Academic literature on the topic 'Zones humides del litoral'

The preservation of wetland ecosystem services has become a real issue for public policies. This article considers the question from the point of view of the provisioning and maintenance of a public good. It examines the production conditions and welfare savings involved when the value of ecosystem services is taken into account. The analysis shows that doing so can enable losers to be compensated and a net social surplus to be obtained. The study applies this approach to the estuarine wetland of Gironde, France, by studying the Associations Syndicales de Propriétaires (ASPs), the production units of ecosystem services. The article first describes the emergence of this type of organization, and then it uses a sample of them (20 out of 53), to analyze their investments and maintenance costs. It shows the likely presence of economies of scale and the very interesting results of ASPs in terms of low costs.Spanish La conservación de servicios ecosistémicos derivados de las zonas húmedas (humedales), se ha convertido en un tema relevante para las políticas públicas. Este artículo considera esta cuestión desde el punto de vista del abastecimiento y del mantenimiento de un bien colectivo. El autor examina las condiciones de la producción y las ganancias en bienestar implicadas cuando el valor de los servicios ecosistémicos se toma en cuenta. En el texto se muestra que la consideración de estos valores permite compensar las pérdidas y asegurar una ganancia neta. El autor aplica este enfoque a los humedales del estuario de la Gironde, Francia, a traves del estudio de las unidades de producción de servicios ecosistémicos también conocidas como Asociaciones Sindicales de Propietarios (ASP). Este trabajo describe en primer lugar la emergencia de este tipo de organización, y después selecciona una muestra de ellos (20 de 53 ASP), para analizar sus costos de inversiones y mantenimiento. El artículo muestra la probable presencia de economías de escala y el interesante desempeño de las ASP en función de bajos costos.French La préservation des services écosystémiques délivrés par les zones humides mobilise les politiques publiques. Nous considérons la question sous l'angle de la fourniture et de la maintenance d'un bien collectif. Nous examinons les conditions de la production et les gains en bien-être associés à la prise en compte de la valeur de ces services d'origine écosystémique. On montre notamment que cette prise en considération conduit à des situations qui permettent de compenser les perdants et d'assurer un gain net. Dans le cas des marais estuariens de la Gironde, nous nous attachons à l'étude des unités de production de ces services que sont les Associations syndicales de propriétaires (ASP). Nous rendons compte de l'émergence de cette forme d'organisation et analysons à partir d'un échantillon de 20 ASP - sur les 53 recensées dans la zone d'étude - les coûts de maintenance et d'investissement. Nous montrons la probable présence d'économies d'échelle et les intéressantes performances en termes de coût des ASP.

TRANSMUTATIONS IN THE NORTHEAST SPACE: occupation, valuation and tourism metropolization in the cearense coastTRANSMUTACIÓN EN EL ESPACIO NORDESTINO: ocupación, valorización y metropolización turística en el litoral cearenseRESUMONesse artigo tem-se como objetivo central entender o processo de ocupação e valorização da zona costeira cearense. Busca-se compreender a partir das práticas marítimas modernas, como se deu a mudança de mentalidade da população citadina, que se abre para uma nova realidade e passa a ver por outro prisma as zonas de praia. A corrida para as áreas litorâneas e as políticas públicas que direcionam investimentos para o desenvolvimento do turismo ocasiona substanciais mudanças no tecido urbano da Metrópole cearense. Dessa forma, percebe-se na contemporaneidade um fenômeno denominado de metropolização turística. Para se alcançar os objetivos propostos realizou-se um estudo diacrônico do espaço, levantamento bibliográfico a partir de periódicos, livros, dissertações e teses que dessem subsídios para dialogar com o tema proposto. A pesquisa hemerográfica foi realizada a partir de diversas consultas ao acervo do Jornal O Povo, material jornalístico de importante circulação na capital cearense. Realizou-se levantamento de dados em sites específicos como do IBGE, IPECE, Ministério do Turismo – MTUR, Secretaria de Turismo do Ceará – SETUR. Os trabalhos de campo foram essenciais para compreender a dinâmica de valorização e ocupação do litoral cearense.Palavras-chave: Espaço; Turismo; Litoral; Metrópole.ABSTRACTIn this article we have as main objective to understand the process of occupation and valorization of the coastal zone of Ceará. It seeks to understand from the modern maritime practices, as it was the change of mentality of the city population, which opens to a new reality and now sees the beach zones from another perspective. The race to the coastal areas and the public policies that direct investments for the development of the tourism causes substantial changes in the urban fabric of the Ceará State. In this way, a phenomenon called tourism metropolization is perceived in the contemporary world. In order to reach the proposed objectives, a diachronic study of the space was carried out, a bibliographical survey from periodicals, books, dissertations and thesis that gave subsidies to dialogue with the proposed theme. The hemerographic research was carried out from several consultations to the collection of the O Povo, journalistic material of important circulation in the capital of Ceará. Data were collected on specific websites such as IBGE, IPECE, Ministry of Tourism - MTUR, Secretariat of Tourism of Ceará - SETUR. Fieldwork was essential to understand the dynamics of valorization and occupation of the coast of Ceará.Keywords: Space; Tourism; Coast; Metropolis.RESUMENEste artículo tiene como objetivo central entender el proceso de ocupación y valorización de la zona costera cearense. Se busca comprender a partir de las prácticas marítimas modernas, como se dio el cambio de mentalidad de la población urbana, que se abre a una nueva realidad y pasa a ver por otro prisma las zonas de playa. La carrera hacia las áreas costeras y las políticas públicas que dirigen inversiones para el desarrollo del turismo ocasionan sustanciales cambios en el tejido urbano de la Metrópolis cearense. De esta forma, se percibe en la contemporaneidad un fenómeno denominado de metropolización turística. Para alcanzar los objetivos propuestos se realizó un estudio diacrónico del espacio, levantamiento bibliográfico a partir de periódicos, libros, disertaciones y tesis que dieran subsidios para dialogar con el tema propuesto. La investigación hemerográfica fue realizada a partir de diversas consultas al acervo del periódico El Pueblo, material periodístico de importante circulación en la capital cearense. Se realizó el levantamiento de datos en sitios específicos como el IBGE, IPECE, Ministerio de Turismo - MTUR, Secretaría de Turismo de Ceará - SETUR. Los trabajos de campo fueron esenciales para comprender la dinámica de valorización y ocupación del litoral cearense.Palabras clave: Espacio; Turismo; Costa; Metrópolis.

