Academic literature on the topic 'Valoració'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Valoració.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Valoració"
1
Cosialls, Delfi. "Gestió de Fluxes de Malalts. Valoració D'oferta Hospitalària." Gaceta Sanitaria 6, no. 30 (1992): 105–12. http://dx.doi.org/10.1016/s0213-9111(92)71100-5.
Full text
2
Leite Portella, Daniel, and Miguel De Arruda. "Valoració del rendiment físic de joves futbolistes segons l’edat cronològica." Apunts Educació Física i Esports, no. 105 (December 30, 2011): 42–49. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2011/4).106.05.
Full text
3
Franquesa, Jaume. "D’erms, pagesos i molins." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 18 (December 18, 2018): 159. http://dx.doi.org/10.17345/aec18.159-192.
Full textAbstract:
A l’Estat espanyol, el desenvolupament eòlic ha seguit un model centralitzat i concentrat en territoris rurals i empobrits, cosa que ha perpetuat una dinàmica extractiva: mentre que els beneficis i l’electricitat són transferits a altres llocs, les zones productores són assimilades a un erm, és a dir, desvalorades econòmicament i moralment. Aquest article, basat en un treball de camp etnogràfic de llarga durada a la Catalunya meridional, té dos objectius principals. El primer, mostrar que aquest moviment dialèctic —valoració del vent i desvaloració del territori i dels seus habitants— és funcional per als interessos dels promotors eòlics, ja que permet justificar la seva activitat i abaratir-ne els costos. El segon, examinar les resistències, especialment les de caràcter quotidià que el desenvolupament eòlic ha generat. En aquest sentit, paro especial atenció a la demanda de dignitat que ha articulat aquestes resistències a la regió, argumentant que cal entendre-la com a part d’una trajectòria de lluita orientada a reproduir les condicions objectives i subjectives que fan possible el sosteniment i la valoració de les formes de vida locals.
4
Del Gironès, Seminari de mestres de Música. "Competències bàsiques en Música a primària. Seminari de mestres de Música del Gironès." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 16. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200416-17.
Full textAbstract:
<p>Aquest article consta d’una valoració que fa un seminari d’especialistes de música del Gironès. Els alumnes de quart de cicle mitjà han de realitzar unes proves comunes a tot Catalunya per avaluar les competències bàsiques en les diferents àrees. El curs 2002-2003 va ser el primer en què es van passar a l’àrea de música.</p>
5
Ferrando, Anna, and M. Pilar Julià. "El tractament de grups flexibles d'alumnes: balanç d'una experiència." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 34. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200434-36.
Full textAbstract:
<p>Aquest article ens mostra la contextualització del centre CEIP Antoni Roig i de la població on es troba, Torredembarra. A continuació, també podem observar cóm van funcionar els agrupaments flexibles des del seu inici, la manera que tenen d’organitzar-se i la valoració que en fan d’aquests, tenint en compte els seus avantatges i inconvenients.</p>
6
Girondo, Luisa. "La competència matemàtica bàsica: valoració de les dificultats que manifesten els alumnes." Comunicació educativa, no. 24 (April 30, 2011): 50. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201150-57.
Full textAbstract:
<p>En aquest article, s’hi esmenten les dificultats manifestades pels alumnes, en la prova d’avaluació diagnòstica relativa a l’àrea de matemàtiques, durant el curs 2010-11. I s’hi analitzen les posibles causes de les dificultats observades, per tal de veure quines millores es podrien incorporar en el treball d’aula.</p>
7
Ayán Pérez, Carlos. "Valoració de la condició física en el context de l’educació infantil: aplicacions pràctiques." Apunts Educació Física i Esports, no. 112 (June 30, 2013): 52–62. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2013/2).112.04.
Full text
8
Hernández Santadaría, José Ángel. "Utilització d’applets en l’obtenció i estudi de les corbes de valoració àcid-base." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 15 (March 19, 2010): 13. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.177.
Full text
9
Rodríguez del Pino, Juan Antonio, and Juli Antoni Aguado i Hernàndez. "El moviment d’homes per la igualtat a València. Valoració d’alguns dels seus protagonistes." Debats. Revista de cultura, poder i societat 133, no. 2 (November 27, 2019): 97–115. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.9.
Full textAbstract:
El moviment d'homes per la igualtat, a pesar de ser un fenomen prou recent, ja te més de quaranta anys de vida a València. Aquest moviment ha tingut una trajectòria amb molts alts i baixos. Després de l'aparició d’uns protagonistes que van obrir camí a l’escena social valenciana, trobem un període on hi ha homes que mantenen l’espurna d’aquells inicis. Una investigació qualitativa dutaa terme pel Departament de Sociologia i Antropologia Social arreplega les veus d’alguns dels homes que van mantenir, entre 1995 i 2010, la flama d’un moviment que va tenir uns inicis molt dubtosos. Les veus s’estructuren a la llum de l’anàlisi dels marcs d’interpretació dels moviments. I com a moviment social, els homes per la igualtat desenvolupen nous codis de comportament i significació. Els resultats exposats ens demostren la necessitat, ara més que mai, de l'indefugible canvi de la masculinitat en les societats espanyola i valenciana actuals.
10
Guix, Maria Dolors. "Filosofia a primària. Ensenyar a pensar." Comunicació educativa, no. 25 (November 1, 2012): 40. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201240-45.
Full textAbstract:
<p>En l’article s’hi dóna resposta a una sèrie d’interrogants que es plantegen quan hom diu “fem filosofia a primària”. Per què? D’on surt? En què consisteix? Què es pretén? Com es treballa? Aquesta experiència, que comparteixen escoles de més de trenta països, es porta a terme a l’escola de Can Puig de Banyoles des de fa una vintena d’anys, amb una valoració molt positiva, tant dels mestres que l’imparteixen com dels alumnes que en gaudeixen.</p>
Dissertations / Theses on the topic "Valoració"
1
Iglesias, i. Reig Xavier 1965. "Valoració funcional específica en l'esgrima." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1998. http://hdl.handle.net/10803/2912.
Full textAbstract:
Es realitza una anàlisi de les demandes fisiològiques de l'esgrima en competició i del perfil funcional dels esgrimidors de diferents nivells. Un primer estudi es centra en la resposta funcional en entrenament i competició (n=55). Es caracteritza la FC, la lactatèmia, el consum d'oxigen, la despesa energètica i la durada dels assalts en competicions oficials i entrenament. La força explosiva de les extremitats inferiors és avaluada en laboratori (n=215) per la dificultat que comporta la seva anàlisi sobre la pista. Finalment es realitza la valoració funcional dels integrants de la selecció espanyola d'esgrima (n=28) per determinar un perfil funcional de l'esgrimidor d'alt nivell. De l'anàlisi en competició es destaca la variabilitat de la resposta funcional dels esgrimidors atesa la influència de factors com l'adaptació cardiocirculatòria individual, importància de la competició, eliminatòria registrada, nivell del rival, dinàmica competitiva, arma i gènere. Es comprova que, en els assalts, el 41 % (de=34%) del temps es registren freqüències cardíaques per sobre del llindar anaeròbic, el 39 % (de=26 %) entre els dos llindars i el 20 % (de=18 %) per sota del llindar aeròbic. Els valors de lactatèmia en competició oficial (X=3,7 mmol·L-1; de=1,1) confirmen la feble activació de la glucolisi làctica. Els assalts representen tan sols un 18 % del temps total de competició. S'utilitza un mètode de càlcul indirecte del VO2 en funció de la relació individual FC-VO2. En assalts de competició, el consum d'oxigen estimat en dones (X=39,6 mL·kg-1·min-1) és inferior al dels homes (X=53,9 mL·kg-1·min-1). La intensitat individual mitjana es troba entre el 56 % i el 74 % del VO2max, amb màxims entre el 75 % i el 99 % del VO2max, el que confirma la rellevància dels requeriments aeròbics en l'esgrima. El consum d'oxigen en la competició internacional és superior al registrat en una competició autonòmica i al de diferents situacions d'entrenament. Entre tiradors del mateix sexe no es detecten diferències significatives en funció de l'arma. Amb l'ajut d'un analitzador telemètric de gasos espirats es valida el mètode d'estimació, detectant-se una sobreestimació del consum d'oxigen que disminueix en millorar l'especificitat de la relació FC-VO2. La potència energètica presenta valors superiors en competició internacional (X=15,4 kcal·min-1) als de proves autonòmiques (X=12,3 kcal·min-1) i als d'entrenament (X=7,4 a 9,8 kcal·min-1). En la valoració de les extremitats inferiors en el laboratori s'observen valors superiors de 2,1 cm de mitjana en el CMJ (X=33,2 cm) sobre el S(X=31,1 cm). En els protocols específics, dissenyats en l'estudi, també s'obtenen valors superiors amb la intervenció del component elàstic de la musculatura. La força explosiva augmenta amb l'edat dels 6 als als 18 anys, des d'on s'estabilitza. En la comparació per sexes i categories, exceptuant la categoria "M-12", la mostra masculina té valors significativament superiors en tots els tests. Els sabristes presenten millors valors en els protocols on intervé el component elàstic de la musculatura. Els bons nivells de força de les extremitats inferiors confirmen la importància dels recursos anaeròbics alàctics, essent, aquest factor, determinant per al rendiment, però no discriminant per si sol entre subjectes del mateix nivell esgrimístic. De l'anàlisi antropomètrica de la selecció espanyola destaca el somatotipus ectomesomòrfic (S=2,3-4,5-2,9) de l'equip masculí i la marcada asimetria dels perímetres musculars de les extremitats (p<0,001), condicionada pel treball unilateral amb l'arma i la hipertrofia de la cuixa anterior per l'efecte de les contraccions excèntriques en la frenada del fons. En el VO2max en laboratori l'equip espanyol masculí també presenta valors superiors (X=56,5 mL·kg-1·min-1) al femení(X=46,3 mL·kg-1·min-1). La força explosiva del homes de la selecció espanyola en el SJ (X=38,3 cm; de=3,9) i en el CMJ (X=43,1 cm; de=6) és similar a la de l'equip nacional italià d'esgrima i congruent a la descrita en esports d'equip.Se realiza un análisis de las demandas fisiológicas de la esgrima de competición y del perfil funcional de esgrimistas de distintos niveles. Un primer estudio se centra en la respuesta funcional en entrenamiento y competición (n=55). Se caracteriza la FC, la lactacidemia, el consumo de oxígeno, el gasto energético y la duración de los asaltos en competiciones y entrenamiento. La fuerza explosiva de extremidades inferiores es evaluada en laboratorio (n=215) por la dificultad de su análisis sobre la pista. Finalmente se realiza la valoración funcional de la selección española de esgrima (n=28) para determinar un perfil funcional del esgrimista de élite. Del análisis en competición destaca la variabilidad de la respuesta funcional de los esgrimistas por la influencia de factores como la adaptación