Academic literature on the topic 'Veu de Catalunya'

S'ha realitzat una anàlisi objectiva sobre el grau de salut vocal dels mestres d’educació infantil i primària que treballen en els centres públics de Catalunya. Les dades de l'estudi han estat analitzades i processades fent servir els paràmetres acústics de la qualitat vocal: Jitter, Schimmer i HNR. En conjunt, es detecta una clara presència de problemes de veu entre el col.lectiu docent (especialment, disfonia) que aconsella implantar una formació específica en els estudis de formació de mestres.

[ca] Felip Pedrell i Jacint Verdaguer son les figures mes importants de la música i de la poesia, respectivament, a la Catalunya del darrer terç del segle XIX; el procés de retrobament de la veu pròpia forma part del nucli conceptual de la seva obra. En aquest article es donen a conèixer les dades fonamentals que palesen tant el seu mutu coneixement personal com la comuna relació entre les seves obres.

En el present article volem donar a conèixer les opinions d’alumnes d’Educació Secundària Obligatòria, matriculats a les aules obertes d’instituts de Catalunya sobre alguns aspectes del seu ensenyament. Donem la veu a aquests alumnes que ens aporten la seva visió sobre la seva estada a l’aula ordinària i a l’aula oberta, destacant aquelles actuacions de tipus organitzatiu, metodològic i curricular que segons el seu parer; s’haurien de contemplar per a millorar el seu ensenyament i aportant, a la vista dels resultats obtinguts, una sèrie de suggeriments educatius.

El objetivo de este artículo es describir y problematizar las formas de intervención y los sentidos promovidos por Radio Moscú en castellano durante su emergencia en España (1932-1936). La hipótesis sostiene que aunque la emisora de la Unión Soviética (URSS) fue creada para intervenir políticamente en otros países, logró introducirse en la particular coyuntura de la Segunda República, principalmente a partir de una programación cultural. La profundización de la politización de las emisiones únicamente pudo darse de forma interrumpida con el aumento generalizado de la conflictividad social en diciembre de 1933, octubre de 1934 y enero-febrero de 1936. A partir de esto, se concluyó que la llegada de Radio Moscú a España fue la resultante de la articulación de un proceso social donde intervinieron el sistema de medios ya presente con formas de recepción y funciones sociales definidas, las crisis sociales de la transición republicana, la situación interna del Partido Comunista Español (PCE), las políticas del Estado Soviético destinadas a romper el aislamiento, y la nueva política frente populista de la Internacional Comunista (IC). Se trabajó desde un abordaje cualitativo de artículos de publicaciones como Heraldo de Madrid, La Voz, Luz, La Libertad, Pensamiento Alavés, El Siglo Futuro, Catalunya Social, La Veu de Catalunya, El Diluvio, abc, El Socialista, Mundo Obrero, La Nación, Gracia y Justicia, Ondas, Letras, Blanco y Negro, Crónica y Orbe, relevados de la Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España y de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Els plantejaments musicals a les escoles de Catalunya són diversos, més encara en una època de gran heterogeneïtat de models i projectes escolars. En aquest context, el present article té com a objectiu mostrar una perspectiva general de les realitats musicals escolars als Serveis Territorials del Vallès Occidental i del Consorci d’Educació de Barcelona. S’ha dut a terme un qüestionari que ha permès obtenir dades provinents de 135 escoles. El qüestionari comptava amb preguntes referents a la metodologia i estratègies didàctiques, a la formació, perfil i forma de treball de l’especialista i a l’ús de recursos TIC a l’aula. Els resultats mostren que els i les especialistes treballen a partir dels diversos contextos musicals d’aprenentatge, tot i que situen el bloc de cançó i veu com a eix, seguit del context d’audició. Així mateix, es constata que l´ús de recursos TIC és un àmbit poc explorat, en part a conseqüència de la manca de recursos i formació docent. Finalment, es discuteix sobre possibles tendències que situarien l’edat i el gènere del professorat com a factor que condiciona determinats plantejaments musicals a l’escola.

Resum: Teresa de Jesús, la fundadora del Carmel descalç, fou una dona instruïda, voraç lectora i una prolífica escriptora en molt diversos registres. Les seves religioses gaudiren del seu magisteri espiritual, d’un sòlid model femení i d’un referent cultural de primera magnitud. Les descalces hispàniques en han deixat un valuós llegat textual que compta amb nombrosos estudis en el primers Carmels. El nostre propòsit és reseguir l’empremta escrita de les carmelites descalces a la província de Sant Josep de Catalunya durant l’edat moderna, molt menys coneguda que la de les seves germanes d’hàbit de Castella. La recerca en els arxius conventuals de les tereses catalanes ens ha permès fer una primera aproximació general als manuscrits de creació d’aquestes religioses, els que s’han conservat i aquells altres dels que se n’esmenta la pèrdua. Valent-nos, sempre que ha estat possible, de la seva pròpia veu, recollida en biografies i altres documents, hem mirat d’establir el nivel cultural de les dones de la clausura, i la funció i les circumstàncies de la producció de les diferents manifestacions de la seva escriptura.Paraules clau: Monges carmelites descalces, Cròniques, Biografies, Poesia, Escriptura espiritualAbstract: Teresa of Avila, the founder of Carmel barefoot woman, was educated, voracious reader and a prolific writer in many different registers. Their religious teachings of his spiritual enjoyed, a solid female model and a benchmark cultural haven. Barefoot in the Hispanic have left a valuable legacy that has numerous textual studies in the first El Carmel. Our purpose is reviewed the written mark of Discalced Carmelites in the Province of St. Joseph of Catalonia during the modern age, much less known than his sisters habit of Castile. The research in the archives of the Teresian convent Catalan has allowed us to make a first general approach to creating these religious manuscripts, which have been preserved and those of the loss is acknowledged. Availing ourselves, if possible, your own voice, and biographies contained in other documents, we tried to build the cultural level of the closure of women, and the role and the circumstances of the production of different manifestations of his writing.Keywords: Discalced carmelite nuns, Chronicle, Biography, Poetry, Spiritual writing

