Dissertations / Theses on the topic 'Xarxes de comunicació multimèdia'

La Societat de la Informació és una realitat cada vegada més important en les societats desenvolupades i, juntament amb la Globalització, estan transformant de manera radical les nostres societats. En aquest context, els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicacions electròniques estan vivint un procés de convergència que implica una transformació sense precedents en el món de la comunicació. L'objecte de la Tesi és l'anàlisi detallat de l'evolució i la situació actual de les xarxes de comunicacions electròniques i dels mitjans de comunicació, que he anomenat xarxes de comunicació multimèdia i, l'objectiu, analitzar els sistemes regulatoris i fer una proposta dels principis bàsics que hauria de contemplar un model regulatori de les xarxes de comunicació multimèdia assentat en els valors essencials del liberalisme social perquè pugui respondre de manera satisfactòria a l'interès públic.
La Sociedad de la Información es una realidad cada vez más importante en las sociedades desarrolladas y, junto la Globalización, están transformando de manera radical nuestras sociedades. En este contexto, los medios de comunicación y las redes de comunicaciones electrónicas están viviendo un proceso de convergencia que implica una transformación sin precedentes del mundo de la comunicación. El objeto de la Tesis es el análisis detallado de la evolución y la situación actual de las redes de comunicaciones electrónicas y los medios de comunicación, que he llamado redes de comunicación multimedia y, el objetivo, analizar los sistemas regulatorios y hacer una propuesta de los principios básicos que debería contemplar un modelo regulatorio de las redes de comunicación multimedia asentado en los valores esenciales del liberalismo social para que pueda responder de manera satisfactoria al interés público.
The Information Society is an increasingly important reality in developed societies and, along with globalization, is radically transforming our societies. In this context, the media and electronic communications networks are experiencing a convergence process that involves an unprecedented transformation in the world of communication. The purpose of this thesis is the detailed analysis of the evolution and of the current status of electronic communications networks and media, which I have labeled multimedia and communication networks, and, further, to analyze the current regulatory systems in order to develop a set of basic principles to be considered in the setting up of a regulatory model of multimedia communication networks, rooted in core values of social liberalism, and able to effectively defend the public interest.

Les formes d'aparellament i els episodis de contagi entre la pràctica artística i l'audiovisual i el multimèdia en el context de canvi de la societat cultural dels darrers trenta anys són els objectius d'aquesta tesi. La seva gènesi es troba en la formalització hipermèdia (textos, imatges, sons i vídeos) d'aquesta i en la voluntat d'articular, organitzar i regular el marc referencial i metodològic, així com el corpus epistemològic, de manera ramificada.

Sota una ordenació sincrònica i interactiva dels procediments d'interrogar-se pel què (detecció), de veure on i què ha suposat (anàlisi) i de conèixer com i de quina manera (descripció), s'extreu una valoració del conjunt complex de les aportacions fetes per l'art a la comunicació.

Les etzibades, sense estrèpits, en l'estructura rígida de la comunicació encoratjades per l'art; les conseqüències de l'exercici d'un sentit crític envers la mediació i d'una conscienciació de l'ecologia dels mitjans; les influències en la renovació de la percepció d'espai i de temps mediàtic, formen part del plec de conclusions. La contribució de l'art a l'aparició de noves tipologies de l'expressió audiovisual i multimèdia; la inferència d'elements provinents de l'art en la configuració d'una sensibilitat post en la comunicació actual són descrits en aquesta tesi no lineal (versió original hipermèdia) que ara teniu a l'abast en forma lineal (versió textual en PDF).
Las formas de aparejamiento y los episodios de contagio entre la práctica artística y el audiovisual y el multimedia en el contexto de cambio de la sociedad cultural de los últimos treinta años son los objetivos de esta tesis. Su génesis se encuentra en la formalización hipermedia (textos, imágenes, sonidos y vídeos) de la misma y en la volundad de articular, organizar y regular el marco referencial y metodológico, así como el corpus epistemológico, de manera ramificada.

Bajo una ordenación sincrónica e interactiva de los procedimientos de interrogarse por el qué (detección), de ver dónde y qué ha supuesto (análisis) y de conocer cómo y de qué manera (descripción), se extrae una valoración del conjunto complejo de las aportaciones realizadas por el arte a la comunicación.

Los golpes, sin estrépitos, en la estructura rígida de la comunicación, alentados por el arte; las consecuencias del ejercicio de un sentido crítico para con la mediación y de una concienciación de la ecología de los medios; las influencias en la renovación de la percepción de espacio y de tiempo mediático, forman parte del conjunto de conclusiones. La contribución del arte a la aparición de nuevas tipologías de la expresión audiovisual y multimedia; la inferencia de elementos procedentes del arte en la configuración de una sensibilidad post en la comunicación actual son descritos en esta tesis no lineal (versión original hipermedia) que ahora tienen a su alcance en forma lineal (versión textual en PDF).
"From artistic practice to audiovisual and multimedia communication"

The mating of forms and episodes of contagion between artistic practice and audiovisual and multimedia in the context of change in the society of culture over the last thirty years are the subject of this dissertation. Its genesis lies in the hypermedia formalization (texts, images, sounds, and videos) of the latter and in the desire to give structure, organization and rules to the referential and methodological framework, as well as the epistemological corpus, in a ramified fashion.

Under a synchronic, interactive ordering of procedures of asking about what (detection), seeing where and what it has involved (analysis), and learning how and in what way (description), we extract an assessment of the complex set of contributions made by art to communication.

The blows, noiseless, to the rigid structures of communication, encouraged by art; the consequences of the exercise of a critical sense toward mediation and of an increased awareness of the ecology of the media; the influences on the renewal of the perception of media space and time make up part of the set of conclusions. Art's contribution to the appearance of new typologies of audiovisual and multimedia expression; the effect of elements originating in art on the shape of a post sensibility in present-day communication are described in this non-linear dissertation (original hypermedia version), now available in linear form (PDF text version).

Normalment les grans xarxes d'interconnexió o de comunicacions estan dissenyades utilitzant tècniques de la teoria de grafs. Aquest treball presenta algunes contribucions a aquest tema. Concretament, presentem dues noves operacions: el "producte Jeràrquic" de grafs i el "producte Manhattan" de digrafs. El primer és una generalització del producte cartesià de grafs i ens permet construir algunes famílies amb un alt grau de jerarquia, com l'arbre binomial, que és una estructura de dades molt utilitzada en algorísmica. El segon dóna lloc a les conegudes Manhattan Street Networks, les quals han estat extensament estudiades i utilitzades per modelar algunes classes de xarxes òptiques. En el nostre treball, definim formalment i analitzem el cas multidimensional d'aquestes xarxes. Estudiem algunes propietats dels grafs o digrafs obtinguts mitjançant les dues operacions esmentades, especialment: els paràmetres estructurals (les propietats de l'operació, els subdigrafs induïts, la distribució de graus i l'estructura de digraf línia), els paràmetres mètrics (el diàmetre, el radi i la distància mitjana), la simetria (els grups d'automorfismes i els digrafs de Cayley), l'estructura de cicles (els cicles hamiltonians i la descomposició en cicles hamiltonians arc-disjunts) i les propietats espectrals (els valors i vectors propis). En el darrer cas, hem trobat, per exemple, que la família dels arbres binomials tenen tots els seus valors propis diferents, "omplint" tota la recta real. A més a més, mostrem la relació del seu conjunt de vectors propis amb els polinomis de Txebishev de segona espècie. També hem estudiat alguns protocols de comunicació, com els enrutaments locals i els algorismes de difusió. Finalment, presentem alguns models deterministes (com les xarxes Sierpinski i d'altres), els quals presenten algunes propietats pròpies de les xarxes complexes reals (com, per exemple, Internet).
Large interconnection or communication networks are usually designed and studied by using techniques from graph theory. This work presents some contributions to this subject. With this aim, two new operations are proposed: the "hierarchical product" of graphs and the "Manhattan product" of digraphs. The former can be seen as a generalization of the Cartesian product of graphs and allows us to construct some interesting families with a high degree of hierarchy, such as the well-know binomial tree, which is a data structure very used in the context of computer science. The latter yields, in particular, the known topologies of Manhattan Street Networks, which has been widely studied and used for modelling some classes of light-wave networks. In this thesis, a multidimensional approach is analyzed. Several properties of the graphs or digraphs obtained by both operations are dealt with, but special attention is paid to the study of their structural parameters (operation properties, induced subdigraphs, degree distribution and line digraph structure), metric parameters (diameter, radius and mean distance), symmetry (automorphism groups and Cayley digraphs), cycle structure (Hamilton cycles and arc-disjoint Hamiltonian decomposition) and spectral properties (eigenvalues and eigenvectors). For instance, with respect to the last issue, it is shown that some families of hypertrees have spectra with all different eigenvalues "filling up" all the real line. Moreover, we show the relationship between its eigenvector set and Chebyshev polynomials of the second kind. Also some protocols of communication, such as local routing and broadcasting algorithms, are addressed. Finally, some deterministic models (Sierpinsky networks and others) having similar properties as some real complex networks, such as the Internet, are presented.

La tesi doctoral estudia el procés d’integració social de la població equatoriana i marroquina immigrada a Catalunya, i analitza específicament el paper de la participació associativa en aquest procés des d’una perspectiva relacional. La recerca es basa en la premissa que el canvi i la naturalesa dels canvis en les xarxes personals de la població immigrada revelen el seu encaix estructural a la societat d’acollida i, per tant, expressa els models d’integració social des de la seva vessant relacional. Amb aquest punt de partida la investigació de la tesi s’ha centrat concretament en identificar i explicar els factors que porten al desenvolupament de les xarxes personals de la població immigrada, com a producte tant d’unes situacions de partida com d’unes trajectòries específiques d’aquesta població a Catalunya. La recerca posa un especial èmfasi en la contribució de l’àmbit associatiu a aquest procés de canvi de les xarxes. Aquest s’estudia en les dues direccions: com les xarxes contribueixen a definir les formes de participació, i com aquesta redunda també en la configuració dels models d’integració social. A més de la contribució teòrica o substantiva precedent, els aspectes metodològics de la investigació tenen també un espai central. La tesi desenvolupa una reflexió teòrica i aplicada al voltant de l’ús de les metodologies mixtes en el camp de l’anàlisi de xarxes socials. Concretament, du a terme una revisió sobre els seus usos i l’aplica en la investigació per tal d’aprofundir en dos aspectes clau dels desenvolupaments recents de la sociologia relacional: el vincle entre els components fàctics i els cognitius que composen la realitat social, i el rol de les xarxes socials en els diferents nivells (micro, meso i macro) d’estructuració d’allò social. El disseny metodològic que guia l’aproximació empírica és per tant de naturalesa mixta; combina una enquesta de xarxes personals que segueix la lògica quantitativa extensiva, amb entrevistes biogràfiques semi-estructurades que reprodueixen la lògica interpretativa i d’anàlisi intensiva i contextualitzada. Els diferents mètodes, orientats per uns mateixos objectius i preguntes d’investigació, es combinen a partir d’un disseny seqüencial i basat en l’anidació, de manera que la integració dels elements empírics als quals accedim des d’ambdues aproximacions ens permet respondre als objectius específics que es planteja la investigació.
The overarching research objective of this thesis is to study the social integration process of the Ecuadorean and Moroccan migrant population in Catalonia. It focuses specifically on the role of associative participation in this process, analysing it from a relational standpoint. The research is based on the premise that personal networks’ change and the direction of said change shows migrants’ “structural fitting in” in the host society. Therefore, migrants’ networks reveal the social integration patterns from the relational point of view. The thesis has focussed on identifying the explanatory factors behind the development of migrants’ personal networks, considering it as a product of both the situation at the time of arrival (the initial context) and the specific trajectories of this population in Catalonia. The thesis pays particular attention to the contribution of the associative sphere to this process. The associative sphere is studied from a dual standpoint: how networks contribute to defining migrants’ participation, and, in turn, how participation affects social integration patterns. In addition to the former theoretical or substantive contributions, the methodological issues of the research study also played a key role in the dissertation. This research study develops an in-depth theoretical and applied methodological reflection on the use of the mixed methods methodology in the field of social network analysis. The thesis has reviewed its uses, potential and limitations in order to focus particularly on two key issues in the current developments of relational sociology: the link between factual and cognitive components of the social reality, and the role of social networks at different levels of the social structure. The research study’s methodological design therefore combines a personal networks survey in line with extensive quantitative reasoning, with semi-structured biographical interviews that follow the intensive and interpretative qualitative reasoning. These various methods pursue the same objectives and research questions. They are combined according to an explanatory sequential and nested design, such that the combination and interpretative integration of both empirical parts allows the specific objectives tackled by the research to be achieved.

En els darrers anys hi ha hagut un gran desenvolupament de la recerca en l'àrea de les xarxes informàtiques. En aquest context, la utilització dels grafs com a models per a les xarxes, on els nodes són ordinadors o processadors interconnectats, que s'han de comunicar entre ells de la manera més eficaç possible, ha donat lloc a gran quantitat de treballs. Quan es tracta de xarxes d'interconnexió, en què el nivell d'integració és elevat, es solen considerar models amb bones propietats de simetria, que permeten definir i analitzar els algorismes amb més facilitat. Per exemple, els grafs de Cayley són grafs definits a partir de l'operació d'un grup. Això permet utilitzar l'estructura algèbrica subjacent per a la resolució dels problemes.
Aquesta tesi tracta de les propietats d'una família de grafs, els anells cordals de grau 3, que són grafs de Cayley sobre el grup de simetries d'un polígon regular o grup dièdric. Aquest grup no és commutatiu, però els seus elements satisfan bones relacions. A més, està molt relacionat amb el grup cíclic, i això fa que els anells cordals tinguin molt a veure amb els grafs circulants.
Una part important del treball és l'estudi de les propietats estructurals dels anells cordals, mentre que en una segona part es donen algorismes de comunicació punt a punt, o encaminaments, amb bones propietats, i d'intercanvi d'informació entre tots els nodes, o gossiping. Aquestes dues parts del treball estan interrelacionades, ja que les propietats estructurals dels grafs s'utilitzen en les definicions i en l'anàlisi dels algorismes que es proposen en la segona part i, a la vegada, l'estudi de problemes de comunicacions ha motivat el plantejament de problemes de caire més teòric, com la classificació per isomorfisme dels anells cordals, la caracterització del seu grup d'automorfismes o el càlcul de l'aresta bisecció.
Part de l'interès d'aquest treball és l'ús de les tessel.lacions per a la representació dels grafs. Aquesta eina s'ha revelat molt útil en l'estudi de propietats mètriques i de problemes en què s'han d'establir camins entre els nodes, ja que en facilita la visualització. Les altres famílies de grafs que han estat estudiades per diversos autors mitjançant tessel.lacions del pla són, sobretot, els grafs circulants de grau 4, en què s'utilitzen quadrats per representar els vèrtexs, i de grau 6, en què s'utilitzen hexàgons. Per als anells cordals de grau 3 s'han utilitzat triangles. En particular es veu com la tessel.lació determina totalment el graf, i les propietats del graf es tradueixen en propietats de la tessel.lació.
Es poden citar com a problemes oberts la generalització dels resultats a altres famílies de grafs, i l'estudi d'altres problemes de comunicacions. En particular, per al problema del càlcul de l'índex òptic, es tenen alguns resultats en el cas d'anells cordals aresta transitius, que utilitzen la caracterització del grup d'automorfismes i la definició d'encaminaments amb bones propietats presentats en aquesta tesi.

Esta investigación se centra en averiguar si el PSC-­‐PSOE y CiU utilizan Twitter como herramienta de comunicación bidireccional para comunicarse con sus públicos, estudiando el tipo de información emitida desde los perfiles oficiales de ambos partidos en las campañas electorales transcurridas en Cataluña entre 2010 y 2012; al Parlament de Catalunya el 28 de noviembre de 2010, al Ayuntamiento de Barcelona el 22 de mayo de 2011, al Congreso de los Diputados de Madrid el 20 de noviembre de 2011 y, nuevamente, al Parlament de Catalunya el día 25 de noviembre de 2012. Para realizarla, se utiliza una triangulación metodológica compuesta por un análisis de contenidos cuantitativo y cualitativo en los mensajes publicados en Twitter de las cuentas oficiales de los partidos, una observación no participante en un mitin de cada partido/campaña y entrevistas en profundidad semiestructuradas a cada uno de los responsables de campaña 2.0. Esta triangulación se complementa con diferentes entrevistas en profundidad a expertos en comunicación política 2.0. La discusión de esta tesis se sustenta también en la revisión bibliográfica que se presenta en el marco teórico de esta monografía. Concluyendo con todo ello que, pese a la utilización de Twitter y a la evolución en la manera de comunicar sucedida entre 2010 y 2012, tanto CiU como el PSC-­‐PSOE no mantienen un diálogo con la ciudadanía, no aprovechando así lo que esta herramienta ofrece: la posibilidad de una comunicación bidireccional.
This research focuses on finding out if the PSC-¬‐PSOE and CiU use Twitter as a tool for two‐way communication to communicate with their audiences, studying the type of information issued from the official profiles of both parties in election campaigns held between 2010 and 2012 in Catalonia; to the Parliament of Catalonia, Barcelona City Council, the Congress of Deputies in Madrid, and again, the Parliament of Catalonia. For this procedure, we use a methodological triangulation consisting of an analysis of quantitative and qualitative content of the messages posted on Twitter in the official accounts used by the political party; a literature review and in‐depth interviews to those responsible for communication 2.0 in CiU and PSC‐PSOE in the mentioned elections. It also contains semi-¬structured interviews to experts in political communication 2.0 and non-participant observation of various meetings, one for party and candidate, carried out during the PSC-PSOE and CiU analyzed campaigns.
Aquesta investigació se centra a descobrir si el PSC - PSOE i CiU utilitzen Twitter com una eina per a la comunicació de bidireccional per comunicar-se amb els seus públics, estudiant el tipus d'informació emesa a partir dels perfils oficials de tots dos partits en les campanyes electorals van transcórrer a Catalunya entre 2010 i 2012; al Parlament de Catalunya, a l'Ajuntament de Barcelona, al Congrés dels Diputats de Madrid, i de nou, al Parlament de Catalunya. Per realitzar-la, s'utilitza una triangulació metodològica que consisteix en una anàlisi quantitativa i qualitativa continguda en els missatges publicats a Twitter dels comptes oficials del partit utilitzats; una revisió de la literatura i les entrevistes en profunditat als responsables de la comunicació 2.0 CiU i PSC - PSOE a les eleccions esmentades. També conté entrevistes semiestructurades a experts en comunicació política 2.0 i observacions no participants de diversos mítings, un per partit i candidat, duts a terme durant les campanyes analitzades del PSC - PSOE i CiU.

En els darrers anys s'han dedicat grans esforços a l'estudi del control de la comunicació entre Elements de Procés de la Informació (per exemple, els computadors), principalment en els aspectes relacionats amb el suport de la comunicació (configuracions, topologies, protocols).