Impacto del dragado de sedimentos del puerto de Salaverry en el ecosistema marino litoral Impact of dredging of sediments of the Salaverry Port on the litoral marine ecosystems Carlos A. Bocanegra García Universidad Nacional de Trujillo, Tujillo, Perú E-mail: carlosbocanegra2013@gmail.com Recibido el 14 de noviembre del 2016; aceptado el 10 de diciembre del 2016 DOI: https://doi.org/10.33017/RevECIPeru2016.0009/ Resumen Se evaluó el impacto del dragado de sedimentos en el puerto de Salaverry, principal centro de transporte de productos agrícolas, mineros, petróleo entre otros. El último dragado realizado en agosto del 2014, consistió en remover 1 163,000 m3 de sedimentos del fondo marino, con una draga hidráulica que succionó y depositó el material dragado en el entorno cercano del área portuaria, a la izquierda como derecha de la plataforma. Se determinó los principales contaminantes químicos (Pb, Zn, Cd, Cu) indicativos de la actividad portuaria. El estudio se realizó en ambas zonas de depósito del material dragado, de donde se tomó muestras de sedimentos y agua superficial, aves y peces capturados. En ambas zonas los valores de los metales pesados superaron el límite máximo permitido de acuerdo a los stándares internacionales, lo cual significa efectos negativos sobre el ecosistema marino costero y coloca en riesgo la salud pública. Descriptores: Impacto ambiental, contaminación portuaria, metales pesados, ecosistema litoral. Abstract The impact of dredging of sediments in the port of Salaverry, main center of transport of agriculture products, minerals, petroleum and others was evaluated. The last dredging carried out in august of 2014, removed 1 163, 000 m3 of the marine bottom sediments, with a hidraulic dredge which, were sucked out and lay aside wear the port área, at the left the right of fishermen platform. Main chemical contaminants were determined (Pb,Zn,Cd,Cu) indicatives of the port activity . Investigations was carried out in both zones, where samples of the sediments and superficial wáter, birds and fishes were taken. The values of heavy metals were higher than the maximum permited limit according the international standars, performing negative effects on the coastal marine ecosystems making a risk to the public healt. Keywords: Impact, chemical, marine ecosystems

ResumenEste Proyecto explora la borrosa interfaz entre tierra y mar, área conocida como litoral. El material que primordialmente constituye tal condición es la arena húmeda, o sedimento. Dicho material sirve de partida para la contemplación de escenarios para el diseño que son alternativos para la zona litoral del Mar Mediterráneo. Paralelo a ello, ambiciona formas en las cuales el papel del arquitecto puede ser mejorado y en las cuales el diseño puede volverse una herramienta relevante para la producción en los litorales. Littoral Negotiations Project se presenta como una especulación acerca del rol del arquitecto, la implementación del diseño y las potenciales consecuencias que podría tener en la generación de escenarios alternativos, para un contexto y territorio específicos: el Mar Mediterráneo. AbstractThis project explores the blurred interface between the land and the sea known as the littoral zone. The very matter from which this condition is constructed is wet sand or sediment. This is the material from which to begin and envisage alternative design scenarios for the littoral zone of the Mediterranean Sea. Parallel to this, the project envisions ways in which Architect’s agency could be enhanced and design can be a relevant tool for the production of littoral zones. Littoral Negotiations Project is presented here as a speculation of the role of the architect, the implementation of design and the potential outcomes it can have in the generation of alternative scenarios for a specific context and territory within the Mediterranean Sea.