cardiocirculatoria individual, importancia de la competición, eliminatoria registrada, nivel del rival, dinámica competitiva, arma y género. Se comprueba que, en asaltos, el 41 % (de=34%) del tiempo se registra una FC por encima del umbral anaeróbico, el 39 % (de=26 %) entre los dos umbrales y el 20 % (de=18 %) bajo el umbral aeróbico. Los valores de lactacidemia en competición (X=3,7 mmol·L-1; de=1,1) confirman la débil activación de la glucolisis láctica. Los asaltos representan solo un 18 % del tiempo total de competición. Se utiliza un método de cálculo indirecto del VO2 en función de la relación individual FC-VO2. En asaltos de competición, el consumo de oxígeno estimado en mujeres (X=39,6 mL·kg-1·min-1) es inferior al de los hombres (X=53,9 mL·kg-1·min-1). La intensidad individual media está entre el 56 % y el 74 % del VO2max, con máximos entre el 75 % y el 99 % del VO2max, que confirman la importancia de los requerimientos aeróbicos en la esgrima. El consumo de oxígeno en competición internacional es superior al registrado en competición autonómica y en diferentes situaciones de entrenamiento. Entre tiradores del mismo sexo no se detectan diferencias significativas en función del arma. Con la ayuda de un analizador telemétrico de gases espirados se valida el método de estimación, detectándose una sobreestimación del VO2 que disminuye en mejorar la especificidad de la relación FC-VO2. La potencia energética presenta valores superiores en competición internacional (X=15,4 kcal·min-1) a los de pruebas autonómicas (X=12,3 kcal·min-1) y a los de entrenamiento (X=7,4 a 9,8 kcal·min-1). En la valoración de las extremidades inferiores en el laboratorio se observan valores superiores de 2,1 cm de media en el CMJ (X=33,2 cm) sobre el SJ (X=31,1 cm). En los protocolos específicos, diseñados en el estudio, también son superiores los resultados con intervención del componente elástico de la musculatura. La fuerza explosiva aumenta con la edad de los 6 a los 18 años, donde se estabiliza. En la comparación per sexos y categorías, exceptuando la categoría "M-12, la muestra masculina es significativamente superior en todos los tests. Los sablistas presentan mejores valores en protocolos donde interviene el componente elástico de la musculatura. Los buenos niveles de fuerza en extremidades inferiores confirman la importancia de los recursos anaeróbicos alácticos, siendo este factor, determinante para el rendimiento, pero no discriminante por sí solo entre sujetos del mismo nivel esgrimístico. Del estudio antropométrico de la selección española destaca el somatotipo ectomesomórfico (S=2,3-4,5-2,9) del equipo masculino y la marcada asimetría de los perímetros musculares de las extremidades (p<0,001), condicionada por el trabajo unilateral con el arma y la hipertrofia del muslo anterior por efecto de las contracciones excéntricas en la frenada del fondo. El VO2max en laboratorio el equipo nacional español masculino presenta valores superiores (X=56,5 mL·kg-1·min-1) al femenino (X=46,3 mL·kg-1·min-1). La fuerza explosiva de los hombres de la selección española en el SJ (X=38,3 cm; de=3,9) y en el CMJ (X=43,1 cm; de=6) es similar a la del equipo nacional italiano de esgrima y congruente a la descrita en deportes de equipo.
Here we present a multidimensional analysis of the physiological demands of competitive fencing, and a physiological profile of competitors of various levels. We characterized HR, blood lactate, oxygen uptake, energy expenditure, and exercise duration during competition and training (n=55). Explosive strength of the knee extensors was also measured in the laboratory (n=215). We carried out systematic physiological testing of the Spanish National fencing team (n=28). From the analysis during competition we emphasize the variability of the physiological response. It was found that during different assaults, 41% (sd=34%) of the time the competitors' heart rates were above that HR corresponding to the anaerobic threshold. Assaults represent alone 18% of total competition time. A method of VO2 estimation during the exercise was used. In competitive assaults, the estimated oxygen uptake averaged 39.6 mL·kg-1·min-1 for female fencers, a lower value as compared with men (X=53.9 mL·kg-1·min-1). Our results showed an overestimation of real (measured) VO2. When the knee extensors by means, CMJ values were found to be 2.1 cm higher (X=33.2 cm) than SJ values (X=31.1 cm). In specific testing protocols results were also found to be higher when the elastic component. Male competitors showed consistently higher strength values in all categories, with the exception of the under-12 years age group. Members of the Spanish National male team showed larger O2max values (X=56.5 mL·kg-1·min-1) and showed higher explosive strength values in the SJ (X=38.3 cm; sd=3.9), and in the CMJ (X=43.1 cm; sd=6).
2
Juàrez, Laiz M. Mar. "Valoració geriàtrica integral en atenció primària." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2005. http://hdl.handle.net/10803/8840.
Full textAbstract:
INTRODUCCIÓ: L'envelliment de la població és un fet conegut que es mantindrà en els propers anys. S'associa a processos degeneratius i a més patologia, que sovint comporta pèrdua de autonomia i dependència. És el grup més freqüentador i el que consumeix major nombre de recursos sanitaris. El millor indicador de salut en ancians és l'estat funcional i la millor manera d'avaluar-la és a través de la valoració geriàtrica integral. OBJECTIUS: Esbrinar els principals problemes de salut dels ancians. Conèixer l'estat de salut i la qualitat de vida. Valorar els ancians en funció del seu estat funcional. Conèixer l'accessibilitat, utilització i freqüentació dels serveis. Esbrinar quins factors tenen més rellevància com a predictors d'incapacitat.
METODOLOGIA: Estudi descriptiu, transversal. Població d'estudi: tots els subjectes majors de 65 anys del municipi de Valls, segons el padró municipal del 2001. Mostra: 322 subjectes obtinguts per mostreig aleatori estratificat per edat i sexe. Període d'estudi: 1 de Gener de 2002 al 30 d'abril del 2003. Es realitza valoració geriàtrica integral utilitzant: qüestionari general, instruments específics de valoració i examen físic a tots els subjectes de la mostra. Estudi estadístic descriptiu i d'associació de les diferents variables i anàlisi multivariant per comprovar l'efecte de diferents factors sobre les variables independents estudiades.
RESULTATS: 270 individus, 83,8% de participació. Fracció de mostreig: 8,5%. Un 59,2% són dones. Mitjana d'edat: 75,7 anys. El 64,2% dels homes viuen en parella. Les dones viuen soles més sovint que els homes. El 3,3% són "avi oreneta". Un 79,3% tenen estudis primaris i un 9,9% de les dones són analfabetes. El 45,2% declaren ingressos entre 300-600 /mes, 45,9% més de 600 /mes i 8,9% menys de 300 /mes. Els homes declaren ingressos superior als de les dones. Les pensions de jubilació o viduïtat són la font d'ingressos més freqüent, 92,2% dels subjectes. El 81,1%, són autònoms per accedir als serveis sanitaris. Un 8,2% estan registrats en el programa ATDOM. Les variables associades a freqüentació són: nivell d'estudis, caigudes recurrents, hospitalització recent, exercici habitual i tenir HTA i dislipemia.
Les malalties més freqüents són les osteoarticulars (46%) en dones i les cardiovasculars (33%), en homes. Globalment els fàrmacs més consumits són els antihipertensius, en dones les benzodiacepines i els antiagregants/anticoagulants en homes.
Les síndromes geriàtriques més prevalents són: incontinència urinària (45,6%), caigudes (40%), hipoacusia (32,8%), restrenyiment (31,9%) i polifarmàcia (26,2%).
El consum d'analgèsics té una OR=4, per la incontinència urinària. Ser dona (OR=3), polifarmàcia (OR= 2) i dependència per les ABVD (OR=3,6) són factors de risc de caigudes recurrents. La patologia articular (OR=2,4) i el consum de benzodiacepines (OR=2,4), s'associen a restrenyiment. Factors de risc per polifarmàcia: caigudes (OR=2,2), recolzament social insuficient (OR=2,2) i ingrés hospitalari recent (OR=3,7). Un 10% dels ancians, tenen deteriorament cognitiu. L'edat (OR=1,1) i la dependència funcional ( OR=3,7) són els principals factors associats La depressió és freqüent en dones de 65-74 anys. Factors de risc són: consum benzodiacepines (OR=6,4), dependència funcional (OR=4,1) i baix recolzament social (OR=5). L'estat funcional, comença a declinar als 75 anys. El factor amb major efecte, és l'edat (OR=1,2). La qualitat de vida (QV) dels ancians és globalment bona. La depressió és la variable amb més efecte sobre la pèrdua de QV en homes (OR=23,4). En dones, la depressió (OR=22,7), i variables relacionades amb pèrdua funcional.
CONCLUSIONS: La valoració geriàtrica en majors de 75 anys, hauria de ser eina habitual en atenció primària. Diagnosticaríem més i millor, milloraríem el registre de patologies i factors de risc i adaptaria l'actitud terapèutica a les necessitats reals. Això comportaria major pressió assistencial, que caldria contemplar per organitzar les diferents activitats realitzades en l'atenció primària.
INTRODUCTION: The aging of the population is a known fact that will be maintained according to the WHO in the coming decades. Aging is associated with degenerative and pathological processes that frequently cause dependency on other persons. The aged are the population group that most frequently consults and that uses the greatest number of the health services. The best indicator of the health of this group is the functional state and the best way of evaluating it is through Integral Geriatric Assessment.
OBJECTIVES: To determine the health problems of older people. To evaluate their quality of life and functional state. To know the accessibility, use, and frequentation of the health services. To analyze the factors with a greater predictive power of incapacitation.
METODOLOGY: Transversal descriptive study. Population: all subjects older than 65 years of age in the city of Valls (Catalonia, Spain), according to the 2001 city census. Sample: 322 subjects, based on an randomized sample stratified by age and sex. Period of study:1 January 2002 to 30 April 2003. Integral Geriatric Assessment via the author's own questionnaire, specific evaluation instruments, and physical examination of all the subjects of the sample. Descriptive statistical and associational study of the different variables and multivariate analysis to verify the effect of different factors on the independent variables studied.
RESULTS: 270 individuals. Participation: 83.8%. Sample fraction: 8.5%. 59.2% are women. 75.7 average age. 64.2% of the men live with a partner. The women more frequently live alone. 3.3% alternate "residences." 79.3% have finished primary school and 9.9% of the women are illiterate. 45.2% declare earnings of 300-600 /month, 45.9% more than 600 /month and 8.9% less than 300 /month. The men declare higher earnings than the women. Retirement or widows' pensions are the most frequent source of income (92.2%). 81.1% have autonomous access to the health services. 8.2% are included in a program of domiciliary health care. Variables associated with hyperfrequentation are: Level of education, recurrent falls, frequent hospitalization, habitual exercise and having AHT and dyslipemia.
