiaban de estado con la fatiga, tras un aumento de las fluctuaciones, pasando de forma discontinua de un ángulo intencionalmente impuesto de 90º a uno de aproximadamente 0º o de una cadencia de 70 rpm a una cercana a las 0 rpm, respectivamente. En el segundo estudio, centrado en observar la dinámica del foco de atención en un ejercicio de carrera en cinta al 80% de la frecuencia cardíaca máxima hasta el fallo con pensamientos disociativos (PD) intencionalmente impuestos, se manifestaron fenómenos de emergencia espontánea de pensamientos asociativos (PA) y de dinámica metaestable entre los PD y los PA. Estos hallazgos confirmaron las predicciones de un modelo dinámico y no lineal del foco de atención. En el tercer estudio, cuyo objetivo fue analizar la dinámica de la PE, en un experimento piloto el 33.33% (grupo CR10 de Borg) y el 66.66% (grupo RPE 6-20 de Borg) de los participantes mostraron una dinámica fluctuante de su “rating of perceived exertion” (RPE) durante un ejercicio en cicloergómetro, informando cada 15 s, a una intensidad correspondiente a RPE = 15 (i.e., “hard”). Por otra parte, en los dos experimentos subsiguientes, también en cicloergómetro y a intensidad constante, se requirió informar de cambios en la PE sin expresar su magnitud (i.e., reportando únicamente “incremento” o “disminución”) y justo en el momento de notarlos. Los resultados de estos experimentos mostraron una dinámica predominantemente fluctuante de todos los participantes bajo diferentes condiciones de duración, intensidad, y terminación del ejercicio. Sin embargo, poco antes del fallo espontáneo inducido por la fatiga (FEIF) manifestaron un cambio a una dinámica predominantemente no fluctuante (solo incrementos de PE). En conclusión, al testar diferentes parámetros de orden y ejercicios a intensidad constante se han hallado diversas señales de no linealidad. Concretamente, la disolución espontánea del atractor intencional coincidente con el fallo, la emergencia espontánea de PA y de una dinámica metaestable entre los PD intencionalmente impuestos y los PA, y el cambio de una dinámica predominantemente fluctuante de la PE a una predominantemente no fluctuante. Por consiguiente, se hace necesaria la construcción de un modelo de integración psicobiológica dinámico y no lineal para explicar la fatiga inducida por el ejercicio.
Current psychobiological models of exercise tolerance encounter clear limitations in accounting for the presence of nonlinear phenomena (e.g., discontinuous changes in some variables under study, increase of the fluctuations of those variables when approaching discontinuous points, metastability between states) with fatigue accumulation unless they resort to specific ad hoc explanations. These phenomena point out to the existence of a possible nonlinear dynamic psychobiological integration (i.e., it is not proportional or additive) in the exercise-induced fatigue. In this context, the aim of this doctoral dissertation was to reveal the kind of psychobiological integration by searching and studying the presence, with effort accumulation, of nonlinear signals in kinematic order parameters: elbow angle and cycling cadence (in order to investigate the role of intention), and psychological order parameters: attention focus, and perception of effort (PE). To meet this aim three studies, using constant-power exercises, were carried out. The first study aimed at exploring the role of intention in fatiguing exercise. Results of this study showed that order parameters such as the elbow angle and the cycling cadence changed their intentionally imposed states after the fluctuations increased. In the second study, aimed to observe attention focus dynamics, phenomena of spontaneous emergence of task-related thoughts (TRT) and metastable dynamics between task-unrelated thoughts (TUT) and TRT were manifested when TUT was intentionally imposed. These findings confirmed the predictions of a nonlinear dynamical model of attention focus. In the third study, aimed at testing the PE dynamics, the results showed a PE dominant fluctuating dynamics under different effort conditions (duration, intensity, and termination) changing towards a non-fluctuating dynamics (only increases) when approaching the volitional exhaustion point. In summary, when testing different order parameters under constant-power load, some nonlinear signals have been found. Specifically, spontaneous dissolution of the intentional attractor coincident with the volitional exhaustion, spontaneous emergence of TRT and of a metastable dynamics between the intentionally imposed TUT and TRT, and changes from a PE dominant fluctuating dynamics towards a dominant non- fluctuating dynamics. Accordingly, a nonlinear dynamical model of psychobiological integration is required to explain the exercise-induced fatigue.

Objectiu. L’objectiu d’aquesta tesi fou avaluar la validesa de dos tests antigènics ràpids (TAR) immunocromatogràfics en pacients amb alta sospita de presentar faringitis per estreptococ β-hemolític del grup A (EBHGA). A més, s’avaluà la repetició del TAR en pacients amb una prova prèviament negativa i es determinà també l’associació dels nivells de proteïna C reactiva (PCR) amb l’etiologia de la faringitis en quatre subestudis observacionals prospectius duts a terme entre 2007 i 2012 en un centre de salut. Mètodes. S’inclogueren pacients de 14 anys o més amb clínica de faringitis aguda i almenys dos criteris de Centor. Tots els pacients van ser sotmesos almenys a un frotis faringoamigdalar per a cultiu microbiològic. S’empraren dos dispositius de TAR i la PCR utilitzada va ser el QuickRead/Go. Resultats. S’analitzaren un total de 686 pacients. La prevalença de EBHGA varià entre el 22% i el 24,8%. La prevalença d’estreptococ del grup C varià entre el 8,8% i el 15,8%. La sensibilitat de la prova de OSOM Strep A va ser del 95%, amb una especificitat del 93%, un valor predictiu positiu del 79,2% i un valor predictiu negatiu del 98,5%. Aquests resultats foren 96,4%, 91,6%, 79,1% i 98,7%, respectivament, amb la repetició del TAR en aquells pacients amb un primer resultat negatiu. Els resultats obtinguts amb l’ús de l’Analyz-Strep A foren 93,6%, 93%, 88%, i 96,4%. Les concentracions més altes de PCR correspongueren als pacients que presentaven infecció per l’estreptococ del grup C amb un valor mig de 56,3 mg/l. Conclusions. Els principals resultats d’aquests estudis mostren la utilitat d’una determinació única d’un TAR, sense que sigui necessari repetir un altre TAR quan el resultat inicials és negatiu. Aquest estudi també mostra que la PCR no resulta útil per distingir els pacients amb infecció per EBHGA.
Objetivo. El objetivo de esta tesis fue evaluar la validez de dos tests antigénicos rápidos (TAR) inmunocromatográficos en pacientes con alta sospecha de presentar faringitis por estreptococo β-hemolítico del grupo A (EBHGA). Además, se evaluó la repetición del TAR en pacientes con una prueba previamente negativa y se determinó también la asociación de los niveles de proteína C reactiva (PCR) con la etiología de la faringitis en cuatro subestudios observacionales prospectivos realizados entre 2007 y 2012 en un centro de salud. Métodos. Se incluyeron a pacientes de 14 años o más con clínica de faringitis aguda y al menos dos criterios de Centor. Todos los pacientes fueron sometidos al menos un frotis faringoamigdalar para cultivo microbiológico. Se analizaron dos TAR y el aparato de PCR usado fue el QuickRead/Go. Resultados. Se estudiaron un total de 686 pacientes. La prevalencia de EBHGA varió entre el 22% y el 24,8%. La prevalencia de estreptococo del grupo C varió entre el 8,8% y el 15,8%. La sensibilidad de la prueba de OSOM Strep A fue del 95%, con una especificidad del 93%, un valor predictivo positivo del 79,2% y un valor predictivo negativo del 98,5%. Estos resultados fueron 96,4%, 91,6%, 79,1% y 98,7%, respectivamente, con la repetición del TAR en aquellos pacientes con un primer resultado negativo. Los resultados con el uso de Analyz-Strep A fueron 93,6%, 93%, 88%, y 96,4%. Las concentraciones más altas de PCR correspondieron a los pacientes que presentaban infección por el estreptococo del grupo C con un valor medio de 56,3 mg/l. Conclusiones. Los principales resultados de estos estudios muestran la utilidad de una determinación única de un TAR, sin que sea necesario repetir otro TAR en los resultados negativos. Este estudio también muestra que la PCR no es útil para distinguir los pacientes con infección por EBHGA.
Objective. The aim of this thesis was to evaluate the validity of two immunochromotographic rapid antigen detection tests (RADT) in patients highly suspected of presenting pharyngitis by group A β-haemolytic streptococci (GABHS). In addition, the repetition of the RADT in patients with a previously negative test was also evaluated, and the association of C-reactive protein (CRP) levels with aetiology of pharyngitis was also determined in four prospective observational substudies carried out from 2007 to 2012 carried out in a primary care centre. Methods. Patients aged 14 or older with acute pharyngitis and at least two Centor criteria were consecutively recruited. All the patients underwent at least a pharyngotonsillar swab for microbiological culture. Two different RADTs were used and the CRP rapid test used was the QuickRead/Go device. Results. A total of 686 patients were studied. The prevalence of GABHS ranged from 22% to 24.8%. The prevalence of group C streptococcus ranged from 8.8% to 15.8%. The sensitivity of the OSOM Strep A test among patients was 95%, with a specificity of 93%, a positive predictive value of 79.2%, and a negative predictive value of 98.5%. These results were 96.4%, 91.6%, 79.1% and 98.7%, respectively, with the repetition of the RADT in patients with a first negative RADT result. These results were 93.6%, 93%, 88%, and 96.4% with the use of Analyz-Strep A Rapid test. The highest CRP concentrations were observed among patients with group C streptococcal infection with a mean value of 56.3 mg/l. Conclusions. The main result of these studies shows the usefulness of a single RADT determination for the diagnosis of GABHS infection with the repetition of RADT in those with a previous negative result being unnecessary. This study also shows that CRP is not useful for distinguishing patients with GABHS infection.