En 1899 arranca el primer gobierno de Francisco Silvela. Con él, detentando el Ministerio de Gobernación, un prestigioso abogado que había accedido a la política quince años atrás; Eduardo Dato. Tras investigar un asunto de grave corrupción en el consistorio de Madrid como subsecretario de Gobernación, en 1892, había pasado a formar parte de la disidencia conservadora encabezada por Silvela.Tras la pérdida de las colonias, las drásticas reformas económicas emprendidas en 1899 por el ministro Fernández Villaverde, propiciaron en Cataluña una huelga comercial e industrial conocida como «el tancament de caixes». El origen lo constituía una reforma tributaria, pero la confluencia con las tensiones descentralizadoras convirtieron el asunto en una auténtica crisis política; crisis que pasaría a la memoria por las “pitadas” y altercados callejeros durante la visita del propio Dato a la región durante el mes de mayo de 1900. Nuestro objetivo es ahondar en las circunstancias que rodearon dicha visita acudiendo a prensa de época así como a documentos de archivos. In 1899 the first Government of Francisco Silvela began. Included in his government, appointed to the Ministry of the Interior, was Eduardo Dato, a prestigious lawyer who had began his political career fifteen years earlier. After investigating a matter of serious corruption in the town hall of Madrid as an Undersecretary of the Government in 1892, he left his government post to became part of the conservative dissension led by Silvela.After the loss of the colonies, the drastic economic reforms undertaken in 1899 by his Government led to a commercial and industrial strike known as “The Closing of the Cashboxes” in Catalonia. Tax reform was the impetus of the strike, but when combined with the tension of decentralization, the issue evolved into a true political crisis; this crisis would become part of the nationalist history of Catalonia through the "protests" and street riots that occurred during Dato’s visit to the region in the month of May of 1900. Our objective is to delve into the circumstances surrounding the visit going to period press and archival documents.Palabras claveDato; Catalaluña; Durán y Bas; Silvela; descentralización; La Veu de Catalunya

<div class="page" title="Page 2"><div class="section"><div class="layoutArea"><div class="column"><p><span>Aquest text presenta algunes reflexions al voltant de vulneracions de drets que es donen en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència en relació a jo- ves migrats sense referents familiars a Catalunya. El contingut d’aquest text és fruit de l’experiència de molts anys de treball amb aquests joves. D’una banda, de l’experiència d’anys de treball en diferents tipolo- gies de centres des de posicions professionals diverses; d’altra banda, a través del contacte directe amb més de 300 joves migrats a les comarques gironines, que ens han proporcionat molta informació sobre la realitat que viuen durant les diferents etapes del seu pas pel sistema de protecció a la infància i adolescència: quan són dins del sistema de protecció, i quan són expulsats, abandonats al carrer i condemnats a la marginalitat i l’exclusió; i finalment també és fruit de l’anàlisi aca- dèmica i documental en base a la qual podem soste- nir existeix vulneració sistemàtica de drets dels joves migrats sense referents familiars a Catalunya per part del sistema de protecció a la infància i l’adolescència.</span></p></div></div></div></div>

Para este estudio, se determinaron los cambios en la producción de hongos con respecto a diferentes modelos y escenarios de cambio climático y registros históricos en Cataluña. Estos datos permitieron estimar y predecir la evolución histórica y futura de la producción de hongos durante un período superior a 150 años (1950 - 2100). A través de esta información, se pretendía aumentar el conocimiento sobre la ecología de los hongos y comprender las interacciones entre el clima y la productividad de los hongos. El estudio se realizó con los datos recopilados de más de 100 parcelas de muestreo, en los bosques de pinos de Cataluña (tomadas las muestras semanalmente durante la fructificación más alta de hongos, entre 1995 y 2016). Los modelos propuestos revelan que las variables climáticas son las más relevantes a la hora de predecir la ocurrencia y la productividad. Las estimaciones anteriores (evolución histórica) de la producción de hongos muestran que no hubo variaciones significativas en el nivel global para Cataluña, mientras que, en general, en el análisis espacialmente explícito del territorio catalán, se detectó una disminución significativa en algunas regiones de los Pirineos. Sin embargo, en los diversos escenarios futuros analizados, no se observaron variaciones significativas en la cantidad de producción comercializada, comestible y total de hongos a nivel global de Cataluña. Mientras tanto, para las especies Hygrophorus latitabundus, Cantharellus lutescens, Hydnum repandum y Lactarius grupo deliciosus (en algunos escenarios), se detectó un aumento generalizado de la producción. Por otro lado, a nivel regional, y de acuerdo con las fluctuaciones climáticas de cada área específica, donde se pudo ver una evolución positiva y negativa significativa de la producción de hongos en Cataluña.