The most frequent pathologies are osteoarticular (46%) in women and cardiovascular in men (33%). Globally, the medicines with highest consumption are antihypertensives, benzodiazepines in women and antiaggregants in men. The most frequent geriatric syndromes are: urinary incontinence (45.6%), falls (40%), hearing loss (32.8%), constipation (31.9%) and polypharmacological treatment (26.2%).
Consumption of analgesics has an OR=4, for urinary incontinence. Being a woman (OR=3), polypharmacological treatment (OR= 2) and functional dependence (OR=3.6), are risk factors for recurrent falls. Articular pathology (OR=2.4) and consumption of benzodiazepines (OR=2.4), are associated with constipation. Risk factors for polypharmacological treatment: falls (OR=2.2), lack of social support and hospitalization (OR=3.7). 10% of seniors suffer cognitive deterioration. Factors with predictive value are: age (OR=1.1) and functional dependence (OR=3.7). Depression is more frequent in women. Risk factors: benzodiazepine consumption (OR=6.4), functional dependence (OR=4.1) little social support (OR=5). Functional capacity declines from the age of 75 years, age is the factor with greatest influence (OR=1.2). Quality of life is globally good. Depression is the variable with the greatest predictive valule on its loss in men (OR=23.4). In women, these are depression (OR=22.7), and variables related to functional capacity, which are the main factors of risk of loss of CV.
CONCLUSIONS: Geriatric assessment in people older than 75 should be a habitual activity in primary treatment. We would diagnose more and better if we improved the recording of pathologies and risk factors and adapted treatment to real needs. This would lead to greater attention pressure which would need to take into account the organization of the different activities carried out in primary treatment.
3
Caparrós, Pons Toni. "Valoració funcional al bàsquet professional. Capacitats condicionals, rendiment i lesionabilitat." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/133324.
Full textAbstract:
Objectiu: Conèixer les relacions existents entre les capacitats condicionals, el rendiment esportiu i la lesionabilitat a un equip masculí de bàsquet professional.
Disseny: Estudi prospectiu, observacional i descriptiu realitzat amb les dades obtingudes amb la valoració funcional, la valoració del rendiment esportiu i el control de la lesionabilitat de l’equip durant la temporada 2009-2010.
Procediment: 12 jugadors de bàsquet d’èlit (alçada mitjana de 196,67 cm. -DT: 95,3 cm.- i pes mig de 95,34 kg., -DT: 10,1 kg.-) van ser analitzats en el seu rendiment esportiu mitjançant les estadístiques oficials dels 71 partits jugats per l’equip durant la temporada (42 a Lliga ACB – finalista -, 22 a Eurolliga – campió-, 3 de Copa del Rei -campió- i 2 de Lliga Catalana i 2 de Supercopa -campió a ambdós casos-); les capacitats condicionals amb un test de resistència submàxim (test8) i un test de força (1/2 squat), i el control de la seva patologia lesional seguint el consens per estudis epidemiològics.
Els jugadors van ser monioritzats durant els 7 mesocicles de la temporada, amb un total de 5 tests de resistència i 7 tests de força (on n=7).
La primera tècnica utilitzada en l’anàlisi estadístic és un estudi descriptiu de totes les variables per mesocicle i temporada, amb paràmetres de centralització, seguit d’un anàlisi de variança ONEWAY i un de freqüència amb els paràmetres de lesionabilitat. S’estableixen posteriorment correlacions a partir del parametre rho de Spearman entre cada un dels 3 factors investigats.
Principals mesures estudiades: La variable utilitzada per a la valoració del rendiment esportiu del jugador és la valoració final de l’estadística oficial de cada partit. Per el control de la lesionabilitat es registra el número total de lesions, segons severitat i tipus, i contabilitzen les hores d’exposició dels jugadors a partits i entrenaments (diferenciant entrenament tècnic i preparació física, que engloba la prevenció de lesions). Amb la valoració funcional obtenim la freqüència cardíaca i lactats al finalitzar el “test 8” i variables de les manifestacions de la força (força, potència i velocitat) amb el test de ½ squat.
Resultats: Durant la temporada el rendiment esportiu mig dels jugadors per partit va ser 9,43 (DT:4,65). El 4rt (11,05, DT: 6,64) i 5è mesocicle (10,54, DT: 11,18) presenten les millors valoracions mitjanes.
Es van contabilitzar 54 lesions totals (21 van causar baixa esportiva -“time loss”- i 33 van requerir atenció mèdica, però no van causar baixa–“medical attention”), i 114 dies de baixa durant entrenaments o partits per aquest motiu -“return to play” –. Cada jugador va tenir una mitjana de 5,67 lesions totals (DT: 1,50), 1,75 “time loss” (DT: 1,29) i 9,50 dies “return to play”. (DT: 14,11). El major número de lesions va ser durant el 1er (10, DT: 0,84) , 2n (15, DT: 0,90) i 3er mesocicle (9, DT: 0,45)
L’equip va realitzar 4438,54h. d'exposició totals, corresponent 236,29h. a partits i 4202,25h. a entrenaments. L’entrenament tècnic mitjà per mesocicle va ser de 285,46h. (DT: 27,96h.), i preparació física 52,68h. (DT: 11,34h.), incloses les pautes de prevenció (12h.; DT: 0,11h.). El 3er mesocicle va ser el de més hores d’exposició total (64,81h., DT: 2,50h.) per jugador i el 6è el que menys (37,93h., DT:0,92h.). La càrrega de partits més alta fou al 5è mesocicle (3,95h., DT: 1,60h.), d’entrenament tècnic al 3er (50,79h., DT: 4,76h.) i de preparació física (15,33h., DT: 9,84h.) i prevenció (3h, DT: 0,75h) al 1er.
La FC mitjana de l’equip durant al temporada és de 161,40 ppm (DT: 10,58 ppm), sense mostrar canvis significatius. Els valors mitjans de lactac a 1’ són de 2,85 mmol/l (DT: 0,84 mmol/l) i de 2’62 mmol/l (DT: 0,81 mmol/l) als 3’, amb un descens progressiu a mesura que avança la temporada.
Els valors mitjans de potència, força i velocitat per jugador van ser, per a una càrrega de 80kg. van ser 797,58W (DT: 107,32W), 946,62N (DT: 30,63N) i 0,83 m•s (DT: 0,1 m•s) respectivament; per a 90kg. 834,37W (DT: 117,45W), 1030,44N (DT: 56,62N) i 0,79 m•s (DT: 0,1 m•s); i per a 100kg., 860,23W (DT: 140,86W) , 1156,12N (DT: 35,59N) i 0,74 m•s (DT: 0,1 m•s). El comportament descrit per les variables va ser molt similar: millora progressiva fins al 4rt període en que s’obtenen els millors resultats (excepte per potència amb 80kg. que destacà al 2n mesocicle, i velocitat amb 100kg. al 7è.) i manteniment dels valors des d’aquest punt fins a final de temporada.
De les 6 correlacions entre factors, hi ha relació entre el rendiment esportiu i les hores d’exposició, amb una significació negativa entre la valoració (VALPr) i l’exposició a l’entrenament (TE) (ro=-0.762; p=0.004) i entrenament tècnic (Ttec) (ro=-0.637; p=0.026). Hi ha una relació negativa significativa entre les hores d’exposició i la lesionabilitat, amb correlació de les hores d’entrenament tècnic (TTec) i les lesions totals (LT) (ro=-0,529; p=0,077). Es dóna una tendència entre rendiment esportiu i lesionabilitat (valoració –VALPr- i lesions totals –LT-, ro=0,55; p=0,064)
Les capacitats condicionals tenen una relació significativa amb l’alçada (per lactats a 3’ ro=0,616 i p=0,033) i la lesionabilitat, amb relacions dels paràmetres de força i les lesions totals (LT) molt significatives amb potència amb 80kg (ro=0.898; p=0,006) i significatives per força (ro=0,823; p=0,023) i velocitat (ro=0,774; p=0,041) amb 80kg. La velocitat amb 90kg. es relaciona amb les lesions més severes (TL) (ro=0,878; p=0,009) i potència amb 100kg. amb les lesions totals (LT) (ro=0,805; p=0,029) i V100 (ro=0,898; p=0,006) molt significativament.
Globalment no hi ha cap relació entre capacitats condicionals i rendiment esportiu, però sí per mesocicles, on hi ha relacions negatives significatives a 5 del 7 períodes entre els variables de força i de rendiment esportiu.
Conclusion:. El rendiment esportiu dels jugadors és millor quant més juguen, tot i que hi ha una tendència a lesionar-se més. La lesionabilitat, és major durant els mesocicles amb més hores d’exposició, i amb l’entrenament tècnic específic els jugadors es lesionen menys. La càrrega de preparació física i prevenció no presenta cap de relació amb el rendiment esportiu ni la lesionabilitat.
Amb càrregues lleugeres (80kg. i 90kg.) i valors poc elevats de força (800N a 1050N) durant l’execució del ½ squat, hi ha millor rendiment esportiu i menor lesionabilitat, confirmant-se aquesta última relació com a tendència amb majors velocitats mitjanes.
Donats els resultats i relacions nul.les obtingudes, el test 8 no és aplicable al basquet professional.
Perspectives: S’obren línies d’investigació de les variables condicionals com a eina de predicció i prevenció de lesions. Atenent a l’aplicabilitat a altres esports col.lectius d’oposició, es proposa el YoYo IR1 Test com a eina de valoració de la resistència al bàsquetIn the context of sports performance, professional sport is characterized by training methods based on the continuous monitoring of the athlete. Its final goal is always to get the best performance, but is based on two different objectives such as knowing at anytime the performance of the player as well as reduce as much as possible the injury incidence. It is in a training methodology based on the integration of specific training variables and their conditional functional assessment, where we pretend to maximize resources and optimize training load. The following study aims to determine the relationship between the state of the players performance during competition of a professional basketball team (ACB and Euroleague), it’s injury incidence and it’s conditioning. This proposal is carried out by analyzing data collected on the conditioning tests during the 2009/2010 season of the same team, choosing a test on strength and endurance by relating them to their own statistical evaluation on official competition and team injury incidence.
4
González, Alujas Mª Teresa. "Ecocardiografia Doppler en la valoració del foramen oval permeable. Implicacions terapèutiques." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/4477.