Introducció. La satisfacció de la família amb la qualitat de l'atenció als malalts crítics és un indicador de qualitat que precisa que s’avaluï. Per això és necessari disposar d'instruments vàlids. Una iniciativa promovida per autors d'Holanda i Dinamarca és el desenvolupament del Qüestionari Europeu de Qualitat per a medir la satisfacció de la família amb l'assistència, amb la presa de decisions i amb l'assistència al pacient en situació d'últims dies a les UCIs d'Europa. Les diferències culturals i lingüístiques entre els diferents països significa que un instrument no es pot utilitzar sense l'adaptació cultural i la verificació de les seves propietats mètriques. Objectius. Adaptar i validar al castellà el European Quality Questionnaire (EuroQ2). Metodologia. Disseny de caràcter mètric i descriptiu. L'estudi es va realitzar a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Universitari de Sabadell. La població d'estudi va ser tots els familiars de pacients ingressats des del 15 de novembre de 2016 fins l’1 de maig de 2017. Mostreig consecutiu amb 132 familiars. L'estudi es va realitzar en dues fases. En la primera fase es va realitzar la traducció, traducció inversa i adaptació cultural, en la segona fase es va realitzar l'anàlisi de la fiabilitat i de la validesa. Per a la validació del qüestionari es va utilitzar l'anàlisi de consistència interna mesura amb l'alfa de Cronbach i l’estabilitat temporal. La validesa convergent amb el qüestionari de Necesidades de los Familiares de Pacientes de Cuidados Intensivos versión breve i la validesa de constructo mitjançant l'anàlisi factorial confirmatori. Resultats. La fiabilitat del qüestionari va ser de 0.935 i els 2 factors van obtenir valors de 0,73 i 0,923. El coeficient de correlació intraclasse de l'escala total va ser de 0,818 indicatiu d'una bona estabilitat temporal. La validesa convergent presentava una correlació positiva de 0.661 i la validesa de constructo presentava un ajust adequat i una estructura factorial en 2 factors. Conclusions. El qüestionari EuroQ2 ha estat adaptat al castellà i validat amb dues dimensions: la satisfacció amb l'assistència (el tracte) i amb la informació. Es necessita d'estudis posteriors per validar la dimensió presa de decisions i recomanar el seu ús en la pràctica clínica.
Introducción. La satisfacción de la familia con la calidad de la asistencia a los enfermos críticos es un indicador de calidad que precisa que se evalúe. Para ello es necesario disponer de instrumentos validados. Una iniciativa promovida por autores de Holanda y Dinamarca es el desarrollo del European Quality Questionnaire para medir la satisfacción de la familia con la asistencia, con la toma de decisiones y con la asistencia al paciente en situación de últimos días en las UCIs de Europa. Las diferencias culturales y linguísticas entre los diferentes países significa que un instrumento no puede utilizarse sin la adaptación cultural y la verificación de sus propiedades métricas. Objetivos. Adaptar y validar al castellano el European Quality Questionnaire (EuroQ2). Metodología. Diseño de carácter métrico y descriptivo. El estudio se realizó en la Unidad de Cuidados Intensivos del Hospital Universitario de Sabadell. La población de estudio fue todos los familiares de pacientes ingresados desde el 15 de noviembre de 2016 al 1 de mayo de 2017. Muestreo consecutivo con 132 familiares. El estudio se realizó en dos fases. En la primera fase se realizó la tradución, traducción inversa y adaptación cultural, en la segunda fase se realizó el análisis de la fiabilidad y de la validez. Para la validación del cuestionario se utilizó el análisis de consistencia interna medida con el alfa de Cronbach y la estabilidad temporal test-retest. La validez convergente con el Cuestionario de Necesidades de los Familiares de Pacientes de Cuidados Intensivos versión breve y la validez de constructo mediante el análisis factorial confirmatorio. Resultados. La fiabilidad del cuestionario fue de 0,935 y los 2 factores obtuvieron valores de 0,73 y 0,923. El Coeficiente de Correlación intraclase de la escala total fue de 0.818 indicativo de una buena estabilidad temporal. La validez convergente presentó una correlación positiva de 0.661 y la validez de constructo presentó un ajuste adecuado y una estructura factorial en 2 factores. Conclusiones. El cuestionario EuroQ2 ha sido adaptado al castellano y validado con dos dimensiones: la satisfacción con la asistencia (el trato) y con la información. Se necesita de estudios posteriores para validar la dimensión toma de decisiones y recomendar su uso en la práctica clínica.
Introduction. The satisfaction of the family with the quality of care for critically ill patients is an indicator of quality that needs to be assessed. For this, it is necessary to have validated instruments. An initiative promoted by authors from the Netherlands and Denmark is the development of the European Quality Questionnaire to measure family satisfaction with care, decision making and care for dying patients in Europa UCI. Cultural and linguistic differences between different countries mean that an instrument can not be used without cultural adaptation and verification of its metric properties. Aims. Adapt and validate the European Quality Questionnaire (EuroQ2) in Spain. Methodology. Psychometric and transversal quantitative design. The study was carried out at the Intensive Care Unit of the University Hospital of Sabadell. The study population was all relatives of patients admitted from November 15, 2016 to May 1, 2017. Consecutive sampling with 132 relatives. The study was carried out in two phases. In the first phase the translation, back translation and cultural adaptation were carried out, in the second phase the reliability and validity analysis was performed. For the validation of the questionnaire, we used the internal consistency analysis measured with the Cronbach's alpha and the temporary stability test-retest. The convergent validity with the Family Needs Questionnaire for Intensive Care Patients short version and construct validity through confirmatory factor analysis. Results. The reliability of the questionnaire was 0.935 and the 2 factors obtained values of 0.73 and 0.923. The intraclass correlation coefficient of the total scale was 0.818 indicative of good temporal stability. The convergent validity had a positive correlation of 0.661. The construct validity presented an adequate fit and a factorial structure in 2 factors. Conclusions. The EuroQ2 questionnaire has been adapted to Spanish and validated with two dimensions: satisfaction with care (treatment) and with information. Further studies are needed to validate the decision-making dimension and recommend its use in clinical practice.