La inclusión del pueblo montuvio en Ecuador a través de la democracia The inclusión of the montuvio people in Ecuador María Andrea Gonzaga Universidad Pública de Navarra, Campus Arrosadía s/n, Pamplona, España. E-mail: m.andreitag@hotmail.es DOI: https://doi.org/10.33017/RevECIPeru2016.0015/ Resumen En esta comunicación se describe la inclusión del pueblo montuvio en Ecuador, a través de la democracia. Se puede explicar por su complejidad étnica y el autorreconocimiento cultural como minoría que ha diversificado su mapa étnico, legitimándose en letra normativa de derechos de la etnia montuvia por parte del Estado ecuatoriano. De este modo, logra insertarse en la planificación nacional pública y, de ahí, la necesidad de un análisis crítico que permita comprender su participación histórica. En estudios recientes se establece que desde la década de los noventa se ha visibilizado el pueblo montuvio significativamente. Con la creación de varias instituciones estatales, “el primer reconocimiento que hizo el estado ecuatoriano en el 2001 de la presencia de los montuvios en el escenario político y social del Ecuador con la creación del Consejo de Desarrollo del Pueblo Montubio de la Costa Ecuatoriana y Zonas Subtropicales de la Región Litoral” [1]. Otro avance fue su reconocimiento en la Constitución del 2008, se crea el Consejo de Participación Ciudadana y Control Social y los Consejos Nacionales para la Igualdad y Participación de los Pueblos (2010) y para finalizar el reconocimiento voluntario que obtiene el ciudadano ecuatoriano al sacar su documento de identidad en el Registro civil o el ingreso de etnia de madre y padre del nacido según anuario estadístico 2013 Ecuador INEC, como un “derecho de toda persona, a decidir de manera libre y voluntaria su pertenencia a una nacionalidad o pueblo” [2], recalcando que las identidades más representativas del Ecuador son: indígena, afroecuatoriana, montuvia y otros. Lo que permite acceder a sus miembros a información separada propia de un estado plurinacional desde la perspectiva de diversidad cultural. [1] Este estudio plantea determinar las etapas democráticas que atraviesa el pueblo montuvio en las últimas tres décadas, la creación de instituciones que acogen e incluyen su participación como etnia, identificando su reconocimiento atribuido por el Estado a partir de la Constitución de la República del 2008. Partiendo de la democracia deliberativa se analizan las nuevas formas de democracia participativa y comunitaria, que afloran con el reconocimiento cultural de las constituciones de la república del Ecuador de 1998 y 2008. La presente investigación se basa en una exploración bibliográfica con enfoque cualitativo que permite recopilar doctrinas y pensamientos enfocados al ámbito social y jurídico de la minoría étnica montuvia, se utilizaron varios métodos como el inductivo y deductivo, y para llegar al resultado de las interpretaciones y análisis del objeto de estudio en función a las realidades intervienen los métodos: analítico y sintético. Se pretende ofrecer algunos resultados reflejados en discursos, basados en publicaciones científicas, textos legislativos y artículos periodísticos que tributan en la redacción de conclusiones. Los resultados ponen en evidencia el progreso discursivo, el proceso histórico de la inclusión del pueblo montuvio y las etapas de democracia, fundadas en la recopilación de información que han plasmado distintos autores. Partiendo de la democracia deliberativa, las nuevas formas de democracia participativa y comunitaria; y los retos del Estado como la creación de instituciones que amparan sus derechos. Como conclusiones se determina que desde la democracia deliberativa el pueblo montuvio y con la legislación del 2008 se comprende nuevos paradigmas democráticos que dinamizan la armonía y solidaridad social hacia las etnias, sin perder sus costumbres con una historia heredada, su visibilidad se ha generado con el actual gobierno de corte socialista que reconoce a través de la Constitución a los grupos étnicos, valorando su diversidad social y cultural, fortaleciendo la plurinacionalidad, de donde pueden hacer uso de sus derechos los grupos minoritarios del pueblo ecuatoriano. Descriptores: democracia, pueblo montuvio, reconocimiento, inclusión, derechos. Abstract This document describes the inclusion of the montuvio people in Ecuador, through democracy. It can be explained by its ethnic complexity and cultural self-recognition as a minority that has diversified its ethnic map, legitimating itself in the law of rights of the montuvia ethnic group by the Ecuadorian State. In this way, it succeeds in inserting itself into public national planning and, the need for a critical analysis to understand its historical participation. In recent studies, it is established that since the 1990s the Montuvio people have been significantly visible. With the creation of several state institutions, "the first recognition made in 2001 by the Ecuadorian state of the presence of montuvios in the political and social scenario of Ecuador, with the creation of the Council of Development of the Montubio People of the Ecuadorian Coast and Subtropical Zones of the Coastal Region "[1]. Another sign of progress was the recognition it got by the Constitution of 2008, the creation the Council of Citizen Participation and Social Control and the National Councils for Equality and Participation of the Peoples (2010) finally, the voluntary recognition obtained by the Ecuadorian citizens when they acquire their identification card at the Civil Registration Office or the entry of ethnicity of mother and father of the new born, according to statistical yearbook 2013 Ecuador INEC, as a "right of everyone, to decide freely and voluntarily their membership of a nationality or people" [2], Emphasizing that the most representative identities of Ecuador are: indigenous, Afro-Ecuadorians, montuvia and others. This allows access to their members to information separate from a plurinational state and from the perspective of cultural diversity.This analysis proposes to determine the democratic stages that the montuvio people have undergone in the last three decades, the creation of institutions that accept and include their participation as ethnicity, identifying their recognition attributed by the State from the Constitution of the Republic of 2008. Starting from deliberative democracy that analyzes the new forms of participatory and community democracy, which arise with the cultural recognition of the constitutions of the republic of Ecuador in 1998 and 2008.This research is based, on a bibliographic exploration with a qualitative approach, that allows to collect doctrines and thoughts, focused on the social and juridical scope of the Montuvio minority ethnic. Several methods were used, such as the inductive and deductive, and to get to the result of the interpretations and analyzes of this document in function of the realities, the following methods were used: analytical and synthetic methods. It aims to offer some results reflected in speeches, based on scientific publications, legislative texts and journalistic articles that help in the writing of conclusions.The results show the discursive progress, the historical process of the inclusion of the Montuvio people and the stages of democracy, based on the collection of information that different authors have shaped. Starting from deliberative democracy, the new forms of participatory and community democracy; and the challenges of the State as the creation of institutions that protect their rights grow. As a conclusion, it is determined that from the deliberative democracy, the montuvio people and with the legislation of 2008 are understood. New democratic paradigms that dynamize the harmony and social solidarity towards the ethnic groups, without losing their customs with an inherited history, its visibility has been generated with the current government of socialist ideologies, that recognizes the ethnic groups, valuing their social and cultural diversity, strengthening the plurinationality, from where the minority groups of the Ecuadorian people can exercise their rights. Keywords: democracy, montuvio people, recognition, inclusion, rights

The aim of the thesis is to analyse the relationships between mass tourism in Baix Ter and the coastal wetlands. The goal is to know if the wetlands are able to become tourism resources and, thus, to provide arguments for their conservation. The thesis departs from indentifying all wetlands in the area and then it focuses on three coastal wetlands which are more preeminent within the area. Finally, it makes a new zoom to analyse the ecological restoration project of Pletera. The main conclusion is that wetlands are used as a backyard by tourism. However, they might become important tourism resources capable of modifying the profile of tourists that visit the destination.