Full textAbstract:
El foramen oval permeable (FOP) està present en el 30% de la població. Hi ha discrepàncies entre les tècniques diagnòstiques: el Doppler transcranial (DTC), l'ecocardiografia transesofàgica (ETE) i l'ecocardiografia transtoràcica (ETT). L'interès fonamental per estudiar la persistència de FOP resideix en que pot ser la causa d'embòlia paradoxal. L'AVC criptogènic s'ha associat a la presència de FOP. La definició de les característiques morfològiques del FOP que poden implicar més risc de recurrència és fonamental per tal de dissenyar una estratègia de tractament adequada. Motiu del estudi i objectius: 1) Discrepàncies entre DTC i ETE. Estudi de discrepàncies i elaboració de l'estratègia diagnòstica. 2)Valorar la relació entre FOP i AVC-criptogènic. Determinació del tractament. segons les dades estudiades.
Disseny de l'estudi: Es va dividir en 2 fases: Fase I: Anàlisi de concordança entre tècniques.. Fase II: Relació entre el FOP i l'AVC-criptogènic.
Pacients i mètodes: 134 pacients amb sospita d'AVC criptogènic varen ser inclosos a la Fase I dels quals el diagnòstic final va ser: 28 AIT, 91 AVC i 15 migranya, d'edats 46,4±14,2. En 21 pacients d'aquest grup es van valorar els canvis de variables fisiològiques durant la sedació del ETE. A la Fase II es van incloure els 119 pacients diagnosticats d'AVC criptogènic (28 AIT, 91 AVC). Per tal d'establir la incidència de FOP a la població normal es va fer un estudi en un "grup control" per ETT en 65 pacients sense patologia embòlica ni cardíaca. A tots els pacients s'els va practicar DTC, ETT i ETE simultàniament i es va donar com a positiu el diagnòstic en el que dues tècniques concordaven. El seguiment i tractament va ser realitzat pel neuròleg.
Resultats: FASE I: Es va diagnosticar de FOP a 93 (93/134: 69%) 17 van mostrar discordança entre tècniques :4 entre el DTC i l'ETT/ETE i 13 entre l'ETE i l'ETT/DTC El DTC va fer 3 falsos negatius en curtcircuits lleugers i un fals positiu en un pacient amb una fístula pulmonar. L'ETE va fer 13 falsos negatius que van ser diagnosticats de FOP per ETT/DTC i no ho van ser per ETE: el curtcircuit va ser lleuger en 11, moderat en 1 i sever en 1. La sensibilitat del DTC, ETT i ETE va ser del 97, 100 i 86% respectivament i l'especificitat del 98, 100 i 100%. L' ASI s'associava a majors diàmetres i curtcircuit més important (p<0,0001). Durant l'ETE va disminuir la TA sistòlica i la saturació d'oxigen i va augmentar la freqüència cardíaca (p<0,0001).
FASE II: El grup control va mostrar un 23% de FOP aïllat i un 5% de FOP amb ASI. El grup sense FOP mostrava més arteriosclerosi aòrtica significativa que el grup amb FOP (p<0,0001), i el grup amb FOP s'associava amb més ASI (p<0,0001). El grup amb FOP aïllat tenia més factors de risc, més aterosclerosi significativa i curtcircuits més petits.
L'associació entre FOP aïllat i AVC-criptogènic mostrava una Odds Ratio 0,97 (0,47-2,00) i que l'associació FOP amb ASI i AVC-criptogènic era de 17,75 (5,27-59,76)
El 16% dels pacients tenien alteracions a la trombofilia. Hi va haver 9 recurrències i no es trobaren diferències significatives entre la antiagregació i l'anticoagulació encara que hi havia una clara tendència a demostrar-se la anticoagulació com la millor estratègia en casos amb factors de risc alt. Els 13 pacients amb dispositiu no van recorre.
Conclusions: L'ETT amb imatge harmònica i contrast és la tècnica de referència en el diagnòstic del FOP. L'ETE pot realitzar falsos negatius sobretot en pacients sedats.
La freqüència de FOP en l'AVC-criptogènic és de 69%, amb curtcircuit important en el 66%, i associat a ASI en el 62%. L'aterosclerosi aòrtica i els factors de risc cardiovasculars són més freqüents en els AVC criptogènics sense FOP. La recurrència de AVC és del 3,7% anual i és més freqüent en el grup amb FOP i ASI no anticoagulats.
L'estratificació de risc de recurrència de l'embòlia paradoxal és fonamental per una correcta indicació terapèutica. En situacions de risc baix pot ser suficient l'antiagregació, en situacions de risc entremig amb curtcircuit més que lleuger s'hauria de plantejar l'anticoagulació i en situació de risc alt amb curtcircuit important, amb ASI o noves recurrències estaria obligada l'anicoagulació. A falta de més evidències, el tancament percutani només estaria indicat en els casos amb alt risc de recurrència que no tolerin l'anticoagulació.
Patent foramen ovale (PFO) is present in 30% of the adult population. Can be diagnosed by transcranial Doppler (TCD), transoesophageal echocardiography (TEE) and transthoracic echocardiography (TTE). The main reason for study diagnosis of PFO is that it maybe a cause of paradoxical emboli. Cryptogenic-stroke has been associated with the presence of PFO. Definition of the morphological features that imply a greater risk of cryptogenic-stroke may lead to better management of this complication.
Aims: 1) To define the disagreement between TCD and TEE and to establish the optimum diagnostic strategy. 2) To assess the relation-ship between PFO and cryptogenic stroke and determine the most appropriate treatment.
Design: Phase I: Analysis of intertechnique agreement in diagnosis and quantification of PFO. Phase II: Establish the relation-ship between PFO and stroke.
Patients and methods: 134 patients with a suspected cryptogenic stroke were included in Phase I : 28 TIA, 91 stroke and 15 migraine, age 46,4±14,2. Changes in physiologic variables down TEE sedation were assessed in 21.
In Phase II, 119 patient diagnosed of stroke (28 AIT, 91 stroke) were analysed. To ascertain the incidence of PFO a control group (n: 65) without cardiac disease or previous emboli were included. DTC, TEE and TTE were performed simultaneously. Diagnosis was considered positive when 2 techniques showed agreement. All patients were followed-up and treated following the neurologist indications.
Results: Phase I: PFO was diagnosed in 93 (64%). 17 cases of intertechnique disagreement were found: 4 between TCD vs TTE/TEE and 13 between TEE vs TCD/TTE. TCD yielded 3 false negatives in slight shunts and 1 false negative in a patient with a pulmonary fistula. TEE made 13 false negatives which were diagnosed by the other techniques. The shunt was slight in 11 cases, moderate in 1 and severe in 1. Sensitivity of TCD, TTE and TEE was 97, 100 and 86% and specificity 98, 100 and 100% respectively. ASA showed greater PFO diameter and more significant shunt. Systolic blood pressure and oxygen saturation decrease and heart rate increase down sedation.
Phase II: Control group showed PFO in 28% of cases, 5% of them with ASA. In the group of the study, patient without PFO showed more significant aortic atherosclerosis than the group with PFO (p<0.0001) ; and the group with PFO was associated with more ASA. (p<0.0001). The group without ASA present more frequently atherosclerotic risk factors , more severe atherosclerosis and smaller shunt than the group with ASA.
Isolated PFO was associated with cryptogenic stroke with an OR 0,97 (0,47-2,00) while PFO with ASA presented an OR 17,75 (5,27-59,76). In 16% patients a trombophilic pattern was found. Nine patients presented recurrences. Although no significant differences between antiaggregation and anticoagulation treated were found., data showed a clear tendency toward anticoagulation is the best strategy in patients with high risk. In 13 patients percutaneous closure were performed and no recurrences was observed in the following.
Conclusions: TTE with harmonic imaging and contrast is the technique of choice in PFO diagnosis. TEE can yield false negatives particularly in sedated patients.
In cryptogenic stroke, PFO was present in 69%, significant shunt in 66% and associate with ASA in 62%. Aortic atherosclerosis and cardiovascular risk factors were more frequent in cryptogenic stroke without PFO. Stroke recurrence was 3.7 % annually and more frequent in the group non anticoagulated with PFO and ASA.
Stratification of paradoxical emboli risk recurrence was fundamental for correct therapeutic management. Antiaggregation may be sufficient in the low risk group, in the intermediate risk anticoagulation is advisable and mandatory in the higher risk group. The latter group is defined by the presence of ASA or new recurrences.
Percutaneous closure of PFO should only be indicated in patients with high risk of recurrence who do not tolerate anticoagulation.
5
Moreno, Doutres Daniel. "Valoració funcional i bioenergètica en jugadors de basquetbol júniors d’alt nivell." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/401504.
Full textAbstract:
El basquetbol és un esport de caràcter intermitent amb esforços i pauses de durada variable. La present recerca intenta aportar coneixement sobre les demandes del joc i les característiques dels jugadors, i es va distribuir en sis parts: 1) anàlisi de les demandes del joc en situació quasi real (prova de joc) descripció de la potència aer bica m ima V O2max) mitjançant una prova incremental en pista (prova de 20 m); 3) comparació de les demandes de la situació de joc amb demandes obtingudes de la prova màxima; 4) determinació de la relació entre el PdFC (punt de deflexió de la FC) i els llindars ventilatoris (LiV1 i LiV2) i amb el V O2max; 5) valoració de la capacitat predictiva d’ambdues proves, per estimar el V O2joc mitjançant la freqüència cardíaca i 6) valoració de la capacitat predictiva d’ambdues proves per estimar les demandes energètiques en joc mitjançant la freqüència cardíaca. En l’estudi van participar 30 jugadors de basquetbol pertanyents a entitats esportives catalanes. Van ser dividits per nivell entre ‘internacionals’ i ‘no internacionals’, i per rol entre guards, forwards i centers. Els resultats de l’estudi mostren que durant la prova de joc, els jugadors assoleixen un V O2joc proper al V O2max, amb pics de sol·licitació màxima. S’aporten c lculs amb la metodologia dels TRIMPs per valorar la càrrega durant el joc a través de la FC. La prova de joc es demostra vàlida per estimar els valors de V O2 durant el joc real en base a l’equació de regressió individual FC– V O2 i el registre de la FC durant el joc real. Els jugadors de basquetbol júnior mostren un nivell elevat de resistència aeròbica, tot i que el nivell de potència aer bica m ima V O2max) és de nivell mitjà en comparació amb altres esports, especialment els de resistència. La prova de 20
m presenta una capacitat predictiva moderada del V O2joc. L’estudi de la cinètica de l’o igen ens acosta al conei ement de dos factors importants en els esports intermitents: l’activació i la recuperació. El PdFC es va situar entre el LiV2 i el V O2max. Comparant les dues proves utilitzades, es constata que tot i els pics de sol·licitació major, que poden arribar en algun punt al 100% del V O2max, la prova de joc no és del tot maximal, mentre que la prova de 20 m sí compleix els criteris de maximalitat. Els jugadors de nivell internacional rendei en més i tenen majors nivells de V O2max i de despesa energètica en ambdues proves. En funció del rol de joc, el grup de guards presenten els majors nivell de potència aeròbica, molt probablement per la major exigència física de la seva funció dins l’equip. Per la matei a raó, el menor rendiment el mostren el grup de centers. Els forwards, en canvi, són els jugadors amb un nivell més elevat de resistència aeròbica (LiV1 i LiV2 situats més a prop del V O2max).Basketball is an intermittent sport with variable efforts and recovery periods. The aim of the present research is to provide insight about the game requirements and players’ characteristics, and is divided into six sections: 1) analysis of the game requirements in simulated game situation (game test); 2) description of the maximal aerobic power (VO2max) by using an incremental test (20 meters shuttle-run test); 3) comparative study of the in-game requirements and maximal test requirements; 4) determination of the relationship between the HRdP (heart rate deflection point), ventilatory thresholds (VT1 i VT2) and VO2max; 5) assessment of the predictive ability of both tests to obtain an estimation of the VO2game with the HR (heart rate) and 6) assessment of the predictive power of both tests to obtain an in-game estimation of the energy expenditure using the HR. Thirty basketball players, belonging to Catalan basketball organizations, participated in the study. The subjects were divided into ‘national team’ and ‘non-national team’ groups according to his performance level and into ‘guards’, ‘forwards’ and ‘centers’ in agreement with their playing role. The results showed that when using the simulated game test, players reached a high VO2game near to their VO2max, with peaks of maximum demands. We provided calculations to obtain the game load by using the TRIMPs methodology. The game test has proven to be valid to estimate VO2 values during game situations based on the HR–VO2 individual regression and the HR recordings performed during the actual game. Junior basketball players showed a high level of aerobic performance despite their intermediate level of aerobic power (VO2max). The 20 meters shuttle-run test showed a moderate predictive ability of VO2game. The study of the oxygen uptake kinetics provided knowledge of two key factors in intermittent activities: on and off-transient kinetics. The HRdP stood between the VT2 and the VO2max. Between tests comparison revealed that, despite some specific peaks that may at some point reach 100% of VO2max, game test is not maximal at all while 20 meters shuttle-run test really is. National team players performed better and showed better VO2max levels and higher energy expenditure profile in both tests. Based on the playing role, guards showed better aerobic power, more than probably due to the higher demands of this position during the game. For this reason worse performance was showed by centers whereas, forwards were the role with the better aerobic performance profile (VT1 and VT2 near VO2max).