La present tesi versa sobre dos aspectes diferents de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en relació a la diabetis. En primer lloc, hem avaluat en dos períodes de temps diferents (anys 2001 i 2013) l’accés a continguts de salut a Internet de dos grups de pacients amb diabetis tipus 1 atesos en una unitat especialitzada mitjançant un qüestionari auto-administrat. El nombre de pacients avaluats fou de 244 en el Tems 1 i 289 en el Temps 2. Entre els 2 temps s’observa un increment significatiu de la proporció de pacients que accedeix a continguts de salut mitjançant Internet del 18,1% al 51,2% de la població total estudiada, coincidint amb un increment de la disponibilitat d’Internet del 36,7% al 74,4%. De l’anàlisi de variables predictores de l’accés a continguts de salut a Internet cal destacar que al Temps 2 es va observar un increment significatiu de la proporció d’usuaris de nivell educatiu baix que accedien a continguts de salut (del 31,8% al 49,3%). En el Temps 2 també es va avaluar l’accés a xarxes socials relacionada amb la salut, detectant-se una utilització baixa (24,8% dels usuaris de xarxes socials; 12,1% de la població total enquestada) sense que el nivell educatiu en fos una variable predictora. La utilització d’Apps de salut també fou baixa (34% dels usuaris de telefonia intel·ligent; 19% del total de població enquestada). Malgrat la baixa utilització de les xarxes socials per temes de salut, la predisposició a la comunicació digital amb professionals i a participar en un grup de Facebook centrat en la malaltia fou alta (73,3% i 66,5%, respectivament). Com a conclusions podem dir que: l’increment d’accés a continguts de salut observat s’ha acompanyat d’una disminució de les diferències de nivell educatiu entre els usuaris. Per altra banda l’interès en la comunicació digital amb professionals i en la participació en xarxes específiques, conjuntament amb la baixa utilització real de les mateixes podria indicar la necessitat d’una major implicació dels professionals en el desenvolupament de xarxes socials adaptades a les necessitats dels usuaris. En segon lloc vam avaluar els continguts sobre diabetis tipus 2 disponibles en diversos formats de TIC fonamentalment com a eina per la presa de decisions i la educació dels usuaris. En 2 estudis diferents (2003 i 2010) es va valorar la presència a Internet d’evidències orientades al pacient, les referències a àrees d’incertesa i les cites a estudis que no mostren efectes beneficiosos de la intensificació del control metabòlic. Els resultats van mostrar que la informació disponible és insuficient per una presa informada de decisions, ja que la referència a les evidències que mostren un escàs efecte del control glucèmic sobre la morbiditat, mortalitat i/o qualitat de vida són pràcticament inexistents. També es van avaluar els continguts a Twitter, observant una escassa implicació dels professionals de la salut en aquesta eina i una proporció important de continguts de promoció comercial. A més, vam avaluar els continguts educatius dels vídeos de Youtube. Dels 393 vídeos avaluats, la proporció de vídeos amb algun contingut educatiu fou d’aproximadament del 50%. Per altra banda vam detectar informació enganyosa en un 25% dels vídeos. La presència d’informació enganyosa o d’escàs valor educatiu fou més freqüent en vídeos provinents de canals de medicina alternativa. Amb aquests resultats podem subratllar la necessitat de que el professionals de la salut coneguin fonts fiables dins de les xarxes socials amb continguts per pacients.
This thesis refers to two different aspects of the information and communication technologies (ICT) in the field of diabetes. Firstly we have evaluated in 2 different periods (years 2001 and 2013) the access to health contents in the Internet of two groups of patients with type 1 diabetes attended in a specialized unit, through an self-administered questionnaire. The number of evaluated patients was 244 in Period 1 and 289 in Period 2. Between both periods we have observed a significant increase in the proportion of patients that access to health contents in the Internet from 18.1% to 51.2% of the global population studied, in parallel to an increase in Internet availability from 36.7% to 74.4%. The analysis of predictors of access to health contents through the Internet it must be highlighted a significant increase in the proportion of users with a low education level who accessed to health contents (from 31.8% to 49.3%). In Period 2 we also assessed the use of social networks for health purposes, where we detected a low use (24.8% of social networks’ users; 12.1% of the all the population), while education level being a predictive variable. Health Apps use was also low (34% of smartphone’s users; 19% of the all the population). Despite this low use of social network for health purposes, the availability for digital communication with health professionals and for participating in a Facebook disease oriented group was high (73.3% and 66.5%, respectively). We can, therefore, conclude that the observed increase in the access to health contents has been accompanied by a decrease in the differences in the education level between users and non-users. Additionally, the interest in the digital communication with health professionals and in participating in specific social networks, along with the low actual uses of these resources for health purposes, might indicate the need for a higher implication of health professionals in developing social networks adapted to patients’ needs. Secondly, we have evaluated contents about type 2 diabetes in various formats of ICTs, specifically as a tool for users’ treatment decisions and education. In 2 different studies (2003 and 2010) we assessed the presence in the Internet of patients’ oriented evidences, references to uncertainty areas, and references to studies that haven’t been able to show beneficial effects of blood glucose treatment intensification. Our results showed that the information available is no sufficient for making informed decisions, since the reference to the evidence showing little effect of treatment intensification on morbidity, mortality and/or quality of life are essentially lacking. We also assessed Twitter contents, where we observed a limited presence of health professionals and a high proportion of branding. Additionally we assessed the presence of educational contents in Youtube videos. We assessed 393 videos and found that the proportion of videos with some educational content is approximately 50%. However, we also observed that 25% of videos presented some form of misleading information. The presence of misleading information of low educational value was higher in videos from “alternative medicine”. With these results, we stress the need for health professionals’ knowledge of reliable sources in patients’ dedicated social networks.

Aquesta investigació presenta dos hemisferis de recerca. D'una banda, s'analitza el nexe entre els éssers humans i les maquines en relació a les interaccions que s'estableixen a la web 2.0 per esbrinar si I'ús d'lnternet ha possibilitat noves capacitats que permeten crear I'abstracció d'una proximitat , virtual que genere empatia en situacions de crisi o d'emergència. D'altra banda, es determina el rol deis departaments de comunicació del Tercer Sector en un context com el descrit i, en aquest sentit, s'aprofundeix en el missatge que el receptor busca, troba o rep a través d'lnternet perquè serveix en I'entorn virtual com detonant per generar un canvi en la forma de processar la informació i mostra com el canal de transmissió de la informació és decisiu perquè la reacció a eixa comunicació siga diferent de la que hauria tingut el mateix receptor per altres canals com els mitjans tradicionals.
This research has two areas. First of all, we analyse the link between humans and machines acording to the interaction in the web 2.0 to find out if the use of Internet has enabled new capabilities that create the abstraction of a virtual proximity that generates empathy in crisis or emergencies. Furthermore, determining the role of the communication departments of the non-profit sector, and in this sense, the deeper message that the receiver searchs, finds or receives through the Internet. We do that because it serves in the virtual environment as a trigger to generate a change in the way of processing the information and it shows how the transmission channel of the information is important for the reaction of being different.

El momento que viven las series de ficción televisivas es auspicioso gracias a su calidad técnica, profesional y temática. Un ejemplo de ello son las ficciones con contenido histórico. Su producción no sólo involucra proyectar la obra por la pantalla chica, sino además realizar un trabajo benéfico a través de la distribución de sus contenidos en las redes sociales de Internet, generando un contacto activo de comunicación de múltiples mensajes, donde los usuarios opinan sobre el tratamiento temático y escénico. La presente investigación doctoral es un estudio de la relación que hacen los usuarios en las plataformas digitales sobre la memoria histórica en las redes sociales de España y Chile como consecuencia narrativa de series de ficción que abordan dicha temática. La muestra corresponde a las plataformas asociadas a las series cuyo argumento se enmarca en periodos pasados de la historia reciente de España y Chile, es decir, a la represión y consecuencia social, como cultural, que reflejan las series de ficción televisiva, Amar es Para Siempre; Cuéntame Cómo Pasó; Los 80: más que una moda y Los Archivos del Cardenal. Se realizó un seguimiento a temporadas específicas de las series de ficción mencionadas, posteriormente se procedió a seguir las redes sociales que se han vinculado a las ficciones analizadas para seleccionar una muestra que permitiera reunir los mensajes necesarios en el análisis de contenido. Se desarrolló también un grupo de discusión con el objeto de observar la percepción de los espectadores en relación a la memoria histórica visualizada en las series de ficción de estudio. La tesis doctoral es el resultado de una investigación iniciado el año 2012, proyecto financiado por la Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica de Chile con su programa Capital Humano Avanzado, Becas Chile, del Ministerio de Educación. Se busca comprender el sentido del recuerdo, desde la perspectiva del uso del lenguaje que utilizan los usuarios al momento de visionar las series de ficción, teniendo presente los componentes afectivos, expresivos y de representación que señalan los participantes en las redes sociales como resultado de una comunicación en el contexto social de la memoria de España y Chile, como así también la impresión de los espectadores que siguen las series de ficción analizadas, cuyo trabajo de campo se llevó a cabo en Chile y España durante los años 2014 y 2015.
Fictional television series are experiencing an auspicious moment due to their technical, professional and thematic quality. An example of this is those with historical content. Not only do they imply to exhibit it on the small TV screen but they also produce a favorable work by wide spreading their themes in the social networks and, consequently, creating an active communication throughout users’ comments, where they express their opinions on how the topics are treated and portrayed. This doctoral thesis research studies the relation between the comments that social network users post in Spain and in Chile, regarding the historical memory as a narrative consequence of those fictional series that address this content. The sample is related to those platforms associated to those series whose plots are set in periods of the Spanish and Chilean history; for example, during repression, concerning the social and cultural consequences reflected in these television fictional series, Amar es Para Siempre; Cuéntame Cómo Pasó; Los 80: más que una moda y Los Archivos del Cardenal. After reviewing specific seasons of these three TV series, I examined those social networks connected with them. The objective was to select a sample that collected the necessary comments for the analysis of the themes. A discussion group was also developed to examine the viewers’ perception regarding the visualized historical memory from the fictional series examined. This doctoral thesis derives from a research initiated in 2012. The project was financed by the National Commission for Scientific and Technological Research (CONICYT) with their Advanced Human Capital program, Becas Chile (Chile Scholarship) employee of the Ministry of Education. The research, conducted in Chile and in Spain during 2014 and 2015, seeks to understand the sense of memories from the perspective of the use of the language that spectators employ at the moment of viewing the fictional series referred to affective and expressive components, as well as the representation mentioned by the social network participants originated from the communication existing within the social context of the Spanish and Chilean historical memory, and, the impressions of those who regularly watch the TV series analysed.

La companyia química típica és una companyia gran, sovint amb milers de treballadors.
Segons dades de la Unió Europea, l'any 1990 quasi el 70% de la facturació en el sector
químic corresponia a empreses amb més de 250 treballadors. La resta se la repartien a parts
iguals empreses petites, de menys de 50 treballadors, i mitjanes, d'entre 50 i 250 treballadors.
De fet, encara que alguns productes tenen mercats d'abast regional, la indústria química és
essencialment global i la dominen multinacionals com ara Bayer, amb 117.000 treballadors,
BASF, amb 93.000 treballadors, DuPont, amb 79.000 treballadors, o Dow Chemical, amb
50.000 treballadors. Especialment per aquestes grans multinacionals, el disseny organitzatiu i
la gestió dels recursos humans juguen un paper clau, tan important, si més no, com la
tecnologia o la gestió dels recursos materials.
L'estudi teòric de les organitzacions i el seu disseny ha estat tradicionalment tractat dins
l'àmbit de l'economia. La majoria de treballs en la literatura econòmica s'han concentrat en
problemes relacionats amb incentius, en part perquè existeix un marc teòric ben establert que
permet tractar aquesta mena de problemes. En els últims deu anys, però, s'ha proposat i
desenvolupat un nou enfocament del problema de l'organització: el que podríem anomenar
l'enfocament comunicacional. La idea essencial és que les organitzacions existeixen, en bona
mesura, per resoldre el problema de coordinació que planteja la limitació de capacitat dels
individus per processar informació. Efectivament, l'especialització sorgeix com a
conseqüència d'aquesta limitació i, simultàniament, la necessitat de coordinació i
comunicació sorgeix com a conseqüència de l'especialització. Per altra banda, és un fet
establert empíricament que bona part del treball en una organització consisteix en processar
informació i comunicar més que no pas en fer o vendre coses en el sentit més estricte. Des
d'aquesta perspectiva, en l'enfocament comunicacional s'entén que l'organització és un
processador d'informació i, per tant, s'estableix que el problema de disseny és un problema de
minimització dels costos de comunicació i d'optimització del flux d'informació.
Paral·lelament, l'aparició i el rapidíssim desenvolupament de xarxes de comunicacions
tecnològiques com ara l'Internet, i també la complexitat de la seva estructura i la seva
dinàmica, han despertat l'interès de la comunitat científica, en particular la de la física
estadística. L'estudi de xarxes (o grafs) ja era una matèria amb entitat pròpia en l'àmbit de la
sociologia o de la matemàtica, però el descobriment de propietats sorprenents en grans xarxes
complexes reals ha portat a estudiar sistemes propis de la biologia o de l'enginyeria des d'una
nova perspectiva.
En aquest treball fem servir idees i eines tant de la literatura econòmica com de l'emergent
física de les xarxes complexes per entendre el paper de la comunicació i del processat
d'informació en organitzacions. Ho fem des d'una doble perspectiva: teòrica i empírica. Des
del vessant teòric, proposem i estudiem un model general i simple per processos de
comunicació. Amb el coneixement adquirit del model, ataquem el problema de trobar
estructures de comunicació òptimes. Des del vessant empíric, estudiem les xarxes de
comunicació d'organitzacions reals i en traiem informació sobre l'estructura de comunitats,
informació que es pot fer servir com a indicador quantitatiu de l'estat i evolució de
l'organització.
The typical chemical company is large, usually with thousands of employees. According to
data from the European Union, in 1990 almost 70% of the total turnover generated by the
chemical industry corresponded to companies with more than 250 employees. The remaining
30% corresponded, in similar amounts, to small companies with less than 50 employees and
to medium sized companies with 50 to 250 employees. Indeed, although some products have
regional markets, chemical industry is essentially global and is dominated by large
multinationals like Bayer, with 117,000 employees, BASF, with 93.000 employees, DuPont,
with 79.000 employees, or Dow Chemical, with 50.000 employees. Specially for such large
companies, organizational design and human capital management play a key role, as
important, at least, as technology or management of material resources. A substantial part of
the human workforce of such a company is devoted to information processing rather than to
"make" or "sell" products in the narrow sense. However, most formal analysis of
organizations have downplayed communication and information processing and focused on
issues related to individual incentives. Only in the last decade, the importance of
communication processes in organizations has started to be understood, mainly in the
economics literature.
Parallel to these efforts to understand the role of communication in organizations, the
appearance and fast development of huge technology-based communication networks such as
the Internet, as well as their inherent complex structure and dynamics, has contributed to
awaken the interest of the scientific community in the so-called --complex networks'.
Actually, the study of networks was already a topic by itself in social sciences and in
mathematics. However, recent studies on these technology-based communication networks as
well as the discovery of surprising properties in big and complex networks in fields as diverse
as biology, physics, computer science, engineering or economics, has generated a great
interest. In particular, statistical physics has played a particularly important role in
understanding some of the properties of such networks. The reason is that some of the tools
derived to understand complex collective behavior in physical systems (that differ from the
addition of the individual behaviors of the parts of the system) are applicable in the field of
complex networks.
The present work uses ideas from both the economics literature and complex networks
literature to understand the role of communication processes in organizations. The problem is
tackled from a double perspective: theoretical and empirical. From the theoretical point of
view, we propose and study a general and simple model for communication processes. With
the understanding obtained from the model, we address the problem of finding optimal
communication networks. From the empirical point of view, we study the complex
communication network of real organizations and we obtain information about the structure
of the different communities in the organization. This information can be used as a
quantitative and objective indicator of the status and evolution of the organization.

El presente trabajo presenta una reflexión teórica que recupera, analiza y propone un marco conceptual de estudio en torno al concepto de red en el contexto de la comunicación globalizada, y en el seño de un escenario donde el alcance terminológico de “red” se ha visto afectado por reflexiones y estudios procedentes de diferentes ámbitos y disciplinas, especialmente de las ciencias sociales. A partir de lo anterior, la investigación “La transformación de los modelos de la comunicación en el surgimiento de la sociedad de la información: Del modelo de flujo unidireccional a la comunicación descentralizada" se plantea como objetivo, definir la comunicación globalizada, mediante un modelo fundamentado en el estudio y la comparación de las diferentes teorías que explican el fenómeno de las redes reales. Dicho planteamiento implica la descripción a profundidad y la contrastación de las teorías que abordan el fenómeno de las redes reales, para con ello plantear un modelo de red para el entorno de la comunicación globalizada, que reconozca la realidad de la comunicación y su apuesta interdisciplinaria. La investigación define una metodología de tipo descriptiva, que concentra la observación y análisis en la producción documental derivada del trabajo teórico, escogiendo como modelo el análisis de contenido. La metodología se estructura en 4 etapas: primero, la constitución de una base epistemológica de fundamentos y enfoques de las redes reales y la comunicación globalizada. Segundo, establecer las técnicas de recolección y tratamiento de información, así como el universo de la investigación, determinado por un grupo de referencias bibliográficas, de los siguientes enfoques teóricos: Open System Inteconnection Model (ISO/IEC 7498-1), End to End Argument (Saltzer et Al), Free Scale Theory (Barabási) y Teoría de la virtualidad real (Castells). Tercero, plantea el estudio a profundidad del corpus de investigación a partir de los principios teóricos disciplinares que definen las redes reales. Cuarto, presenta un marco de explicaciones derivadas del estudio del corpus de la investigación, desarrollado en 3 momentos- interpretación descriptiva del marco disciplinar de cada teoría, contrastación de teorías descritas para evidenciar sus diferencias, concordancias y complementariedades y finalmente, planteamiento de un modelo de la comunicación basado en las redes reales, teniendo como referente el marco teórico y los resultados de la descripción y la contrastación. De la investigación se concluye que la etapa descriptiva ofrece evidencia del carácter idealizado de la red en comunicación, haciendo necesaria la ampliación de la exploración hacia otros campos disciplinares. La contrastación permite identificar regularidades y divergencias que presentan las diversas teorías, logrando a su vez formulaciones parciales que reconstruyen el concepto de cada teoría mediante un dispositivo gráfico integrado. El modelo de red, desde el marco teórico y los análisis descriptivo y contrastativo, consigue dos enfoques derivados del modelo: hacia el mantenimiento del principio End-to-End, promoviendo la arquitectura abierta; y desde la generatividad, hacia un concepto de red ubicua. Con los resultados obtenidos, la investigación abre un camino para la indagación en el concepto de red y sus implicaciones contextuales, representando esto para la comunicación, un espacio para debatir sus lineamientos, marcos de regulación y reflexiones teóricas.
This work presents a theoretical reflection that retrieves, analyzes and proposes a conceptual framework for the study on the concept of network in the context of globalized communication, in the midst of a scenario where the terminological scope of "network" was affected by reflections and studies from different fields and disciplines, especially in the social sciences. From the above, the investigation "The transformation of the models of communication in the emergence of the information society: from the unidirectional flow model, to decentralized communication" proposes as objective, to define the global communication through a model based on the study and comparison of different theories to explain the phenomenon of real networks. This approach involves in-depth description and contrasting of the theories that address the phenomenon of real networks, to thereby raise a network model for the globalized communication environment that recognizes the reality of communication and their interdisciplinary intention. The investigation presents a methodology descriptive, focusing in observation and documentary analysis that derive from theoretical work, choosing as model, the content analysis. The methodology is structured into 4 stages: first, the establishment of an epistemological basis of fundamentals and approaches to real networks and global communication. Second, determine the techniques of collecting and processing information and research the universe, determined by a group of references, the following theoretical approaches: Open System Inteconnection Model (ISO / IEC 7498-1), End to End Argument (Saltzer et Al), Free Scale Theory (Barabási) and Theory of real virtuality (Castells). Third, the study proposes a depth research of corpus from disciplinary theoretical principles that define real networks. Fourth, presents a framework of explanations from the study of corpus research, developed in 3 times: the descriptive interpretation of disciplinary framework of each theory, the contrast of described theories to demonstrate their differences, commonalities and complementarities. Finally, approach a model based communication in real networks, taking as reference the theoretical framework and the results of the description and contrast. The investigation concluded that the descriptive stage provides evidence of the idealized nature of the communication network, necessitating the expansion of exploration to other disciplinary fields. The contrast allows identifying irregularities and differences presented by the various theories, achieving partial turn formulations that reconstruct the concept of each theory through an integrated graphics device. The network model is based on the theoretical framework and descriptive-contrast analysis, to get two approaches derived from the model: towards maintaining the End-to- End principle, promoting the open architecture; and other approach from generativity, towards a concept of ubiquitous network. With the results, the research opens a path for inquiry into the concept of network and its contextual implications, representing it for communication, a space to discuss its guidelines, regulatory frameworks and theoretical reflections.