El principal objectiu de la tesi és analitzar les relacions entre el turisme de masses existent al Baix Ter i les zones humides litorals, per conèixer si aquestes poden esdevenir un recurs turístic alternatiu a la platja i, per tant, aportar arguments per a la seva conservació. La tesi parteix d’una identificació de totes les zones humides existents a l’àrea per llavors centrar-se en tres zones humides litorals: les Basses del Ter Vell, la Pletera i les Basses d’en Coll. Finalment, la tesi fa un nou zoom per analitzar el projecte de restauració ecològica de la Pletera. La principal conclusió és que les zones humides fan la funció de pati del darrere dels nuclis turístics però que amb una correcte gestió i promoció poden esdevenir recursos turístics capaços de modificar el perfil dels turistes que arriben a la destinació.

Introducció La Tesi és obra de l’esforç i dedicació compartit amb molts companys i col·laboradors al llarg de gairebé 22 anys ininterromputs i més de 1.000 dies d’immersions. L’objectiu general és realitzar l’estudi de les cavitats subaquàtiques costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca, és a dir, d’una part important del carst eogenètic litoral, concretament de l’endocarst inundat, al menys parcialment, per les aigües freàtiques litorals. La zona freàtica de l’endocarst, afectada per les variacions del nivell degudes a causes glacio-eustàtiques, és també la responsable de l’espeleogènesi de les mateixes cavitats. La franja costanera posseeix una amplària d’ordre quilomètric, ja que la influència de la mar a les poroses calcarenites amb permeabilitat primària i secundària determinen la penetració de les aigües marines terra endins i la disposició d’una zona de mescla, agressiva químicament. Contingut de la investigació S’ha estructurat la Tesi en 4 parts i 23 capítols: Part I: Introducció i marc metodològic; Part II: Antecedents; Part III: Cavitats litorals del Llevant i Migjorn de Mallorca amb continuacions subaquàtiques; Part IV: Discussió del carst costaner i Part V: Conclusions i bibliografia. S’han situat les cavitats investigades en relació amb les que es troben al litoral espanyol i al carst eogenètic mundial, amb l’evolució històrica de les exploracions. Per a les principals cavitats s’ha realitzat l’exploració, la topografia, la descripció, les característiques hidrològiques, l’estudi de les morfologies primàries o de dissolució, les morfologies secundàries o espeleotemes, la distribució de les sales d’esfondrament, l’espeleogènesi proposada, els sediments, les restes arqueològiques sota les aigües, la fauna anquihalina, els fòssils, la relació de la cavitat amb la superfície, la relació de les coves amb les cales i surgències submarines i els impactes que afecten a la cova, a més a més de la dificultosa documentació fotogràfica d’aquests ambients extrems. En darrer lloc, s’ha discutit de forma global per al conjunt de cavitats tots els aspectes mencionats abans i les seves interferències. Conclusions S’ha incrementat l’interès espeleomètric d’importants cavitats ja conegudes o fins i tot de cavitats inèdites i s’ha descobert la connexió entre coves abans considerades independents. La suma del recorregut explorat supera els 50 km de galeries subaquàtiques. S’ha contribuït a determinar el perfil hídric vertical de salinitat i temperatura i les característiques diferencials en els casos de la presència d’una connexió directa amb la mar. La troballa de cavitats dins materials del Pliocè i especialment del Pleistocè, a més a més del Miocè superior, suposa incrementar la distribució de les formacions endocàrstiques i representa que els mecanismes espeleogenètics que les han generat han actuat també dins el Pleistocè, un període d’activitat espeleogenètica fins ara no documentat per Mallorca. S’ha intentat establir un intent de classificació i sistematització de les morfologies de corrosió lligades a la zona de mescla d’aigües i de les morfologies hipogèniques trobades a les galeries sotaiguades. S’ha descrit i documentat els espeleotemes més freqüents i interessants que es troben a les galeries i sales sotaiguades. La presència de sediments a l’interior de les cavitats és prou important, amb gruix i tipologia extraordinàriament divers. L’anàlisi de les topografies, fotografies a més dels estudis de camp in situ, han permès delimitar les sales d'esfondrament. Les cavitats constitueixen en un sentit ecològic ambients anquihalins, amb algunes galeries amb corrents intensos per la proximitat a la mar, amb presència de comunitats d’organismes sèssils filtradors. S’han trobat nous gèneres i espècies i s’ha estudiat la distribució de la fauna. Algunes de les coves constitueixen importants jaciments paleontològics i arqueològics. Una part de les cavitats estudiades han estat declarades ZEC.