<p>La discusión sobre los derechos lingüísticos, en la actualidad, ha ganado mucha vigencia ya que las lenguas no solo se describen, sino que tienen que ver con un proceso de revitalización identitaria y de organización política. Está claro que existe una gran conexión entre la cuestión lingüística y los derechos humanos ya que muchas de las discriminaciones pasan exactamente a través de discriminaciones lingüísticas o por la incapacidad de expresar conceptos por la falta de fortalecimiento o apoyo a las lenguas nativas.</p><p>Hoy contamos con la Declaración Universal de Derechos Lingüísticos, producto de una serie de encuentros muy importantes llevados a cabo en Barcelona y Cataluña. No es un tema sin importancia el que este documento surja en estas ciudades. Cataluña –como ustedes saben- salió con mucha fuerza, después de muchos años, de la opresión y represión franquista.</p>

Aquesta tesi doctoral analitza el rol del planejament urbanístic i dels canals de participació que s’estableixen durant l’elaboració i execució del mateix i reflexiona sobre la seva capacitat i adequació com a mecanismes per a la gestió i resolució dels conflictes urbanístics. Per complir amb aquest objectiu, la recerca ha parat atenció a tres qüestions principals. Primerament, la tesi fa un repàs històric al llarg dels darrers cinquanta anys entorn la concepció del planejament urbanístic com a instrument de govern de les transformacions del territori. Així, para atenció al tipus de plans aprovats, a les preocupacions i temàtiques que afronten i al rol que emprenen els responsables polítics i els equips tècnics en la seva elaboració. En segon lloc, la tesi ressegueix els canals de participació a disposició de la ciutadania que s’han establert en l’elaboració i execució del planejament urbanístic a Catalunya. La recerca esbrina quines possibilitats de participació ha ofert la legislació i quines mesures s’han emprès des de l’administració per donar resposta a les demandes ciutadanes; ho fa parant atenció tant a aquells processos oficials i estructurats com a iniciatives espontànies i informals. Tot plegat per reflexionar si els mètodes de planificació urbanística que s’han implementat durant les darreres dècades han permès l’establiment de canals de participació adequats perquè la ciutadania pogués prendre part en el procés de construcció de la ciutat. A partir d’aquests dos temes d’investigació s’afronta una tercera qüestió: esbrinar quines característiques presenten els conflictes urbanístics. La tesi estudia, d’una banda, els factors que contribueixen al sorgiment a dels conflictes i, de l’altra, els col·lectius que hi prenen part, parant especial atenció en resseguir les seves estratègies de mobilització i els argumentaris que construeixen. Així, la tesi analitza com s’estructura l’oposició però també les reaccions que adopten els promotors. En tant que la recerca té un plantejament teòric, per afrontar aquestes tres tasques s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en converses amb informants, entrevistes en profunditat, un extens i detallat buidatge bibliogràfic i el seguiment d’un ampli ventall de conflictes urbanístics que, si bé no s’aporten com a estudis de cas, alguns d’ells acompanyen el relat de forma il·lustrativa.
This doctoral thesis analyzes the role of urban planning and of the participation channels established during its elaboration and execution. Moreover, it reflects on the capacity and adaptation of participation channels as mechanisms to manage and resolve land-use conflicts. To reach this aim, the research has focused the attention on three main questions. First of all, the thesis covers during the last fifty years the concept of urban planning as an instrument of governance of the territory transformations. As a result, it pays attention to the type of approved plans, to the worries and themes faced and to the role undertaken by the responsible politicians and technicians in its elaboration. Secondly, the thesis explores the participation channels that are at the disposal of the citizens and that have been established in the elaboration and execution of urban planning in Catalonia. The research investigates which possibilities of participation the law has offered and which measures have been undertaken by the administration in order to answer to citizens’ demands; it does so focusing both on the structured and official processes and on spontaneous and informal initiatives. All that to consider if the urban planning methods engaged during the last decades have permitted to set up the adequate participation channels, in order that citizens can take part in the process of the city building. Starting from these two research themes, a third one is treated: the inquire of which characters the land-use conflicts present. The thesis studies, on the one hand, the factors contributing to the appearance of land-use conflicts and, on the other one, the groups taking part to them -focusing on retracing its mobilization strategies and the reasoning they build. So, the thesis analyzes how the opposition organizes itself and also the reactions adopted by promoters. Since the research assumes a theoretical formulation, to face these three objectives it has been adopted a qualitative methodology, based on talks with informants, deep structured interviews, a wide and detailed bibliographic research and the ongoing study of a full range of land-use conflicts that, even if they are not study cases, some of them accompany the work in an illustrative way.