6
Romeu, Ferran Marta. "Distrès Oxidatiu en humans. Valoració en diferents situacions fisiològiques i patològiques." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2006. http://hdl.handle.net/10803/8727.
Full textAbstract:
El distrès oxidatiu és un desequilibri entre els sistemes oxidants i antioxidants. Aquests es poden alterar en diferents situacions fisiològiques i patològiques degut als RL. En aquest treball s'han estudiat: la insuficiència renal i el tractament amb eritropoetina, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la sèpsia i l'infart agut de miocardi. També l'embaràs i el tractament preventiu de l'anèmia amb ferro, l'envelliment, el gènere i l'estrès psicològic que provoca el període d'exàmens universitaris, juntament amb l'efecte de l'estil de vida en l'estrès oxidatiu.El distrès oxidatiu es quantifica amb la PDO (puntuació del distrès oxidatiu) i inclou la quantificació en sang dels següents biomarcadors: antioxidants de baix pes molecular [glutatió reduït (GSH)], enzims antioxidants [superòxid dismutasa (SOD), catalasa (CAT), glutatió peroxidasa (GPx), glutatió reductasa (GR) i glutatió s-transferasa total, termoestable i % residual (T-GST, TS-GST i RGST)], productes de la peroxidació lipídica [substancies reactives a l'àcid tiobarbitúric (TBARS)], productes de la peroxidació proteica [glutatió oxidat (GSSG)] i marcadors de la susceptibilitat d'oxidació [hemòlisi].
Hipòtesi: un model de puntuació global basat en biomarcadors indirectes és capaç de valorar el desequilibri entre els sistemes prooxidants i antioxidants tant en situacions de malaltia com fisiològiques, i permet detectar a què és degut el desequilibri en cada una de les situacions fisiopatològiques estudiades: a una major producció de RLO, a una disminució en la disponibilitat dels antioxidants, o a ambdues.
Objectius: Definir, en la població sana, els rangs de normalitat pels biomarcadors sistèmics.
Establir el pes dels biomarcadors estudiats en el model de puntuació global que ens ha de permetre valorar el grau de distrès oxidatiu en diferents situacions fisiològiques i patològiques. Aplicar el model de puntuació en diferents situacions fisiològiques i patològiques en desequilibri oxidatiu. I comparar la PDO amb un model estadístic de puntuació de discriminants.
En individus control, la PDO es situa al voltant de zero punts, i en individus amb estrès oxidatiu, la PDO és superior a zero. Segons la PDO, els pacients amb IR no sotmesos a diàlisi tenen estrès oxidatiu, i aquest estrès es manté després de sis mesos de tractament amb EPO. També en tenen els pacients amb MPOC. En la sèpsia i l'IAM l'estrès oxidatiu apareix en el moment de l'ingrés hospitalari però no a les 24 i 48 hores, ni en el moment de l'alta. La PDO es manté als zero punts en homes i dones sans de tots els rangs d'edat. Les dones embarassades que prenen ferro tenen estrès oxidatiu a les 26 setmanes de gestació, i aquest és més elevat en les que no tenen anèmia. Els estudiants universitaris obtenen una PDO superior a zero abans i després dels exàmens universitaris, però l'estrès oxidatiu després és superior en els que no tenen hàbits de vida saludables.
El test dels discriminants separara correctament els individus en grups utilitzant els paràmetres lligats al distrès oxidatiu i ens diu els biomarcadors que més s'alteren en cada situació estudiada. No obstant, ni indica quin dels grups té més estrès oxidatiu i quin és el grau d'estrès en cada individu, ni obté en un moment concret la puntuació d'estrès oxidatiu d'un sol individu.
La PDO és un possible paràmetre clínic a tenir en compte a l'hora d'avaluar l'estrès oxidatiu de manera rutinària i individual, la seva aplicació és possible tant en el context de la malaltia com per al control d'altres situacions, com ara els efectes d'una vida no saludable. En tots dos casos, la informació que ens aporta el nostre mètode obre la porta a una possible prescripció de teràpia antioxidant, ja sigui de tipus farmacològica o dietètica.
Numerous factors are related to oxidative stress (OS) in humans, which is particularly common in individuals with psychological or health problems. The following blood biomarkers were used to determine the oxidative status of healthy individuals: antioxidant enzymes [glutathione Stransferase (GST), superoxide dismutase (SOD), catalase (CAT), glutathione peroxidase (GPx), glutathione reductase (GR)], peptide peroxidation products and low molecular weight antioxidants [reduced and oxidized glutathione (GSH, GSSG), GSSG/GSH ratio], lipid peroxidation products [thiobarbituric acid reactive substances (TBARS)] and oxidizability measurements [haemolysis test]. The relationships between biomarkers were studied in a healthy group of individuals, and used to create a score of oxidative stress (SOS). SOS was clinically validated by applying it to a group of patients with chronic renal insufficiency (CRI), chronic obstructive pulmonary disease, sepsis, and acute myocardium infarction. SOS was also applyed in a various groups of healthy individuals and we studied the effect of sex, age, pregnancy, and lifestyle on oxidative stress. SOS was statistically validated with discriminating test. In conclusion, OS biomarkers were strongly related, and SOS was a useful clinical parameter for evaluating the effect of OS on the illness. This may be important in the future for preventing and treating OS with antioxidants.
7
Fajula, Payet Anna. "L’anunciant davant les idees comunicatives: valoració i aprovació. Una aproximació qualitativa." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/385845.
Full textAbstract:
L’anunciant és un element clau del procés comunicatiu publicitari. La seva activitat és l’engranatge que posa en marxa a la indústria de la publicitat, de tal manera que podem afirmar que aquesta no existiria sense la seva presència. Almenys no tal com l’entenem actualment, ja que el seu paper ha estat determinant en la configuració d’aquest sector. Malgrat aquesta evidència, l’anunciant, com a subjecte de l’activitat publicitària, ha estat tradicionalment ignorat dins l’àmbit de la investigació en comunicació on, bàsicament, se l’ha tractat com a subjecte legal, com a inversor, com a emissor i en relació a com organitza, estructuralment, la seva comunicació comercial.
Aquesta tesi pretén, doncs, aprofundir en l’estudi de l’anunciant posant de manifest les seves múltiples facetes i evidenciant que estem davant d’una realitat complexa, el que hem anomenat una realitat calidoscòpica. Així doncs, sense deixar de banda els punts de vista d’anàlisi tradicionals al voltant d’aquesta figura, aquest subjecte, com a peça cabdal del procés publicitari, s’analitza des de diferents perspectives que englobem en quatre grans àrees: les vessants jurídica, econòmica, social i professional. Aquestes categories genèriques permeten identificar els diferents rols que l’anunciant pot portar a terme en el marc de l’activitat publicitària.
A part d’oferir un retrat de la figura d’aquest subjecte, la tesi analitza un element particular de la seva funció: l’aprovació de les idees comunicatives. Aquest objectiu s’aborda des de la perspectiva dels propis clients i dels directors creatius. Per tant, el treball portat a terme també s’acosta a la identificació dels elements que determinen la valoració i aprovació de les idees comunicatives per part de l’anunciant. Finalment, es proposa una nova taxonomia d’anunciants prenent com a base l’actitud que adopten davant les idees comunicatives.The advertiser is a key element in the process of advertising communication. They are the gear that starts the advertising industry, so we can say that this industry would not exist without their presence. At least not as we know it today, because their role has been instrumental in shaping this sector. Despite this evidence, the advertiser, as the subject of advertising, has traditionally been ignored in the field of communication research where basically they have been treated as a legal subject, as an investor, as issuer and in relation to how structurally organized their commercial communication. This thesis aims, therefore, to deepen the study of the advertiser highlighting their many facets and demonstrating that we are facing a complex reality, which has been named a kaleidoscopic reality. So, without neglecting the traditional analytical viewpoints around this figure, this subject, as a crucial piece of the advertising process, is analyzed from different perspectives encompassing four areas: the legal aspects , economic, social and professional. These generic categories allow us to identify the different roles that the advertiser can carry out in the context of advertising. Apart from offering a portrait of the figure of this subject, the thesis examines a particular element of its function: the approval of communicative ideas. This objective is approached from the perspective of their own clients and creative directors. Therefore, the work carried out also comes close to identifying the elements that determine the assessment and approval of communicative ideas by the advertiser. Finally, we propose a new taxonomy of advertisers on the basis of the attitude adopted facing communication ideas.
8
Moras, Feliu Gerard. "Amplitud de moviment articular i la seva valoració: el test flexomètric." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/672208.