Introducción La Tesis es obra del esfuerzo y dedicación compartido con muchos compañeros y colaboradores a lo largo de casi 22 años ininterrumpidos y más de 1.000 días de inmersiones. El objetivo general es realizar el estudio de las cavidades subacuáticas costeras del Llevant y Migjorn de Mallorca, es decir, de una parte importante del karst eogenético litoral, concretamente del endokarst inundado, al menos parcialmente, por las aguas freáticas litorales. La zona freática del endokarst, afectada por las variaciones del nivel debidas a causas glacioeustáticas, es también la responsable de la espeleogénesis de las propias cavidades. La franja costera posee una anchura de orden quilométrico, ya que la influencia del mar en las porosas calcarenitas con permeabilidad primaria y secundaria determina la penetración de las aguas marinas tierra adentro y la disposición de la zona de mezcla, químicamente agresiva. Contenido de la investigación Se ha estructurado la Tesis en 4 partes y 23 capítulos: Parte I: Introducción y marco metodológico; Parte II: Antecedentes; Parte III: Cavidades litorales del Llevant y Migjorn de Mallorca con continuaciones subacuáticas; Parte IV: Discusión del karst costero y Parte V: Conclusiones y bibliografía. Se han ubicado las cavidades investigadas en relación con las que se encuentran en el litoral español y en el karst eogenético mundial, así como la evolución histórica de las exploraciones. Para las principales cavidades se ha realizado la exploración, la topografía, la descripción, las características hidrológicas, el estudio de las morfologías primarias o de disolución, las morfologías secundarias o espeleotemas, la distribución de las salas de hundimiento, la espeleogénesis propuesta, los sedimentos, los restos arqueológicos bajo las aguas, la fauna anquihalina, los fósiles, la relación de la cavidad con la superficie, la relación de las cuevas con las calas y surgencias submarinas y los impactos que afectan a la cueva, además de la documentación fotográfica de estos ambientes extremos. En último lugar, se ha discutido de forma global para el conjunto de cavidades todos los aspectos mencionados anteriormente y las interferencias entre diferentes apartados. Conclusiones Se ha incrementado el interés espeleométrico de importantes cavidades ya conocidas o incluso de cavidades inéditas y se ha descubierto la conexión entre cuevas antes consideradas independientes. La suma del recorrido explorado supera los 50 km de galerías subacuáticas. Se ha contribuido a determinar el perfil hídrico vertical de salinidad y temperatura y las características diferenciales en los casos de la presencia de una conexión directa con la mar. El hallazgo de cuevas en materiales del Plioceno y especialmente del Pleistoceno, además del Mioceno superior, supone incrementar la distribución de las formaciones endokársticas y representa que los mecanismos espeleogenéticos que las han generado han actuado también dentro del Pleistoceno, un periodo de actividad espeleogenética hasta ahora no documentado en Mallorca. Se ha intentado establecer una clasificación y sistematización de las morfologías de corrosión ligadas a la zona de mezcla de aguas y de las morfologías hipogénicas localizadas en las galerías subacuáticas. Se han descrito y documentado los espeleotemas más frecuentes e interesantes que se encuentran las galerías y salas bajo el agua. La presencia de sedimentos en el interior de las cavidades es bastante importante, con grosores y tipología extraordinariamente diversos. El análisis de las topografías, fotografías además de los estudios de campo in situ, han permitido delimitar las salas de hundimiento. Las cavidades constituyen en un sentido ecológico ambientes anquihalinos, con algunas galerías con corrientes intensas por la proximidad al mar, con presencia de comunidades de organismos sésiles filtradores. Se han descubierto nuevos géneros y especies y se ha estudiado la distribución de la fauna. Algunas de las cuevas constituyen importantes yacimientos paleontológicos y arqueológicos. Una parte de las cavidades estudiadas han sido declaradas ZEC.
Introduction This Ph.D. thesis is the result of the effort and dedication shared with many colleagues and caving companions for nearly 22 uninterrupted years of underwater explorations, totalizing more than 1,000 days of diving activities. The overall target is the study of the subaqueous coastal caves in the East and South of Mallorca, that is, an important part of the littoral eogenetic karst in the Island, specifically the endokarst drowned at least partially for coastal groundwater. The phreatic zone within the endokarst, which is affected by the sea-level variations due to glacial-eustatic causes, is also responsible for the speleogenesis of the littoral caves themselves. The coastal fringe has a width in the order of a few kilometres because the influence of the sea on the porous calcarenites ‒with high primary and secondary permeability‒ determines the penetration of sea water inland together with the establishment of a chemically aggressive mixing zone. Content of the research The Ph.D. dissertation is structured in 4 sections and 23 chapters: Section I: Introduction and methodological frame; Section II: Previous background; Section III: Coastal caves with underwater extensions in Eastern and Southern Mallorca; Section IV: Discussion on the coastal karst; and Section V: Conclusions and bibliography. The investigated caves have been placed in relation to those found along the Spanish coast and the eogenetic karst areas worldwide, taking into account the historical evolution of the explorations. In each of the investigated caves the following aspects have been dealt with in detail: the exploration, the topographical surveying, the description of the cavity, the hydrological characteristics, the study of the primary dissolution morphologies, the secondary morphologies or speleothems, the distribution of the breakdown chambers, the proposed speleogenetic processes, the sediments, the archaeological remains recovered underwater, the anchialine fauna, the paleontological remains, the relationship of the cave with the surface landscape, the relationship of the cavity with the coast-line morphology and the submarine springs, the anthropic impacts affecting the cave, and additionally the very difficult photographic documentation of these extreme environments. Finally, a comprehensive discussion of the whole caves is provided in which all aspects mentioned above and their interferences are addressed thoroughly. Conclusions The planimetric development of important already known caves ‒or even of some unknown cavities‒ has reached very relevant figures, being discovered at the same time the connection between caves before considered as independent phenomena. The accumulated length of the explored galleries and chambers totalizes over 50 km of underwater passages. Contributions have been made in order to determine the hydric vertical profile of temperature and salinity, and the distinctive features in the cases of the presence of a direct connection to the sea. The discovery of caves in Pliocene and especially Pleistocene rocks, in addition to Upper Miocene materials, results in an increase in the distribution of endokarstic formations and supports the fact that speleogenetic mechanisms having generated them have also acted in the Pleistocene, a period of speleogenetic activity not documented so far in Mallorca. An attempt has been made trying to establish a classification and systematization of solutional morphologies related to the phreatic waters in the coastal mixing zone, and the features of hypogenic origin observed in the subaqueous passages. The most frequent and interesting speleothems found in the underwater galleries and chambers have been extensively described and documented. Detrital sediments are present inside some caves as relatively important accumulations, showing very diverse thicknesses and typologies. The interpretation of topographical surveys, aerial photographs, as well as in situ field observations, have allowed a careful delimitation of the collapse chambers. In an ecological sense the caves are anchialine environments, that show some passages with strong water flows due to the proximity to the sea, with the presence of communities of sessile filtering organisms. The distribution of the aquatic fauna has been studied, with the discovery of new genus and species of stygobiontic organisms. A few caves are important paleontological and archaeological sites. Some of the investigated caves have been declared ZEC (Special Conservation Zone) by the regional environmental authorities.