A mitjan del segle XIX Manuel Milà i Fontanals, que havia investigat abastament el gènere dels goigs, va concloure que estaven emparentats amb la dansa trobadoresca. Aquesta afirmació ha estat reproduïda –de vegades amb una visió distorsionada– a bona part de la historiografia del gènere. Amb la finalitat de reconduir el discurs i aportar-hi eines científiques d’anàlisi i crítica, hem pres com a premissa l’afirmació de Milà i Fontanals i hem concretat les relacions entre els goigs actuals i les danses dels segles xiii, xiv i xv. L’anàlisi dels tractats poètics i del repertori líric occitanocatalà de l’època ha estat clau per comprendre aquestes relacions i com l’estructura estròfica pròpia dels goigs moderns no s’hi ajusta completament en qüestions d’extensió, d’argument i del paper de la retronxa. L’encaix perfecte cal situar-lo al final del segle xv a l’entorn literari de Bernat Fenollar i els certàmens literaris de València. La impremta va afavorir des del primer moment la difusió i la creació d’obres del nou gènere que es consolidava. N’hem resseguit les traces en cançoners manuscrits, fulls impresos del segle xvi i en les primeres notacions musicals: una de monòdica i quatre de polifòniques. A Catalunya i a Andorra encara avui es canten diverses lletres de goigs dels segles xv i xvi i s’hi poden reconèixer alguns elements melòdics que ja eren presents a les notacions musicals d’aquells segles. L’aplec d’un corpus de mig miler goigs enregistrats en els darrers quaranta anys, complementat amb un nombre semblant de notacions escrites des de final del segle xix fins a l’actualitat, ha permès confegir per primer cop una síntesi dels models musicals de gran extensió del país. L’anàlisi de les estructures musicals dels goigs enregistrats aporta informacions significatives sobre els mecanismes i característiques musicals orals del gènere, com ara la singular alternança dels versos melòdics, el cant a veus i l’articulació rítmica giusto sil·làbic. L’estudi etnomusicològic aporta una visió global del cants dels goigs a Catalunya i Andorra i, alhora, exemples i eines per a futures recerques.
A mediados del siglo XIX Manuel Milà i Fontanals, que había investigado ampliamente el género de los ‘goigs’, concluyó que estaban emparentados con la dansa trobadoresca. Esta afirmación ha sido reproducida –a veces con una visión distorsionada– en buena parte de la historiografía del género. Con la finalidad de reconducir el discurso y aportar herramientas científicas de análisis y crítica, hemos tomado como premisa la afirmación de Milà i Fontanals y hemos concretado las relaciones entre los goigs actuales y las danses de los siglos xiii, xiv y xv. El análisis de los tratados poéticos y del repertorio lírico occitano-catalán de la época ha sido clave para comprender estas relaciones y como la estructura estrófica propia de los ‘goigs’ modernos no se ajusta completamente en cuestiones de extensión, de argumento y del papel de la retroncha. El encaje perfecto lo debemos situar al final del siglo xv en el entorno literario de Bernat Fenollar y los certámenes literarios de Valencia. La imprenta favoreció desde el primer momento la difusión y la creación de obras del nuevo género que se consolidaba. Hemos recorrido sus rastros en cancioneros manuscritos, en hojas estampadas del siglo xvi y en las primeras notaciones musicales: una monódica y cuatro polifónicas. En Cataluña y en Andorra todavía hoy se cantan diferentes letras de ‘goigs’ de los siglos xv y xvi y se pueden reconocer algunos de sus elementos melódicos que ya estaban presentes en las notaciones musicales de aquellos siglos. La recopilación de un corpus de medio millar de ‘goigs’ grabados en los últimos cuarenta años, complementado con un número parecido de notaciones musicales escritas desde finales del siglo xix hasta la actualidad, han permitido confeccionar por primera vez una síntesis de los modelos musicales de gran extensión del país. El análisis de las estructuras musicales de los ‘goigs’ grabados aporta informaciones significativas sobre los mecanismos y características musicales orales del género, como la singular alternancia de los versos melódicos, el canto a voces y la articulación rítmica giusto silábico. El estudio etnomusicológico aporta una visión global del del canto de los ‘goigs’ en Cataluña y Andorra y, a su vez, ejemplos y herramientas para futuras investigaciones.
In the mid-nineteenth century, Manuel Milà i Fontanals, who had extensively investigated the genre of ‘goigs’, concluded that they were related to the troubadour dances. This affirmation has been reproduced - sometimes with a distorted vision - in a good part of the historiography of the genre. In order to redirect the discourse and provide scientific tools for analysis and criticism, we have taken the statement of Milà i Fontanals as a premise and we have specified the relationships between the current goigs and the danses of the 13th, 14th and 15th centuries. The analysis of the poetic treatises and the Occitan-Catalan lyrical repertoire of the time has been key to understanding these relationships and how the verse structure proper to modern ‘goigs’ does not fully fit in questions of extension, argument and the role of the retroncha. We must place the perfect fit at the end of the 15th century in the literary environment of Bernat Fenollar and the literary contests of Valencia. The printing press favored from the first moment the diffusion and the creation of works of the new genre that was consolidated. We have traced its traces in handwritten songbooks, on sixteenth-century stamped sheets, and in the earliest musical notations: one monodic and four polyphonic. In Catalonia and Andorra, different lyrics of ‘goigs’ from the 15th and 16th centuries are still sung today and some of their melodic elements that were already present in the musical notations of those centuries can be recognized. The compilation of a corpus of half a thousand ‘goigs’ recorded in the last forty years, complemented by a similar number of musical notations written from the late nineteenth century to the present, have allowed for the first time to make a synthesis of the musical models of great extension of the country. The analysis of the musical structures of the recorded ‘goigs’ provides significant information on the mechanisms and oral musical characteristics of the genre, such as the singular alternation of melodic verses, the singing to voices and the rhythmic articulation giusto syllabic. The ethnomusicological study provides a global vision of the song of the ‘goigs’ in Catalonia and Andorra and, in turn, examples and tools for future research.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