Full textAbstract:
La preocupació per la flexibilitat i el seu entrenament no ha estat sempre la mateixa. No fa pas gaires anys que en alguns esports els entrenadors no volien ni sentir parlar d'estirar la musculatura, ja que creien que era contraproduent. Actualment ja ningú dubta deis beneficis d'un bon programa d'exercicis de mobilitat articular, pero en realitat mai o gairebé mai té el mateix tractament que les altres qualitats físiques, probablement perqué tampoc no ha estat estudiada amb la mateixa profunditat
La flexibilitat ocupa un lloc privilegiat en els programes de condicionament físic i en el camp esportiu en general i els entrenadors volen coneixer els avantatges i inconvenients de l'aplicació deis exercicis de flexibilitat, tot reclamant tests que els permetin treballar i dissenyar els seus programes amb rigor. Tot i que la bibliografia especialitzada dóna suport a l'entrenament de la flexibilitat per la seva influencia positiva, cal anar amb cura a l'hora de fer-ho extensible a totes les activitats (Shellock i Prentice , 1985).
Tot i l'inteèes que té la flexibilitat en el món de l'activitat física i l'esport, peques investigacions permeten extrapolar els resultats a altres poblacions i, fins i tot, els metodes utilitzats moltes vegades no permeten cap tipus de comparació entre subjectes. L'origen d'aquesta situacíó està en la manca de tests senzills i de facil aplicació que permetin valorar !'amplitud de moviment articulard'una manera valida i fiable .
Aquesta tesí doctoral pretén donar resposta a aquestes deficiencies, i proposar correccions als tests més utilitzats que permetin quantificar amb rigor el grau de mobilitat articular de la major part d'articulacions del cos humà.
L'estructura de la tesi consta de quatre parts clarament diferenciades. D'una banda, una primera part en la qual es tracta deis factors relacionats amb la mobilitat articular. Una segona part, també teòrica, en que es fa una analisi deis principals tests de flexibilitat. En la tercera part es proposa, en primer lloc, un métode corrector per aplicar als principals tests de flexibilitat i, en segon lloc, una part empírica que consta de tres estudis; en el primer es determina la validesa i fiabilitat de l'índex corrector proposat. En un segon estudi es comparen els diferents valors d'amplitud de moviment obtinguts al passar diversos tests a esportistes de diferents modalitats. L'estudi ha tingut dos vessants; d'una banda, posar en practica l'índex corrector i, de l'altra, fer una analisi comparativa entre díferents esports. Fínalment, en el tercer estudi, es determina la importancia relativa de la influencia genética i ambiental de la flexibilitat utilitzant l'índex d'heretabilitat, estudi realitzat amb germans bessons que no presentaven diferencies perinatals ni ambientals significatives.
Com a fonament d'aquests estudis s'inclouen en la part teòrica estudis experimentals propis que pretenen aprofundir en l'estat de la qüestió. En aquest sentit, val a destacar l'estudi realitzat en la segona part d'aquesta tesi, en el qual es comprova la influència de les mesures antropomètriques en alguns tests de camp indirectes. L'estudi pretén comprovar la hipótesi de l'existència d'una estreta relació entre els resultats dels tests de flexibllitat indirectes i les mesures antropomètriques dels segments corporals implicats en el moviment.
9
Sánchez, Vila Ramón. "Real options analysis in real estate investments and developments." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669453.
Full textAbstract:
El análisis de proyectos inmobiliarios plantea una gran cantidad de retos. La singularidad de las características de cada uno de los tipos de inmuebles significa que una evaluación debe adaptarse cuidadosamente a cada caso. Uno de los aspectos más determinantes es la flexibilidad de gestión de los proyectos inmobiliarios. Su larga duración, su naturaleza sectorial fuertemente cíclica, el importante nivel de inversión requerido y otros aspectos (como la variación de las soluciones técnicas) vinculan su éxito con las habilidades de gestión y las capacidades de los gestores. En la práctica, las opciones disponibles para los gestores constituyen uno de los principales activos de un proyecto. Estas opciones reales aumentan el valor de los proyectos a través de dos efectos. Primero, como lo demuestra la teoría de las opciones reales, es posible asignar un valor objetivo a la flexibilidad, que se agrega al valor del proyecto estimado estrictamente descontando sus flujos de efectivo. En segundo lugar, la presencia de más o menos flexibilidad en el proyecto lo hace más adaptable, reduciendo su riesgo relativo con respecto a proyectos menos flexibles y, en consecuencia, reduciendo el costo de capital requerido por el inversionista.
El objetivo de esta tesis es proporcionar una mejor comprensión de ambos aspectos. Respecto al primero, el reto está en adaptar la metodología de opciones reales a casos reales más comunes en el análisis diario de un analista inmobiliario. Más de cuatro décadas después de que los primeros autores describieran métodos para la valoración de opciones reales en proyectos inmobiliarios, la realidad actual es que el valor de las opciones casi siempre se estima de manera intuitiva. Con respecto al segundo aspecto, el efecto sobre el coste de capital, este trabajo se centra en identificar, ordenar, cuantificar e interrelacionar los factores determinantes entre la flexibilidad de la administración y el coste de capital exigido por el inversor.
Del análisis actual, se puede inferir que es posible cuantificar el valor de la flexibilidad de un proyecto inmobiliario. Además, este valor es suficientemente significativo para considerarlo, y, conceptualmente, puede provenir de diferentes fuentes. También se puede concluir que en cada proyecto hay factores decisivos para que el inversor decida si invertir o no, dependiendo de la relación entre el rendimiento potencial y la flexibilidad inherente. En ambos aspectos, las habilidades y capacidades del gestor del proyecto son cruciales, ya que es responsable de mejorar la flexibilidad de un proyecto antes y durante su curso.The analysis of real estate projects poses a great number of challenges. The uniqueness of the characteristics of each of type of real estate means that an assessment must be carefully adapted to each case. One of the most determining aspects is the management flexibility of real estate projects. Their long duration, belonging to a strongly cyclical sector, the important level of investment required and other aspects such as the variation of technical solutions link their success to the management skills and capabilities of managers. In practice, the options available to managers constitute one of the main assets of a project. These real options increase the value of projects through two effects. First, as the theory of real options demonstrates, it is possible to assign an objective value to flexibility, which is added to the value of the project estimated strictly by discounting its cash flows. Second, the presence of more or less flexibility in the project makes it more adaptable, reducing its relative risk with respect to less flexible projects, and consequently reducing the cost of capital required by the investor. The objective of this thesis is to provide a better understanding of both aspects. Regarding the first, the challenge is in adapting the methodology of real options to real cases more common in the daily analysis of a real estate analyst. More than four decades after the first authors described methods for the valuation of real options in real estate, the current reality is that the value of options is almost always still estimated in an intuitive manner. Regarding the second aspect, the effect on the cost of capital, this work focuses on identifying, ordering, quantifying and interrelating the determining factors between management flexibility and the cost of capital required. From the present analysis, it can be inferred that it is possible to quantify the value of the flexibility of a real estate project. Furthermore, this value is sufficiently significant and reliable, and conceptually it can come from different sources. It can also be concluded that in each project there are decisive factors for the investor to decide whether to invest or not, depending on the relationship between the potential return and the inherent flexibility. In both aspects, the skills and capabilities of the manager are crucial, since he is responsible for enhancing the flexibility of a project before and during its course.
10
Santandreu, Pol. "Metodologies de valoració d'empreses del sector hoteler: contemplant la creació del valor." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/387419.
Full textAbstract:
Durant els primers tres anys del segle XXI hi va haver a l’estat espanyol una gran inversió en el sector hoteler, sobretot de mans de petits empresaris del sector que buscaven “glamour” y de grans famílies adinerades que van buscar refugi en aquest tipus d’inversions davant la crisi dels mercats borsaris. L’any 2003 es preveia que aquella entrada de capital en el sector generaria un canvi de cicle important.
La crisi econòmica esdevinguda per la crisi financera de l’any 2007, va provocar un canvi radical en la tendència de les operacions corporatives i d’inversió realitzades en el sector. El número d’operacions va caure i el preu de valoració d’una habitació hotelera als Estats Units d’Amèrica, va passar dels 99.000 dòlars al 2006 als 56.000 dòlars al 2009 (Rushmore, 2014). Durant els exercicis 2008 i 2009, tant el volum d’operacions de compra venda d’establiments, com el preu de compra dels establiments va experimentar una davallada espectacular. A partir de l’exercici 2010, aquesta tendència es va anar adreçant, arribant durant l’exercici 2012 i 2013 a preus similars als anteriors a la crisi, encara que el número d’operacions encara no arriba als enregistrats els exercicis 2006 o 2007.
En aquest estudi es pretén donar una visió de com s’estan abordant actualment aquests processos de concentració des del punt de vista de valoració dels establiments dedicats al negoci hoteler. Així mateix, les turbulències del sector que s’han experimentat al llarg de la darrera dècada, donen una possibilitat d’anàlisi molt més gran, al disposar d’observacions reals amb canvis de tendència que permetran avaluar els inductors de valor des de la perspectiva dels inversors i accionistes de la indústria hotelera, tant en moments d’eufòria i creixement econòmic, com en moments de declivi i crisi del sector. En aquest sentit es fa una revisió de la bibliografia internacional més rellevant en matèria de valoració d’empreses en general i de la valoració d’empreses hoteleres en particular.
L'objectiu del treball és la determinació de les variables rellevants per a l'accionista inversor en una cadena hotelera i en quina mesura la variació d'aquestes afecta la variació del valor de cotització de les participacions de les cadenes hoteleres. A partir dels resultats, es confecciona un Model Automàtic de Valoració (AVM).
La metodologia del treball consisteix en analitzar una mostra de 16 cadenes hoteleres les accions de les quals cotitzen en diferents mercats organitzats. S’analitzen les relacions entre la variable dependent "Valor dels Fons Propis" amb 17 possibles variables independents, observades durant 6 exercicis econòmics, compresos entre 2006 i 2011. La metodologia estadística aplicada es basa en models regressius bivariants i multivariants.
La conclusió del model és que les variables relacionades amb el Valor del Fons Propis de les cadenes hoteleres són la Inversió, l’endeutament, les Vendes, l’EBITDA, el RevPAR, el Número d’Establiments, el Número d’Habitacions i els Establiments en Propietat de cada cadena observada.