Aquesta recerca analitza la fragmentació de les associacions de veïns de la ciutat de Tarragona emprant una aproximació que integra les perspectives teòriques de la sociologia dels moviments socials, de les organitzacions i de l'anàlisi de xarxes socials. Realitza una anàlisi de les associacions emprant la lògica dels Camps d'Acció Estratègica.
Esta investigación analiza la fragmentación de las asociaciones de vecinos de la ciudad de Tarragona a partir de una aproximación que integra las perspectivas teóricas de la sociología de los movimientos sociales, de las organizaciones y del análisis de redes sociales. Realiza un análisis de las asociaciones a partir de la lógica de los Campos de Acción Estratégica
This research analises the fragmentation of the neighbourhood association at the city of Tarragona. The author proposes an integrative approach using the social movement theory, organisational theory and social network analysis. The research is based on the concept of Strategic Action Fields.

Compendi d’estudis publicats entre el 2017 i el 2019, que demostren, entre d’altres coses, que els professionals sanitaris d’atenció primària de la salut (APS) utilitzen habitualment les aplicacions per a telèfons intel·ligents (apps) de plataformes socials, com WhatsApp, en un context professional; que les apps de plataforma social vertical (WhatsICS) poden ser una bona eina per millorar la comunicació efectiva entre els components d’un equip de treball multidisciplinar d’APS; i que l’ús d’un joc seriós, combinat en una mateixa app, amb eines de xarxa social (Tobbstop) , és efectiu per modificar conductes de risc, com l’abandonament de l’hàbit tabàquic durant la gestació. L’ús adequat de les xarxes social i les noves eines de gamificació són alguns camps de la mHealth que caldrà provar i estudiar en els propers anys, donat que aprendre a utilitzar-les pot ajudar-nos a millorar l’assistència, a l’hora que s’optimitzen uns recursos cada cop més escassos.
Compendio de estudios publicados entre el 2017 y el 2019, que demuestran, entre otras cosas, que los profesionales sanitarios de atención primaria de la salud (APS) utilizan habitualmente las aplicaciones para teléfonos inteligentes (apps) de plataformas sociales, como WhatsApp, en un contexto profesional; que las apps de plataforma social vertical (WhatsICS) pueden ser una buena herramienta para mejorar la comunicación efectiva entre los componentes de un equipo de trabajo multidisciplinar de APS; y que el uso de un juego serio, combinado en una misma app, con herramientas de red social (Tobbstop), es efectivo para modificar conductas de riesgo, como el abandono del hábito tabáquico durante la gestación. El uso adecuado de las redes social y las nuevas herramientas de gamificación son algunos campos de la mHealth que habrá que probar y estudiar en los próximos años, dado que aprender a utilizarlas puede ayudar a mejorar la asistencia, a la hora que se optimizan unos recursos cada vez más escasos
Compendium of studies published between 2017 and 2019, which show, among other things, that health professionals in primary health care (PHC) routinely use social media smartphones applications (apps), such as WhatsApp, in a professional context; that vertical social media apps (WhatsICS) can be a good tool to improve effective communication between the components of a PHC multidisciplinary work team; and that the use of a serious game, combined in the same app, with social network tools (Tobbstop), is effective in modifying risk behaviors, such as smoking cessation during pregnancy. The proper use of social networks and the new gamification tools are some fields of mHealth that will have to be tested and studied in the coming years, since learning to use them can help improve assistance, while optimizing resources increasingly scarce

El entorno tecnológico hace que las empresas deban adaptar sus políticas de comunicación hacia las nuevas tecnologías teniendo en cuenta la reputación de la compañía y de sus marcas en base a las opiniones de los consumidores. En este contexto las empresas tienen que adoptar cambios en sus estructuras o utilizar agentes externos para el control, medición y actuación de las menciones que hacen los usuarios de las nuevas tecnologías en sus distintos ámbitos y formatos. Desde el prisma de la observación de la reputación tanto de marca como de la identidad corporativa, las industrias deben centrarse en la gestión integral de su imagen emitida (Abratt,1989) y en gestionar las opiniones y comentarios de todos los agentes que interactúan con la compañía, especialmente aquellos que influyen directamente en sus cuentas de resultados, como los consumidores, proveedores o clientes intermedios. En este marco, las Tecnologías de la Información y Comunicación (en adelante, TIC) suponen una herramienta esencial para controlar y gestionar la reputación, también denominada reputación digital, ya que mejorará su competitividad por permitir relaciones personales entre empresa y consumidor a través de los contenidos (Fondevila Gascón, 2010) en la Sociedad de Banda Ancha (Fondevila Gascón, 2009). En este nuevo entorno aparece el concepto de reputación como eje de actuación, especialmente por el auge de Internet, y surge la necesidad de las empresas de actualizar sus estrategias, adaptándose al rápido avance de la práctica de los consumidores en el uso de las nuevas tecnologías para la comunicación y difusión de opiniones sobre marcas o empresas. La reputación de una empresa deberá entenderse en una perspectiva global desde tres aspectos: la identidad corporativa, la reputación fuera de la Red y la reputación en el mundo virtual entendido en su más amplio aspecto y teniendo en cuenta todo lo que influye en la reputación de la marca. Es clave identificar las variables y la definición de reputación desde un punto de vista bibliográfico para pasar posteriormente a realizar un análisis similar del concepto de reputación online. La gestión de la reputación digital empieza a ser asumida como una prioridad por las empresas, que observan cómo cada día más las redes sociales e Internet influyen en la imagen que se tiene de ellas. Si se puede diferenciar el contexto online del offline, las marcas en el entorno online han reducido el control de su reputación. En primer lugar, es importante definir lo que es la reputación de marca online y cómo los consumidores interactúan con las marcas en Internet (Fondevila Gascón y Del Olmo, 2011). El desarrollo de las redes sociales a través de Internet ha cambiado el comportamiento del consumidor, como también la dinámica de la relación entre las marcas y los consumidores (Fondevila Gascón y Beriain, 2013; Fondevila Gascón et al., 2013).

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o de varietats lingüístiques. Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals. En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals. Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, que no fan cap ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús del català fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en el desenvolupament dels processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment. Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.
The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties. Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language. Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals. In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers. Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.
Esta tesis plantea el estudio de los procesos de mantenimiento y sustitución lingüísticos mediante el análisis de las interacciones y las elecciones lingüísticas de los individuos. El proceso de modernización y homogeneización política ha llevado a la pérdida de diversidad lingüística y cultural en Europa y en general. Desde la sociolingüística más preocupada por las interacciones sociales se suele considerar que las redes densas y cohesionadas tienden a crear espacios en los que los procesos de homogeneización experimentan numerosas dificultades para difundir las lenguas estatales o las variedades lingüísticas. Los contextos socioeconómicos y políticos capaces de provocar procesos de sustitución lingüística activan los mecanismos sociales que llevan a la desaparición de una lengua, tales como la bilingüización, la distribución funcional de las lenguas, la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional y el desplazamiento de la lengua en las relaciones endogrupales (entre los miembros del mismo grupo). En esta investigación llevada a cabo en la Franja (Aragón), se detecta que, a diferencia de la situación observada durante los años 90, el catalán se encuentra ahora minorizado demográficamente. Además, en oposición a lo que a menudo se había supuestoen el estudio de la sustitución lingüística, la lengua sufre un retroceso en el ámbito familiar en las relaciones horizontales (esto es, la lengua elegida entre progenitores o entre hermanos), más que en las relaciones verticales (la lengua que se transmite de progenitores a hijos). Ante estos resultados, el estudio de las interacciones entre iguales deviene aún más relevante. Así, pues, con el objetivo de analizar las interacciones y las elecciones lingüísticas, se propone el desarrollo del concepto de rol sociolingüístico, en tanto que pauta de comportamiento sociolingüístico que cada individuo efectúa ya sea en relación con su posición sociolingüística, ya sea por las expectativas de comportamiento que el grupo espera que siga en función de su estatus sociolingüístico. A partir de esta propuesta interaccional, se analizan las elecciones lingüísticas, las normas sociales y los roles sociolingüísticos, y se constata que, en la cohorte de alumnos estudiada en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera, el desarrollo de los roles sociolingüísticos catalanohablantes solo se produce en alumnos cuya lengua familiar es el catalán. Por contra, los que no la tienen como lengua familiar, desarrollan roles castellanohablantes mantenedores, sin emplear el catalán. Además, la investigación destaca que hasta una cuarta parte de los catalanohablantes familiares desarrollan roles castellanohablantes; esto es, tienden a usar el castellano entre ellos, desplazando el uso del catalán incluso en las interacciones endogrupales, un mecanismo clave en el avance de los procesos de sustitución. Asimismo, revela que la mayor parte de los bilingües familiares desarrollan roles castellanohablantes y usan mayoritariamente el castellano incluso con los catalanohablantes familiares, aunque no compartan esta lengua en su seno familiar. Por todo ello, esta investigación realiza diferentes aportaciones para la aplicación del análisis de redes sociales en la investigación sociolingüística, mediante la adaptación del análisis blockmodeling y la aplicación de modelos ERGM. Por último, supone una novedosa contribución al conocimiento de la situación sociolingüística de un territorio que hasta el momento se había considerado como una excepción desde un punto de vista general en los procesos de sustitución lingüística.

El principal objectiu d'aquesta tesi doctoral és determinar quin és l'efecte de la xarxa de relacions en la formació de la imatge turística induïda d'una destinació. A fi de poder assolir aquest objectiu es desenvolupa un model conceptual en el qual es detecten tres possibles gaps en la formació de la imatge turística induïda, i un total de set proposicions que expliquen les raons per les quals es produeixen aquestes disfuncions en la imatge turística induïda. El model conceptual desenvolupat es complementa amb un estudi comparatiu de dos casos d'estudi: Girona i Perpinyà. La metodologia emprada combina metodologies quantititives i qualitatives, les quals han permès analitzar la imatge turística d'ambdues destinacions, així com determinar la xarxa relacional de cadascun dels casos. Els resultats mostren que en ambdós casos es materialitzen els tres gaps detectats a partir del model conceptual proposat, tot i que amb diferències substancials.
The main aim of this thesis is to determine the effect of the internal relational network of a tourism destination on the induced tourism image formation process. In order to attain this aim, a conceptual model is developed in which three possible gaps are detected in the induced image formation process. The reasons that explain why these dysfunctions show up are explained by mean seven propositions. The conceptual model is analysed with a comparative study of two cases: Girona and Perpignan. The methodology combines qualitative and quantitative techniques, and allows the analysis of the induced imatge of both destinations, as well as the determination of the relational network of each case. The results show that in both cases the three proposed gaps are matarialized, although with substantial differences.

The research explores the degree of integration of new digital technologies within electoral communication on the basis of the study of the on line Catalan campaigns of 2010 and 2012. The results of the analysis suggest the spread, with few exceptions which do not compromise the general overview, of a normalization effect, substantiating the presence of the unevenness of the off line politics in the context of digital platforms. The main use of on line media is the dissemination of information. The overall strategy is one way and centralised, with little interactivity and minimum freedom of action for activists. In terms of discursive strategies, despite the low level of hostilities against the opponents, the messages, as in traditional campaigns, are focused around the leader, the campaign coverage and the slogans, neglecting the presentation of political proposals and the call to mobilization. At the same time, the formal style of most of them does not improve already low impression of proximity to citizens. Finally, in spite of the fact that minor parties show the same degree of deployment of digital tools as major parties, any of them exploits the specific features of the net, using it just as another channel for propaganda.
Aquesta recerca estudia l’estat d’integració a la comunicació electoral de les noves tecnologies digitals a partir de l’anàlisi de les campanyes electorals catalanes en xarxa de 2010 i 2012. Els resultats de l’estudi suggereixen la presència, amb poques excepcions que no afecten significativament el quadre general, d'un efecte normalitzador, confirmant a les plataformes digitals els desequilibris de la política off line. El principal ús dels mitjans en línia és la difusió d'informacions. Es fa servir una estratègia unilateral i prou centralitzadora amb poca interactivitat i un marge mínim en la llibertat d'acció dels activistes. Pel que fa a la dimensió discursiva, tot i l'escassa incidència d'atacs als oponents, els missatges, com en les campanyes tradicionals, estan enfocats sobre la figura del líder, l'actualitat de campanya i els eslògans, deixant de banda la presentació de propostes polítiques i la crida a la mobilització. Alhora, el to formal de la majoria dels missatges no fomenta la reducció de la distància amb els ciutadans. Finalment, malgrat els partits minoritaris demostrin el mateix desplegament d'eines digitals que els partits més gran, cap formació aprofita de les especificitats de la xarxa, limitant-se a fer-la servir com un canal més de propaganda.

La comunicación entre redes ad hoc y redes basadas en infraestructura resulta esencial para poder extender Internet más allá de su alcance tradicional, a aquellas áreas hasta ahora inaccesibles, permitiendo la utilización de servicios Web y otras muchas aplicaciones en todo momento y lugar.
En esta tesis doctoral se abordan dos difíciles retos: intentar proporcionar calidad de servicio extremo a extremo en la comunicación entre una red ad hoc y una red fija, y alargar la supervivencia de la red ad hoc para que dicha comunicación sea lo más estable y duradera posible.
Para lograr alcanzar estos objetivos, se ha realizado primeramente un estudio exhaustivo tanto de los modelos de calidad de servicio como de los protocolos de encaminamiento existentes para redes ad hoc aisladas. Fruto de dicho estudio ha surgido una primera contribución que consiste en el diseño e implementación de un protocolo de encaminamiento para la mejora de la supervivencia en una red ad hoc aislada.
A partir de esta base se ha podido abordar la diferenciación de servicios en redes ad hoc conectadas con redes fijas; como consecuencia de esta investigación se ha desarrollado una segunda contribución que consiste en el diseño y evaluación de un modelo de diferenciación de servicios que se basa en la cooperación para el mantenimiento de la calidad de servicio entre ambas redes.
Finalmente, mediante una tercera contribución, se ha conseguido mejorar la supervivencia de una red ad hoc conectada a una red basada en infraestructura con el diseño e implementación de un protocolo de encaminamiento específicamente creado para tal efecto. Además, se ha demostrado que la incorporación de este protocolo de encaminamiento en una red ad hoc que utiliza un modelo de calidad de servicio basado en la interacción entre la red ad hoc y la red IP fija, no sólo alarga la supervivencia de la red ad hoc sino que además evita un aumento de la congestión y mejora la diferenciación de servicios entre ambas redes.
Las simulaciones exhaustivas realizadas sirven para comparar todas estas contribuciones con otras propuestas anteriores, demostrando su efectividad y rendimiento.
Las contribuciones presentadas en esta tesis doctoral tienen una singular importancia, pues hasta la fecha no se ha desarrollado ningún modelo de calidad de servicio que permita la interacción y favorezca la cooperación entre una red ad hoc y una red IP fija con el fin de proporcionar calidad de servicio extremo a extremo. Las contribuciones que se aportan demuestran que sí que es posible la diferenciación de servicios entre una red ad hoc y una red IP fija; además, prueban que resulta imprescindible la cooperación e integración de los modelos de calidad de servicio de ambas redes para lograrlo. Este trabajo resulta pionero en estos aspectos y sirve para abrir una nueva línea de investigación con el fin de promover la comunicación entre redes ad hoc y redes fijas.
The communication between wireless ad hoc networks and infrastructure-based networks is essential to extend Internet beyond its traditional scope, to remote inaccessible areas, making Web services available anytime, anywhere.
In this PhD thesis two difficult challenges are tackled: to provide end-to-end quality of service in the communication between an ad-hoc and a wired network, and to extend the ad-hoc network survivability to achieve that this communication becomes as stable and lasting as possible.
In order to attain these goals, we have firstly done an exhaustive study of the existing quality of service models as well as the routing protocols for isolated ad hoc networks. A first contribution has arisen from this study that is based on the design and implementation of a routing protocol for improving the survivability in an isolated ad hoc network.
Under this basis research has been carried out into service differentiation in ad hoc networks connected to fixed networks; as a consequence of this research we have developed the second contribution of this thesis, that consists of the design and evaluation of a service differentiation model based on the cooperation for the quality of service provision between both networks.
Finally, by means of a third contribution, we have managed to improve the network survivability of an ad hoc network connected to an infrastructure-based network with the design and implementation of a routing protocol specifically created for this purpose. In addition, we have proved that the incorporation of this routing protocol to an ad hoc network that uses a quality of service model based on the interaction between the ad hoc and the fixed IP network, does not only extend the ad hoc network survivability, but it also avoids congestion increase and improves the service differentiation between both networks.
Extensive simulations have been carried out to compare all these contributions with already existing ones, proving their effectiveness and performance.
The present contributions in this PhD thesis have a singular importance, since no quality of service model has been developed that enables the interaction and favours the cooperation between an ad-hoc and a fixed IP network with the aim of providing end-to-end quality of service. The contributions demonstrate that it is really possible to differentiate services between an ad hoc and a fixed IP network; moreover, they show that the cooperation and integration of the quality of service models in both networks is unvaluable in order to achieve it. This is a pioneering work in these aspects and it will be very useful to open a new research line with the aim of promoting the communication between ad hoc networks and fixed networks.

La Web social constitueix la interfície d'un nou paradigma d'innovació col•lectiva. El seu caràcter participatiu, col•laboratiu i socialitzador queda clarament plasmat en el fenomen de les xarxes socials. El més rellevant d'elles no és la seva base tecnològica, sinó el fet que constitueixen escenaris on l'individu es lliura del seu rol passiu i es converteix en actor actiu que interactua i es socialitza amb altres actors mitjançant l'accés, la selecció i fins i tot la transformació de les informacions i els continguts que considera més útils i interessants. Entre els actors que interactuen a les xarxes socials online s'expliquen també subjectes tradicionalment distants en la dimensió off-line. És el cas de les marques i els consumidors. Sent com són les xarxes socials entorns altament sensibles a la connexió interactiva, es fa necessari per a les marques revisar les seves estratègies i engegar modalitats comunicatives dedicades i dirigides de manera personalitzada als seus seguidors online. La finalitat d'aquesta recerca és doble: d'una banda esbrinar si les marques s'han adaptat plenament a l'entorn de les xarxes socials online, és a dir, si han entès a fons i estan explotant de forma adequada el nou potencial comunicatiu que aquestes els ofereixen. I per l'altre, poder concretar algunes línies pràctiques d'actuació que puguin ser suggerides a les marques, en el cas que la seva adaptació no sigui solament parcialment positiva. Per abordar aquests dos propòsits hem desplegat una perspectiva relacional. Hem considerat als actors involucrats en la comunicació com a part d'una trama d'interaccions. Però sobretot hem considerat a la comunicació com un procés de relació. La xarxa social online que hem escollit per estudiar empíricament el fenomen de la interacció comunicativa entre la marca i els seus seguidors ha estat Facebook. L'ambient d'aquesta plataforma online és especialment interessant perquè posseeix la potencialitat suficient com per poder ser considerada una plataforma de conversa i relació. En el nostre estudi empíric ens ha interessat registrar, tant l'opinió dels usuaris de Facebook, com la comunicació que de fet despleguen les marques a través dels seus perfils en aquesta xarxa social. En una primera fase hem comprovat les expectatives i percepcions dels usuaris de les xarxes socials a través de la triangulació de tres tècniques de mesurament: 423 qüestionaris online, 100 entrevistes, 2 sessions de grups focals. En una segona fase hem realitzat un estudi de la comunicació que estan duent a terme 14 marques del sector dels refrescs a través dels seus perfils a Facebook. Per a això hem utilitzat l'esquema A.G.I.L., una eina pròpia de la sociologia relacional. El disseny metodològic de doble via que hem aplicat, a més de permetre'ns aconseguir una visió més completa del fenomen estudiat, ens ha portat a integrar de manera aplicada les perspectives de la sociologia i del màrqueting relacionals.
La Web social constituye la interfaz de un nuevo paradigma de innovación colectiva. Su carácter participativo, colaborativo y socializador queda claramente plasmado en el fenómeno de las redes sociales. Lo más relevante de ellas no es su base tecnológica, sino el hecho de que constituyen escenarios donde el individuo se libra de su rol pasivo y se convierte en actor activo que interactúa y se socializa con otros actores mediante el acceso, la selección y hasta la transformación de las informaciones y los contenidos que considera más útiles e interesantes. Entre los actores que interactúan en las redes sociales online se cuentan también sujetos tradicionalmente distantes en la dimensión offline. Es el caso de las marcas y los consumidores. Siendo como son las redes sociales entornos altamente sensibles a la conexión interactiva, se hace necesario para las marcas revisar sus estrategias y poner en marcha modalidades comunicativas dedicadas y dirigidas de manera personalizada a sus seguidores online. La finalidad de esta investigación es doble: por un lado de averiguar si las marcas se han adaptado plenamente al entorno de las redes sociales online, es decir, si han entendido a fondo y están explotando de forma adecuada el nuevo potencial comunicativo que estas les ofrecen. Y por el otro, poder concretar algunas líneas prácticas de actuación que puedan ser sugeridas a las marcas, en el caso de que su adaptación no sea solo parcialmente positiva. Para abordar esos dos propósitos hemos desplegado una perspectiva relacional. Hemos considerado a los actores involucrados en la comunicación como parte de una trama de interacciones. Pero sobre todo hemos considerado a la comunicación como un proceso de relación. La red social online que hemos escogido para estudiar empíricamente el fenómeno de la interacción comunicativa entre la marca y sus seguidores ha sido Facebook. El ambiente de esa plataforma online es especialmente interesante porque posee la potencialidad suficiente como para poder ser considerada una plataforma de conversación y relación. En nuestro estudio empírico nos ha interesado registrar, tanto la opinión de los usuarios de Facebook, como la comunicación que de hecho despliegan las marcas a través de sus perfiles en esa red social. En una primera fase hemos comprobado las expectativas y percepciones de los usuarios de las redes sociales a través de la triangulación de tres técnicas de medición: 423 cuestionarios online, 100 entrevistas, 2 sesiones de grupos focales. En una segunda fase hemos realizado un estudio de la comunicación que están llevando a cabo 14 marcas del sector de los refrescos a través de sus perfiles en Facebook. Para ello hemos utilizado el esquema A.G.I.L., una herramienta propia de la sociología relacional. El diseño metodológico de doble vía que hemos aplicado, además de permitirnos alcanzar una visión más completa del fenómeno estudiado, nos ha llevado a integrar de manera aplicada las perspectivas de la sociología y del marketing relacionales.