Antecedents del tema: La mesura de la força muscular es molt útil en la rehabilitació. Tant per planificar-la com per monitoritzar-la. Igualment es una eina fonamental en l’avaluació del dany corporal o seqüeles. La dinamometria isocinètica és una eina fiable de mesura de la força muscular dinàmica. No obstant per la seva validesa s’ha de garantir que el subjecte avaluat faci un esforç màxim. En certes poblacions (com ara els pacients laborals) avaluar el nivell de col•laboració durant la realització d'una prova esdevé crucial per les possibles implicacions mèdico-legals. En diferents articulacions i accions i, en concret, pel que fa a rotadors externs d'espatlla s'ha trobat que la diferència entre les ràtios excèntric-concèntric a velocitat alta i baixa (DEC) és un bon paràmetre per identificar esforços submàxims en una població de voluntaris sans. No obstant això, no es tenen dades sobre la seva utilitat en pacients laborals reals. Hipòtesi: El DEC és un paràmetre vàlid per estimar el nivell de col•laboració durant la realització d'una prova isocinètica de rotadors externs a una població de pacients laborals reals. Objectius: Analitzar el comportament, i eventual utilitat, del DEC en una mostra de pacients reals afectats de patologia de l'espatlla i avaluats mitjançant dinamometria isocinètica al final del procés de rehabilitació. Metodologia: Estudi observacional de 74 pacients laborals amb patologia musculoesquelètica d'espatlla avaluats mitjançant dinamometria isocinètica de rotadors externs al costat afecte i contralateral. La prova es realitza a 30º/s i 120º/s a modalitat concèntrica i excèntrica .Es recullen dades demogràfiques (edat, sexe i pes), clíniques (diagnòstic, durada del procés i situació funcional a l'alta) i dinamomètriques (Pic de moment de força, Ràtios excèntrics concèntrics, DEC i dèficits comparant extremitat afecta i sana). Les dades s'analitzen per separat per a dones i homes i en relació al resultat del DEC. Resultats: Utilitzant el nivell de tall de DEC marcat per l'estudi previ en subjectes sans (0.81) la proporció de pacients etiquetats de no col•laboradors, especialment dones, era enorme. Per tant es va decidir usar els valors de l'extremitat sana per avaluar l'afectació. Aplicant aquest criteri, cinquanta-dos pacients van mostrar el costat afecte uns valors de DEC dins dels rangs considerats com normals i, per tant, es van etiquetar de col• laboradors. Deu tenien uns DEC superiors al límit superior i es van considerar no col•laboradors. Finalment hi havia 12 pacients amb uns valors de DEC extremadament baixos que es van considerar com no col•laboradors. La comparació entre sexes va mostrar una gran diferència significativa proporció de col•laboradors a favor dels homes . En els col•laboradors els dèficits registrats dels pacients sense incapacitat al final del procés mostraven uns valors molt significativament més baixos que els pacients que van acabar en incapacitat. Conclusions: El DEC pot ser una bona eina pel mesurament del nivell de col•laboració -i per tant per assegurar la validesa- durant la realització d'una prova isocinètica de rotadors externs d'espatlla en pacients laborals. No obstant això, es necessiten més estudis en dones i poblacions no laborals per definir millor la seva utilitat. La validesa de la dinamometria isocinètica, i implícitament la del DEC, en poblacions laborals es indicada per relació significativa entre els dèficits de força analitzats i el nivell d’incapacitat.
Introduction: Muscle strength measurement is crucial in rehabilitation Planning and results assessment. Isokinetic dynamometry is a reliable and valid strength measurement tool. However, its validity depends on the veracity of the measurements. Among other factors, patient collaboration during test performance is crucial. Thus an estimate of collaboration is highly desirable. The DEC (High and low velocity eccentric to concentric ratios difference) has been proven to be an efficient tool to assess maximility of effort in a number of joints and actions. However, its usefulness in real patient shoulder external rotator effort measurement has not been previously assessed. Hypothesis: The DEC is a valid parameter to assess the collaboration level in work injury patient during shoulder external rotator isokinetic tests. Objectives: to analyze DEC behavior and usefulness in maximality of effort assessment in a sample of shoulder work injury patient undergoing rehabilitation. Methods: Observational study of 74 shoulder injury patients evaluated through shoulder external rotator isokinetic tests. Concentric and eccentric performances of injured and uninjured sides were recorded at 30 and 120º/s. Results: Fifty-two patients had their injured side DEC values within the normal range and were thus labeled as maximal performers. Ten patients had higher than cutoff DEC values, indicating submaximal effort whereas 12 patients had exceedingly low DEC values. Gender comparison showed a significantly different proportion of maximal performers. Strength deficits registered in patients demonstrating maximal performance correlated with the final outcome. The findings support the application of the DEC for determination of the extent of weakness of shoulder external rotators in male patients. Conclusion: In terms of shoulder external rotators status in male worker injury, the results support the application of isokinetic tests both in the clinical and medico legal sense. However, the gender discrepancy warrants further research.