El model regressiu utilitzat es reflecteix en una senzilla fórmula que es pot utilitzar per valorar la tendència futura de la cotització d'una acció d'una cadena hotelera a partir dels valors esperats d'una sèrie de variables, com són les Vendes, la Inversió, el Benefici Net o l'EBITDA entre d'altres. D'aquesta manera, els inversors poden obtenir un indicador per a la presa de decisions de compra o venda d'accions d'una manera funcional i ràpida, sense precisar de sofisticades eines ni coneixements econòmics i financers.The aim of this work is the determination of the relevant variables for shareholder investor in hotel chains and to define to which extend their variation affect the value of trading change of the chain shares. The results serve as a base to build-up an Automatic Valuation Model (AVM). The methodology consists in analyzing a sample of 16 hotel chains whose shares are traded in several regulated markets, for which the relationship between the dependent variable "Value of Equity" with 17 potential independent variables analyzed, observed for 6 fiscal years, between 2006 and 2011. Multivariate models are used. The model represents a simple formula to assess the future trend of the market price of one share of a chain from the expected value of a series of variables, such as sales or EBITDA among others. Thus, investors may get a functional and quickly indicator taking purchase or sale decisions, without requiring complicated economic and financial knowledge.
El objetivo del trabajo es la determinación de las variables relevantes para el accionista o inversor en una cadena hotelera y en qué medida la variación de éstas afecta la variación del valor de cotización de las participaciones de las cadenas hoteleras. A partir de los resultados, se confecciona un Modelo Automatico de Valoración (AVM). La metodología del trabajo consiste en analizar una muestra de 16 cadenas hoteleras cuyas acciones cotizan en distintos mercados organizados, para las cuáles se analizan las relaciones entre la variable dependiente “Valor de los Fondos Propios” con 17 posibles variables independientes, observadas durante 6 ejercicios económicos, comprendidos entre 2006 y 2011. La metodología estadística aplicada son modelos bivariados y multivariantes. El modelo supone una sencilla fórmula para valorar la tendencia futura de la cotización de una acción de una cadena hotelera a partir de los valores esperados de una serie de variables, como son las ventas o el EBITDA entre otras. De este modo, los inversores pueden obtener un indicador para la toma de decisiones de compra o venta de acciones de una manera funcional y rápida, sin precisar de sofisticadas herramientas ni conocimientos económicos y financiero.
Books on the topic "Valoració"
1
Josep M. Corredor i Pomés. Contra la valoració de la mediocritat: Articles i assaigs d'exili. Barcelona: Acontravent, 2012.
Find full text
2
Catalonia (Spain). Comissió Nacional d'Avaluació i Tria de Documentació. Normes i procediments de valoració documental per a arxius públics: Taules d'avaluació documental : codis 1 a 154. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1997.
Find full text
3
Nolla, Gabriel Comes. L'ensenyament inicial de la lectura a nens i nenes amb Síndrome de Down a Catalunya: Análisi i valoració. [Tarragona]: Edicions El Mèdol, 2001.
Find full text
4
Balcells, Ramon Tremosa i. Estatut de Catalunya: Veritats contra mentides : guia de defensa del nou Estatut i de valoració del nou model de finançament. Valencia: 3i4 Edicions, 2006.
Find full text
6
Pozo, Antonio Rodas. Valoración en aduana: GATT. Quito, Ecuador: Dirección General de Comunicación y Prensa, Ministerio de Relaciones Exteriores, 1993.
Find full text
7
Cuzmar, David Delgado. Valoración del daño moral. [Chile]: Editorial Jurídica, 2009.
Find full text
8
Micalo, Pere Riera. Manual de valoración contingente. Madrid: Ministerio de Economía y Hacienda, 1994.
Find full text
9
Alvarez, Juan José Ramos. Valoración fisiológica del futbolista. Madrid: Consejería de Presidencia y Hacienda de la Comunidad de Madrid, 2001.
Find full text
10
Cuzmar, David Delgado. Valoración del daño moral. [Chile]: Editorial Jurídica, 2009.
Find full textBook chapters on the topic "Valoració"
1
The SEEP Network. "3. Normas en materia de valoración y análisis." In Normas mínimas para la recuperación económica, 44–59. Rugby, Warwickshire, United Kingdom: Practical Action Publishing, 2010. http://dx.doi.org/10.3362/9781780447988.003.
Full text
2
"Valoración." In Gerencia Financiera basada en valor, 91–114. Editorial CESA, 2020. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv180h6pk.7.
Full text
3
"VALORACIÓN." In PEDAGOGÍA TEATRAL, 123–28. Ediciones UC, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvkrkk3j.7.
Full text
4
Cabañero Martínez, María José, Carmen Luz Muñoz Mendoza, and Ángela Sanjuán Quiles. "Discapacidad: valoración." In Manual Práctico de Enfermería Comunitaria, 186–89. Elsevier, 2014. http://dx.doi.org/10.1016/b978-84-9022-433-5.00030-3.
Full text
5
Hislop, Helen J., Dale Avers, and Marybeth Brown. "Valoración funcional." In Daniels y Worthingham. Técnicas de balance muscular, 361–403. Elsevier, 2014. http://dx.doi.org/10.1016/b978-84-9022-505-9.00009-1.
Full text
6
Bowley, Nicholas B. "Valoración radiográfica." In Traumatismos maxilofaciales y reconstrucción facial estética, 75–106. Elsevier, 2005. http://dx.doi.org/10.1016/b978-84-8174-836-9.50005-5.
Full text
7
Swank, Kenneth M. "Valoración preoperatoria." In Anestesia. Secretos, 125–31. Elsevier, 2006. http://dx.doi.org/10.1016/b978-84-8174-941-0.50017-3.
Full text
8
"VALORACIÓN NUTRICIONAL." In Casos pediatricos en soporte nutricional, 13–20. Programa Editorial Universidad del Valle, 2006. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1k03m5n.5.
Full text
9
"VALORACIÓN DE INDEMNIZACIONES." In Estudio integral de las valoraciones expropiatorias, 259–72. Dykinson, 2019. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvk8vzn6.13.
Full text
10
"Valoración del paciente." In Salva una vida, 53–64. UNIVERSIDAD DE CALDAS, 2020. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv18dvtc2.9.
Full textConference papers on the topic "Valoració"
1
Raigón, María Dolores. "VALORACIÓN SENSORIAL DE TOMATES VALENCIANOS DE PRODUCCIÓN ECOLÓGICA." In I CONGRÉS DE LA TOMACA VALENCIANA: LA TOMACA VALENCIANA DEL PERELLÓ. Valencia: Universitat Politècnica de València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/tomaval2017.2017.6410.
Full textAbstract:
La agricultura ecológica es un sistema productivo inocuo para el medio ambiente. Los sistemas de agricultura ecológica se basan en normas de producción concretas y precisas que tienen por objeto conseguir agroecosistemas que sean social y ecológicamente sostenibles. Se fundamenta en la reducción del uso de insumos externos, evitando el empleo de fertilizantes y plaguicidas sintéticos y potenciando el uso de variedades tradicionales. Contribuyendo a la revalorización de los saberes locales que suponen una herencia cultural considerable y a dar un paso hacia la recuperación de la autosuficiencia del agricultor en el uso de la semilla. A diferencia de las semillas comerciales, en la selección de las variedades locales han primado entre otros atributos, la calidad organoléptica, que los consumidores ecológicos valoran especialmente. El objetivo del estudio es evaluar en siete variedades de tomate valenciano, cultivados bajo agricultura ecológica, los parámetros de acidez total, sólidos solubles, densidad, pH del jugo y el índice de color y de sabor del fruto. Por otro lado, se realiza una valoración organoléptica de los atributos de olor, color, textura y sabor. Se toman como referencia los mismos criterios en un tomate híbrido, de alta aceptación, de semilla certificada ecológica. Existe una preferencia en cuanto a las tonalidades de tomates rojas y rosadas y hacia los calibres grandes. Los tomates mejor valorados por el olor han sido “Rosada de Castelló” y “Rossat Gran Xató”. En cuanto al color los mejores valorados han sido las variedades de tomate de “Cuelga” y “Rosada de Castelló”, respecto a la textura los tomates mejor valorados han sido la variedad “Masclet” y “Morado” y en cuanto al sabor las variedades más valoradas han sido “Rosada de Castelló” y “Masclet”.
2
Bedoya Ruiz, Diana Patricia, and Carlos Mario Sierra Duque. "Evaluación por competencias utilizando lógica difusa." In In-Red 2016 - Congreso de Innovación Educativa y Docencia en Red de la Universitat Politècnica de València. Valencia: Universitat Politècnica València, 2016. http://dx.doi.org/10.4995/inred2016.2016.4308.
Full textAbstract:
El proceso de evaluación del aprendizaje por competencias debe incluir diferentes dominios psicológicos: cognitivo, afectivo y psicomotor. Los sistemas para la evaluación del aprendizaje, en su mayoría, efectúan una valoración del nivel de aprendizaje alcanzado por el estudiante en un momento específico y sólo sobre el aspecto cognitivo, omitiendo las otras dos dimensiones de la formación, el aspecto afectivo y el psicomotor. Uno de los propósitos de la evaluación por competencias es la búsqueda de la articulación entre valoración cualitativa y cuantitativa; precisada una competencia, se plantean diferentes criterios de evaluación de desempeño y a cada uno de ellos se les asigna un peso en la evaluación final, dichos criterios deben estar orientados a valorar el desarrollo del estudiante en los diferentes dominios psicológicos (CHUCES, 2009), la valoración de estos puede hacerse de forma cuantitativa y/o cualitativa indistintamente, siempre y cuando se defina un mecanismo que permita establecer el nivel de desarrollo de la competencia. Este trabajo presenta una propuesta para la construcción de una rúbrica difusa de valoración cuyo objetivo es utilizar el potencial de las rubricas de valoración tradicionales fusionándolas con las características de los sistemas de inferencia difusa.
3
Hernández López, David Alonso, Luisa María Jiménez Ramos, Alejandro Arango Correa, and Jim Giraldo Builes. "Aplicación de estrategia y valoración de activos de propiedad intelectual." In III Simposio de Investigación Uniremington 2017. Fondo Editorial Remington, 2018. http://dx.doi.org/10.22209/msiu.n3a05.
Full text
4
Pulido Martínez, Yenny Carolina. "Diseño de un modelo de valoración de pequeña empresa en Sogamoso, Boyacá." In 7° Encuentro Nacional de Semilleros de Investigación Uniremington. Fondo Editorial Remington, 2018. http://dx.doi.org/10.22209/mensi.n7a10.
Full text
5
Lajara Camilleri, Natalia, Andrés Rovira Cardete, Alexis J. Bañón Gomis, and Juan Antonio Marín García. "Las competencias transversales en el TFG. Valoración en el Grado de Biotecnología." In In-Red 2015 - Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Editorial Universitat Politècnica de València, 2015. http://dx.doi.org/10.4995/inred2015.2015.1634.
Full text
6
Gónzalez García, Lorena, Juan José Serrano Pérez, Alida Taberner Cortés, Nicla Flacco, Isabel García Arnandis, and Gonzálo Pérez López. "Valoración del alumnado de los experimentos virtuales frente a los experimentos tradicionales." In IN-RED 2018: IV Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Valencia: Universitat Politècnica València, 2018. http://dx.doi.org/10.4995/inred2018.2018.8875.
Full textAbstract:
Las prácticas de laboratorio tradicionales juegan un papel protagonista en la enseñanza de las ciencias en todas las áreas y niveles. Sin embargo, en los últimos años la popularidad de los laboratorios virtuales ha aumentado significativamente, debido a que la aplicación de las herramientas TIC en educación permite atender adecuadamente a la diversidad del alumnado y fomentar el aprendizaje activo. En este sentido, resulta necesario estudiar las experiencias del alumnado con ambos enfoques. El principal objetivo de este estudio es analizar el impacto de los laboratorios virtuales y tradicionales en asignaturas de Ciencias Básicas (CCBB) en un grado de Ciencias de la Salud en el contexto universitario. Para ello se ha estudiado la valoración del alumnado, su grado de satisfacción general, su motivación y su rendimiento en las asignaturas de CCBB, así como la existencia de posibles diferencias de género. Los participantes del estudio fueron 129 estudiantes del grado en Odontología de una universidad española. Los resultados indican que existen diferencias significativas a favor de las prácticas tradicionales en todas las variables estudiadas. Como conclusión, se resalta la importancia de fomentar las prácticas tradicionales en grados de Salud para potenciar la motivación y el rendimiento del alumnado. Palabras clave: laboratorio, TIC, simulación, interactividad, aprendizaje activo.
7
Llorens Molina, Juan Antonio, Mercedes Verdeguer, Francisco García Breijo, Josefa Roselló, Alberto García, Constanza Rubio, María Vargas, and María Pilar Santamarina. "Diseño de una rúbrica para la obtención de criterios de evaluación de los Trabajos Final de Grado de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural." In IN-RED 2017: III Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/inred2017.2017.6782.
Full textAbstract:
El presente trabajo recoge parte de los resultados obtenidos en el marco del proyecto de innovación docente “Herramientas para la planificación, realización y valoración de los Trabajo Fin de Grado (TFGs)”. Se pretende resolver la problemática a la que se enfrenta el alumnado, los tutores y los tribunales en cuanto a los criterios de valoración de los TFGs, aportando herramientas para su evaluación (rúbricas). Actualmente, no existen unos criterios claros y objetivos para la evaluación de los TFGs, quedando en ocasiones su calificación sometida a valoraciones subjetivas, por parte del tribunal evaluador. Así, es más detallado el documento para la evaluación de las competencias trasversales que el utilizado para la evaluación del TFG. Por tanto, es necesario desarrollar un documento “Guía del Trabajo Fin de Grado”, que proporcione instrumentos para una adecuada y óptima planificación y evaluación de los TFGs. Uno de los puntos clave del proyecto, ha sido la elaboración de una rúbrica con indicadores medibles que faciliten y clarifiquen la evaluaciónn de los TFGs. Dicha rúbrica, se pasará a los diferentes grupos de interés (profesorado, alumnado y comisiones académicas) para mejorarla y validarla. Palabras clave: evaluación, valoración, criterios, rúbrica
8
Ruíz Giménez, María Carmen, Rocío Martínez Jiménez, Elia García Martí, Cristina Pedrosa Ortega, and Ana Licerán Gutiérrez. "¿Es divertido aprender con Kahoot!?: la percepción de los estudiantes." In IN-RED 2019: V Congreso de Innovación Educativa y Docencia en Red. València: Editorial Universitat Politècnica de València, 2019. http://dx.doi.org/10.4995/inred2019.2019.10368.
Full textAbstract:
La introducción de la gamificación en el aula universitaria, de la mano de las nuevas tecnologías es una potente herramienta que está dando magníficos resultados. En este trabajo nuestro principal objetivo ha sido conocer y analizar la valoración que los estudiantes hacen del uso de la aplicación Kahoot! como herramienta de evaluación de su proceso de aprendizaje. Además, hemos querido comprobar si existen diferencias significativas de dicha valoración según titulación, edad y sexo. Los resultados vienen a mostrar resultados muy positivos. Los alumnos valoran la herramienta como muy interesante y divertida, a la vez que les ha permitido adoptar un rol más activo en clase, implicarse más, mejorar su estudio y comprensión de contenidos y, en definitiva, tener una mayor motivación de cara a su aprendizaje. Añadido a lo anterior, hemos comprobado que ha habido una mejora importante de la asistencia a clase durante todo el cuatrimestre.
9
Fabregat Fillet, Jaime, Ignacio Pelayo Melero, Jordi Valero Baya, César Ornat Longarón, Isabel Achaerandio Puente, Eloi Pineda Soler, and Pablo Buenestado Caballero. "Proyecto, desarrollo y valoración en la UPC de un caso de feedforwarding en campus virtual." In In-Red 2015 - Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Editorial Universitat Politècnica de València, 2015. http://dx.doi.org/10.4995/inred2015.2015.1554.
Full text
10
Martí Albiñana, José Vicente, and Víctor Yepes Piqueras. "Pensamiento crítico como competencia transversal en el grado de Ingeniería de Obras Públicas: valoración previa." In In-Red 2015 - Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Editorial Universitat Politècnica de València, 2015. http://dx.doi.org/10.4995/inred2015.2015.1560.
Full textReports on the topic "Valoració"
1
Prats, Joan, and Cynthia Moskovits. Valoración de las garantías de crédito a empresas públicas. Inter-American Development Bank, July 2020. http://dx.doi.org/10.18235/0002480.
Full text
2
Zegarra Méndez, Eduardo. Gestión del agua, valoración y desempeño económico del Canal de Panamá. Inter-American Development Bank, October 2017. http://dx.doi.org/10.18235/0000870.
Full text
3
Martínez, Jimmy. Metodología de valoración Option Adjusted Spread (OAS) para títulos garantizados con hipotecas. Bogotá, Colombia: Banco de la República, December 2004. http://dx.doi.org/10.32468/tef.8.
Full text
4
Medina, Mercedes, and Teresa Ojer. Valoración del servicio público de televisión. Comparación entre la BBC y TVE. Revista Latina de Comunicación Social, 2009. http://dx.doi.org/10.4185/rlcs-64-2009-823-275-299.
Full text
5
Rúas-Araújo, J., F. Campos-Freire, and I. Puentes-Rivera. Utilización y valoración de las redes sociales generalistas y buscadores bibliográficos en las universidades gallegas. Revista Latina de Comunicación Social, November 2016. http://dx.doi.org/10.4185/rlcs-2016-1141.
Full text
6
Peñafiel, C., M. Ronco, and L. Echegaray. Estudio de la comunicación científica en salud para jóvenes y valoración de la calidad de los recursos digitales. Revista Latina de Comunicación Social, April 2015. http://dx.doi.org/10.4185/rlcs-2015-1048.
Full text
7
Banerjee, Onil, Martin Cicowiez, Kenneth J. Bagstad, Neville Crossman, and Sebastian Dudek. IEEM y el modelado de servicios ecosistémicos: Valoración del capital natural y la contribución de los servicios ecosistémicos al desarrollo económico. Edited by Darrel Perez. Inter-American Development Bank, November 2019. http://dx.doi.org/10.18235/0001999.
Full text
8
Ventura, R., C. Roca-Cuberes, and A. Corral-Rodríguez. Comunicación Digital Interactiva: valoración de profesionales, docentes y estudiantes del área de la comunicación sobre las competencias académicas y los perfiles profesionales. Revista Latina de Comunicación Social, February 2018. http://dx.doi.org/10.4185/rlcs-2018-1258.
Full text
9
Martínez-Peña, Luz Marina, and Adriana Morales-Robayo. Validación de instrumento sobre competencias del perfil laboral de regentes de farmacia. Universidad Nacional Abierta y a Distancia - UNAD, 2021. http://dx.doi.org/10.22490/ecisa.4781.
Full textAbstract:
Objetivo: Validar un instrumento que permite recoger información de la percepción que tienen sus egresados y docentes sobre las habilidades y competencias, que integran el perfil profesional del Tecnólogo en Regencia de Farmacia, formado por la Escuela de ciencias de la Salud de la Universidad Nacional Abierta y a Distancia (UNAD). Método: En este documento se describen los procesos de construcción y validación de tal instrumento. En el primero, se contó con la participación de un grupo de expertos y, el segundo se realizó a través de una prueba piloto, soportada en la valoración de dicho instrumento, por parte de los docentes del componente disciplinar específico del programa, seleccionados por su amplio conocimiento de éste y de una muestra representativa de sus egresados. Resultados: Los resultados obtenidos permiten afirmar que es un instrumento válido y confiable. Conclusión: El instrumento diseñado mide lo que se pretende medir, en este caso la percepción de egresados y docentes sobre habilidades y competencias que integran el perfil profesional del Tecnólogo en Regencia de Farmacia, egresado de la Universidad Nacional Abierta y a Distancia.
10
Oliva Cepeda, José Andrés. Análisis comparativo de los resultados de la política fiscal sobre la pobreza y la desigualdad en El Salvador durante 2011, 2013, 2015 y 2017 empleando la metodología del Compromiso con la Equidad (CEQ). Inter-American Development Bank, September 2020. http://dx.doi.org/10.18235/0002915.
Full textAbstract:
Para medir los efectos de la política fiscal, este estudio aplica a El Salvador la metodología desarrollada por el proyecto “Compromiso por la Equidad”, de la Universidad de Tulane. Realizando una valoración global de sistema, que incluye impuestos y transferencias, se encontró que el efecto igualador de la política fiscal es favorable, es decir reduce la desigualdad de ingreso; no obstante, empleando el umbral de pobreza de US$3.2 PPA al día, se encontró que el sistema fiscal pasó de disminuir la pobreza a aumentarla. En 2011, la acción del Estado disminuía la pobreza en -0.7%; pero, en 2017 condujo a que la pobreza se incrementará en 0.5%. Aunque durante esos años el fisco transitó por una etapa de corrección del desbalance fiscal, que sumó 1.9% del PIB, el debilitamiento del efecto de la política fiscal en la reducción de la pobreza no se debe a un recorte del gasto social o falta de disponibilidad de recursos por medio de nuevo endeudamiento u ingresos tributarios adicionales, sino al descenso en la eficiencia y en la concentración de los recursos públicos que llegan hasta los estratos más pobres. Los recursos destinados hacia la educación y la salud pública, que son la parte más significativa de los gastos sociales, en conjunto se mantuvieron como porcentaje del PIB, (8.2% en 2011, y 8.5% del PIB en 2017) pero lo que efectivamente alcanzó a los estratos en pobreza disminuyó, pasando de 20.7% a 6.1% en esos años. Aumentar las oportunidades de los más vulnerables requiere de un mejor diseño en el acceso de los apoyos gubernamentales por parte de los más pobres.