Aquesta tesi pretén aprofundir en la recerca i l'estudi de l'impacte i el funcionament dels nous recursos tecnològics en la societat xarxa. Concretament, la recerca du a terme una anàlisi de les webs de xarxes socials com a entorns per a la generació i l'intercanvi de coneixement des d'una perspectiva transversal: des de l'àmbit de les ciències socials, i també des del de la ciència cognitiva. L'objectiu és identificar, caracteritzar i explicar els determinants dels usos i de les pràctiques socials per a l'intercanvi de coneixement dins de les xarxes socials en línia. Així, es proposa un model per comprovar la influència dels factors especials que s'han trobat com a crítics per a l'acceptació i l'ús de les webs de xarxes socials per a l'intercanvi de coneixements, partint de les diferents teories d'adopció tecnològica existents. Els factors clau del model es basen en la percepció que tenen els usuaris de la seva autonomia, de l'obertura dels webs de xarxes socials, de la diversitat dels membres de les xarxes i de la seva interactivitat. Hem fet una comprovació del model amb l'estudi de cas de les comunitats virtuals de professionals i hem utilitzat l'anàlisi SEM (Models d’Equacions Estructurals). A partir de les dades obtingudes en una recerca empírica realitzada entre els membres que participen en comunitats virtuals de professionals de turisme hostatjades en les principals webs de xarxes socials, hem comprovat la bondat del model d'anàlisi que havíem proposat i hem contrastat les hipòtesis de la recerca. A més s'ha obtingut informació que ens ha ajudat a entendre l'ús que fan el usuaris de les webs de xarxes socials per a la generació i intercanvi de coneixement en entorns professionals, així com la valoració que fan de les webs de xarxes socials com a sistemes per generar i intercanviar coneixement de manera col•laborativa.
Esta tesis pretende profundizar en la investigación y el estudio del impacto y el funcionamiento de los nuevos recursos tecnológicos en la sociedad red. Concretamente, la investigación lleva a cabo un análisis de las webs de redes sociales como entornos para la generación y el intercambio de conocimiento desde una perspectiva transversal: desde el ámbito de las ciencias sociales, y también desde el de la ciencia cognitiva. El objetivo es identificar, caracterizar y explicar los determinantes de los usos y de las prácticas sociales para el intercambio de conocimiento dentro de las redes sociales en línea. Así, se propone un modelo para comprobar la influencia de los factores especiales que se han considerado críticos para la aceptación y el uso de las webs de redes sociales para el intercambio de conocimientos, partiendo de las diferentes teorías de adopción tecnológica existentes. Los factores clave del modelo se basan en la percepción que tienen los usuarios de su autonomía, de la apertura de los webs de redes sociales, de la diversidad de los miembros de las redes y de su interactividad. Hemos hecho una comprobación del modelo con el estudio de caso de las comunidades virtuales de profesionales y hemos utilizado el análisis SEM (Modelos de Ecuaciones Estructurales). A partir de los datos obtenidos en una investigación empírica realizada entre los miembros que participan en comunidades virtuales de profesionales de turismo alojadas en las principales webs de redes sociales, hemos comprobado la bondad del modelo de análisis que habíamos propuesto y hemos contrastado las hipótesis de la investigación. Además se ha obtenido información que nos ha ayudado a entender el uso que hacen los usuarios de las webs de redes sociales para la generación e intercambio de conocimiento en entornos profesionales, así como la valoración que hacen de las webs de redes sociales como sistemas para generar e intercambiar conocimiento de manera colaborativa.
This research studies the impact and operation of new technological resources in the network society. Specifically, we have conducted an analysis of the social networking websites conceived as an environment for the generation and exchange of knowledge, under the perspective of social sciences, and from a cognitive science approach. The aim is to identify, characterize and explain the determinants influencing the uses and social practices of knowledge exchange within online social networks. Regarding the study of the key factors influencing the use and adoption of social networking sites we propose a model to test the influence of special factors that have been found as critical for the acceptance and use of social networking sites for knowledge exchange adjusting it to different technology adoption theories. The key factors of the model are based on the perception of users of their autonomy, the openness of the sites, the diversity of the members of the networks and the interactivity. We have tested the model with case study of virtual communities of tourism professionals and we used the SEM (Structural Equation Modeling) analysis. From the data obtained in an empirical study among members of virtual communities of tourism professionals hosted in the major social networking websites, we have seen the goodness of the analytical model that we have proposed and verified hypotheses research. We also have gathered information that has helped us to understand the users' use of social networking websites for the generation and exchange of knowledge in professional environments as well as the goodness of social networking websites as systems to generate and exchange knowledge collaboratively.

L'objecte principal d'estudi d'aquesta tesi doctoral es basa en la recerca i desenvolupament d'una nova metodologia per a l'elaboració d’insights publicitaris, realitzada a partir de l'anàlisi netnogràfic de les converses que els usuaris realitzen de forma lliure i espontània a la xarxa social Twitter (en el nostre àmbit de recerca i per raons de capacitat i conveniència, ho hem limitat a la xarxa social Twitter). A partir de l'anàlisi de la literatura acadèmica hem documentat les tècniques de recerca majorment utilitzades pels investigadors per a l'elaboració d’insights publicitaris. Aquestes tècniques es basen en entrevistes i reunions de grups reduïts d'entrevistats (habitualment amb menys de deu), dirigits per un entrevistador. Hem analitzat els seus avantatges i inconvenients valorant els estudis i treballs de referència en l'àmbit acadèmic i conclòs que els biaixos produïts per les pròpies dinàmiques de les reunions de grup i de la interpretació dels resultats per part dels entrevistadors suposen un inconvenient important. Amb l'objectiu de superar aquestes limitacions, tant de representativitat com de biaix, hem investigat les possibilitats que l'entorn d'Internet i les xarxes socials poden aportar per a l'obtenció d'una font d'informació més àmplia, representativa i sense biaix. D'una banda, hem substituït les reunions de grup per les converses que realitzen milers de persones en Twitter. D'altra banda, eliminem la figura de l'entrevistador per una recerca d'anàlisi de contingut mitjançant la tècnica netnogràfica, on el procés de recerca es basa en l'observació del consumidor sense intervenció directa de l'entrevistador, eliminant pràcticament el biaix que ocasiona la seva presència. Per poder aconseguir aquest objectiu principal de recerca s'ha requerit el desenvolupament d'una eina específica de resum i anàlisi de textos, tant des de l'anàlisi gramatical com dels sentiments expressats pels usuaris en les seves comunicacions. Hem utilitzat l'eina “SETAL”, acrònim de Sentiment Text Analysis. SETAL és una nova eina de resum i anàlisi gramatical i semàntic de textos en fase beta, desenvolupada pel Dr. Enric Monte, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, provada adequadament per a aquesta tesi doctoral. Per una costat, SETAL ordena tots els continguts per paraules, oracions, textos i fins i tot usuaris, segons la seva ordre d'importància, elaborat per la coocurrencia⁠ de paraules clau, les propietats de la Teoria de Grafs i de la seva distribució estadística (similar a l'algoritme utilitzat pel motor de cerca de Google per determinar el PageRank dels llocs web, a partir d'una cadena de Markov). Hem dedicat una part d'aquesta tesi a l'explicació del funcionament de SETAL. D'altra banda, hem incorporat a la recerca gramatical i semàntica la variable sentiment expressat pels usuaris en els seus comentaris en Twitter. La nostra intenció ha estat voler superar l'anàlisi de la polaritat positiva, negativa o neutra i passar a la precisió que permet puntuar cada oració en funció de l'expressió dels sentiments (dins d'un sentit ampli detallat en el punt 4 d'aquesta tesi). Per a això hem utilitzat com a punt de partida el diccionari LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desenvolupat pel Dr. James Pennebaker et al., i adaptat al castellà i català per a aquesta tesi. Hem partit d'aquest diccionari per puntuar les paraules que formen les oracions i que reconeguts grups de recerca en psicologia han determinat que estan associades amb una determinada intensitat de sentiments/emocions. Afegim a l'anàlisi de sentiments la utilització dels adverbis i els temps gramaticals, així com els bigrames (combinacions de dues paraules la càrrega emocional de les quals es potencia a partir de la seva confluència). Mitjançant la prova realitzada amb l'eina SETAL hem donat resposta a la gestió d'1.200.000 tuits i ens ha resultat imprescindible per poder gestionar i analitzar de forma automàtica un volum d'informació tan elevat. En posar en pràctica l'eina seguint un procés propi emparat per les referències acadèmiques, proposem una nova metodologia per a l'elaboració d’insights. La seva principal aportació pot resumir-se en tres apartats. En primer lloc, ampliem considerablement la mostra de l'estudi superant amb escreix les limitacions de les entrevistes presencials i passem d'un màxim recomanat de deu entrevistats per a aquest tipus d'entrevistes a poder estudiar diversos centenars de persones amb la nostra metodologia. En segon lloc, aconseguim eliminar el biaix donada la no intervenció de la figura de l'entrevistador en el procés d'obtenció de la informació. En tercer lloc, proposem una sèrie de dades obtingudes de forma científica que ens permeten reduir o eliminar la dependència de la intuïció, el descobriment sobtat o el "ajá" associat a la troballa d'un insight (explicat detingudament en les parts teòriques d'aquesta tesi). En resum, aquesta tesi doctoral busca fer un pas més en el procés que ens permet elaborar continguts publicitaris amb la solidesa que aporta partir d'una base científica i objectiva. Per aconseguir-ho, aquesta visió científica ha estat vinculada al potencial que ofereix l'anàlisi dels continguts que els usuaris creen i desenvolupen en Internet, concretament a les xarxes socials, i que ens aporten una nova forma d'obtenir informació fonamental sobre tot allò que els importa i decideixen compartir. Per a una empresa, estar el més a prop possible del dia a dia del consumidor a través de les xarxes socials suposa una oportunitat de vital importància per seguir oferint-li tots els productes, serveis i comunicacions que necessita, amb la millor comunicació possible i podent demostrar-li que se l’escolta en ser el seu benestar la major prioritat i comesa de tota labor empresarial.
El objeto principal de estudio de esta tesis doctoral se basa en la investigación y desarrollo de una nueva metodología para la elaboración de insights publicitarios, realizada a partir del análisis netnográfico de las conversaciones que los usuarios realizan de forma libre y espontánea en la red social Twitter (en nuestro ámbito de investigación y por razones de capacidad y conveniencia, lo hemos limitado a la red social Twitter). A partir del análisis de la literatura académica hemos documentado las técnicas de investigación mayormente utilizadas por los investigadores para la elaboración de insights publicitarios. Dichas técnicas se basan en entrevistas y reuniones de grupos reducidos de entrevistados (habitualmente con menos de diez), dirigidos por un entrevistador. Hemos analizado sus ventajas e inconvenientes valorando los estudios y trabajos de referencia en el ámbito académico y concluido que los sesgos producidos por las propias dinámicas de las reuniones de grupo y de la interpretación de los resultados por parte de los entrevistadores suponen un inconveniente importante. Con el objetivo de superar estas limitaciones, tanto de representatividad como de sesgo, hemos investigado las posibilidades que el entorno de Internet y las redes sociales pueden aportar para la obtención de una fuente de información más amplia, representativa y sin sesgo. Por un lado, hemos sustituido las reuniones de grupo por las conversaciones que realizan miles de personas en Twitter. Por otro lado, eliminamos la figura del entrevistador por una investigación de análisis de contenido mediante la técnica netnográfica, donde el proceso de investigación se basa en la observación del consumidor sin intervención directa del entrevistador, eliminando prácticamente el sesgo que ocasiona su presencia. Para poder alcanzar este objetivo principal de investigación se ha requerido el desarrollo de una herramienta específica de resumen y análisis de textos, tanto desde el análisis gramatical como de los sentimientos expresados por los usuarios en sus comunicaciones. Hemos utilizado la herramienta “SETAL”, acrónimo de Sentiment Text Analysis. SETAL es una nueva herramienta de resumen y análisis gramatical y semántico de textos en fase beta, desarrollada por el Dr. Enric Monte, profesor de la Universidad Politécnica de Cataluña, probada adecuadamente para esta tesis doctoral. Por una lado, SETAL ordena todos los contenidos por palabras, oraciones, textos e incluso usuarios, según su orden de importancia, elaborado por la coocurrencia⁠ de palabras clave, las propiedades de la Teoría de Grafos y de su distribución estadística (similar al algoritmo utilizado por el motor de búsqueda de Google para determinar el PageRank de los sitios web, a partir de una cadena de Markov). Hemos dedicado una parte de esta tesis a la explicación del funcionamiento de SETAL. Por otro lado, hemos incorporado a la investigación gramatical y semántica la variable sentimiento expresado por los usuarios en sus comentarios en Twitter. Nuestra intención ha sido querer superar el análisis de la polaridad positiva, negativa o neutra y pasar a la precisión que permite puntuar cada oración en función de la expresión de los sentimientos (dentro de un sentido amplio detallado en el punto 4 de esta tesis). Para ello hemos utilizado como punto de partida el diccionario LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desarrollado por el Dr. James Pennebaker et al., y adaptado al castellano y catalán para esta tesis. Hemos partido de este diccionario para puntuar las palabras que forman las oraciones y que reconocidos grupos de investigación en psicología han determinado que están asociadas con una determinada intensidad de sentimientos/emociones. Añadimos al análisis de sentimientos la utilización de los adverbios y los tiempos gramaticales, así como los bigramas (combinaciones de dos palabras cuya carga emocional se potencia a partir de su confluencia). Mediante la prueba realizada con la herramienta SETAL hemos dado respuesta a la gestión de 1.200.000 tuits y nos ha resultado imprescindible para poder gestionar y analizar de forma automática un volumen de información tan elevado. Al poner en práctica la herramienta siguiendo un proceso propio amparado por las referencias académicas, proponemos una nueva metodología para la elaboración de insights. Su principal aportación puede resumirse en tres apartados. En primer lugar, ampliamos considerablemente la muestra del estudio superando con creces las limitaciones de las entrevistas presenciales y pasamos de un máximo recomendado de diez entrevistados para ese tipo de entrevistas a poder estudiar varios cientos de personas con nuestra metodología. En segundo lugar, logramos eliminar el sesgo dada la no intervención de la figura del entrevistador en el proceso de obtención de la información. En tercer lugar, proponemos una serie de datos obtenidos de forma científica que nos permiten reducir o eliminar la dependencia de la intuición, el descubrimiento súbito o el "¡ajá" asociado al hallazgo de un insight (explicado detenidamente en las partes teóricas de esta tesis). En resumen, esta tesis doctoral busca dar un paso más en la dirección que nos permite elaborar contenidos publicitarios con la solidez que aporta partir de una base científica y objetiva. Para lograrlo, esta visión científica ha sido vinculada al potencial que ofrece el análisis de los contenidos que los usuarios crean y desarrollan en Internet, concretamente en las redes sociales, y que nos aportan una novedosa forma de obtener información fundamental acerca de todo aquello que les importa y deciden compartir. Para una empresa, estar lo más cerca posible del día a día del consumidor a través de las redes sociales supone una oportunidad de vital importancia para seguir ofreciéndole todos los productos, servicios y comunicaciones que necesita, con la mejor comunicación posible y pudiendo demostrarle que se le escucha al ser su bienestar la mayor prioridad y cometido de toda labor empresarial.
The main object of study of this doctoral thesis is the research and development of a new methodology for the improvement of advertising insights, through the netnographic analysis of the conversations that users of the social network Twitter perform freely and spontaneously (we have limited our field of study to Twitter for capacity and operational reasons). From the analysis of academic literature we have documented the investigation techniques reasearchers mostly use for the development of advertising insights. Such techniques are based on interviews and meetings of small groups of individuals (usually less than ten), led by an interviewer. We have analyzed their pros and cons evaluating the academic studies of reference and concluded that the biases produced by the dynamics of the group meetings and the interpretation of the results by the interviewers pose a major drawback. In order to overcome these limitations, regarding biases and representativeness, we have investigated the possibilities that the field of Internet and Social Media can contribute with towards the obtention of a broader, more representative and unbiased source of information. On one hand, we have replaced the group meetings by the conversations that thousands of people have on Twitter. On the other we have removed the interviewer, and have substituted its figure with a content analysis research of netnographic technique where the research process is based on the observation of consumers without the direct intervention of the interviewers, therefore virtually eliminating biases caused by their presence. The achievement of this main objective of research has required the development of a specific tool for the summary and analysis of texts, both grammatical and emotional, that users express in their communications. We have used "SETAL", which stands for Sentiment Text Analysis. SETAL is a new tool for grammatical and semantic summary analysis of texts in phase beta, developed by Dr. Enric Monte, professor of the Polytechnic University of Catalonia, and adequately tested for this thesis. On one hand, SETAL organized all content by words, sentences, texts and even users, according to their importance, elaborated by the concurrence of keywords, the properties of the Graph Theory and its statistical distribution (similar to the algorithm used by the search engine Google to determine the PageRank of websites, from a chain of Markov). We have devoted a part of this thesis in explaining the operation of SETAL. On the other, we have incorporated to the grammatical and semantic research the emotion variable expressed by users in their comments on Twitter. Our aim has been to take further the analysis of positive, negative or neutral polarity and reach an accuracy that scores each sentence on the basis of the expression of feelings (broadly detailed in paragraph 4 of this thesis). So we've used as a starting point the LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) dictionary developed by Dr. James Pennebaker et al., and adapted it to Castilian and Catalan for this thesis. We have started from this dictionary to score the words and sentences that recognized psychology research groups have identified as associated with certain intensity of feelings / emotions. We add to Sentiment Analysis the use of adverbs and grammatical tenses as well as bigrams (two-word combinations whose emotional power is increased by its confluence). Through the SETAL test we have managed 1,200,000 tweets. The tool has proved essential to manage and automatically analyze such an important volume of information. In implementing the tool following a proper process under academic references, we propose a new methodology for the development of insights. Its main contribution can be summarized in three sections. First, we significantly expand the study sample, far exceeding the limitations of face interviews and its recommended maximum of 10 subjects, to study several hundred people through our methodology. Second, we eliminate bias thanks to the non presence of the interviewer in the process of obtaining information. Thirdly, we propose a series of scientific data that reduces or eliminates the reliance on intuition, the sudden discovery or "aha" associated with the finding of an insight (that we carefully explain in the theoretical part of this thesis). In summary, this thesis seeks to go a step further in the direction that allows us to develop advertising content with the confidence provided by a scientific and objective basis. To achieve this, this scientific vision has been linked to the potential of the analysis of the content that users create and develop online, particularly on social networks, and we provide a novel way to obtain basic information about all that matters to them and that they decide to share. For a company, to be as close as possible to the daily life of consumers through social networks is of vital importance. To keep on offering all products, services and releases, with the best possible communication with them as a way to prove that they are listened, as their wellbeing is the highest priority and commitment of any business.