With the industrial and technological development of the present-day society, the presence of flammable and toxic substances has increased in a growing number of activities. Dispersion of hazardous gas releases occurring in transportation or storage installations represent a major threat to health and environment. Therefore, forecasting the behaviour of a flammable or toxic cloud is a critical challenge in quantitative risk analysis. The main aim of this dissertation has been to provide new insights that can help technological risks analysts when dealing with complex dispersion modelling problems, particularly those problems involving dispersion scenarios with barriers or semi-confined. A literature survey has shown that, traditionally, empirical and integral models have been used to analyse dispersion of toxic/flammable substances, providing fast estimations and usually reliable results when describing simple scenarios (e.g. unobstructed gas flows over flat terrain). In recent years, however, the use of CFD tools for simulating dispersion accidents has significantly increased, as they allow modelling more complicated gas dispersion scenarios, like those occurring in complex topographies, semi-confined spaces or with the presence of physical barriers. Among all the available CFD tools, FLACS® software is envisaged to have high performance when simulating dispersion scenarios, but, as other codes alike, still needs to be fully validated. This work contributes to the validation of FLACS software for dispersion analysis. After a literature review on historical field tests, some of them have been selected to undertake a preliminary FLACS performance examination, inspecting all possible sources of uncertainties in terms of reproducibility capacity, grid dependence and sensitivity analysis of input variables and simulation parameters. The main outcomes of preliminary FLACS investigations have been shaped as practical guiding principles to be used by risk analysts when performing dispersion analysis with the presence of barriers using FLACS software or tools alike. Although the literature survey has shown some experimental data available, none of the works include detailed exercises giving new insights of how to perform accurate CFD simulations nor giving precise rates of FLACS performance. Therefore, new experiments have been performed in order to offer new sets of cloud dispersion data for comprehensive validation studies. Propane cloud dispersion field tests (unobstructed and with the presence of a fence obstructing the flow) have been designed and undertaken at Can Padró Security and Safety training site (Barcelona) by which intensive data on concentration has been acquired. Four tests were performed, consisting on releases up to 0.5 kg/s of propane during 40 seconds in a discharge area of 700 m2. FLACS software has been challenged against the experimental data collected during the field tests. In general terms, the CFD-based simulator has shown good performance when simulating cloud concentration. FLACS reproduces successfully the presence of complex geometry and its effects on cloud dispersion, showing realistic concentration decreases due to cloud dispersion obstruction by the existence of a fence. However, simulated clouds have not represented the whole complex accumulation dynamics due to wind variation, since they have diluted faster than experimental clouds.
Com o atual desenvolvimento industrial e tecnológico da sociedade, a presença de substâncias inflamáveis e/ou tóxicas aumentou significativamente em um grande número de atividades. A possível dispersão de gases perigosos em instalações de armazenamento ou em operações de transporte representam uma grande ameaça à saúde e ao meio ambiente. Portanto, a caracterização de uma nuvem inflamável e/ou tóxica é um ponto crítico na análise quantitativa de riscos. O objetivo principal desta tese foi fornecer novas perspectivas que pudessem auxiliar analistas de risco envolvidos na análise de dispersões em cenários complexos, por exemplo, cenários com barreiras ou semi-confinados. A revisão bibliográfica mostrou que, tradicionalmente, modelos empíricos e integrais são usados na análise de dispersão de substâncias tóxicas / inflamáveis, fornecendo estimativas rápidas e geralmente confiáveis ao descrever cenários simples (por exemplo, dispersão em ambientes sem obstruções sobre terreno plano). No entanto, recentemente, o uso de ferramentas de CFD para simular dispersões aumentou de forma significativa. Estas ferramentas permitem modelar cenários mais complexos, como os que ocorrem em espaços semi-confinados ou com a presença de barreiras físicas. Entre todas as ferramentas CFD disponíveis, consta na bibliografia que o software FLACS® tem bom desempenho na simulação destes cenários. Porém, como outras ferramentas similares, ainda precisa ser totalmente validado. Após a revisão bibliográfica sobre testes de campo já executados ao longo dos anos, alguns testes foram selecionados para realização de um exame preliminar de desempenho da ferramenta CFD utilizado neste estudo. Foram investigadas as possíveis fontes de incertezas em termos de capacidade de reprodutibilidade, de dependência de malha e análise de sensibilidade das variáveis de entrada e parâmetros de simulação. Os principais resultados desta fase foram moldados como princípios práticos a serem utilizados por analistas de risco ao realizar análise de dispersão com a presença de barreiras utilizando ferramentas CFD. Embora a revisão bibliográfica tenha mostrado alguns dados experimentais disponíveis na literatura, nenhuma das fontes encontradas incluem estudos detalhados sobre como realizar simulações de CFD precisas nem fornecem indicadores precisos de desempenho. Portanto, novos testes de campo foram realizados a fim de oferecer novos dados para estudos de validação mais abrangentes. Testes de campo de dispersão de nuvem de propano (com e sem a presença de barreiras obstruindo o fluxo) foram realizados no campo de treinamento da empresa Can Padró Segurança e Proteção (em Barcelona). Quatro testes foram realizados, consistindo em liberações de propano com vazões de até 0,5 kg/s, com duração de 40 segundos em uma área de descarga de 700 m2. Os testes de campo contribuíram para a reavaliação dos pontos críticos mapeados durante as primeiras fases deste estudo e forneceram dados experimentais para serem utilizados pela comunidade internacional no estudo de dispersão e validação de modelos. Simulações feitas utilizando-se a ferramenta CFD foram comparadas com os dados experimentais obtidos nos testes de campo. Em termos gerais, o simulador mostrou bom desempenho em relação às taxas de concentração da nuvem. O simulador reproduziu com sucesso a geometria complexa e seus efeitos sobre a dispersão da nuvem, mostrando claramente o efeito da barreira na distribuição das concentrações. No entanto, as simulações não foram capazes de representar toda a dinâmica da dispersão no que concerne aos efeitos da variação do vento, uma vez que as nuvens simuladas diluíram mais rapidamente do que nuvens experimentais.
Amb el desenvolupament industrial i tecnològic de la societat actual, la presència de productes tòxics i inflamables s'ha vist incrementada àmpliament en diferents sectors. La dispersió de fuites de substàncies perilloses que poden tenir lloc durant el transport o emmagatzematge d'aquestes, pot representar un risc important per a les persones i pel medi ambient. Per això, poder predir el comportament d'un núvol tòxic o inflamable representa un dels reptes més importants de l'anàlisi quantitativa del risc. El principal objectiu d'aquesta tesi és el d'aportar nous coneixements que siguin d'interès pels analistes de risc tecnològic a l'hora d'enfrontar-se a problemes de modelització dispersió de certa complexitat, com ara aquells que ocorren en escenaris semi-confinats o amb presència de barreres. La revisió bibliogràfica ha permès detectar que, tradicionalment, els models que més s’han emprat per analitzar la dispersió de fuites han estat els de naturalesa empírica i integral, ja que aquests poden donar bones prediccions i de manera més àgil en escenaris senzills sense obstruccions i en terreny pla. Tanmateix, en els darrers anys, l’ús d’eines CFD (Computational Fluid Dynamics) per a simular la dispersió accidental s’ha vist incrementat, ja que aquests programaris permeten modelitzar escenaris més complexos, pel que fa a la topografia o a la presència d’elements que puguin obstruir el flux de material. D’entre totes les eines CFD disponibles, el programari FLACS® és el que mostra més potencial a l’hora de simular aquesta tipologia d’escenaris, però, com altres eines de la seva tipologia, encara requereix estudis complerts de validació. Aquesta tesi contribueix a la validació de FLACS per a realitzar anàlisis de dispersió. Després de revisar amb cura els estudis experimentals de la bibliografia, alguns d’ells han estat seleccionats per a dur a terme una avaluació inicial de les prestacions de FLACS, en la que s’han investigat totes les possibles fonts d’incertesa que poden aparèixer en les simulacions. Se n’ha estudiat la reproductibilitat, la dependència del domini i mida de cel·les i la sensibilitat de la concentració a variacions en les variables d’entrada i en els paràmetres de simulació. Els principals resultats d’aquesta anàlisi preliminar s’han presentat en forma de ―principis guia‖ que podran ser utilitzats per analistes de risc per tal que puguin simular de manera acurada escenaris complexes de dispersió amb l’eina FLACS o amb d’altres programaris similars. Tot i que a la bibliografia hi ha algunes dades experimentals disponibles, cap dels treballs inclou exercicis de validació suficientment complets. Tampoc s’hi inclou informació sobre com cal plantejar adequadament els escenaris de simulació ni tampoc s’hi troben valoracions quantitatives de la fiabilitat de FLACS. Per aquest motiu, en el marc d’aquesta tesi, s’ha dut a terme experiments per tal de tenir noves dades que permetin realitzar estudis de validació complets. Les proves han consistit en fuites de propà (lliures i amb obstruccions) i s’han dut a terme al centre de seguretat Can Padró (Sant Vicenç de Castellet, Barcelona). Amb aquests experiments s’ha pogut obtenir una gran quantitat de dades de concentració dels núvols experimentals. S’han dut a terme un total de 4 proves, amb cabals de 0.5 kg/s en una àrea de descàrrega de 700 m2. Les prestacions de FLACS ha estat provades tot simulant les proves experimentals. A nivell general, el programari ha tingut un bon rendiment a l’hora de simular la concentració dels núvols de propà. A més, ha pogut reproduir de manera adequada la presència d’una obstrucció i els seus efectes en la dispersió, donant resultats de descens de concentració realistes. Tanmateix, els núvols simulats no han representat en la seva totalitat la dinàmica d’acumulació dels experiments reals degut a la gran variabilitat del vent i han mostrat temps de dilució inferiors als reals.