A partir de l’estudi del film d’animació dirigit per Alexandre Cirici i Josep Escobar Érase una vez... (1950), aquesta tesi fa un recorregut per entendre com, durant l’autarquia franquista (1939-1951), i en el camp de l’animació a Catalunya, es va gestar un engranatge tècnic i un teixit industrial prou sòlid com per arribar a produir films d’animació que estaven a l’alçada del què s’estava fent a la resta d’Europa. Ja que la seva consolidació no va ser possible, intentarem dilucidar les causes i la magnitud de l’edat d’or de l’animació espanyola amb seu a Barcelona resseguint els punts clau del desenvolupament d’aquest llenguatge i de la modernitat que va promoure a partir de la cultura popular del moment.
A partir del estudio del film de animación dirigido por Alexandre Cirici y Josep Escobar Érase una vez... (1950), esta tesis hace un recorrido para entender como, durante la autarquia franquista (1939-1951), y en el campo de la animación en Cataluña, se gestó un engranaje técnico y un tejido industrial suficientemente sólido como para llegar a producir films de animación que estaban a la altura de lo que se estaba haciendo en el resto de Europa. Ya que su consolidación no fue posible, intentaremos dilucidar las causas y la magnitud de la edad de oro de la animación española con sede en Barcelona acotando los puntos clave del desarrollo de este lenguaje y de la modernidad que promovió a partir de la cultura popular del momento.
Based on the research of the animated film directed by Alexandre Cirici and Josep Escobar Once upon a time ... (1950), this thesis tries to understand the development of animation in Catalonia during the self-sufficient period of francoist dictatorship (1939-1951). In that period, technical procedures and industrial strategies were solid enough to produce films that reached European animation level. Since its consolidation was not possible, we will try to elucidate the reasons and scope of the golden age of Spanish animation based in Barcelona, defining the turning points of the development of this language and the modernity that it developed engaging popular culture sources.

Quan es planteja la possibilitat d'implantació d'un mercat de futurs i opcions sobre bestiar en viu es requereix conèixer les implicacions que comporten i, a més a més, els condicionants de l'entorn per determinar la idoneïtat de la seva implantació.En aquesta investigació, en primer lloc, és realitza una anàlisi dels principals mercats de futurs i opcions sobre bestiar en viu, investigant l'origen i l'evolució que han tingut, les causes que han propiciat la situació actual i, a la vegada, identificant tots els contractes de futurs i opcions sobre bestiar en viu que s'han comercialitzat i que es comecialitzen actualment. En segon lloc, s'analitza l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu -a partir d'investigacions realitzades, sobretot, als EUA- tot i que el concepte d'eficiència, en aquest context, no ha estat sempre el mateix al llarg dels anys, ja que han variat les situacions socioculturals. Malgrat que en molts estudis s'han arribat a conclusions poc contundents i, en ocasions, contradictòries entre elles, d'acord amb la majoria de les investigacions s'ha trobat que aquests mercats són eficients, tant en l'accepció clàssica com en l'accepció global.Tanmateix, cada un dels aspectes relacionats amb l'eficiència en l'accepció global s'analitzen individualment. És a dir, s'analitza la capacitat de predicció dels preus d'aquests contractes, les implicacions de les estratègies de cobertura de bestiar en viu, la reacció dels preus d'aquests contractes a la nova informació, la integració i la relació dominant-satèl·lit entre els mercats de futurs sobre bestiar en viu i els mercats al comptat, les implicacions del comportament dels operadors d'aquests mercats i, finalment, el problema del lliurament d'aquests contractes.En tercer lloc, s'analitzen les repercussions dels mercats d'opcions sobre contractes de futurs que tenen com a producte subjacent bestiar en viu. En quart lloc, amb els resultats de l'anàlisi de l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu i de les repercussions de les opcions, s'analitzen els beneficis potencials que podria reportar la implantació d'un mercat d'aquestes característiques en territori català.Tanmateix, els beneficis d'un mercat de futurs i opcions només es poden produir si el mercat té una bona acceptació i els contractes tenen èxit. En cinquè lloc, doncs, s'analitzen les causes dels èxits i fracassos d'aquest tipus de contractes i el procés d'innovació que segueixen aquests mercats. En sisè lloc, s'analitzen els condicionants que es tenen en el territori català per la implantació d'un mercat de futurs sobre bestiar en viu aprofundint, sobretot, els condicionats que fan referència a l'entorn productiu del bestiar: l'emmagatzemabilitat o el procés de formació de preus; la homogeneïtat; la variabilitat de preus; la importància econòmica i la competitivitat del mercat; l'existència de contractes a termini; el risc de Base d'altres contractes; els costos de liquiditat; l'estructura i l'activitat del mercat.Finalment, es fan propostes sobre les característiques que haurien de tenir els contractes de futurs i els contractes d'opcions sobre bestiar en viu, així com sobre les característiques del mercat, en base a totes les anàlisis realitzades, per garantir un bon funcionament i l'èxit dels contractes.
When it is planning the possibility of implantation of one livestock futures and options market, it is necessary to know the implications that they have and, over-more, the condicionants of the territory in order to determine if that implantation is adequate.In this investigation, in the first place, an analysis of the main livestock futures and options markets has been realised, determining the origin and the evolution that they have been, the factors that have contributed to the nowadays situation and also identifying all the futures and options contracts they have been traded.Secondly, it has been analysed the livestock futures markets efficiency, according to investigations realised mostly in the USA. Nevertheless, the efficiency concept, in this context, has changed over the time.Every aspect related to the efficiency has also been analysed. That is to say, the forecasting capacity of these contracts prices, the implications of the hedges strategies, the prices reaction to new information, the integration and the dominant-satellite relationship between the futures and the cash markets, the implications of the operator's behaviour of these markets and, finally, the problem of the delivery of these contracts.In the third place, the repercussions of the options markets over the futures contracts who have as underlying product the livestock have been analysed.Fourthly, based in the results of the efficiency analysis of the futures markets and the repercussions of the options contracts, it has been analysed the potential benefits that could offer the implantation of one of these markets in the catalan territory.Nevertheless, the benefits of one futures and options market only can be obtained if the market has a good acceptance and the contracts have success. So, In the fifth place, it has been analysed the factors that can contribute to the success or failure of these contracts and the innovation process these markets follow.In the sixth place, the condicionants or the catalan territory have been analysed in order to implant a futures and options market, putting an especial interest in the livestock production environment: the storage capacity or the price discovery process, the homogeneity, the price's variability, the importance and the competitiveness of the market, the existence of forward contracts, the Basis risk of other contracts, the liquidity costs, the structure and the activity of the market. Finally, proposals about the appropriate characteristics of the futures and options contracts and also about the market have been presented, based in all the previous analysis, in order to guarantee a good performance and the success of the contracts.