El desalineamiento temporal es la incorrespondencia de dos señales debido a una distorsión en el eje temporal. La Detección y Diagnóstico de Fallas (Fault Detection and Diagnosis-FDD) permite la detección, el diagnóstico y la corrección de fallos en un proceso. La metodología usada en FDD está dividida en dos categorías: técnicas basadas en modelos y no basadas en modelos. Esta tesis doctoral trata sobre el estudio del efecto del desalineamiento temporal en FDD. Nuestra atención se enfoca en el análisis y el diseño de sistemas FDD en caso de problemas de comunicación de datos, como retardos y pérdidas. Se proponen dos técnicas para reducir estos problemas: una basada en programación dinámica y la otra en optimización. Los métodos propuestos han sido validados sobre diferentes sistemas dinámicos: control de posición de un motor de corriente continua, una planta de laboratorio y un problema de sistemas eléctricos conocido como hueco de tensión.
Time misalignment is the unmatching of two signals due to a distortion in the time axis. Fault Detection and Diagnosis (FDD) deals with the timely detection, diagnosis and correction of abnormal conditions of faults in a process. The methodology used in FDD is clearly dependent on the process and the sort of available information and it is divided in two categories: model-based and non-model based techniques. This doctoral dissertation deals with the study of time misalignments effects when performing FDD. Our attention is focused on the analysis and design of FDD systems in case of data communication problems, such as delays and dropouts. Techniques based on dynamic programming and optimization are proposed to deal with these problems. Numerical validation of the proposed methods is performed on different dynamic systems: a control position for a DC motor, a laboratory plant and an electrical system problem known as voltage sag.

L’ús de les xarxes socials com a eina periodística es consolida en distintes direccions i a ritmes diferents. La literatura acadèmica ha demostrat que les pràctiques actuals s’allunyen de les corrents utòpiques que van entendre les xarxes socials, i concretament Twitter, com una esfera pública on els professionals i els ciutadans intercanviarien coneixement amb la finalitat de millorar els discurs periodístic en particular i la democràcia en general. A partir de l’estudi de quatre redaccions periodístiques, la present investigació proposa un model d’estudi de l’ús de les xarxes socials en un context professional, una pràctica que encara s’està inventant a dia d’avui. L’objecte d’estudi són les rutines productives dels periodistes catalans i dels de la comunitat francesa de Bèlgica. S’estudia un mitjà tradicional i un pure player de cada regió amb l’objectiu de detectar similituds i diferències entre ambdós sistemes mediàtics. A Catalunya s’analitza el diari Ara i el mitjà digital Vilaweb, mentre que el periòdic Le Soir i el cibermitjà Apache són els referents de la comunitat francesa de Bèlgica. Les tècniques quantitatives i qualitatives es complementen per obtenir un resultat sòlid de la investigació. Es combina la observació directa no participant a les redaccions periodístiques amb les entrevistes semi-estructurades en profunditat. Així com la observació permet conèixer les rutines reals i el context o els factors que influeixen en la feina dels periodistes, les entrevistes retraten les opinions dels professionals i la seva auto-percepció. L’anàlisi de continguts dels tutits publicats en els comptes corporatius dels diferents mitjans, a partir d’un model d’estudi denominat DIP (Difusió I Interacció I Promoció), reforça l’anàlisi objectiu de l’ús professional d’aquesta xarxa social. Els resultats de la investigació assenyalen que el principal ús de Twitter per part dels professionals és per distribuir contingut elaborat pel propi mitjà de comunicació; que, en segon lloc, la xarxa de microblogging és una eina útil per crear i promoure tant la marca corporativa del mitjà de comunicació en qüestió com la del periodista a títol individual; que les pràctiques associades a la possibilitat d’interacció –contacte amb fonts i espai de debat– són a dia d’avui residuals; que els periodistes al·leguen falta de temps i de recursos per prestar més atenció a l’evolució de les notícies un cop aquestes han estat difoses a través de les xarxes; i que existeix la voluntat per part dels professionals d’aconseguir una major interacció amb l’audiència. Es defensa que són necessàries més investigacions acadèmiques en l’àmbit espanyol sobre l’ús periodístic de les xarxes socials, així com la necessitat d’elaborar guies d’usos per optimitzar aquestes plataformes com a canals de distribució de continguts, com a eines de màrqueting i com a espais de comunicació amb les audiències. Tot plegat amb l’objectiu final de continuar desenvolupant les pràctiques periodístiques del segle XXI.
El uso de las redes sociales como herramienta periodística se consolida en distintas direcciones y a ritmos diferentes. La literatura académica ha demostrado que las prácticas actuales se alejan de las corrientes utópicas que entendieron las redes sociales, y en concreto Twitter, como una esfera pública donde profesionales y ciudadanos intercambiarían conocimiento con el fin de mejorar el discurso periodístico en particular y la democracia en general. A partir del estudio de cuatro redacciones periodísticas, la presente investigación propone un modelo de estudio del uso de las redes sociales en un contexto profesional, una práctica que aún se está inventando a día de hoy. El objeto de estudio son las rutinas productivas de los periodistas catalanes y de los de la comunidad francesa de Bélgica. Se estudia un medio tradicional y un pure player de cada región con el objetivo de detectar similitudes y diferencias entre ambos sistemas mediáticos. En Catalunya se analiza el diario Ara y el medio digital Vilaweb, mientras que el periódico Le Soir y el cibermedio Apache son los referentes de la comunidad francesa de Bélgica. Las técnicas cuantitativas y cualitativas se complementan para obtener un resultado sólido de la investigación. Se combina la observación directa no participante en las redacciones periodísticas con la entrevistas semi-estrructuradas en profundidad. Así como la observación permite conocer las rutinas reales y el contexto o los factores que influyen en el trabajo de los periodistas, las entrevistas retratan las opiniones de los profesionales y su auto-percepción. El análisis de contenido de los tuits publicados en las cuentas corporativas de los distintos medios, a partir de un modelo de estudio denominado DIP (Difusión I Interacción I Promoción), refuerza el análisis objetivo del uso profesional de esta red social. Los resultados de la investigación señalan que el principal uso de Twitter por parte de los profesionales es para distribuir contenido elaborado por el propio medio de comunicación; que en segundo lugar la red de microblogging es una herramienta útil para crear y promover tanto la marca corporativa del medio de comunicación en cuestión como la del periodista a título individual; que las prácticas asociadas a la posibilidad de interacción –contacto con fuentes y espacio de debate– son a día de hoy residuales; que los periodistas alegan falta de tiempo y de recursos para prestar más atención a la evolución de las noticias una vez han sido difundidas a través de las redes; y que existe la voluntad por parte de los profesionales de alcanzar una mayor interacción con la audiencia. Se defiende que son necesarias más investigaciones académicas en el ámbito español sobre el uso periodístico de las redes sociales, así como la necesidad de elaborar guías de uso para optimizar la plataforma como canal de distribución de contenidos, como herramienta de marketing y como espacio de comunicación con las audiencias. Todo ello con el objetivo final de continuar desarrollando las prácticas periodísticas del siglo XXI.
The use of social media as a journalistic tool is becoming established in different ways and at different paces. The academic literature has shown that current practices are moving away from ideal trends which understood social media, specifically Twitter, as a public sphere where professionals and citizens would share knowledge in order to improve the journalistic discourse in particular and the democracy in general. Based on the study of four newsrooms, this research proposes a study model of the use of social media within a professional context, a practice which is still to be defined. The productive routines of Catalan journalists and those of the French community in Belgium are the objects of study of this research. It focuses on a traditional media and a pure player within every region in order to detect similarities and differences between both media systems. In Catalunya, both Ara newspaper and Vilaweb digital media are analyzed, while in Belgium, the newspaper Le Soir and the online media Apache are the best-known media brands within the French community. Quantitative and qualitative techniques are combined in order to obtain solid research results. It also combines non participant direct observation within newsrooms and in-depth semi-structured interviews. Just like observation allows a better knowledge of real routines, context and factors that may influence the work of journalists, interviews reflect the opinions of professionals and their own self-perception. The content analysis of tweets published by corporate accounts in different media, based on a study called DIP (Diffusion I Interaction I Promotion), reinforces an objective analysis of the professional use of this social network. The results of this research show, firstly, that the main use of Twitter by professionals lies in distributing self-written content; secondly, that the microblogging network is an useful tool to create and promote both the corporative brand as well as the journalist’s brand on an individual basis; thirdly, that the practices which have been associated to the possibility of interaction (contact with sources and platform of discussion) are currently residual practices; fourthly, that journalists allege lack of time and resources to pay more attention to the evolution of news once they have been spread through social media; and finally, that there exists a willingness among professionals to get a higher interaction with the audience. It is argued that more academic researches about the journalistic use of social media are needed in the Spanish-speaking sector, and also the need for guidelines to optimize the platform as a content distribution channel, as a marketing tool and as a channel of communication with the audience. All of this will contribute to keep on developing journalistic practices in line with the 21st century.

Aquest context de cultura del consum en què ens trobem, on la mercadotècnia ha aconseguit associar un determinat model corporal a l'èxit personal i social -relació que s'intensifica en l'adolescència, quan l'aspecte físic és objecte de la màxima atenció i preocupació- ha motivat la realització d'una intervenció específica des de l'educació física a través d'un procés d'investigació-acció.
L'objectiu de la recerca ha consistit en desenvolupar l'actitud crítica de l'alumnat cap al culte exacerbat al cos mitjançant el disseny, aplicació i avaluació d'un recurs educatiu multimèdia. Tot això en el marc d'una unitat didàctica de condició física i salut per a 4t d'ESO.
En la investigació s'analitzen els fonaments curriculars i pedagògics d'aquesta intenció educativa i es delimita conceptualment el principal objecte d'ensenyança: l'actitud crítica. Posteriorment es dissenya, es descriu i s'avalua un pla d'acció aplicat de manera sistemàtica i amb el rigor científic que requereix una recerca que naix i es desenvolupa en la pràctica.
El contexto de cultura del consumo en que nos encontramos, donde la mercadotecnia ha conseguido asociar un determinado modelo corporal al éxito personal y social -relación que se intensifica en la adolescencia, cuando el aspecto físico es objeto de la máxima atención y preocupación- ha motivado la realización de una intervención específica desde la Educación Física a través de un proceso de investigación-acción.
El objetivo de la investigación ha consistido en desarrollar la actitud crítica del alumnado hacia el culto al cuerpo exacerbado mediante el diseño, aplicación y evaluación de un recurso educativo multimedia. Todo ello en el marco de una unidad didáctica de condición física y salud para 4º de ESO.
En la investigación se analizan los fundamentos curriculares y pedagógicos de esta intención educativa y se delimita conceptualmente el principal objeto de enseñanza: la actitud crítica. Posteriormente se diseña, se describe y se evalúa un plan de acción aplicado de manera sistemática y con el rigor científico que requiere una investigación que nace y se desarrolla en la práctica.
The consumer society in which we live, together with certain merchandising campaigns, has resulted in the fact that people tend to associate more and more the idea of a "perfect body" with personal and social success. Needless to say, people are more and more concerned about their physical appearance during adolescence. All this has inspired a thorough study on this topic from the perspective of the physical education and by means of an "Action-Research" process.
The aim of this research was that some students in the fourth year of ESO (the last compulsory school year in the Spanish educational system) should acquire a critical attitude towards the body-building and body-care obsession. This study has been carried out by designing and using an Educational Multimedia Resource.
This educational research is to be justified in the curricular foundations of the Spanish educational system and it aims to define clearly the core of this study: the development of a critical attitude. Several teaching strategies are designed, described and assessed, so that students can develop this critical thinking.
All in all, the final goal is that students are able to develop a critical attitude while working from their own experiences.

This work focuses on the automatic identification of musical piece versions (alternate renditions of the same musical composition like cover songs, live recordings, remixes, etc.). In particular, we propose two core approaches for version identification: model-free and model-based ones. Furthermore, we introduce the use of post-processing strategies to improve the identification of versions. For all that we employ nonlinear signal analysis tools and concepts, complex networks, and time series models. Overall, our work brings automatic version identification to an unprecedented stage where high accuracies are achieved and, at the same time, explores promising directions for future research. Although our steps are guided by the nature of the considered signals (music recordings) and the characteristics of the task at hand (version identification), we believe our methodology can be easily transferred to other contexts and domains.
Aquest treball es centra en la identificació automàtica de versions musicals (interpretacions alternatives d'una mateixa composició: 'covers', directes, remixos, etc.). En concret, proposem dos tiupus d'estratègies: la lliure de model i la basada en models. També introduïm tècniques de post-processat per tal de millorar la identificació de versions. Per fer tot això emprem conceptes relacionats amb l'anàlisi no linial de senyals, xarxes complexes i models de sèries temporals. En general, el nostre treball porta la identificació automàtica de versions a un estadi sense precedents on s'obtenen bons resultats i, al mateix temps, explora noves direccions de futur. Malgrat que els passos que seguim estan guiats per la natura dels senyals involucrats (enregistraments musicals) i les característiques de la tasca que volem solucionar (identificació de versions), creiem que la nostra metodologia es pot transferir fàcilment a altres àmbits i contextos.

En la present tesi doctoral es desenvolupa un anàlisi sobre el moviment 15M des dels seus inicis al 2011, fins al maig del 2015, enfocat en la relació existent entre el moviment i els usos de les tecnologies de la comunicació en xarxa. Per realitzar aquest treball s'utilitza una aproximació multi-metodològica que combina anàlisi quantitativa, anàlisi de xarxes i anàlisi qualitativa, a partir d'entrevistes i un profund treball de camp. La tesi s'estructura en tres parts: l'emergència del moviment al 2011, la seva evolució i transformació fins al 2015, i els seus efectes electorals en els comicis europeus de 2014 i les eleccions municipals de 2015 a Espanya. De manera transversal, es desenvolupa analítica i conceptualment la noció de moviment-xarxa a partir de la caracterització de les diferents propietats observades del 15M, donant continuïtat així a un fèrtil camp de coneixement entorn als moviments emergents i el paper de les xarxes de comunicació, i la seva potencialitat de transformació política i social.
En la presente tesis doctoral se desarrolla un análisis sobre el movimiento 15M desde sus inicios en 2011, hasta mayo de 2015, con el foco puesto en la relación existente entre el movimiento y los usos de las tecnologías de la comunicación en red. Para realizar este trabajo se utiliza una aproximación multi-metodológica que combina análisis cuantitativo, análisis de redes y análisis cualitativo, a partir de entrevistas y un profundo trabajo de campo. El trabajo se estructura en tres partes: la emergencia del movimiento en 2011, su evolución y transformación hasta 2015, y sus efectos electorales en los comicios europeos de 2014 y las elecciones municipales de 2015 en España. De manera transversal, se desarrolla analítica y conceptualmente la noción de movimiento-red a partir de la caracterización de las diferentes propiedades del 15M observadas, dando continuidad así a un fértil campo de conocimiento entorno a los movimientos emergentes y el papel de las redes de comunicación, y su potencialidad de transformación política y social.
In this PhD thesis I develop an analysis on the 15M movement, from May 2011 until May 2015, focusing on the relation between the movement and its uses of networked communication technologies. The work recurs to a multi-methodological approach that combines quantitative, network, and qualitative analysis through interviews and fieldwork. The work is structured in three parts: the emergence of the movement in 2011, its evolution and transformation until 2015, and its electoral effects, both in the 2014 European elections, as well as in the 2015 local elections in Spain. The study develops, in a transversal way, analytically and conceptually, the notion of network-movement. More specifically, it does so through the characterisation of several observed properties of the 15M movement, giving continuity to a fertile field of knowledge currently open around movements emerging since 2011, attending to the role of communication networks, as well as to their potential for political and social transformation.

This thesis focuses on the use of open innovation in SMEs. Open innovation helps to explain how small firms with fewer resources are able to successfully compete against larger firms. This work begins with a literature review, which analyses a decade of research into the topic, and provides a framework to categorise the barriers to open innovation in SMEs. The most frequent barriers found originate within the firm, at an organisational and cultural level. Following this is a quantitative study into the use of IPR, namely patents, industrial designs, trademarks and copyrights, in SMEs. A key result is that SMEs do not benefit from IP in the same way as large firms, and that they profit from IPR in different ways, depending on the size and corresponding IPR. The final part of this thesis comprises a qualitative study of the combined use of social media and open innovation in SMEs.
Aquesta tesi se centra en l'ús de la innovació oberta a les PIME. La innovació oberta explica com petites empreses amb menys recursos poden competir amb èxit contra empreses més grans. Aquest treball comença amb una revisió de la literatura, que analitza una dècada d'investigació sobre el tema, i proporciona un marc per categoritzar les barreres a la innovació oberta ens les PIME. Les barreres més freqüents s’originen dins l'empresa, a nivell organitzatiu i cultural. La següent part és un estudi quantitatiu sobre l'ús de la propietat intel·lectual, és a dir, patents, dissenys industrials, marques registrades i drets d'autor, a les PIME. Un resultat clau és que les pimes no es beneficien de la PI de la mateixa manera que les empreses grans, i que es beneficien dels drets de PI de diferents maneres, depenent de la mida i els drets de PI corresponents. La part final d'aquesta tesi comprèn un estudi qualitatiu de l'ús combinat dels mitjans de comunicació social i la innovació oberta a les PIME.

L'impacte de tecnologies com la realitat virtual juntament amb la influència narrativa dels videojocs han afavorit el que anomenem una retòrica immersiva, una forma de relatar amb recursos visuals i interactius per tal d’aconseguir un alt grau d'immersió de l'usuari. Entenem per periodisme immersiu una pràctica periodística emergent que aplica les tecnologies i recursos necessaris amb aquest objectiu. Per bé que el periodisme immersiu té la seva expressió màxima amb l'aplicació de la tecnologia de realitat virtual immersiva, també es poden aplicar recursos per a la immersió a través de la pantalla digital. Es proposen els components expressius per a un periodisme immersiu basat en la capacitat visual de la interfície i la possibilitat d'acció en el relat i s’analitzen les seves aplicacions periodístiques.
El impacto de tecnologías como la realidad virtual junto con la influencia narrativa de los videojuegos han favorecido lo que damos en llamar una retórica inmersiva, una forma de relatar con recursos visuales e interactivos cuyo objetivo es conseguir un alto grado de inmersión del usuario. Entendemos por periodismo inmersivo una práctica periodística emergente que aplica las tecnologías y recursos necesarios para conseguir dicho fin. Si bien el periodismo inmersivo tiene su mayor expresión con la aplicación de la tecnologia de realidad virtual inmersiva, también se pueden aplicar recursos para la inmersión a través de la pantalla digital. Se proponen los componentes expresivos para un periodismo inmersivo basado en la capacidad visual de la interfaz y la posibilidad de acción en el relato y se analizan sus aplicaciones periodísticas.
The impact of virtual reality technologies as well as the influence of gaming narratives have favored what we call immersive rhetoric, a storytelling form based on visual and interactive resources which aim to achieve a high degree of user immersion. Immersive journalism we understand as an emerging journalistic practice that applies the technologies and resources needed to achieve that goal. While immersive journalism has its greatest expression in the application of immersive virtual reality technology, immersive tecniques can also be applied through the digital display. We first propose the expressive components for immersive journalism based on the visual interface and then we analize their journalistic applications.