El hockey sobre patins és un esport col•lectiu de col•laboració i oposició en el qual l’objectiu principal és marcar a porteria. Per això, s’utilitzen distintes tècniques de dispar: Pala i cullera. Els objectius d’aquesta tesi doctoral són contextualitzar i descriure la utilitat del dispar de Pala en el hockey sobre patins així com analitzar els factors que influeixen en la velocitat de la bolla durant la seva realització. Els resultats d’aquest treball suggereixen que la tècnica més utilitzada i la que més velocitat aconsegueix és la tècnica de Pala, sense veure’s modificada la velocitat màxima durant els 35 dispars. La velocitat màxima de la bolla en els dispars a porteria sembla correlacionar de forma significativa, amb la velocitat de llançament de pilota medicinal i amb la prova de velocitat en canvis de direcció durant 25 metres. Els jugadors de categoria professional posseeixen, en general, majors nivells d’equilibri i que existeix una relació directa entre el mateix i disparar la bolla a major velocitat.
El hockey sobre patines es un deporte colectivo de colaboración y oposición en el que el objetivo principal es marcar en la portería contraria. Para ello, se utilizarán distintas técnicas de disparo: Pala y Cuchara. Los objetivos de esta tesis doctoral son contextualizar y describir la utilidad del disparo de Pala en el hockey sobre patines, y analizar los factores que influyen en la velocidad de la bola durante su realización. Los resultados de este trabajo sugieren que la técnica más utilizada y la que mayor velocidad de disparo alcanza es la técnica de Pala, no viendo modificada su velocidad máxima a lo largo de 35 disparos. La velocidad máxima de la bola en los disparos a portería parece correlacionar, de forma significativa, con la velocidad de lanzamiento de balón medicinal y con la prueba de velocidad con cambios de dirección de 25 metros. Los jugadores de categoría profesional poseen en general mayores niveles de equilibrio y que existe una relación directa entre éste y disparar la bola a mayor velocidad.
Roller hockey is a collective sport of collaboration and opposition in which the main objective is to score in the opposite goal. For this, different shooting techniques will be used: Pala and Cuchara . The objectives of this doctoral thesis are to contextualize and describe the utility of the Pala shot in roller hockey, and to analyze the factors that influence the speed of the ball during its execution. The results of this work suggest that the most used technique and the one with the highest shooting speed is the Pala technique, without any modifications in the maximum speed during 35 shots. The maximum velocity of the ball in the goal shots seems to correlate, significantly, with the throwing speed of the medical ball and with the test of speed with changes of direction in 25 meters. In addition, it seems that professional players generally have higher levels of balance and there is a direct relationship between the balance and shot the ball at a higher speed.

A diario, millones de personas sin conocimientos técnicos publican contenido en la web en blogs, wikis, redes sociales, etc. A pesar de existir recomendaciones de accesibilidad, como las pautas WCAG y ATAG de la W3C y que estas se han convertido en normativas (la norma ISO/IEC 40500:2012, la norma UNE 139803:2012 en España, o la Sección 508 en Estados Unidos) e incluso leyes de obligado cumplimiento, la accesibilidad de la web es todavía una característica raramente implementada hoy en día. Los usuarios, inconscientemente, siguen publicando contenido que presenta barreras a las personas con discapacidad y que afectan sus derechos civiles. Esta tesis doctoral explora esta problemática y, con la intención de solucionarla, pone el foco en la comunicación de las barreras de accesibilidad a las personas que publican contenido en la web sin conocimientos técnicos. La hipótesis que fundamenta la tesis es que «reduciendo la complejidad de la información relacionada con la accesibilidad, se propiciaría la aplicación de criterios de autoría accesibles, aumentando la calidad general del contenido web». A partir de técnicas relacionadas con el DCU y la Ingeniería Semiótica (IngSem) se hace una propuesta de comunicación de las barreras de accesibilidad, que se demuestra en una prueba de concepto, el sistema Emphatic Editor for Accessibility (EE4A).
Diàriament, milions de persones sense coneixements tècnics publiquen contingut a la web a blogs, wikis, xarxes socials, etc. Tot i que existeixen recomanacions d’accessibilitat, com les pautes WCAG i ATAG de la W3A i que aquestes s’han convertit en normativa (la norma ISO/IEC 40500:2012, la norma UNE 139803:2012 a Espanya, o la Secció 508 als Estats Units) i a més hi ha lleis d’obligat compliment, l’accessibilitat de la web és encara una característica rarament implementada avui en dia. Els usuaris, inconscientment, segueixen publicant continguts que presenten barreres per a les persones amb discapacitat i que afecta als seus drets civils. Aquesta tesi doctoral explora aquest problemàtica i, amb la intenció de solucionar-la, posa el focus en la comunicació de les barreres d’accessibilitat a les persones que publiquen contingut a la web sense coneixement tècnics. La hipòtesis que fonamenta la tesi és que « reduint la complexitat de la informació relacionada amb l’accessibilitat, es propiciaria l’aplicació de criteris d’autoria accessibles, augmentant la qualitat general del contingut web». A partir de tècniques relacionades amb el DCU i l’Enginyeria Semiòtica (IngSem) es fa una proposta de comunicació de les barreres d’accessibilitat, que es demostra en una prova de concepte, el sistema Emphatic Editor for Accessibility (EE4A).
Every day, thousands of users with non-technical knowledge publish web content on blogs, wikis, social networks, etc. Although there are accessibility recommendations, such as WCAG and ATAG W3C guidelines, and that they have become standards (ISO/IEC 40500: 2012, UNE 139803: 2012 in Spain, or Section 508 in United States) and even mandatory laws, web accessibility is still a feature rarely implemented today. Users, unconscious of accessibility requirements, keep on publishing content which presents barriers to people with disabilities, and which impact their civil rights. This PhD explores this issue, aiming at find a solution, and puts the focus on the communication of accessibility barriers to people who publish web content without technical knowledge. The hypothesis underlying the thesis is that «reducing the complexity of the information related with accessibility would help the application of accessible criteria in authoring, and would increase the overall quality of web content». With techniques related with DCU and Semiotics Engineering (IngSem), the PhD thesis makes a proposal of communication of accessibility barriers, demonstrated through a proof of concept, the Emphatic Editor for Accessibility (EE4A).

This doctoral thesis is an analysis of irregular norms, that is to say, norms which do not comply with the conditions for creation of norms established by the law-making rules of a legal system. The aim of this research is to provide a conceptual framework which allows to explain, from a legal theory perspective, the fact that irregular norms produce or may produce legal effects when they are used as foundation of decisions taken by law applying organs. In order to do so, I will review the legal theory concepts involved in this discussion, as well as the main answers given to this matter by the legal literature. In the last part, I will propose the elements that I consider essential to the concept of irregular norm. The reasons developed throughout this research are aimed to demonstrate its main thesis: irregular norms are part of the legal reality and their analysis is closely linked to the configuration of the regularity control mechanisms of a particular legal system
La present tesi doctoral consisteix en una anàlisi entorn de les normes irregulars, és a dir, normes que no s'ajusten a les condicions per a la creació normativa establertes per les normes sobre producció d'un sistema jurídic. L'objectiu del treball de recerca és proporcionar un marc conceptual, des de la teoria jurídica, que permeti donar compte del fet que les normes irregulars produeixin o puguin produir conseqüències jurídiques, quan són utilitzades com a fonament de les decisions dels òrgans aplicadors del dret. Per a això, revisaré els conceptes de teoria del dret involucrats al debat, així com les principals respostes que la literatura jurídica ha ofert davant la problemàtica. En la part final proposaré els elements que considero centrals per a una noció de norma irregular. Els arguments desenvolupats al llarg d'aquesta recerca estan dirigits a mostrar la seva tesi principal: les normes irregulars són un aspecte de la realitat jurídica, l'anàlisi de les quals està estretament vinculat a la configuració dels mecanismes de control de la regularitat d'un sistema jurídic en concret

Cette étude s’inscrit dans le domaine de l’intelligence artificielle, plus précisément au croisement des deux domaines que sont la planification autonome en environnement probabiliste et la vérification formelle probabiliste. Dans ce contexte, elle pose la question de la maîtrise de la complexité face à l’intégration de nouvelles technologies dans les systèmes critiques : comment garantir que l’ajout d’une intelligence à un système, sous la forme d’une autonomie, ne se fasse pas au détriment de la sécurité ? Pour répondre à cette problématique, cette étude a pour enjeu de développer un processus outillé, permettant de concevoir des systèmes auto-adaptatifs critiques, ce qui met en œuvre à la fois des méthodes de modélisation formelle des connaissances d’ingénierie, ainsi que des algorithmes de planification sûre et optimale des décisions du système
This study takes place in the broad field of Artificial Intelligence, specifically at the intersection of two domains : Automated Planning and Formal Verification in probabilistic environment. In this context, it raises the question of the integration of new technologies in critical systems, and the complexity it entails : How to ensure that adding intelligence to a system, in the form of autonomy, is not done at the expense of safety ? To address this issue, this study aims to develop a tool-supported process for designing critical, self-adaptive systems. Throughout this document, innovations are therefore proposed in methods of formal modeling and in algorithms for safe and optimal planning

Esta investigación presenta un Análisis Crítico del Discurso Educativo (ACDE) del currículum de Historia y Ciencias Sociales chileno y de la Prueba de Selección Universitaria (PSU) de la misma asignatura en dicho país, comparando ambos discursos y observando en que coinciden, en que discrepan y sus consecuencias. Las principales preguntas de esta investigación son: ¿Cuál es el sentido de la educación chilena actual? y ¿qué estamos valorando del trabajo educativo de nuestras aulas? Para responderlas, tenemos que comprender tanto los fines educativos como lo que se está evaluando en educación. Para comenzar, exponemos un recorrido por los distintos sentidos que la educación ha tenido a través de la historia y exploramos lo que hoy se entiende por educación desde diferentes puntos de vista. Luego analizamos lo que se valora en la educación actual revisando lo que se considera como "educación de calidad" en la sociedad chilena. Para esto observamos lo que se evalúa en las pruebas que tienen consecuencias relevantes para los estudiantes, para las instituciones y para los sistemas educativos, como la Prueba de Selección Universitaria Chile (PSU) el Sistema de Medición de la Calidad Educativa en Chile (SIMCE) y la prueba que realiza la OCDE (PISA). Además revisamos la interpretación que se hace, dentro del ámbito académico y social chileno, de estas pruebas estandarizadas nacionales e internacionales, pero sobre todo exponemos y analizamos la crítica presente respecto a los usos de los resultados de dichos test, lo que nos permite entender a grandes rasgos lo que hoy se considera como calidad educativa en Chile y el mundo. También, con el fin de responder nuestras preguntas, hemos desarrollado un Análisis Crítico del Discurso Educativo (ACDE) con el cual analizamos los textos curriculares para la asignatura de Historia y Ciencias Sociales en la enseñanza media (secundaria) chilena y luego observamos las características de las preguntas de la Prueba de Selección. Esta metodología de análisis es una propuesta creada para esta investigación, que ha sido adaptada de los métodos del Análisis Crítico del Discurso. Debido a esto hacemos un breve recorrido por las raíces de la Teoría Crítica de las Ciencias Sociales, luego por el Análisis Crítico del Discurso y finalmente explicamos nuestra metodología, en la que establecemos una categorización de los conceptos relevantes de los discursos educativos. Consideramos que esta categorización puede ser un primer paso para desarrollar una teoría del Análisis Crítico del Discurso Educativo. Finalizamos nuestra investigación presentando el análisis de los discursos curriculares de la asignatura de Historia y Ciencias Sociales y de la PSU y comparándolos para ver sus consecuencias tanto educativas como sociales y exponiendo en nuestras conclusiones lo que entendemos como el sentido de la educación chilena actual, lo que se está valorando en la ella y la problemática que la relación entre estos dos discursos conlleva.
This research presents a Critical Analysis of Educational Discourse (ACDE) of the curriculum in History and Social Sciences and the University Selection Test (PSU) in Chile, comparing both discourses and their social consequences. The main questions of this research are: * What is the sense of the current Chilean education? And, * What are we valuing in the educational work in our classrooms? To answer them, we need to understand the educational objectives and what we evaluate in education. To begin, we present a tour of various ideas of sense of education throughout history. In addition, we explore what is meant by education today from different points of view. Then we analyze what is valued in education today reviewing what is considered ’quality education’ in Chilean society. We look at what is evaluated differently in tests like the University Selection Test (PSU), the Measurement System of Quality Education in Chile (SIMCE) and the test carried out by the OECD (PISA). Also, we review the interpretation of these national and international standardized tests by Chilean academics and Chilean society, but especially expose and analyze this in regard to the critique of the use of these test results, allowing us to understand roughly what is now considered quality education in Chile and the world. In addition, in order to answer our questions, we have developed a Critical Analysis of Educational Discourse (ACDE) with which we analyze curriculum texts for the subject of History and Social Sciences in Chilean high school (secondary) and then observe the characteristics of questions of the University Selection Test. This method of analysis is a proposal created for this research, which has been adapted from the methods of critical discourse analysis. Because of this, we do a brief tour of the roots of the Critical Theory of Social Sciences, then the critical discourse analysis and finally we explain our methodology, in which we establish a categorization of the relevant concepts of educational discourses. We believe this categorization can be a first step to develop a theory of Critical Analysis of Educational Discourse.

Decisions are the result of a deliberative process that evaluates the suitability of specific options. Studies about decision making have been mainly conducted by using restricted tasks in which humans or animals are requested to discriminate between options. However, the influence that factors related to embodiment, such as motor cost, might have on this process has frequently been ignored. In this thesis, we adopt a combined experimental and theoretical approach to examine the effect that such factors have on decision making. Our results confirm an important bias of behavior and neural activity resulting from factors related to embodiment that are external to the goal of the task itself. We use computational models to account for this bias and to shed some light on the neural mechanisms producing it. Our results translate into significant progress in the understanding of embodied decision making, providing new insights into neural mechanisms and theoretical models.
Las decisiones son el resultado de un proceso de deliberación que evalúa la idoneidad de opciones específicas. Los estudios acerca de la toma de decisiones han estado principalmente dirigidos usando tareas restringidas en las que a los humanos o animales se les pide escoger entre opciones. Sin embargo, la influencia que factores relacionados con la corporificación de la toma de decisiones podrían tener en este proceso se ha ignorado frecuentemente. En esta tesis, adoptamos un enfoque experimental y teórico combinado para examinar la influencia que estos factores tienen en la toma de decisiones. Nuestros resultados confirman un importante sesgado del comportamiento y de la actividad neuronal causados por factores que son externos al objetivo de la tarea en sí. Utilizamos modelos computacionales para interpretar este sesgado que, a su vez, nos da una intuición del mecanismo neuronal que los está produciendo. Nuestros resultados se traducen en un significante progreso en la comprensión de la toma de decisiones corporificada, aportando nuevos conocimientos sobre los mecanismos neuronales y modelos teóricos.
Les decisions són el resultat d'un procés de deliberació que avalua la idoneïtat d'opcions específiques. Els estudis sobre la presa de decisions han estat principalment dirigits fent servir tasques restringides a les quals, als humans o animals, se'ls demana escollir entre opcions. No obstant, la influència que factors relacionats amb la corporificació de la presa de decisions podrien tenir en aquest procés s'ha ignorat freqüentment. En aquesta tesi, adoptem un enfocament experimental i teòric combinat per tal d'examinar la influència que aquests factors tenen en la presa de decisions. Els nostres resultats confirmen un important esbiaixat del comportament i de l'activitat neuronal degut a factors externs a l'objectiu de la tasca en sí. Fem servir models computacionals per tal d'interpretar aquest esbiaixat que, a la vegada, ens dóna una intuïció del mecanisme que l'està produint. La tesi conclou amb la presentació d'un únic model que integra tots els descobriments presentats i que podria utilitzar-se com a nou marc teòric per a recerques futures. En general, els resultats inclosos aquí es tradueixen en un significant progrés a la comprensió de la presa de decisions corporificada, aportant nous coneixements sobre els mecanismes neuronals i models teòrics.

This thesis revolves around financial instability and banking regulation. The first chapter examines whether the disclosure of information about banks maximizes welfare in times of crisis. Contrary to conventional wisdom, we demonstrate that transparency is optimal only if banks' distress can be efficiently resolved. The second chapter provides an explanation for the observed inability of market participants to assess banks' solvency in times of crisis. We demonstrate that banks' incentives to understate losses lead to an equilibrium where no information is available in the market in times of crisis, and this makes banks take excessive risk ex-ante. The third chapter, coauthored with Philipp Ager, provides an empirical analysis of the effects of liberalization on bank competition and bank failures. Using the relaxation of bank entry barriers in the 19th century US as a case study, we find that liberalization increases bank entry by 11% and bank failures by 2.6%.
Aquesta tesi tracta sobre la inestabilitat financera i la regulació bancària. El primer capítol examina si la divulgació d'informació sobre els bancs maximitza el benestar en temps de crisi. Contràriament a la saviesa convencional, es demostra que la transparència és òptima només si els problemes dels bancs es poden resoldre de manera eficient. El segon capítol ofereix una explicació de la incapacitat observada dels participants del mercat per avaluar la solvència dels bancs en temps de crisi. Es demostra que els incentius dels bancs a subestimar les pèrdues porten a un equilibri en el qual no hi ha informació disponible al mercat en temps de crisi, i on els bancs prenen riscos excessius ex-ante. El tercer capítol, en coautoria amb Philipp Ager, proporciona una anàlisi empírica dels efectes de la liberalització sobre la competència bancària i fallides bancàries. Utilitzant la relaxació de les barreres a l'entrada dels bancs als EUA al segle XIX com a cas d'estudi, ens trobem que la liberalització augmenta l'entrada de bancs en un 11% i la fallida de bancs en un 2,6%.

Synchronized swimming (SS) is a sports discipline combining swimming, dancing and gymnastics. Synchronized Swimmers perform a choreography called routine consisting of elaborate moves in the water accompanied by music. Previous research investigating SS from a physiological perspective has mainly used figures or fractionated and/or simulated routine protocols during training, although the nature of sports leads to continuous very demanding exercises (~2-4 minutes) performed at increasingly higher levels of intensity with almost 50% of this time underwater. In addition, different from training, competition is a challenging situation which usually stimulates higher psycho-physiological responses in the participant. Current knowledge is thus limited as regards physiological responses in competitive elite SS. Therefore, the overall aim of this thesis is to study the physiological responses related to performance during the execution of competitive routines both during training and competitive sessions in elite synchronized swimmers. The thesis is based on three studies (Studies I – III); all of them use the same protocol with continuous cardiovascular monitoring during competitive routines, perceived exertion assessment after the executions, and blood lactate measurements (Studies I and III). Study I characterized the physiological responses in relation to performance during an official competition. In Study II the execution of the duets in both conditions –training and competitive session– was used to compare the athletes’ internal load in order to ascertain whether swimmers may achieve the competitive intensity during training sessions, and Study III was performed to investigate how immersion periods, with the concomitant bradycardic events, affect perceived exertion with both physiological (HR) and subjective perceptual markers (RPE). The current thesis demonstrates that cardiovascular responses during competition are characterized by intense anticipatory pre-activation and rapidly developing tachycardia up to maximal levels with interspersed periods of marked bradycardia during the exercise bouts performed in apnea (Studies I­III). Moderate blood lactate accumulation suggested the activation of the glycolytic metabolism in the exercising muscles and an adaptive metabolic response due to the specific training adaptations in this kind of athletes (Studies I and III). Furthermore, competitive routines were perceived as very to extremely intense by all swimmers, likely reflecting not only the absolute exercise demands but also their previous experience and expectations (Studies I – III). In Study II, the internal load (HR and RPE) imposed by SS duets performed during training was virtually identical to that elicited in a real competitive situation due to the effects of automaticity –embodied through the replication of the same movement sequence in practice–, and by the swimmers’ long-term adaptations to specific routine exercise and apnea. There was a strong positive relationship between RPE and the duration and / or frequency of bradycardic events during routines (Studies II – III). In fact, the frequency and duration of immersions, the magnitude of subsequent bradycardic events, the blood lactate concentration, and the HR recovery during competitive SS routines explained 62% RPE variance changes in perceived exertion, with cardiorespiratory factors providing a relatively greater neural input as compared to metabolic factors (Study III). Attending the relationships between physiological parameters and performance, the magnitude of anticipatory heart rate activation and bradycardic response explained 26% of variability in performance (Study I) supporting the concept that an augmented diving response was associated to higher performance in SS. However, in Study III the percentage of variance rose to 53% by adding the blood lactate concentration, the number of immersions and longest immersion time, and the lower mean time immersed during the routine. This could explain that best swimmers show a greater adaptation to breath holding and this would likely translate into a more efficient O2 conservation effect (Study III).