Quan es planteja la possibilitat d'implantació d'un mercat de futurs i opcions sobre bestiar en viu es requereix conèixer les implicacions que comporten i, a més a més, els condicionants de l'entorn per determinar la idoneïtat de la seva implantació.

En aquesta investigació, en primer lloc, és realitza una anàlisi dels principals mercats de futurs i opcions sobre bestiar en viu, investigant l'origen i l'evolució que han tingut, les causes que han propiciat la situació actual i, a la vegada, identificant tots els contractes de futurs i opcions sobre bestiar en viu que s'han comercialitzat i que es comecialitzen actualment.

En segon lloc, s'analitza l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu -a partir d'investigacions realitzades, sobretot, als EUA- tot i que el concepte d'eficiència, en aquest context, no ha estat sempre el mateix al llarg dels anys, ja que han variat les situacions socioculturals. Malgrat que en molts estudis s'han arribat a conclusions poc contundents i, en ocasions, contradictòries entre elles, d'acord amb la majoria de les investigacions s'ha trobat que aquests mercats són eficients, tant en l'accepció clàssica com en l'accepció global.

Tanmateix, cada un dels aspectes relacionats amb l'eficiència en l'accepció global s'analitzen individualment. És a dir, s'analitza la capacitat de predicció dels preus d'aquests contractes, les implicacions de les estratègies de cobertura de bestiar en viu, la reacció dels preus d'aquests contractes a la nova informació, la integració i la relació dominant-satèl·lit entre els mercats de futurs sobre bestiar en viu i els mercats al comptat, les implicacions del comportament dels operadors d'aquests mercats i, finalment, el problema del lliurament d'aquests contractes.

En tercer lloc, s'analitzen les repercussions dels mercats d'opcions sobre contractes de futurs que tenen com a producte subjacent bestiar en viu.

En quart lloc, amb els resultats de l'anàlisi de l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu i de les repercussions de les opcions, s'analitzen els beneficis potencials que podria reportar la implantació d'un mercat d'aquestes característiques en territori català.

Tanmateix, els beneficis d'un mercat de futurs i opcions només es poden produir si el mercat té una bona acceptació i els contractes tenen èxit. En cinquè lloc, doncs, s'analitzen les causes dels èxits i fracassos d'aquest tipus de contractes i el procés d'innovació que segueixen aquests mercats.

En sisè lloc, s'analitzen els condicionants que es tenen en el territori català per la implantació d'un mercat de futurs sobre bestiar en viu aprofundint, sobretot, els condicionats que fan referència a l'entorn productiu del bestiar: l'emmagatzemabilitat o el procés de formació de preus; la homogeneïtat; la variabilitat de preus; la importància econòmica i la competitivitat del mercat; l'existència de contractes a termini; el risc de Base d'altres contractes; els costos de liquiditat; l'estructura i l'activitat del mercat.

Finalment, es fan propostes sobre les característiques que haurien de tenir els contractes de futurs i els contractes d'opcions sobre bestiar en viu, així com sobre les característiques del mercat, en base a totes les anàlisis realitzades, per garantir un bon funcionament i l'èxit dels contractes.
When it is planning the possibility of implantation of one livestock futures and options market, it is necessary to know the implications that they have and, over-more, the condicionants of the territory in order to determine if that implantation is adequate.

In this investigation, in the first place, an analysis of the main livestock futures and options markets has been realised, determining the origin and the evolution that they have been, the factors that have contributed to the nowadays situation and also identifying all the futures and options contracts they have been traded.

Secondly, it has been analysed the livestock futures markets efficiency, according to investigations realised mostly in the USA. Nevertheless, the efficiency concept, in this context, has changed over the time.

Every aspect related to the efficiency has also been analysed. That is to say, the forecasting capacity of these contracts prices, the implications of the hedges strategies, the prices reaction to new information, the integration and the dominant-satellite relationship between the futures and the cash markets, the implications of the operator's behaviour of these markets and, finally, the problem of the delivery of these contracts.

In the third place, the repercussions of the options markets over the futures contracts who have as underlying product the livestock have been analysed.

Fourthly, based in the results of the efficiency analysis of the futures markets and the repercussions of the options contracts, it has been analysed the potential benefits that could offer the implantation of one of these markets in the catalan territory.

Nevertheless, the benefits of one futures and options market only can be obtained if the market has a good acceptance and the contracts have success. So, In the fifth place, it has been analysed the factors that can contribute to the success or failure of these contracts and the innovation process these markets follow.

In the sixth place, the condicionants or the catalan territory have been analysed in order to implant a futures and options market, putting an especial interest in the livestock production environment: the storage capacity or the price discovery process, the homogeneity, the price's variability, the importance and the competitiveness of the market, the existence of forward contracts, the Basis risk of other contracts, the liquidity costs, the structure and the activity of the market.

Finally, proposals about the appropriate characteristics of the futures and options contracts and also about the market have been presented, based in all the previous analysis, in order to guarantee a good performance and the success of the contracts.

Tant els professionals de la pràctica com els investigadors troben diverses dificultats per mesurar l'efectivitat de la formació contínua amb precisió, i la majoria de vegades no són capaços de determinar si una acció formativa ha estat transferida al lloc de treball, produint millores en l'actuació professional de les persones participants en la formació.
Els models actuals d'avaluació de la formació contínua han emergit recentment, prenent com a punt d'inici el clàssic Kirkpatrick i els seu Model d'Avaluació dels Quatre Nivells, el qual es basa en l'avaluació de "la reacció", "l'aprenentatge", "el comportament" i "els resultats" (Kirkpatrick, 1999). Alguns investigadors han intentat oferir reelaboracions, actualitzacions i modificacions del model de Kirkpatrick (Brinkerhoff, 1991; Kaufman i Keller, 1994; Phillips, 1997; Pineda, 2002; Swanson, 1996). D'altra banda, altres investigadors han observat que cal trobar noves aproximacions i alternatives (Abernathy, 1999; Kraiger, 2002; Preskill i Torres, 1999). No obstant, tot i que en tots els models "la transferència" és un dels nivells d'avaluació clau, les diverses propostes són encara excessivament àmplies i necessiten ser definides.
El valor de l'avaluació de la transferència resideix en mesurar l'èxit de la formació en l'assoliment dels resultats esperats en el lloc de treball i en identificar quins factors han facilitat o obstaculitzat aquest procés. Per un costat, l'avaluació dels resultats de la transferència fa relació a la mesura de l'aplicació de l'aprenentatge adquirit en la formació al lloc de treball. Diversos estudis han subratllat la necessitat de crear sistemes d'avaluació que siguin vàlids, fiables i viables operativament per tal d'avaluar esmentats resultats de la transferència (Bell i Kerr, 1987; Cronshaw i Alexander, 1991; Kraiger, McLinden i Casper, 2004; Lawson, 1993, 1994; Phillips, 1997, 1999; Yadapadithaya i Steward, 2003), però només alguns d'aquests han dut a terme aquestes avaluacions i només al voltant de la meitat de les accions formatives són avaluades a partir d'objectius comportamentals (Sims, 1993: 591; Swanson i Holton, 2001, 364).
Per un altre costat, l'avaluació dels factors que afecten la transferència té relació amb la identificació i l'avaluació dels aspectes que han afectat positiva o negativament l'èxit de l'aplicació de la formació. Noe (1986), i Baldwin i Ford (1988) són probablement els autors clàssics que més han desenvolupat conceptualment aquests factors. Al 2000, Holton, Bates i Ruona van desenvolupar l'única eina psicomètrica validada mundialment per a mesurar els factors que afecten la millora de l'actuació professional com a resultat de la participació en formació: el LTSI (Learning Transfer System Inventory).
En aquesta Tesi, presentem els resultats d'una recerca realitzada per avaluar la transferència de la formació contínua per a directius/ves. Varem dissenyar un model per avaluar la transferència basat en la identificació de canvis en el comportament dels participants desprès de la formació i en descobrir millores en la seva actuació professional, junt amb l'anàlisi del context de transferència i dels factors que podien haver afectat els resultats. Utilitzant enquestes pre/post-formació per a participants i pels seus superiors, varem constatar que les accions formatives avaluades havien estat transferides al lloc de treball amb èxit, i que havien estat envoltades per un clima de suport a la transferència. Igualment, varem aprendre que la creació i la implementació d'un sistema d'avaluació de la transferència que sigui exhaustiu i rigorós requereix de la inversió de molts recursos, la qual cosa ens va portar a realitzar propostes per a millorar el model creat i per a utilitzar altres alternatives.
Both practitioners and researchers find several difficulties in order to measure training effectiveness in precise terms, and most of the times are not able to determinate whether a training program has been transferred to the work, producing improvements into trainees' performance.
The current training evaluation models have emerged recently, with the starting point being input from the classical Kirkpatrick and his Four Levels of Evaluation Model, which is based in "reaction", "learning", "behavior" and "results" evaluation (Kirkpatrick, 1999). Some researchers have attempted to offer elaborations, updates and variations of Kirkpatrick's model (Brinkerhoff, 1991; Kaufman and Keller, 1994; Phillips, 1997; Pineda, 2002; Swanson, 1996). Moreover, other researchers have observed that new approaches and alternatives are needed (Abernathy, 1999; Kraiger, 2002; Preskill and Torres, 1999). Nevertheless, despite in all the models "transfer" forms one of the key levels of evaluation, their proposals are still broad and need to be defined.
The value of transfer evaluation lies in measuring the training success in achieving the expected results in the work, and identifying what factors have facilitated or impeded this process. On the one hand, the evaluation of the results of transfer relates to the measurement of the implementation of the learning acquired through training in the job. Several studies have underlined the perceived need to create valid, reliable, and operationally viable measures to evaluate transfer results (Bell and Kerr, 1987; Cronshaw and Alexander, 1991; Kraiger, McLinden and Casper, 2004; Lawson, 1993, 1994; Phillips, 1997, 1999; Yadapadithaya and Steward, 2003), but only some of them have carried out those measures and only about half of the training programs are evaluated for objective performance outcomes (Sims, 1993: 591; Swanson and Holton, 2001, 364).
On the other hand, the evaluation of factors affecting transfer relates to the identification and assessment of aspects which have positively or negatively affected the success of transfer. Noe (1986), and Baldwin and Ford (1988) are probably the classical authors who have most conceptually developed these factors. In 2000, Holton, Bates and Ruona developed the only worldwide validated psychometric assessment tool to measure the factors identified as affecting the improvement of professional performance as a result of training: the LTSI (Learning Transfer System Inventory).
In this dissertation, we present the results of a research carried out in order to evaluate transfer in training for managers and leaders. We designed a model for transfer evaluation based on the identification of changes in the behavior of participants after training and in discovering improvements in their professional performance, altogether with the analysis of the transfer context and the factors that could affect the results. Using pre/post-training surveys to trainees and their supervisors, we realized that the training program had been transferred to the work successfully, and that it had been surrounded by a supportive transfer climate. However, we learned that the creation and implementation of an exhaustive and rigorous training transfer evaluation system needed a huge amount of sources, which brought us to make proposals to improve the model created and use other alternatives.

Amb aquesta recerca hem volgut recuperar la memòria de dues agrupacions escèniques sorgides a Barcelona a la dècada dels anys cinquanta, que per diversos motius simbolitzen des del nostre punt de vista l’inici del procés de recuperació del teatre català posterior a la Guerra Civil, en un context freqüentment hostil com el de la dictadura franquista. Concretament, la nostra tesi s’ocupa, per una banda, de l’ “Agrupació de Teatre Experimental” i, per l’altra de la companyia “Teatre Viu”. Eren dues petites agrupacions el valor de les quals no rau només en el seu caracter experimental, sinò pel significat que assoleix la seva feina si considerem el context polític, social i cultural en què van surgir. L’Agrupació de Teatre Experimental fou una entitat creada a la fi de 1953 per un grup d’estudiants a les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Aquest petit col.lectiu estudiantil esdevingué un dels primers grups de tratre que va rivalitzar amb el “Teatro Español Universitario” (TEU), depenent del “Sindicato Español Universitario”, i que va reunir un grup de joves estudiants que més endavant serien els protagonistas dels diversos ámbits de la cultura catalana. Aquest grup, amb el suport d’institucions alienes a la Universitat com ara la “Peña Cultural Barcelonesa” o la Biblioteca Alemana, va passar per diverses etapes i denominacions, i fins i tot va arribar a actuar com a “TEU de Filosofía y Letras” i “TEU de Derecho”. L’ATE va oferir un repertorio format per peces de teatre contemporani en català i en castellà, seguint el model dels anomenats “teatres de cambra i d’assaig”. L’altre grup estudiat en aquesta tesi és el “Teatre Viu”, l’importància del qual fou més gran que l’anterior en el context de l’història recent del teatre català. Va surgir el 1956 a partir de les idees de Miquel Porter i Moix sobre la necessitat de renovar els mètodes d’actuació tant en el cinema com en el teatre. RESUMEN DE LA TESIS: Con nuestra investigación hemos tratados de recuperar la memoria de dos pequeñas agrupaciones escénicas surgidas en Barcelona en la década de los años cincuenta, que por diversos motivos simbolizan a nuestro entender el inicio del proceso de recuperación del teatro catalán de postguerra en un contexto fuertemente hostil como fue la dictadura franquista. Nuestra tesis se ocupa, por una parte, de la Agrupació de Teatre Experimental y, por otra, del Teatre Viu. Fueron dos pequeñas agrupaciones cuyo valor se revela no sólo por su carácter de experimentación, sino por el significado que adquieren si consideramos el contexto político, social y cultural en el que surgieron. La Agrupació de Teatre Experimental fue una entidad creada a finales de 1953 por un grupo de estudiantes en las aulas de la facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona. Este pequeño colectivo estudiantil se convirtió en uno de los primeros grupos de teatro que rivalizó con el Teatro Español Universitario (TEU), dependiente del Sindicato Español Universitario, y que reunió a un grupo de jóvenes estudiantes que en las siguientes décadas serían protagonistas de la cultura catalana en diversas esferas del saber. Este grupo, con el apoyo de instituciones ajenas a la Universidad como la Peña Cultural Barcelonesa o la Biblioteca Alemana, pasó por diversas etapas y denominaciones e incluso llegó a actuar como TEU de Filosofía y Letras y TEU de Derecho. La ATE ofreció un repertorio de piezas contemporáneas en lengua catalana y española, siguiendo el modelo de los denominados "teatros de cámara y ensayo". El otro grupo estudiado en la tesis, el Teatre Viu, cuya importancia dentro de la historia del teatro catalán fue muy superior al anterior, surgió en 1956 a partir de una ideas de Miquel Porter Moix encaminada a renovar los métodos de actuación tanto en el cine como en el teatro de los años cincuenta (…).

Unos de los elementos que más se han visto transformados tras la instauración del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) y la generalización de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) han sido los recursos de aprendizaje, punto en el que los vídeos de carácter docente se configuran como una herramienta de elevado potencial. Por ello, conscientes de su relevancia, la apuesta por su implementación ha sido uno de los principales objetivos en el Máster Universitario de Fiscalidad (MUF) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), constituyendo la propuesta de tres usos distintos de los mismos el principal objetivo del presente trabajo: la utilización del vídeo por parte de los estudiantes para garantizar la adquisición de determinadas competencias, la utilización de vídeos externos relacionados con el contenido de algunas asignaturas para consolidar contenidos específicos y reforzar la formación integral y la elaboración de vídeos propios por parte del equipo docente para facilitar el aprendizaje. En los tres casos, han sido pocos los inconvenientes que plantean (especialmente focalizados en el trabajo que supone su creación pero que se ve compensado con su posible reutilización) y muchas las ventajas tanto para los estudiantes como los profesores, por lo que claramente se alzan como herramientas docentes con un potencial idóneo para cualquier titulación.