Aquesta tesi doctoral neix de la inquietud d’estudiar l’ús que fan del vídeo els cibermitjans catalans i les diferències que la producció audiovisual a internet presenta respecte del periodisme audiovisual de les cadenes de televisió tradicionals. Analitzem com són els vídeos que publiquen els cibermitjans catalans i n’estudiem les especificitats. També avaluem els canvis que aquesta producció audiovisual ha viscut amb el pas del temps, entre 2012 i 2014. Tot plegat, en un context líquid i canviant propiciat pels incontestables avenços tecnològics, la consolidació d’internet com a palataforma periodística de primer nivell i els canvis de paradigma comunicacionals, de consum i de producció de missatges periodístics.
The concern of studying the use online Catalan newspapers do of video is the original seed of this research. And thus, also the differences between internet journalistic audiovisual production and broadcasting traditional television news channels. We analize the taxonomy and the specificities of the videos published by online Catalan newspapers. We also study how this audiovisual production has changed with the passage of time, between 2012 and 2014. All this in a context caused by liquid and undeniable technological progress, the consolidation of the internet as a journalistic platform and shifts on communicational, consumption and journalistic messages production.

El objetivo del estudio era explorar y comprender los modelos de mujer con los que sintonizan dos grupos: "Estándar" (población general; estudiado mediante cuestionarios administrados a jóvenes en institutos y universidad), y, "Estudio" (jóvenes autodenominadas anoréxicas/bulímicas; estudiado mediante las imágenes y comentarios que publican en redes sociales online -Facebook-). También se ha recopilado información sobre los modelos femeninos que ofrecen los Mass Media. La interpretación de los resultados ha permitido analizar cómo los modelos de belleza propuestos por los Mass Media se relacionan con la autoimagen ideal de ambos grupos, y cómo afecta a los autodenominados colectivos de anorexia/bulimia. Se infiere que el alcance de estos modelos en la elaboración de imaginarios ideales es común en la población joven, pero, no en la específicamente relacionada con el constructo anorexia/bulimia. El diseño de investigación responde al paradigma cualitativo con enfoque interpretativo, y diseño etnográfico y de Investigación Basada en Imágenes (IBI).
The objective of the study was to explore and to understand woman's models with which tune two groups: "Standard" (general population; studied by questionnaires administered to young people at institutes and university), and, "Study" (self-styled anorexic/bulimic young women; studied by the images and comments that published on social networks online –Facebook-). It has also collected information concerning to female models offered by the Mass Media. The interpretation of the results has allowed us to analyze how the models of beauty proposed by Mass Media relate to the ideal self-image of both groups, and how it affects the self-styled collectives of anorexia/bulimia. It follows that the scope of these models in the elaboration of some imaginary ideals is common in young population, but, not in the specifically related to the construct anorexia/bulimia. The research design responds to the qualitative paradigm with interpretative approach, and ethnographic design and Image Based Research (IBR).

Arrel de l’entrada en funcionament de l’EEES la universitat assumeix un rol encara més actiu pel que fa a l’alineament amb el mercat laboral. La sobre-formació i l’elevat nombre de graduats que accedeixen anualment a un mercat laboral incert es sumen a la situació en la que es troba el sector de la Comunicació i el Periodisme, immers en una triple crisi: digital, econòmica i de model. Aquest treball es desenvolupa en el marc dels estudis universitaris en Comunicació i Periodisme abordant la transformació de la indústria, de l’audiència, dels seus hàbits de consum i, en conseqüència, de les habilitats i competències demanades als professionals del sector. Pel que fa a la metodologia, aquesta recerca es centra en l’estudi de cas de tres graus en l’àmbit català: el Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, un centre públic que ofereix estudis en modalitat presencial; el Grau en Periodisme de la Universitat Ramon Llull, uns estudis també presencials però en aquest cas en un centre de titularitat privada; i el Grau en Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, uns estudis en modalitat no presencial. Alhora es combinen diverses tècniques quantitatives (com els qüestionaris o l’anàlisi estadístic) i qualitatives (com les entrevistes) per complementar la revisió bibliogràfica. En una primera part es planteja quines han de ser les habilitats i les competències que ha de tenir el periodista actualment. A través de quatre visions –la indústria, el mercat laboral, l’acadèmia i els experts- es proposa un glossari de competències clau que ens serveix per analitzar les assignatures bàsiques i obligatòries dels tres graus objecte d’estudi i veure on recauen aquestes competències. En aquest cas, veiem com algunes de les habilitats demanades des de la indústria formen part de l’eix vertebrador dels tres graus mentre que d’altres, com les que fan referència als mitjans a internet a través de la figura del Community manager o expert en xarxes socials, en queden fora. En una segona part, abordem el tema de les plataformes i els continguts tenint en compte que, independentment de que ens trobem en estudis en modalitat presencial o no presencial, les plataformes LMS ocupen un paper rellevant a tots els centres universitaris. Alhora, ens trobem amb uns estudiants que formen part de la generació que s’ha etiquetat com a Millenials amb fortes implicacions pel que fa a la seva relació amb la tecnologia i amb la xarxa. En aquest cas, es posa de relleu la diferència d’hàbits d’ús que es produeix entre els estudiants quan es tracta de temes vinculats a la universitat i de temes no vinculats a aquesta. Que internet representa una revolució pel periodisme ja no és cap novetat ni cap afirmació trencadora; com tampoc ho és que la xarxa representa també una revolució en l’àmbit de l’educació superior. La situació actual, definida com a disruptiva i contextualitzada en el que anomenem postmodernitat, inclou diversos actors; des del periodista fins al mitjà i des del professor fins a la universitat, passant sempre pels usuaris –o estudiants- que etiquetats com a nadius digitals han crescut amb una sèrie d’habilitats pròpies del context digital que topen frontalment amb part dels sistemes establerts.
Des de la entrada en funcionamiento del EEES la universidad asume un rol aún más alineado al mercado laboral. La sobre-formación y el elevado número de graduados que ingresan anualmente a un mercado laboral incierto se suman a la situación en la que se encuentra el sector de la Comunicación y el Periodismo, inmerso en una triple crisis: digital, económica y de modelo. Este trabajo se desarrolla en el marco de los estudios universitarios en Comunicación y Periodismo abordando la transformación de la industria, de las audiencias, de sus hábitos de consumo y, en consecuencia, de las habilidades y competencias requeridas a los profesionales del sector. En cuanto a la metodología, esta investigación se centra en el estudio de caso de tres grados en el ámbito catalán: el Grado en Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra, un centro público que ofrece estudios en modalidad presencial; el Grado en Periodismo de la Universitat Ramon Llull, unos estudios también presenciales pero en este caso en un centro de titularidad privada; y el Grado en Comunicación de la Universitat Oberta de Catalunya, unos estudios en modalidad no presencial. Asimismo se combinan varias técnicas cuantitativas (como los cuestionarios o el análisis estadístico) y cualitativas (como las entrevistas) para complementar la revisión bibliográfica. En una primera parte se plantea cuáles deben ser las habilidades y las competencias que debe tener el periodista actualmente. A través de cuatro visiones -la industria, el mercado laboral, la academia y los expertos- se propone un glosario de competencias clave que nos sirve para analizar las asignaturas básicas y obligatorias de los tres grados objeto de estudio y ver dónde recaen estas competencias. En este caso, vemos como algunas de las habilidades requeridas desde la industria forman parte del eje central de los tres grados mientras que otras, como las que hacen referencia a los medios en internet a través de la figura del Community manager o experto en redes sociales, quedan fuera. En una segunda parte abordamos el tema de las plataformas y los contenidos teniendo en cuenta que, independientemente de la modalidad de los estudios -presencial o no presencial-, las plataformas LMS desempeñan un papel relevante en todos los centros universitarios. Asimismo, nos encontramos con unos estudiantes que forman parte de la generación que se ha etiquetado como Millenials con fuertes implicaciones referentes a su relación con la tecnología y con la red. En este caso, se pone de relieve la diferencia de hábitos de consumo que se produce entre los estudiantes cuando se trata de temas vinculados a la universidad y de temas no vinculados a la misma. Que internet representa una revolución para el periodismo ya no es ninguna novedad ni ninguna afirmación rompedora; como tampoco lo es que la red representa también una revolución en el ámbito de la educación superior. La situación actual, definida como disruptiva y contextualizada en lo que llamamos postmodernidad, incluye diversos actores; desde el periodista hasta el medio y desde el profesor hasta la universidad, pasando siempre por los usuarios -o estudiantes- que etiquetados como nativos digitales han crecido con una serie de habilidades propias del contexto digital que chocan frontalmente con parte de los sistemas establecidos.
Several studies have focused on the role of the university that assumes a 'new' role especially relevant since the EEES. Overskilled professionals, the number of graduates coming out every year to labour market and job opportunities directly impact on the field of Journalism and Communication, which is immersed in a triple crisis: financial, about model and digital. This work is focused on university communication studies and its adequation to the transformation of the industry, audience and their consumption habits and, consequently, the skills and competencies required to professionals. The methodology of this research focuses on a case study of three degrees in Catalonia: the Degree in Journalism from the Universitat Pompeu Fabra, a public school that offers this studies in offline modality; the Degree in Journalism from the Universitat Ramon Llull, also an offline studies but in this case in a private school; and the Degree in Communication from the Universitat Oberta de Catalunya, studies in online modality. This methodology is complemented with some quantitative techniques (such as questionnaires or statistical analysis) and also with qualitative techniques (such as interviews). Those techniques complement the literature review. The first part of the thesis is focused in the skills and competencies that a journalist should have today. Through four visions -the industry, the labour market, the experts, and the academy- it is proposed a glossary of ten key skills that allow us analyze the basic and compulsory subjects of the three degrees. In this case, we see how some of the skills required by the industry are included on the three degrees in the basic and compulsory subjects, while others, such as those that refer to Internet media through the figure of the Community manager or social networks expert, are not included. The second part of this work explore the uses of platforms and formats considering that, regardless of the modality of studies –online or offline- the LMS platforms play an important role in all universities. Also, we are in front of students who are part of the Millenials generation with strong implications regarding its relationship with technology and networks. In this case, it highlights the difference in consumption habits when they are in a university context or not. The affirmation that Internet represents a revolution for journalism is not a novelty; nor it is that the network also represents a revolution for higher education. The current situation, defined as disruptive and contextualized in what it is called postmodernism, includes various actors; from the journalist to the media and from the teacher to the university, without forgetting the student –or user- considered a digital native who have grown up with some abilities of digital context that smash against what it is established.

Esta tesis doctoral aborda, a partir de tres estudios empíricos, un tema muy actual en el marketing: el uso que hacen las empresas de las redes sociales digitales (RSD) como una herramienta de marketing. El presente trabajo pretende responder a tres preguntas de investigación: i) Cómo y por qué son usadas las RSD como herramienta de marketing en las empresas; ii) Si la intensidad en el uso de las RSD como herramienta de marketing modera la relación entre la Orientación al Mercado, la Orientación Emprendedora y el desempeño empresarial; y iii) Si el tipo de comentarios online que realizan las personas sobre un producto incide en la intención de compra de dicho producto y en la confianza en la marca, y si esta relación se ve moderada por el grado de conocimiento de la marca y el tipo de producto. Diversas técnicas de investigación fueron usadas, como un estudio de casos, un análisis multi-grupo con ecuaciones estructurales y un experimento, obteniéndose resultados con relevantes implicaciones académicas y profesionales. Finalmente, se proponen una serie de conclusiones generales, así como las principales líneas de investigación futura.
This dissertation addresses, from three empirical studies, a hot topic in marketing: the use made by companies of the online social networks (OSN) as a marketing tool. This research aims to answer three questions: i) How and why the OSN are used as a marketing tool in business ii) If the intensity of use of the OSN as a marketing tool moderates the relationship between the Market Orientation, the Entrepreneurial Orientation and business performance, and iii) If the type of online comments that people make about a product affects the intention to purchase the product and the brand trust, and if this relationship is moderated by the degree of brand awareness and product type. Several research techniques were used, as a case study, a multi- group structural equation model analysis and experimentation, obtaining results with relevant academic and professional implications. Finally, some general conclusions are proposed, and the main lines of future research.

Aquesta tesi recull la recerca al voltant de les pràctiques musicals mitjançant xarxes d'ordinadors realitzada al Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona entre l'any 2001 i el 2005. Parteix del treball dut a terme durant la última dècada dins del camp del Treball Cooperatiu amb Ordinadors (Computer-Supported Cooperative Work, CSCW) el qual aporta els mecanismes de col·laboració els quals, des de un punt de vista musical, poden ser estudiats en diversos escenaris: composició, interpretació, improvisació i educació.
La primera contribució d'aquest treball és un anàlisi exhaustiu i una classificació sistemàtica del Treball Cooperatiu amb Ordinadors per Aplicacions Musicals. Aquest anàlisi es va centrar en la identificació de propostes innovadores, models i aplicacions, amb un especial èmfasi en la natura compartida de la comunicació mitjançant internet. El concepte d'Entorns Sonors Compartits va ser presentat i implementat en una aplicació prototip anomenada Public Sound Objects (PSOs).
La segona gran contribució d'aquesta tesi consisteix en l'estudi del possibles mètodes per reduir les interrupcions degudes als retards inherents en la comunicació musical entre xarxes molt allunyades. A partir de l'experimentació i avaluació al laboratori les tècniques Network Latency Adaptive Tempo i Individual Delayed Feed-Back van ser definides i implementades dins del prototip PSOs.
Al llarg del desenvolupament del PSOs es van haver de resoldre altres problemes, com per exemple, el disseny d'interfícies en funció del comportament per a aplicacions amb interfícies desacoblades, la superació dels diversos sistemes de seguretat de les xarxes informàtiques i les possibilitats d'escalabilitat de diverses aplicacions d'àudio per a web.
Durant l'elaboració d'aquesta tesi es van discutir diferents perspectives per resoldre problemes relacionats amb la pràctica musical mitjançant ordinadors, aplicant diferents punts de vista provinents de l'estudi psicosocial dels processos de col·laboració musical al món de la informàtica i de la tecnologia musical.
This dissertation derives from research on musical practices mediated by computer networks conducted from 2001 to 2005 in the Music Technology Group of the Pompeu Fabra University in Barcelona, Spain. It departs from work carried out over the last decades in the field of Computer-Supported Cooperative Work (CSCW), which provides us with collaborative communication mechanisms that can be regarded from a music perspective in diverse scenarios: Composition, Performance, Improvisation or Education.
The first contribution originated from this research work is an extensive survey and systematic classification of Computer-Supported Cooperative Work for Music Applications. This survey led to the identification of innovative approaches, models and applications, with special emphasis on the shared nature of geographically displaced communication over the Internet. The notion of a Shared Sonic Environments was introduced and implemented in a proof-of-concept application entitled Public Sound Objects (PSOs).
A second major contribution of this dissertation concerns methods that reduce the disrupting effect of network latency in musical communication over long distance networks. From laboratorial experimentation and evaluation, the techniques of Network Latency Adaptive Tempo and Individual Delayed Feed-Back were proposed and implemented in the PSOs prototype.
Over the course of the PSOs development other relevant and inspirational issues were addressed, such as, behavioral-driven interface design applied to interface decoupled applications, the overcome of network technology security features and system scalability for various applications in audio web services.
Throughout this dissertation conceptual perspectives of related issues to computer-mediated musical practices dissertation were widely discussed, conveying different standpoints ranging from a Psycho-Social study of collaborative music processes to the Computer Science and Music Technology point of view.

La tesis "Interficies de las Comunidades Virtuales", tiene el doble objetivo de explorar dos conceptos nuevos que surgen a partir de las conexiones en red: las interficies como lugar de comunicación entre dos o más personas conectadas a través de Internet, y las comunidades virtuales, como espacio virtual donde las relaciones de estas personas se hacen efectivas.

La investigación se desarrolla en dos frentes: uno teórico, que busca explorar todo lo relacionado con el nuevo concepto de las interficies, y otro experimental, que se integra en dos Comunidades Virtuales: la Red y las Escuelas de Informática y Ciudadanía, y propone estrategias de acción para la consolidación de estas comunidades en la red.

Desde la perspectiva científica y tecnológica, la tesis profundiza en el conjunto de instrumentos básicos de los nuevos medios digitales, como una forma de conocer el estado actual, el desarrollo, los problemas y las posibles potencialidades de los media. De esta forma, se detectaron las teorías científicas que afectan y determinan los media, y los aparatos técnicos más relevantes para el óptimo funcionamiento de los sistemas interactivos. El análisis incluye un estudio sobre la recuperación científica y tecnológica que se efectúa hoy, partiendo de la base que todo nuevo medio recupera algo de una fase anterior, y vuelve obsoleto parte de algo que ya se está utilizando. Finalmente, se presentan las posibles modificaciones o cambios que surgen, cuando estos sistemas se llevan más allá de sus límites.

La tesis propone una aplicabilidad de los aspectos teóricos de las interficies en la práctica, a partir de la implantación de los principios relacionadas con los sistemas interactivos en comunidades específicas, como parte de un proceso de concientización en la necesidad de reconocer en las nuevas tecnologías, fuentes de apropiación de conocimiento y herramientas que permitirán reforzar y afianzar las identidades locales y particulares de cada grupo social.

Se afirma, por tanto, que el acceso democrático a la información y la educación son retos interesantes para impulsar la culturas, como una concepción necesaria para la configuración de proyectos estratégicos de integración, que puedan llegar a convertir a las diferentes comunidades en un modelo de consolidación cultural, integrando para ello, los diversos actores y las variadas circunstancias que afectan los procesos sociales. Este acceso democrático a las nuevas tecnologías puede romper el aislamiento, la marginalidad y la falta de conocimiento del otro.

La práctica de la tesis se realiza en los siguientes frentes:

- Desarrollo de experiencias de aprendizaje, cursos y talleres sobre nuevos medios dirigidos a 480 docentes de la ciudad de Manizales, a través de programas auspiciados por la Alcaldía Municipal, y a las comunidades y grupos sociales locales y latinoamericanos.
- Diseño de Módulos de Capacitación en nuevas tecnologías y trabajo colaborativo.
- Conformación de la Comunidad Virtual de la Red de Promotores Culturales de América Latina y El Caribe -LA RED- ( http://www.redlat.org/), que integra 27 núcleos de 32 países.
- Conformación de las páginas Web de las Escuelas de Informática y Ciudadanía del Programa Manizales, Eje del Conocimiento, impulsado por la Alcaldía de Manizales.

La tesis es, por tanto, un análisis sistemático y riguroso de la evolución de las interficies que recoge las diversas teorías que, sobre el tema, se han propuesto desde diversos campos del conocimiento. Con base en este análisis, la tesis realiza un acercamiento a las comunidades reales, en contextos latinoamericanos y de periferia; proporciona modelos de aprendizaje de las nuevas tecnologías que servirán de herramientas para la construcción de comunidades de intercambio de información y gestión del conocimiento; y propone convertir Internet en un soporte del conocimiento que permita conservar, transmitir y trascender las culturas de los grupos sociales latinoamericanos.