L'objectiu d'aquest treball era avaluar la mortalitat hospitalària de la cirurgia coronaria en malalts de la sanitat pública operats en centres de gestió pública i privada de Catalunya, mitjançant l'ús de dues escales de risc (l'EuroSCORE i un model d'àmbit local). S'analitzà també la validesa dels mètodes d'avaluació i es comparà el resultat de la cirurgia sense circulació extracorpòria respecte de la cirurgia amb circulació extracorpòria.
Es van incloure tots els malalts consecutius (1.605) sotmesos a una primera intervenció d'empelt coronari aïllat durant dos anys en cinc hospitals.
Els resultats indiquen que a Catalunya: 1) La gestió privada del centre s'associa marginalment amb una millor supervivència. 2) L'efectivitat de la cirurgia coronària a millorat en els últims anys. 3) Ambdós instruments d'ajust del risc son útils per a l'avaluació d'aquests resultats. 4) La cirurgia sense circulació extracorpòria s'associa a millors resultats, sobre tot en els pacients amb risc preoperatori baix.
El objetivo de este trabajo era evaluar la mortalidad hospitalaria de la cirugía coronaria de los pacientes de la sanidad pública operados en centros de gestión pública y privada de Cataluña, mediante dos escalas de riesgo (el EuroSCORE y una de ámbito local). Se analizó también la validez de los métodos de evaluación y se comparó el resultado de la cirugía sin circulación extracorporea con el de la cirugía con circulación extracorporea.
Se incluyeron los pacientes (1.605) sometidos a una primera intervención de implante aortocoronario aislado durante dos años en cinco centros.
Los resultados indican que en Cataluña: La gestión privada se asocia marginalmente a mejor supervivencia. La efectividad de la cirugía coronaria ha mejorado en los últimos años. Ambos instrumentos de ajuste del riesgo resultan útiles para la evaluación de estos resultados. La cirugía sin circulación extracorporea se asocia a mejores resultados, sobre todo en pacientes de riesgo bajo.
The objective of the present study was to evaluate hospital mortality after coronary surgery in patients from the public health system operated on in public and private centers, using two risk scores (the EuroSCORE and a locally derived model). In addition, validity of such evaluating methods was assessed and the results of off-pump and on-pump coronary surgery were compared.
All consecutive patients (1.605) undergoing a first isolated coronary by-pass procedure during two years were recruited in five hospitals.
The results show that in Catalonia: 1) Private hospital management is associated to a maginal increase in hospital survival. 2) Effectiveness of coronary by-pass surgery has increased compared to previous evaluations. 3) Both risk scores showed complementary properties fort he evaluation of results. 4) Off-pump coronary surgery is associated to better results and the association is grater in low risk patients.

Digital signatures are one of the most important consequences of the appearance of public key cryptography, in 1976. These schemes provide authentication, integrity and non-repudiation to digital communications.
Some extensions or variations of the concept of digital signature have been introduced, and many specific realizations of these new types of nature schemes have been proposed.
In this thesis, we deal with the basic definitions and required security properties of traditional signature schemes and two of its extensions: distributed signature schemes and ring signature schemes. We review the state of the art in these two topics; then we propose and analyze new specific schemes for different scenarios.

Namely, we first study distributed signature schemes for general access structures, based on RSA; then we show that such schemes can be used to construct other cryptographic protocols: distributed key distribution schemes and metering schemes. With respect to ring signatures, we opose schemes for both a scenario where the keys are of the Discrete Logarithm type and a scenario where the public keys of users are inferred from their personal identities. Finally, we also propose some distributed ring signature schemes, a kind of schemes which combine the concepts of distributed signatures and ring signatures.

We formally prove the security of all these proposals, assuming that some mathematical problems are hard to solve. Specifically, we base the security of our schemes in the hardness of either the RSA problem, or the Discrete Logarithm problem, or the Computational Diffie-Hellman problem.

Objective: To adapt the community nursing version of the “Developing Evidence-Based Practice (DEBP )” questionnaire in to the primary health care (PHC) setting in Spain and to evaluate its psychometric properties. Methods: The DEBP questionnaire was translated, back-translated, and pilot-tested. During the first six months of 2010, 513 nurses participated in the study. Internal structure was analyzed by exploratory factor analysis. Reliability scores and sensitivity to change were assessed. Results: Factor analysis showed six components that explained 49 % of the variance. Reliability was satisfactory (consistency and agreement coefficients >0.70). Overall score and the “Skills for evidence-based practice (EBP)” component score showed a medium and a large effect respectively. Conclusions: The DEBP questionnaire adapted has satisfactory psychometric properties. It is a useful tool for measuring the development of EBP and assessing the barriers for its implementation
Objetivo: Adaptar el cuestionario "Developing Evidence-Based Practice (DEBP)" en su versión para enfermeras comunitarias al contexto de la atención primaria (AP) en España y evaluar sus propiedades psicométricas. Metodología: Se realizó la traducción, la retrotraducción y el pilotaje del cuestionario. Durante el primer semestre de 2010, 513 enfermeras participaron en el estudio. Se analizó la estructura interna mediante un análisis factorial exploratorio. Se evaluó la fiabilidad de las puntuaciones y la sensibilidad al cambio. Resultados: El análisis factorial mostró seis componentes que explicaban un 49% de la variancia. La fiabilidad fue satisfactòria (coeficientes de consistencia y acuerdo >0,70). La puntuación global y la del componente "Habilidades para la pràctica basada en pruebas (PBP)" mostraron un efecto moderado e importante respectivamente. Conclusiones: El cuestionario DEBP adaptado presenta unas propiedades psicométricas satisfactorias. Representa una herramienta útil para medir el desarrollo de la PBP y evaluar las barreras para su implementación