El present estudi té com a principal objectiu el disseny d'un Sistema d'informació Ambiental
(SIA). El principal instrument utilitzat per obtenir la informació amb aquest sistema d'informació són els indicadors. Concretament, el SIA ha estat desenvolupat per ser usat en els processos de gestió integrada de zones costaneres (ICZM), de manera que els indicadors emprats
intenten ser representatius dels principals elements econòmics, socials i ambientals que
interactuen en les zones costaneres. El procés de disseny d'aquest Sistema d'Informació
Ambiental es pot dividir en diferents sub-objectius:
- el primer consisteix en la recerca de tota la informació socio-econòmica i ambiental actual que es consideri necessària. A banda d'aquesta informació s'ha de generar aquella informació que es consideri important per a la gestió i per la comprensió de la situació actual dels sistemes naturals que es troben a la zona d'estudi.
- el segon objectiu és la creació del sistema d'indicadors, dividits en: sectorials, de gestió
i de condició. Cada indicador ha de tenir un protocol pel seu càlcul i la seva futura
repetició. Un cop mesurats es representaran gràficament per facil itar la seva
interpretació.
- el darrer objectiu consisteix en l'anàlisi i en la síntesi dels resultats obtinguts del càlcul
dels indicadors. Per la síntesi s'utilitza una anàlisi de components principals que es
tradueix en un conjunt d'indicadors estratègics. Per l'anàlisi s'utilitza l'equació I.P.A.T.
que ens ha de permetre relacionar els resultats obtinguts mitjançant els indicadors amb
la sostenibilitat territorial de l'àrea d'estudi.
- Finalment, de les conclusions s'han de despendre una sèrie de recomanacions per als
gestors i per l'empresa privada, amb la finalitat d'assolir una gestió més sostenible de la
zona costanera.
En el disseny del SIA i per tal d'assolir els diferents objectius, s'ha utilitzat el model
conceptual D-P.S.I.R. d'anàlisi dels conductors "drivers" (D), les pressions (P), els estats (S),els impactes (I) i les respostes (R). Aquest model està àmpliament reconegut per la OCDE i altres organitzacions internacionals, i és emprat en l'anàlisi de la problemàtica ambiental.

En las ciudades actuales las formas de ocupación del territorio han permitido la sustitución de grandes areas naturales y de cultivos por suelo urbano, transformando el entorno. Estas modificaciones producen importantes perdidas de ecosistemas, asi como un mal funcionamiento y alteración de los sistemas urbanos, entre ellos: inundaciones, deslizamientos y hundimientos. La conexión entre el espacio urbano y territorio que le rodea, surge no solo desde la dimensión espacial, sino tambien mediante la integración de diferentes usos y funciones. El espacio publico como articulador permite la integración del territorio, confiriendo elementos representativos que aportan significado y contribuyen a consolidar procesos de identidad y pertenencia del lugar. Esta investigación se enmarca en el estudio de caso y analiza la interrelación entre el espacio publico y el espacio libre de San Pedro de la Paz, en el Area Metropolitana de Concepción (Chile), reconociendo en sus interacciones un sistema que posee valores propios y que a la vez posee potencial para reestructurar su relación arm6nica con el espacio urbano, frente a las actuales formas de ocupación. Para ello, se analiza en primer lugar la evolución del Area Metropolitana de Concepción (AMC), en relación a las dinamicas y transformaciones urbanas que han vinculado l6gicas de conformación del espacio libre. Por otra parte, se estudia la transformación del soporte biofisico de San Pedro de la Paz, con el fin de identificar los espacios libres que colaboran al mantenimiento de los procesos naturales del lugar, los espacios publicos y las interrelaciones entre ambos en 4 sectores de la ciudad. Finalmente se establecen los diferentes tipos de espacio libre publico que constituyen la interrelación. Los resultados muestran los cambios del AMC como contexto general. En el caso de estudio se observa la reducción de los espacios libres vinculados al Humedal Los Batros debido a las nuevas formas de ocupación urbana. Se identifican, mediante la interrelación de usos y funciones, 6 tipologias de espacio libre y publico. Desde este punto de vista, los mecanismos comunes entre ambos, pueden permitir potencialmente la conservación del espacio libre y publico, asi como favorecer a las actuales problematicas ambientales de la ciudad: contaminación, suelo infertil, falta de riego, riesgo de inundaciones, entre otros.
In today's cities, the territory's forms of occupation have allowed the substitution of large natural areas and crops with urban land, transforming the surroundings. These modifications lead to significant losses of ecosystems, as well as a bad function and alteration of urban systems, including: floods, landslides and subsidence. The connection between urban space and the surrounding territory arises not only from the spatial dimension, but also through the integration of different uses and functions. The public space as an articulator allows the integration of the territory, conferring representative elements that provide meaning and contribute to consolidate processes of identity and place belonging. This research is inscribed within a case study and analyzes the interrelation between the public space and free space of San Pedro de la Paz, in the Metropolitan Area of Concepcion (Chile), recognizing in its interactions a system possessing its own values and concurrently has the potential to restructure its harmonious relationship with the urban space, as opposed to the present forms of occupation. Therefore, the evolution of the Metropolitan Area of Concepcion (AMC) is analyzed in relation to the dynamics and urban transformations that have linked logics of free space formation. On the other hand, we study the transformation of the biophysical support of San Pedro de la Paz in order to identify the free spaces that contribute to the maintenance of the place's natural processes, the public spaces, and the interrelationships between both in 4 sectors of the city. Finally, we establish the different types of free public space that constitute the interrelation. The results show changes in the AMC, as a general context. In the case study, the reduction of free spaces linked to the Los Batros Wetland is observed due to the new forms of urban occupation. Through the interrelation of uses and functions, 6 typologies of free and public space are identified. From this point of view, the common mechanisms between both can potentially permit the conservation of free space, as well as favor the current environmental problems of the city: pollution, infertile soil, lack of irrigation, flood risk, among others.

Aquesta tesi tracta de la diversitat de la vegetació de les molleres i les torberes d’esfagnes, i de la seva distribució i arranjament al llarg de gradients ambientals a diferents escales. El marc geogràfic en el que es desenvolupa la nostra recerca és la península Ibèrica i els Pirineus francesos, i la Terra del Foc (Argentina). La vegetació de les molleres i de les torberes d’esfagnes és singular en tant que presenta múltiples espècies característiques, i és diversificada pel gran nombre de comunitats vegetals que s’hi han descrit. Especialment a les muntanyes alpines del sud d’Europa, aquests aiguamolls són sistemes fràgils i objectius prioritaris de conservació, ja que unit a la seva raresa natural, es veuen afectats per les activitats humanes. Els fonaments sobre l’organització i funcionament d’aquesta vegetació es basa en estudis realitzats en sistemes boreals i temperats freds. En canvi, a les muntanyes del sud d’Europa, el coneixement és insuficient. Aquí, a diferència de les extenses torberes boreals, aquests tipus de vegetació s’organitzen de forma complexa en mosaics intricats que ocupen petites superfícies en indrets topogràficament favorables. Per la seva banda, la Terra del Foc, conté extenses torberes insuficientment investigades. Per contribuir al coneixement d’aquests aiguamolls, vam mostrejar intensivament nombroses àrees pirinenques i la Terra del Foc, i vam analitzar la informació recollida en milers d’inventaris de vegetació per nombrosos autors al llarg dels segles XXè i XXIè. Vam posar l’èmfasi a mesurar les variacions de la posició de la capa freàtica i en recollir informació detallada dels briòfits, aspectes negligits en molts estudis previs. A partir de l’estudi detallat de vuit sistemes de molleres i de torberes d’esfagnes, cinc als Pirineus i tres a la Terra del Foc, vam relacionar les principals variables ambientals físico-químiques amb la variació florística. D’una banda, tant als Pirineus com a la Terra del Foc, la posició de la capa freàtica va ser la variable més important per explicar els patrons en vegetació a escala de detall. D’altra banda, en analitzar per separat l’arranjament dels briòfits, aquests van respondre més a la química de l’aigua (pH) que no pas a la posició de la capa freàtica. A més a més, vam poder explicar la singularitat florística a partir de la singularitat ecològica. Així, les rareses botàniques es van concentrar en sistemes humits que contenien hàbitats singulars, com les catifes d’esfagnes tremoloses i els bonys d’esfagnes. D’altra banda, a escala regional, la principal variació florística a la Terra del Foc va ser causada pel gradient latitudinal, molt correlacionat amb la variació de les variables climàtiques. Igualment, als Pirineus, l’estructura espacial va ser el principal rector de l’organització de la diversitat florística a les molleres i a les torberes d’esfagnes. D’aquesta manera, a escala regional, el conjunt d’espècies locals va resultar un element clau. Fruit de l’estudi d’uns 6.500 inventaris de vegetació de la península Ibèrica i dels Pirineus, vam obtenir que tota la vegetació higròfila de muntanya forma un sol i singular conjunt florístic, mostrant la importància de la humitat edàfica en l’organització de la flora i la vegetació de muntanya. A escala regional, els principals gradients ambientals que van regir l’arranjament de comunitats vegetals higròfiles són la fertilitat i el pH. La influència oceànica també va ser molt important i es va manifestar a escales de desenes o centenars de quilòmetres. Finalment, fruit de l’estudi detallat de les molleres de la Vall d’Aran, vam reconèixer-hi vint-i-dues associacions vegetals i en vam descriure dues de noves (Calliergo gigantei-Narthecietum ossifragi i Straminergo straminei-Caricetum curtae).
This book focuses on mire ecology and biogeography. We studied the distribution and arrangement of plant assemblages along environmental gradients at different scales. We developed our research in the Iberian mountains and the Pyrenees, and in Tierra del Fuego (Argentina). Peatland and mire ecology has traditionally focused on boreal and cold temperate climatic zones in the Northern Hemisphere, and therefore we have very limited knowledge on the ecology and biogeography of mires in the alpine ranges of Central and Southern Europe. Similarly, the fens of Tierra del Fuego are poorly studied. In order to contribute to a better understanding of these wetlands, we sampled 15 mire systems in the Pyrenean range and 3 in Tierra del Fuego. Also, we analyzed thousands of floristic relevés of hygrophilous vegetation stored at the SIVIM database. We put a particular emphasis on both the measurement of the fluctuation of the depth to the water table and the gathering of the most detailed bryophyte information, because they were neglected in the previous published research. On the whole, at fine scale the most correlated variable to the variation of plant communities was the depth to the water table. However, the bryophyte assemblages were more sensitive to changes in the soil pH than to the water regime. Moreover, the concentration of botanical rarities on a few singular mire systems in the Pyrenees could be explained by the ecological diversification of habitats, driven mainly by the elongation of the water table gradient. At regional scale, on the one hand, bioclimatic variables, spatial structure of the vegetation and the local species pools have most likely played a major role on the diversification of the mire flora and vegetation. Further, fertility and pH gradients were the most influential among the soil and groundwater factors. Finally, we reported 22 plant associations from Vall d’Aran, two of which are newly described (Calliergo gigantei-Narthecietum ossifragi i Straminergo straminei-Caricetum curtae).

Life history theory and population ecology have been especially neglectful of marine species, with most ecological principles developed from studies based on terrestrial species. This is especially true for macroalgae species, for which population dynamics and life history studies are still scarce. Given their fundamental role as habitat-forming species and primary producers in temperate seas worldwide, understanding the dynamics of macroalgae populations is fundamental, not only for their own conservation but also for their associated biodiversity and marine coastal ecosystems functioning. Therefore, the present dissertation aims to unravel some of the processes and mechanisms that shape the population dynamics of the deep-water, long-lived and habitat-forming macroalga, Cystoseira zosteroides. With this information, we aim to bolster our ability to predict the future of this species in a globally impacted world, as well as to develop management tools to improve their conservation status. Overall, we aim to improve our current comprehension about the population dynamics and life history of macroalgae. The results obtained from our monitored populations show that C. zosteroides have slow population dynamics. By using comparative analyses, we observed contrasting life history strategies among macroalgae species. While other intertidal fucoid and kelp populations highly depend on reproductive processes and the growth of organisms, natural and undisturbed C. zosteroides populations are maintained by the high survival and long lifespan of adult individuals. We also demonstrated that the dispersal ability of brown macroalgae is very limited compared to other taxa, with kelps showing higher dispersal potential than fucoids. Our findings showed that disturbances highly influence C. zosteroides population dynamics. After an extreme storm and the impact of a ghost fishing net, their populations displayed a high increase in recruitment rates, suggesting a negative density-dependence effect of adults on early stages. We observed that in recruitment plates located inside well-developed adult canopies post-settlement survival is lower than outside the adult canopy. This evidence that adult C. zosteroides individuals establish a ceiling for the development of recruits. Thus, density-dependence plays a key role regulating C. zosteroides population dynamics, triggering their recovery after major disturbances. In contrast to natural populations, after major mortality events, their recovery and dynamics highly depend on the reproductive process. This is particularly worrying given the limited effective dispersal of this species. Finally, despite the high ability of C. zosteroides to compensate morality pulses through density-dependence, their recovery can take decades, rendering their populations more vulnerable. Although isolated mortality events can be compensated, our demographic simulations showed that the combined effect of physical disturbances, compromise the viability of C. zosteroides populations. Furthermore, we demonstrated that warming has a high impact on early life stages of this species. Decreased early survival and settlement rates due to rising temperatures delay the recovery ability of C. zosteroides and increase the vulnerability of their populations. Overall, our findings do not only contribute to better comprehend macroalgae population dynamics, but also provide new insights for their effective management. With this dissertation we evidence the key role of population ecology and life history into understanding the dynamics of species, stressing how these disciplines may help us to better comprehend the future of coastal marine ecosystems.
La teoria sobre les històries de vida i l’ecologia de poblacions desenvolupen principis ecològics basats principalment en estudis realitzats en espècies terrestres, sovint sense tenir en compte les espècies marines. A través d’aquesta tesi preteníem descriure alguns dels processos i mecanismes que configuren la dinàmica poblacional de Cystoseira zosteroides, una macroalga longeva i formadora d’hàbitat, que habita en aigües profundes del Mediterrani Nord- Occidental. En un context més ampli, també es pretén augmentar la nostra comprensió actual sobre la dinàmica poblacional i la història de vida de les macroalgues. Els resultats obtinguts mostren que C. zosteroides presenta una dinàmica poblacional molt lenta. Mentre que altres poblacions de Fucals i de Kelps d’hàbitats de poca profunditat depenen principalment de processos reproductius i del creixement dels organismes, les poblacions naturals i no pertorbades de C. zosteroides es mantenen gràcies a l’elevada supervivència i la llarga esperança de vida dels individus adults. També demostrem que la capacitat de dispersió de les macroalgues brunes és molt limitada en comparació amb altres taxons, tot i que els Kelps presenten un major potencial de dispersió que les Fucals. Els nostres resultats també demostren que la denso-dependència juga un paper clau regulant la dinàmica poblacional de C. zosteroides, ja que pot impulsar la seva recuperació després de grans pertorbacions. A diferència de les poblacions no alterades, després de grans esdeveniments de mortalitat, la recuperació i dinàmica de les poblacions de C. zosteroides depèn molt dels processos reproductius. Això és especialment preocupant donada la limitada dispersió efectiva d’aquesta espècie. No obstant, tot i que els esdeveniments de mortalitat aïllats es poden compensar amb polsos de reclutament, les nostres simulacions demogràfiques demostren que l’efecte combinat dels pertorbacions físiques, com les tempestes i les xarxes de pesca abandonades, comprometen la viabilitat de les poblacions de C. zosteroides. A més, hem demostrat que l’escalfament té un gran impacte en les primeres etapes de vida d’aquesta espècie, fet que retarda la capacitat de recuperació de C. zosteroides i augmenta la seva vulnerabilitat a altres pertorbacions. En general, els nostres resultats no només contribueixen a comprendre millor la dinàmica poblacional de les macroalgues, sinó que també proporcionen noves idees per a la seva gestió eficaç. Amb aquesta tesi, es demostra el paper clau de l’ecologia de poblacions i la història de la vida en la comprensió de la dinàmica de les espècies i destaca com aquestes disciplines poden ajudar-nos a entendre millor el futur dels ecosistemes marins costaners.