El dolor crònic és una condició complexa, i els pacients que la pateixen han de lluitar regularment amb problemes addicionals com la incredulitat, l’aïllament o l’estigmatització. En aquest sentit, les xarxes socials van sorgir com a plataformes on aquestes persones van trobar espais per expressar lliurement el dolor que estaven experimentant, i on van començar a formar comunitats de suport en línia per compartir les seves preocupacions amb altres pacients amb dolor que patien la mateixa inquietant malaltia. En conseqüència, el propòsit d’aquesta investigació és examinar críticament els processos de comunicació del dolor a les xarxes socials, tant des de la lògica de les institucions relacionades amb la salut com des de la perspectiva dels pacients amb dolor crònic. Aquests intercanvis d’informació es revisen utilitzant dues metodologies exploratòries a Twitter i Instagram, establint primer l’estat de la qüestió de les polítiques de comunicació en salut a les xarxes socials de les organitzacions sanitàries. Després d’avaluar aquests processos de forma independent, s’explora com la teoria del suport social podria millorar les interaccions entre els metges i els pacients amb dolor en aquestes plataformes en línia. Aquesta tesi assenyala que les dues parts interessades utilitzen les plataformes de xarxes socials de manera diferent i sense interactuar entre si. No obstant això, els principis de la teoria del suport social aplicats a l’ús d’aquests espais en línia mostren les capacitats d’obertura a abordar amb el propòsit de millorar la bretxa comunicativa entre els pacients i els metges en aquestes plataformes en xarxa. Aquesta tesi conclou que l’ús de les xarxes socials podria millorar tant la gestió com l’avaluació d’aquesta condició invisible i mal comunicada.
El dolor crónico es una condición compleja, y los pacientes que la padecen tienen que lidiar regularmente con problemas adicionales como la incredulidad, el aislamiento o la estigmatización. En este sentido, las redes sociales surgieron como plataformas donde estas personas encontraron espacios para expresar libremente el dolor que estaban experimentando, y donde comenzaron a formar comunidades de apoyo en línea para compartir sus preocupaciones con otros pacientes con dolor que sufrían la misma inquietante enfermedad. En consecuencia, el propósito de esta investigación es examinar críticamente los procesos de comunicación del dolor en las redes sociales, tanto desde la lógica de las instituciones relacionadas con la salud como desde la perspectiva de los pacientes con dolor crónico. Estos intercambios de información se revisan utilizando dos metodologías exploratorias en Twitter e Instagram, estableciendo primero el estado de la cuestión de las políticas de comunicación en salud en las redes sociales de las organizaciones sanitarias. Después de evaluar estos procesos de forma independiente, se explora cómo la teoría del apoyo social podría mejorar las interacciones entre los médicos y los pacientes con dolor en estas plataformas en línea. Esta tesis señala que ambas partes interesadas utilizan las plataformas de redes sociales de manera diferente y sin interactuar entre sí. Sin embargo, los principios de la teoría del apoyo social aplicados al uso de estos espacios en línea muestran las capacidades de apertura a abordar con el propósito de mejorar la brecha comunicativa entre los pacientes y los médicos en estas plataformas en red. Esta tesis concluye que el uso de las redes sociales podría mejorar tanto la gestión como la evaluación de esta condición invisible y mal comunicada.
Chronic pain is a complex condition, and patients who suffer from it have to deal regularly with added problems like disbelief, isolation, or stigmatization. In this respect, social media arose as platforms where these individuals found spaces to freely express the pain they were experiencing, and where they started to form online support communities to share their concerns with other pain patients who were suffering from the same disturbing illness. Accordingly, the purpose of this research is to critically examine the processes of pain communication in social media both from the logic of health-related institutions and from the perspective of chronic pain patients. These exchanges of information are reviewed using two exploratory methodologies on Twitter and Instagram, establishing first the state of the art of social media health communication policies of health-related organizations. After evaluating these processes independently, it is explored how social support theory could improve the interactions between physicians and pain patients in these online platforms. This thesis points out that both stakeholders are using social media platforms differently, and without interacting with each other. However, the principles of social support theory applied to the use of these online spaces are showing opening capabilities to be approached with the purpose of improving the communicative gap between patients and physicians in these networked platforms. This thesis concludes that the use of social media could enhance both the management and assessment of this invisible and poorly communicated condition.

El uso masivo de tecnologías de registro y vigilancia por parte del estado y de empresas privadas, corrobora la evolución y trascendencia actual de la propuesta ideada por Jeremy Bentham en el siglo XVIII: El Panóptico. Su modelo de funcionamiento se ha incorporado y expandido en nuestra sociedad con tal intensidad, que cada vez son más las prácticas artísticas contemporáneas que cuestionan su existencia y eficacia. El interés primordial de nuestro estudio es analizar éste fenómeno y su evolución en el ámbito del new media art, concretamente en las creaciones digitales de la primera década del siglo (2001-2010). Durante este periodo se amplían y diversifican las tecnologías de control y se radicaliza la normativa -nacional y supranacional-que avala el registro permanente a la ciudadanía. Nuestra investigación pretende dar a conocer, tanto los puntos de encuentro, como las discrepancias existentes en un conjunto de creaciones sumamente diverso y plural. En ellas se difunden nuevos aspectos culturales, políticos y estéticos de las disciplinas de supervisión tecnológica. A través de investigación pretendemos mostrar cómo los nuevos paradigmas tecnófilos han repercutido en la creación digital del nuevo siglo, estudiando y relacionando diversos factores: no podemos limitarnos a enumerar o a describir un tipo de obras tan específicas que inevitablemente han de asociarse con acontecimientos producidos en el entorno donde se desarrollan. Para llevar a cabo una investigación organizada hemos dividido el trabajo en tres grandes bloques que finalizan con las Conclusiones de la misma: 1. Un recorrido inicial sobre la contextualización histórica, el origen e inicio de las primeras prácticas de control tecnológico. 2. Un recorrido histórico sobre el desarrollo y evolución de tendencias y proyectos artísticos concretos sobre vigilancia tecnificada en media art. Se divide en apartados sobre las tácticas (y sistemas) de control principal abordadas, teniendo en cuenta su correlación con determinados hechos tecnológicos, políticos y sociales. 3. En la tercera se propone el estudio de las líneas de trabajo más habituales de las prácticas artísticas entre 2001 a 2010, teniendo en cuenta las actitudes y posiciones más frecuentes con las que han sido concebidas la mayoría de las piezas estudiadas.
The objective of Digital Artistic Practices and Control and Surveillance Technologies (2001-2010) is the analysis of the massive use of recording and surveillance technologies by the state and private companies along with its evolution in the field of new media art and in particular that of digital creations of the first decade of this century (2001- 2010). The specific objectives are: • To investigate the origins and evolution of control and surveillance technologies in depth to discover the background of digital artwork developed during the first decade of the 21st century. • To study the real causes of the evolution of technical surveillance in order to establish the cause-effect of the creations selected. • To consider to what extent the supposed democratisation of technologies has led to truly innovative and outstanding proposals as far as digital creation is concerned. • To propose new creative paradigms and characterise these types of digital practices. The investigation uncovers how digital artistic practices related to technical control and surveillance developed between 2001-2010 have evolved in line with technological, political and social transformations. This thesis contributes to organising and strengthening the study, within History of Art, of artistic practices centred on offering new viewpoints of how the individual is continuously confronted by technical registers belonging to the authorities.

The evolution of tourism has experienced different circumstances due to changes in the tourism intermediation system. These changes occurred since the beginning of modern tourism. One of the cyclic changes was the introduction of the tour operators that generated a distribution model towards the intermediation; while the Internet caused the maximum disintermediation in its beginnings. Now, ICT has taken a leading role in its use becoming a growing trend and an opportunity to create new relationships, also the aggregators and the use of mobile platforms such as communication channel. This research presents the beginning of a new cycle in the near future, which aims to shape a new relationship between customer and supplier towards the disintermediation. Social Sales is the model presented as a new relationship between supplier and consumer, which returns to a direct connection between supply and demand with a personalized treatment. Social Sales combines ICT, direct treatment, on an online distribution channel capable of being a new model that may conduct to the disintermediation
L'evolució del turisme ha estat afectada per diferents circumstàncies vinculades als canvis que han passat històricament a la intermediació turística. Aquests fets succeeixen des dels inicis del turisme modern. Un dels canvis cíclics va ser amb l'aparició dels tour operadors que van generar un model de distribució cap a la intermediació; mentre que el factor Internet, va causar la desintermediació als seus inicis. En el moment actual les TIC han pres un paper rellevant en el seu ús convertint-se en una tendència en augment i alhora una oportunitat per a la creació de nous models de relació, com han estat els agregadors i l'ús de plataformes mòbils com a canal de comunicació. Aquesta investigació presenta la possibilitat que el proper gir de tendència i començament d'un nou cicle succeeixi en un futur pròxim i pretén donar forma a un nou model de relació entre oferta i demanda cap a la desintermediació. Social Sales és el model presentat com una nova relació entre proveïdor i consumidor que retorna la relació directa entre oferta i demanda de manera personalitzada. Social Sales combina les TIC, el tracte directe, que es dóna en un canal de distribució online i mòbil, capaç de ser un nou model que torni de nou a facilitar el tracte entre oferta i demanda

El inicio de la escritura de la presente tesis doctoral en 2008, titulada Arte, Política y Resistencia en la Era Postmedia, que se inscribe en la línea de investigación en Imagen y Diseño del programa de doctorado Estudios Avanzados en Producciones Artísticas, en la Facultad de Bellas Artes (UB), coincide con el momento del comienzo de la “crisis económica”, en el que surgen una serie de cuestiones en torno a las relaciones que se podrían establecer entre el arte, la política y la resistencia en esta última fase del capitalismo, capitalismo global: desde qué perspectivas abordarlas, cómo posicionarse y cuáles podrían ser sus potencialidades políticas a través de tal articulación. Para desarrollar este trabajo de investigación he partido de la idea de que no se trata de analizar una sola lógica, sino procesos múltiples, heterogéneos, entrelazados y complejos dentro de una sola realidad histórica. En este sentido, he buscado las líneas de fuga, las rupturas, que continuamente eluden el sistema de puntos y sus coordenadas, para tratar de desarrollar constelaciones a-céntricas, que no se mueven en base a los canales e hilos predeterminados de un punto al otro, sino precisamente a través de los puntos en nuevas direcciones. En la primera parte de la tesis me centro en el análisis contextual de una serie de acontecimientos que han condicionado la reciente transformación económica, política, social y cultural de nuestras sociedades: la caída del Muro de Berlín, en 1989, que marca el fin de la Guerra Fría y como apunta Kwame Nimako abre paso a nuevos procesos de colonización1; la conferencia de Bandung de 1955, que supone el punto de origen del concepto “descolonización”; el atentado del 11 de Septiembre de 2001, el acontecimiento que anuncia, según Santiago López Petit, la entrada en la época global, en la que el capitalismo y la realidad coinciden2; y la crisis económica que se inicia simbólicamente en 2008 con la caída de Lehman Brothers en EEUU y hace entrar el propio concepto de crisis en crisis. En estos años la política ha adoptado las formas más extremas de exclusión (muerte social), de dominación de la subjetividad (mediante técnicas biomoleculares y semióticas), de chantaje y el robo (crisis económica y medidas de austeridad ) y de guerra. Este diagrama nos permite entender la lógica del capitalismo en correspondencia con un fenómeno histórico que los teóricos de la opción decolonial (Quijano, Mignolo, Rastrepo y Rojas, Tlostanova, Lugones) denominan la colonialidad. La colonialidad es una matriz de poder que, según Aníbal Quijano, describe cuatro dominios interrelacionados: el control de la economía (apropiación del espacio, explotación del trabajo, control de recursos naturales), control de la autoridad (instituciones y ejército), control de género y sexualidad (familia, educación) y control de subjetividad y conocimiento (epistemología, educación y formación de subjetividad)3. Entonces lo que conocemos como el capitalismo es, según teóricos decoloniales, la colonialidad económica, un nuevo tipo de economía que surgió en el siglo XVI con los circuitos comerciales del Atlántico, y llegó junto con el proceso de construcción de nuevos conocimientos y la formación de nuevos sujetos: los sujetos modernos y moderno/coloniales. Además, el tiempo y el espacio del capital están estructuralmente entretejidos en el proyecto de la modernidad, que según Quijano y Mignolo, consiste en la división entre dos formas distintas: la modernidad imperial y la modernidad colonial vinculadas a un índice común, el valor normativo de Occidente, que articula, tanto en el plano material como en el plano epistémico, la historia del capitalismo como la historia del mundo.4 Esta perspectiva es importante porque revela la globalización como un proceso mucho más antiguo de lo que conocemos como su última versión, la globalización neoliberal, y requiere, en referencia a Mignolo y Grosfoguel, repensar el proyecto de la modernidad para completar, no el proyecto incompleto de la modernidad, sino el proyecto de descolonización inconcluso. Al mismo tiempo, el desarrollo de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación como una parte constitutiva del sistema-mundo moderno/colonial implica poner en énfasis la importancia que éstas han adquirido en los últimos años en la mediación y mediatización de nuestras vidas. En este sentido, la lógica del capitalismo ya no opera solo en términos económicos de la circulación de bienes y la acumulación, sino que atraviesa todos los niveles de producción capitalizando tanto el poder social como el poder maquínico. Además, mediante la tecnología digital la producción deviene elaboración y circulación de signos que, como sostiene Franco Berardi, actúan sobre la mente colectiva, la atención, la imaginación y el psiquismo social.5 En esta relación la definición de la actualidad como era postmedia en nuestra tesis remite al ensayo “Postmodern deadlock and post-media transition”6 de Felix Guattari, publicado en los años 80. Según sus planteamientos, la entrada en la era postmedia tendría que reemplazar el modo capitalista de subjetivación, que opera mediante los procesos de desterritorialización y reterritorialización en la matriz de la subjetividad humana, por las nuevas prácticas sociales emancipatorias. Pero desde la perspectiva actual de la conectividad, multiplicación pluridireccional de las conexiones e intensificación de los flujos de información, entendemos que la economía neoliberal asimismo ha devenido rizomática y postmediática a su manera. En una situación de cada vez mayor control bio/necropolítico de nuestras vidas, puntualizo que dentro del devenir postmediático continúa una guerra interminable entre la inteligencia colectiva difusa, libertaria e igualitaria y los oligopolios de la “nueva economía”, entre la libertad y el dominio. En este sentido, la intervención en los procesos de subjetivación/desubjetivación (Agamben) iluminando lo ingobernable, continúa y presenta el principio y punto de fuga de nuestra política (Zapatistas, Indymedia, Primavera Árabe, movimiento 15M, Syntagma, Occupy, Acampada de protesta de refugiados Vienna, Levantamiento esloveno, etc.) Considero que estos planteamientos iniciales han sido fundamentales para entender en el presente contexto la dinámica de despolitización del arte y la cultura, que se produce y reproduce continuamente, no solo económicamente y políticamente, sino también institucionalmente (Gržinić)7, y repensar las potencialidades que presenta la reconexión de creatividad y resistencia (Rolnik)8 para nuestras luchas políticas. Partiendo de la idea de que el arte no está fuera de la política y menos aún hoy en día, así como de la necesidad de descolonizar la estética para liberar la aesthesis9, y repensar lo político también en la producción y construcción de la propia imagen y su configuración material, el objetivo principal de mi trabajo de investigación ha sido exponer el potencial crítico de las prácticas artísticas politizadas, que se construyen en la intersección del análisis teórico, políticas estéticas y prácticas sociales de resistencia. He tratado de hablar de posibilidades de intervención en los procesos reales e imaginarios para enfrentarse a la “imposibilidad” que presenta la actualidad capitalista, -en tanto que permeación completa de lo social y cotidiano por la imagen y control de imagosfera10, así como de absorción y neutralización de cualquier acción política transformadora. En este lugar he situado la segunda parte de la investigación, que se basa en el análisis conceptual de relaciones y puntos de tensión que hacen irrumpir el poder de articulación de prácticas micropolíticas y políticas con la capacidad de multiplicarse, proliferar, recombinarse y construir otros mundos. Me refiero al potencial de un arte politizado, transgresor y de resistencia, que critica las propias armas y pretende transformar y contestar los sistemas de producción y de circulación dados. Asimismo he tratado de subrayar la necesidad de partir del análisis del sistema del capitalismo global, de la influencia de la colonialidad y de los conocimientos eurocéntricos (que también se reflejan en los proyectos de izquierda), para problematizar de forma radical las nuevas condiciones de producción, las cuestiones de género y sexualidad, y las jerarquías raciales/étnicas creadas durante la expansión colonial europea, que siguen presentes actualmente. La repolitización del arte y de la vida pasa necesariamente por la relación que establecemos entre la teoría y la práctica, y por las conceptualizaciones de la política del posicionamiento. El proceso de alfabetización y desalfabetización simultáneo implica abrir espacios de pensamiento más allá de convenciones académicas, rearticulando la teoría y la práctica como puntos de lucha para una emancipación imposible-posible. Después de un largo periodo de estudio y visionado de varios trabajos de artistas y/o colectivos que igualmente podrían formar parte de esta tesis, finalmente elegí los tres siguientes: Oliver Ressler, Chto delat? y Marina Gržinić/Aina Šmid, por el interés en los puntos convergentes y divergentes, así como por las influencias y relaciones históricas que atraviesan sus prácticas artísticas. Las tres posiciones, que se basan en diferentes planos de experiencia, exponen varias maneras de articular la política del posicionamiento, la potencialidad crítica y las diferentes tácticas de resistencia -también epistémicas y visuales-, que desarrollan para intervenir en el contexto actual y/o enfrentarse a la contínua cooptación e instrumentalización por parte de la institución del arte y de las industrias creativas. La práctica artística de estos artistas/colectivos se formaliza principalmente en vídeo, al que he prestado una atención especial, analizando “This is What Democracy Looks Like!” (Esto es lo que parece democracia!) (2002), “Disobbedienti” (con Dario Azzelini) (Desobedientes) (2002), “What Would It Mean to Win?” (con Zanny Begg)(Qué significaría ganar?) (2008) de Oliver Ressler, “Perestroika Songspiel: Victory over the Coup” (Songspiel Perestroika: Victoria sobre el Golpe de Estado) (2008), “Partisan Songspiel: A Belgrade Story” (Songspiel Partisano: Una historia de Belgrado) (2009), “Museum songspiel: The Netherlands 20XX” (Songspiel Museo: Países Bajos 20XX) (2010), de Chto delat? y “Obsession” (Obsesión) (2008), “Naked Freedom”(Libertad desnuda) (2010), “Images of Struggle/Decoloniality” (Imágenes de lucha/Declonialidad) (2011) de Gržinić/Šmid, para repensar sus complejos procesos de investigación y construcción de representaciones estrechamente ligados a los movimientos sociales o revolucionarios, a los momentos de crisis y cambios. Podemos decir que la concatenación de diferentes elementos se produce en su trabajo tanto a nivel de símbolos, de visualización de la resistencia, como en relación con varias maneras de organización de movimientos sociales y acción directa. Desde una interpretación alternativa de la historia del arte y desde la historia de la resistencia construyen nuevas genealogías, operan dentro y fuera del marco de las instituciones culturales, en interacción con grupos activistas y redes de colectivos autoorganizados, publicaciones críticas, Internet y herramientas online, y articulan prácticas de semiotización que hacen posible ver y diferenciar, entender e intervenir en la lógica de la evacuación de lo político. En conclusión, en un momento en el que la tendencia dominante es la amnesia, la evacuación de las historias, de la historia de nuestras luchas políticas, la despolitización, la precarización de nuestras vidas, la crisis permanente, la imposición de nuevas fronteras, la racialización como lógica central del sistema del capitalismo global, la fragmentación, atomización y abstracción, que operan también mediante las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, es necesario oponer al “imposible” las potencialidades, para seguir pensando juntxs, imaginar y construir un futuro diferente, compartido, común e igualitario. Esto implica difuminar las fronteras entre la creatividad y la resistencia e impulsar la descolonización de los discursos, las instituciones, las prácticas, los agentes y agenciamientos.

La present tesi doctoral aborda l’estudi dels esdeveniments mediàtics (media events) en l’era digital. L’objectiu del treball és l’elaboració d’un model d’anàlisi que permeti interpretar esdeveniments històrics i mediàtics com la Via Catalana o altres fenòmens similars, propis del segle XXI. Per això, en el primer bloc s’exposa un model teòric operatiu que revisa el concepte de les cerimònies televisives de Dayan i Katz i aplica també l’anàlisi a les noves formes de comunicació actuals, basades en Internet i les xarxes socials. L’instrument que proposem permet analitzar l’organització social dels esdeveniments mediatitzada per les TIC i fer un tractament mediàtic dels fets en si a partir de les retransmissions per televisió i ràdio, la cobertura informativa dels diaris i els continguts difosos a Internet i les xarxes socials. En el segon bloc del treball, apliquem la nostra eina a l’anàlisi del cas de la Via Catalana cap a la Independència, celebrada l’11 de setembre de 2013. En el treball hem (re)formulat la noció d’esdeveniment mediàtic, hem elaborat un model d’anàlisi i hem posat a prova aquesta eina de recerca que ens ha permès analitzar satisfactòriament la Via Catalana com un cas paradigmàtic dels esdeveniments mediàtics del segle XXI.
La presente tesis doctoral aborda el estudio de los acontecimientos mediáticos (media events) en la era digital. El objetivo del trabajo es la elaboración de un modelo de análisis que permita interpretar acontecimientos históricos y mediáticos como la Via Catalana u otros fenómenos similares, propios del siglo XXI. Por eso, en el primer bloque se expone un modelo teórico operativo que revisa el concepto de las ceremonias televisivas de Dayan y Katz y aplica también el análisis a las nuevas formas de comunicación actuales, basadas en Internet y las redes sociales. El instrumento que proponemos permite analizar la organización social de los acontecimientos mediatizada por las TIC y hacer un tratamiento mediático de los hechos en si a partir de las retransmisiones por televisión y radio, la cobertura informativa de los periódicos y los contenidos difundidos en Internet y las redes sociales. En el segundo bloque del trabajo, aplicamos nuestra herramienta al análisis del caso de la Vía Catalana hacia la Independencia, celebrada el 11 de septiembre de 2013. En el trabajo hemos (re) formulado la noción de acontecimiento mediático, hemos elaborado un modelo de análisis y hemos puesto a prueba esta herramienta de investigación que nos ha permitido analizar satisfactoriamente la Via Catalana como un caso paradigmático de los acontecimientos mediáticos del siglo XXI.
This doctoral thesis covers the study of the media events in the digital era. The aim of this work is to elaborate an analysis model that allows us to comprehend the historic and media events like the Catalan Way and other similar happenings from the XXI century. For this reason in the first section we expose a theoretical operative model that examines the concept of television ceremonies from Dayan and Katz, as well as it also applies the analysis to the new ways of communication based in Internet and social networks. The method we propose gives us the possibility to analyze the social organization of the broadcasted events through information and communication technologies (ICT) and execute the processing of the mediatical facts through TV and radio broadcastings, the newspaper coverage and the contents spread through Internet and other social networks. In the second section of this work, we use this analytic tool with the Catalan Way for independence celebrated on September 11th 2013. In this study we have reformulated the concept of media events, we have elaborated an analysis model and tested this research tool successfully with the Catalan Way as a paradigmatic media event from the XXI century.

L’ús i la incorporació de les TIC a la societat del coneixement està cada cop més estès. La tecnologia pot jugar un paper important en la posada en valor del patrimoni del segle XXI. En el cas dels museus cada cop és més evident la necessitat de diversificar l’oferta existent davant l’augment de la demanda per part dels visitants d’eines per interpretar i amb les que interactuar amb el patrimoni. L’objectiu dels museus respecte a la introducció de les TIC pot variar influenciat per factors diferents, ja sigui la mida del museu, el tipus de tecnologia utilitzada, o l’ús que en fan els visitants. Aquesta recerca vol analitzar la integració de les TIC i l’ús que se’n fa a les institucions museístiques andorranes. Caldrà veure quin és el paper que juguen les TIC i quins serien els beneficis principals resultants de la seva introducció. La recerca presenta els objectius específics següents: (1) identificar els factors determinants en la implantació d’un projecte TIC en un museu; (2) analitzar la situació dels museus a Andorra; (3) diagnosticar el grau d’implantació de les TIC als museus d’Andorra i (4) determinar-ne la seva l’estratègia digital. La metodologia proposada és qualitativa amb instruments com els qüestionaris. Els resultats han de permetre concloure com els gestors dels museus apliquen els seus coneixements disciplinaris en la incorporació i l’ús de les TIC, i analitzar com aquestes poden esdevenir una eina per la millora de la planificació estratègica dels museus.
The use and incorporation of ICT in the knowledge society is increasingly widespread. Technology can play an important role in the value of the assets of the 21st century heritage. In the case of museums the need to diversify the existing supply is becoming clear due to the visitors’ increasing demand of tools for interpretation and interaction with the heritage. The purpose of museums in regard to integration of ICT can vary, influenced by the size of museums, the kind of technology used, as well as the use of ICT by visitors.. This research focuses on the use of the ICT made by the museums in Andorra, willing to analyze the adaptation to new technologies and the role played by ICT resources to find out which would be the main benefits resulting from the introduction of technologies in museums. The research focuses on the following specific goals: (1) identification of determing factors in the implementation of an ICT project in a museum; (2) analysis of museums in Andorra; (3) diagnose the ICT implementation degree of museums in Andorra and (4) determine the digital strategy at the andorran museums. We propose a qualitative methodology using tools such as questionnaires. The results will allow us to conclude how museum managers apply their knowledge of museums’ discipline in incorporating ICT and see how far and in which way museums can use the incorporation of ICT to improve strategic planning in museums.

La investigació té com a objectiu demostrar que alguns aspectes crítics de la cooperació per al desenvolupament poden ser abordats a través de l'enfortiment de les xarxes dins de les polítiques i programes de desenvolupament, i que les activitats de networking, si estan apropiadament planificades, aplicades i monitoritzades, poden contribuir a l'èxit a llarg termini d'aquestes accions. Afirmem que cal avançar cap a un nou paradigma de desenvolupament, i advoquem per un major ús de mètodes i eines capaces de representar les pràctiques de desenvolupament en termes no només d'"actors", sinó també de "xarxes d'actors". Des del punt de vista teòric, la principal aportació és l'enfocament de Networking for Development, una nova forma de considerar les xarxes dins de la cooperació al desenvolupament, definint-les com agregacions multiactor entre donants, receptors i intermediaris, que han de tenir un paper clau en les activitats de desenvolupament. Per validar l'enfocament proposat, s'han analitzat les xarxes de @LIS, un programa finançat per la Comissió Europea en el període 2002 - 2006 centrat en la cooperació Europa-Amèrica Llatina en l'àrea de la societat de la informació. Mitjançant l'ús de Social Network Analysis (SNA), juntament amb una observació etnogràfica, hem explorat les activitats de col·laboració que van tenir lloc entre els actors d'aquest programa, visualitzant com es va desenvolupar la xarxa i centrant-nos en explicar l'impacte del networking sobre diferents aspectes de la cooperació al desenvolupament.
La investigación tiene como objetivo demostrar que algunos aspectos críticos de la cooperación para el desarrollo pueden ser abordados a través del fortalecimiento de las redes dentro de las políticas y programas de desarrollo, y que las actividades de networking, si apropiadamente planificadas, aplicadas y monitoreadas, pueden contribuir al éxito a largo plazo de dichas acciones. Afirmamos que es necesario avanzar hacia un nuevo paradigma de desarrollo, y abogamos por un mayor uso de métodos y herramientas capaces de representar las prácticas de desarrollo en términos no sólo de “actores”, sino también de “redes de actores”. Desde el punto de vista teórico, la principal aportación es el enfoque de Networking for Development, una nueva forma de considerar las redes dentro de la cooperación al desarrollo, definiéndolas como agregaciones múltiactor entre donantes, receptores y intermediarios, que deben tener un papel clave en las actividades de desarrollo. Para validar el enfoque propuesto, se han analizado las redes de @LIS, un programa financiado por la Comisión Europea en el periodo 2002- 2006 centrado en la cooperación Europa-América Latina en el área de la sociedad de la información. Mediante el uso de Social Network Analysis (SNA), acercado a una observación etnográfica, hemos explorado las actividades de colaboración que tuvieron lugar entre los actores de este programa, visualizando cómo se desarrolló la red y centrándonos en explicar el impacto del networking sobre diferentes aspectos de la cooperación al desarrollo.
The research aims to demonstrate that some critical aspects of development cooperation can be tackled by strengthening networking within development policies and programmes, and that networking activities, if properly planned, applied and monitored, can contribute to the long-term success of development actions. We claim that a renewed theoretical framework is needed in order to advance towards a networking-intensive paradigm of development cooperation. We also advocate for an increased use of specific networking methods and tools, which are able to represent development practices in terms not only of actors, but also of networks. From a theoretical framework point of view, the main contribution is the concept of networking for development, a new way to consider networking activities within development cooperation. Within this notion, development networks, defined as open multistakeholder aggregations of donors, receivers and intermediaries as well as other relevant actors, should have a primary role within development activities and should do so starting from their own priorities and concerns. In order to validate the networking for development concept by using networking-specific methods and tools, we have analysed the networking history of @LIS, a European Commission funded programme that was run from 2002 to 2006 focusing on Europe-Latin America cooperation in the information society. By using Social Network Analysis (SNA) enriched with field observation, we have explored the networking and collaboration activities that took place among the @LIS stakeholders by visualising how the network developed and by focussing on cases that explain the observed dynamics.

La recerca analitza les principals transformacions digitals de la CCMA (TVC i Catalunya Ràdio) pel que fa a l’evolució de la seva audiència (lineal, digital i social), les rutines professionals dels gestors digitals i socials d’ambdós mitjans entre 2014 i 2018 i les oportunitats de futur per a la corporació. Per a l'anàlisi s'ha disposat una metodologia que combina l'explotació quantitativa de totes les dades d'audiència disponibles per als àmbits especificats, així com el desenvolupament i l'aplicació de matrius d'anàlisi pròpies, l'explotació qualitativa a través d'entrevista en profunditat als gestors digitals de TVC i de Catalunya Ràdio i l'enquesta prospectiva a experts estatals i nacionals en el sector de la comunicació. Aquesta metodologia, amb l'excepció del panell d'experts, s'ha aplicat a una mostra representativa de 34 programes de TVC i de Catalunya Ràdio. Les conclusions revelen que la CCMA adreça constantment els reptes que es deriven d’una estructura audiovisual en constant canvi. Tot i això, els resultats plantegen importants reptes per als seus mitjans quant a l’envelliment del perfil de públic a tots els àmbits i per a la majoria de programes examinats. D’altra banda, la necessitat de plantejar estratègies digitals que tinguin en compte una transformació accelerada de les rutines professionals on trobem un procés complex de transició entre la cultura professional lineal i digital. Finalment, els experts consultats consideren que la corporació encara pot assolir el seu màxim potencial a l’àmbit digital, tot i que són conscients que les circumstàncies actuals plantegen obstacles per a revertir les tendències de consum i modificar l’estructura professionals segons les necessitats que es van detectar.
This research analyzes the main digital transformations of CCMA (TVC and Catalunya Ràdio) related to the evolution of its audience (linear, digital and social), the digital and social managers’ professional routines of each media between 2014 and 2018, and the future challenges fort this public corporation. For the analysis, we set a methodology that combines a quantitative exploitation of all available audience data for each environment, the development and application of our own matrix, a qualitative analysis through an in-depth interview (digital and social managers) and a prospective survey to national and state experts in the communication sector. All this methodology, except for the expert panel, have been applied to a representative sample of 34 TVC and Catalunya Ràdio programs. The findings reveal that the CCMA steadfastly addresses the challenges that arise from a constantly changing audiovisual market. However, the results present important challenges for their media regarding the aging of the public profile in all areas and for most examined programs. On the other hand, the need to formulate digital strategies that consider an accelerated transformation of professional routines where we find a complex process of transition between linear and digital professional culture. Finally, the experts consider that the Corporation can still reach its maximum potential in the digital field, although they are aware that the current circumstances pose obstacles to reverse the tendencies of consumption and to change the state of the professional structure that we have detected.

En la recerca sobre el consum dels llocs personals a les xarxes socials, com Facebook, YouTube i Instagram, han predominat els projectes basats en la identitat en què les persones utilitzen l’espai online per crear i projectar les identitats que coldrien tenir per mitjà d’un procés de gestió de la imatge. En aquest recerca, es presenta una conceptualització alternativa de l’ús de les xarxes socials, incloent-hi la creació i el consum de continguts, que utilitza la teoria de la gestió dels estats d’ànim i l’exposició selectiva que es deriva de la psicologia dels mitjans. La teoria de la gestió dels estats d’ànim estipula que les persones intenten readaptar el seu entorn d’estímuls per incrementar la durada i la intensitat dels bons moments i reduir la intensitat i la durada dels mals moments. En conseqüència, aquesta recerca té una triple finalitat: 1) explicar amb detall el procés de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en els llocs personals de les xarxes socials, incloent-hi la creació selectiva i el consum selectiu de continguts; 2) il•lustrar sobre les conseqüències d’una cultura de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en les xarxes socials, i 3) identificar formes en què les marques es poden afermar en una cultura de gestió dels estats d’ànim a les xarxes socials i a través d’elles. A partir de 15 llargues entrevistes de més de dues hores de durada cadascuna i de les dades recollides durant vuit mesos d’informació online dels perfils de Facebook dels enquestats, trobem que les persones creen col•lectivament uns continguts en els seus llocs personals de les xarxes socials que són bàsicament positius i divertits, que fan que els continguts visibles a les xarxes socials siguin predominantment positius i divertits. Aquest fenomen s’explica estudiant detingudament els tipus de continguts que creen les persones, els tipus de continguts que no creen, els tipus de continguts que consumeixen online i els que no consumeixen. Les nostres conclusions demostren que l’ús de les xarxes socials implica una combinació de comportaments contraris i contradictoris. Les marques necessiten entendre la cultura que han creat els consumidors de les xarxes socials, no tan sols per determinar com penetrar i actuar en aquesta cultura, sinó també per trobar noves vies al creixement, més enllà de la comunicació bidireccional i de la construcció de relacions, en què les experiències també s’ofereixin a través de les xarxes socials.
En la investigación sobre el consumo de los sitios personales en las redes sociales, como Facebook, YouTube e Instagram, han predominado los proyectos de base identitaria en que las personas utilizan el espacio online para crear y proyectar aquellas identidades que desearían tener a través de un proceso de gestión de la imagen. En esta investigación, se presenta una conceptualización alternativa del uso de las redes sociales, incluyendo la creación y el consumo de contenidos, que utiliza la teoría de la gestión de los estados de ánimo y la exposición selectiva que se deriva de la psicología de los medios. La teoría de la gestión de los estados de ánimo estipula que las personas intentan readaptar su entorno de estímulos para incrementar la duración y la intensidad del buen humor y reducir la intensidad y la duración del mal humor. En consecuencia, esta investigación tiene una triple finalidad: 1) explicar en detalle el proceso de gestión del estado de ánimo colectivo en los sitios personales de las redes sociales, incluyendo la creación selectiva y el consumo selectivo de contenidos; 2) arrojar luz sobre las consecuencias de una cultura de gestión del estado de ánimo colectivo sobre las redes sociales, y 3) identificar formas en que las marcas pueden afianzarse en una cultura de gestión de los estados de ánimo en y a través de las redes sociales. Utilizando 15 largas entrevistas de más de dos horas de duración cada una y datos recogidos de ocho meses de información online de los perfiles de Facebook de los encuestados, hallamos que las personas crean colectivamente unos contenidos en sus sitios personales de las redes sociales que son básicamente positivos y divertidos, que hacen que los contenidos visibles en las redes sociales sean predominantemente positivos y divertidos. Este fenómeno se explica estudiando en detalle los tipos de contenidos que crean las personas, los tipos de contenidos que no crean, los tipos de contenidos que consumen online y los que no consumen. Nuestras conclusiones demuestran que el uso de las redes sociales implica una combinación de comportamientos contrarios y contradictorios. Las marcas necesitan entender la cultura creada por los consumidores de las redes sociales no solo para determinar cómo penetrar y actuar en dicha cultura, sino también para hallar nuevas vías al crecimiento más allá de la comunicación bidireccional y de la construcción de relaciones, en que las experiencias también se ofrezcan a través de las redes sociales.
Research on the consumption of personal social media sites, such as Facebook, YouTube and Instagram, has been dominated by identity-based projects in which individuals use the online space to create and project their desired identities through the process of image-management. In this research, an alternative conceptualization of social media usage, comprising content creation and consumption, is presented using mood management and selective exposure theory derived from media psychology. Mood management theory stipulates that individuals attempt to rearrange their stimulus environment so as to increase the duration and intensity of good moods and reduce the intensity and duration of bad ones. Subsequently, the aims of this research are threefold: (1) to elaborate on the process of collective mood management on personal social media sites, including selective content creation and selective content consumption; (2) to shed light on the consequences of a culture of collective mood management on social media networks; and (3) to identify ways in which brands can leverage themselves in a culture of mood management on and through social media. Using 15 long interviews spanning two hours each and data collected from eight months of online observation of the respondents’ Facebook profiles, I find that individuals collectively create content on their personal social media sites that is primarily positive and entertaining, leading to predominantly positive and entertaining content visible on social media networks. This phenomenon is explained by elaborating on the types of content that individuals create, the types of content they do not create, the types of content that persons consume online and those which they do not consume. The findings demonstrate that social media usage involves a combination of contrary and contradictory behaviours. Understanding the culture created by consumers of social media is not only necessary for brands to determine how to penetrate and engage in such a culture, but is also relevant for brands to find avenues for growth beyond two-way communication and relationship building, in which experiences are also delivered through social media networks.

Esta investigación versa sobre el estudio de los complejos procesos e interacciones que ocurren en fenómenos de comunicación política electoral digital en un sistema político democrático. Específicamente en campañas electorales en México a través de redes sociales digitales (social media) y particularmente en la red de microblogging Twitter. Parte de la hipótesis de que el estudio de la comunicación política en ecosistemas digitales (online) permite conocer si realmente existen nuevas formas de participación política en plataformas digitales de comunicación o si bien, se repiten antiguas lógicas de la comunicación política tradicional fuera de línea (off line). Uno de los principales aportes de esta tesis al campo de estudio es el explicar el uso, la presencia y las interrelaciones discursivas de los tres tipos de actores clásicos de la comunicación política: mediáticos, políticos y ciudadanos (Wolton, 1989), pero, en el espacio de las redes sociales digitales, a través del análisis de un caso de estudio.
This research deals with the study of the complex processes and interactions that occur in digital electoral political communication phenomena in a democratic political system. Specifically, in electoral campaigns in Mexico through digital social media and particularly in the microblogging network Twitter. Starting from the hypothesis that the study of political communication in digital ecosystems (online) allows to know if there are certainly new forms of political participation in digital communication platforms or if ancient logics of traditional political communication are repeated offline. One of the main contributions of this thesis to the field of study is to explain the use, presence and discursive interrelations of the three types of classical actors of the political communication: media, politicians and citizens (Wolton, 1989), but, in the space of digital social networks, through the analysis of a case study.
Aquesta investigació tracta sobre l'estudi dels complexos processos i interaccions que ocorren en fenòmens de comunicació política electoral digital en un sistema polític democràtic. Específicament en campanyes electorals a Mèxic a través de xarxes socials digitals (social media) i particularment a la xarxa de microblogging Twitter. Part de la hipòtesi que l'estudi de la comunicació política en ecosistemes digitals (online) permet conèixer si realment hi ha noves formes de participació política a les plataformes digitals de comunicació o si bé, es repeteixen antigues lògiques de la comunicació política tradicional fora de línia (off line). Una de les principals aportacions d'aquesta tesi al camp d'estudi és el explicar l'ús, la presència i les interrelacions discursives dels tres tipus d'actors clàssics de la comunicació política: mediàtics, polítics i ciutadans (Wolton, 1989), però, en l'espai de les xarxes socials digitals, a través de l'anàlisi d'un cas d'estudi.
Cette recherche porte sur l'étude des processus complexes et des interactions qui se produisent dans les phénomènes de communication politique électorale numérique dans un système politique démocratique. Plus précisément dans les campagnes électorales au Mexique à travers les réseaux sociaux numériques (social media) et en particulier dans le réseau de microblogging Twitter. Une partie de l'hypothèse selon laquelle l'étude de la communication politique dans les écosystèmes numériques (online) permet de savoir s'il existe de nouvelles formes de participation politique dans les plateformes de communication numérique ou si l'ancienne logique de communication politique traditionnelle se répète hors ligne (off line). L'une des principales contributions de cette thèse au domaine d'étude est d'expliquer l'utilisation, la présence et les interrelations discursives des trois types d'acteurs classiques de la communication politique: les médias, les politiques et les citoyens (Wolton, 1989). l'espace des réseaux sociaux numériques, à travers l'analyse d'une étude de cas.

La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico.
La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.
En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico.
La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic.
La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment.
En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic.
The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.
The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.
With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract.